punts de vista

Què és Monsanto? Si no ho sabeu, o en voleu saber més, mireu tranquil.lament aquest videu quan tingueu temps... Val la pena perquè s'entenen moltes coses de les que varen passar ahir al Parlament de Catalunya. I tingueu una mica de paciència: Quan comença el videu (als 2 minuts aproximadament del començament) ja hi ha subtítols en castellà.

I si voleu llegir el llibre, és obra de la periodista francesa Marie Monique Robin. . Com podreu veure o llegir, les investigacions de la periodista Marie Monique Robin, s'expliquen com un thriller sobre la salut pública. Val la pena que dediqueu el temps que cal per veure sencer aquest documental, i que cada persona en tregui les seves pròpies conclusions.

Si pulseu la imatge podreu veure i escoltar la defensa que va fer ahir Alexis Inglada de la ILP per a la prohibició del cultiu de productes transgènics a Catalunya.

Si pulseu sobre aquesta altre imatge podreu veure i escoltar els arguments que va donar la diputada Caterina Mieras en nom del PSC-CpC per impedir que prosperès la seva discusió al Parlament:

(O com en nom de la "ciència" es barra el pas a la discussió científica, i com en nom del debat "amb rigor" es barra el pas arbitràriament a discutir i analitzar amb arguments DEMOCRÀTICS i CIENTÍFICS en el Parlament de Catalunya --tal com una part important I JOVE la nostra pagesia ens demana! O com volent "situar el debat en una perspectiva oberta" es tanca el tràmit d'una Iniciativa avalada per 105.000 ciutadans i ciutadanes...)

Quins papers li toca fet, senyora Diputada! Quina llàstima!

Avui s'ha vist al Parlament de Catalunya la ILP sobre el cultiu dels transgènics a Castalunya. PSC, CiU i PP han presentat esmenes a la totalitat i la ILP no ha prosperat. Una autèntica vergonya! S'ha substret a la ciutadania, i en el propi Parlament de Catalunya, un debat fonamental per la salut, la terra i el futur de la pagesia de Catalunya. I el més indignant és que es donaven com a "científics" arguments que els portantveus dels grups del PSC-CpC, Ciu i PP havien de saber que eren totalment falsos... Encara que la votació s'ha demanat secreta, ERC, ICV-euia i el grup mixt han declarat que votarien a favor de que continuès la tramitació parlamentària de la ILP... Però eren pocs vots... les més de 105.000 signatures que havien aconseguit des de la Comissió promotora de la ILP i la plataforma Som lo que sembrem no s'han tingut en compte!

Quan la tingui, reproduiré la magnífica defensa feta per Alexis Inglada de la ILP: sincera, contundent, amb propostes de futur i de dignitat... Mentrestant, us deixo amb la resposta del diputat d'ICV-euia, Francesc Pané:

"Senyores diputades i senyors diputats, els transgènics no són una arma carregada de futur, els carrega el diable, i és per això que el passat dia 25 a proposta d’Àustria, el Consell de Ministres de Medi Ambient de la UnióEuropea exigia que la comissió revisi amb urgència la legislació sobre el cultiu dels transgènics a fi que els estats puguin decidir d’admetre’ls o de foragitar-los. Catorze estats s’hi van comprometre, com sempre, Itàlia no, Espanya tampoc.

És obvi que la modernitat ja no passa per tancar els ulls als OGM, sinó per posar-los sota dubte rigorós. A tot Europa se succeeixen els debats sobre l’ús de la tecnologia transgènica en els aliments. Molts parlaments han debatut llargament sobre els OGM, França, Alemanya, Hongria, etcètera, han aplicat normes o moratòries sine die contra aquest artifici de productivisme agrari, regions senceres d’Europa es declaren lliuresde transgènics. No sabem exactament què és el que pensen els governs a l’Amèrica llatina, però coneixem que allà el cultiu transgènic devasta amplíssimes zones forestals per alimentar el negoci fàcil de les hamburgueses fast food.

Als països empobrits hi han penetrat de mans dels terratinents, els multinacionals de la transgènia han promès als camperols collites abundoses, la part bonica del somni del faraó, però els n’han ocultat la magra, la subjecció a la patent i a les condicions que els imposen. En aquell món agrícola on històricament ha estat impedida i prohibida la reforma agrària, els OGM hi han afegit més dependència i aflicció. La servitud hi escanya els pagesos i roba sobirania als països. És així com desapareixen arreu les llavors pròpies, les que han alimentat les cases, seleccionades generación rere generació, també a Catalunya perdem fins i tot les híbrides –fins i tot les híbrides–, senyor Grau, sàviament elaborades sota les lleis de Mendel per les nostres empreses.

És acceptable l’anihilació del dret sobre les llavors, aquesta progressiva neteja ètnica del patrimoni genètic? Es tracta d’un empobriment programat, d’una ràpida aculturació de l’agricultura. Qui afirma que els OGM són democràtics perquè són abastables a les economies camperoles, nega que la veritable democràcia agrícola és la suficiente possessió de terra cultivable per part del pagès i l’accés a l’aigua i a les llavors comunitàries. Els OGM, produïts en l’escandalós secret legal dels laboratoris, concentren en poques mans la propietat de cada vegada més varietats vegetals. Afirmem que els transgènics són genèticament antidemocràtics, donen a uns pocs i a uns pocs especuladors aliats el benefici dels graners del món, cosa que ja hem començat a patir.

És veritat que els OGM alliberen de la misèria i de la fam? Si a l’Amèrica i a l’Àsia els transgènics del panís, de la soja, de l’arròs, base de l’alimentació popular de la gent hi són tan estesos, per què persisteix al pobresa, per què la misèria és encara endèmica entre els camperols? Tothom sap que la fam no s’elimina amb transgènics, sinó amb el repartiment just dels recursos i amb la transferència de tecnologia, no hi ha cap multinacional dels OGM, de les poques que operen, que mai hagi tingut interès a traspassar resultats de recerques agràries, ni farmacològiques als països pobres.

Diuen que les llavors transgèniques són intel.ligents perquè toleren l’herbicida, sabem que les companyies que han creat els OGM han enginyat la substància que no danya les seves plantes, que naturalment cal comprar conjuntament amb les llavors transgèniques. El negoci rau en la substància herbicida, tant o més, que no pas en la llavor manipulada. A Catalunya això passa amb el panís transgènic, camí per cert llastimosament de ser l’únic que s’hi sembra. La llavor transgènica no és intel.ligent, ho és el sistema, convertit en una màquina de fer diners. El panís transgènic pol.linitza el convencional i en fa les plantes igualment transgèniques, també vivim aquest drama a Catalunya. Per què hem de permetre aquest vampirisme? Com podem fer que convisquin el cultiu convencional i l’ecològic amb el transgènic? Quan perdem el patrimoni genètic que ens ha estat llegat perdem una bona part de la sobirania alimentària i, doncs, senyores i senyors diputats, de la sobirania nacional, de la sobirania nacional de Catalunya, no ens somou aquesta realitat?

S’ha dit que el panís transgènic assegura majors collites. L’IRTA recentment publicat a ho posava en reserva. Algun agricultor que no era ric se n’ha fet d’ençà que planta panís transgènic?

Sigui com sigui Catalunya no podrà mai competir, ho hem dit moltes vegades, per quantitat, ha de fer-ho necessàriament fomentant la qualitat, i els OGM hi són a l’antípoda. Com ningú, cap de nosaltres, senyors diputats, mai no triarà al mercat els aliments transgènics si així consten en l’etiqueta, nom és l’enorme potència del lobby i dels OGM, i la indiferència amb què ho hem viscut fins avui explica que Catalunya sigui un dels països que més sembra panís genèticament modificat. Perquè el Monsanto sigui resistent a la plaga saben que ha incorporat al seu genoma una toxina aliena. No pocs estudis han demostrat que aquesta toxina mata insectes innocus a la planta i en canvi necessaris en la cadena tròfica. El verí transgènic es converteix de facto en una arma contra la biodiversitat, la toxina roman a la terra i en els aliments i es transfereix per ingesta, i la ciència no ha demostrat fefaentment la innocuïtat.

La traçabilitat s’ha convertit en la prova de la veritat dels aliments, i en això anem molt endarrerits. A casa nostra la presència d’elements transgènics en els compostos alimentaris no figura en l’etiqueta que els presenta. No ha de ser obligatòria, com demana la ILP? La llibertat d’elecció no és possible sense la informació veraç. La usen vostès, l’uso jo, aquesta llibertat, quan compren vostès la carn per als seus fills o un de qualsevol dels altres aliments derivats del panís o de la soja? No, perquè no poden.

La proposició de llei que debatem porta l’aval de més de cent mil ciutadans, compatricis nostres. Volen que el seu Parlament debati sobre la producció transgènica. No serà just ni raonable que cap grup parlamentari es desembarassi del compromís tot negant-lo, perquè el considera aliè, complex o perquè simplement li fa peresa.

Tenim un pla d’agricultura i alimentació ecològica, segells de qualitat, un mercat que s’obre al consum d’aliments segurs i sans, promovem les empreses que s’accepten llur responsabilitat civil. Per què ens neguem a debatre la manera de prescindir de les produccions transgèniques?

Senyores i senyors diputats, el meu grup està convençut que Catalunya pot fer-ho.Potser no en un dia, però és factible que amb intel.ligència i amb previsió acabem prescindint dels OGM. Fins i tot amb una cabana ramadera com la nostra ens ha de ser econòmicament viable, només cal que ens posem a pensar i a treballar en conseqüència.

Aquesta ILP ens exigeix un gest de sobirania. És el primer cop que parlem de transgènics, per això tenim l’obligació de decidir. La ILP potser conté preceptes sobre els quals cal pensar molt. Sabem que conté qüestions controvertides –i què?–, no hem estat elegits tot just per dirimir allò que és difícil i controvertit?, només allò que és realment important és difícil.

La dificultat no excusa el rebuig d’afrontar-la. Acollir la proposició, tramitar-la és garantia que el Parlament respon a un repte democràtic. Lligar la nostra disponibilitat amb les demandes populars és vincular la democràcia representativa amb la seva gent, fer útil i creïble l’exercici de la política.

Senyors diputats, els transgènics no són una arma carregada de futur. Potser no són les llavors del diable, però són diabòliques. Són la força del costat obscur de la perícia humana, la màscara negra oculta un rostre assedegat de guanys i uns ulls que no tenen compassió."

Més informació a;
Som lo que sembrem i
Dempeus per la salut pública

Las políticas de prevención y promoción en salud mental son sólo una declaración de intenciones

Sergi Raventós 28 JUNIO 2009 Revista Sin Permiso

En estos momentos de grave recesión económica, estar en paro o con trabajos precarios, entre muchas otras consecuencias negativas, está ya provocando estragos en la salud mental para miles de personas (1). Es conveniente hacer, entre muchas otras cosas, un repaso a las recomendaciones de las políticas de prevención y promoción de la salud mental que desde años se vienen haciendo desde la Organización Mundial de la Salud (OMS) y la Unión Europea (UE).

La relación de documentos, resoluciones, conferencias, comunicados, etc. que se han publicado en los últimos años, ya sea de la UE como de la OMS sobre el alcance de los problemas de salud mental son considerables. Y es que los problemas relativos a la salud mental constituyen una preocupación de salud pública de primera magnitud.

A pesar de la calidad y la importancia de estos informes, las concreciones de los mismos han sido escasas. A medida que pasan los años, la salud mental de la población está empeorando cada vez más.

Las estrategias en salud mental y la lucha contra la enfermedad mental

La salud mental suele estar interrelacionada dentro de un complejo cuerpo de políticas sociales, de salud, de bienestar, de vivienda, de justicia, de ocupación, etc. Cuando se formula una política de salud mental es necesario valorar el entorno físico y social donde viven las personas y es imprescindible también la colaboración intersectorial para potenciar sus efectos positivos (2). Como apunta la OMS: “cada gobierno debería disponer de una política de salud mental, pues la salud mental está estrechamente relacionada con el desarrollo humano y la calidad de vida, los trastornos mentales tienen una alta prevalencia y producen una carga de enfermedad significativa a nivel mundial (3), y la puesta en marcha de intervenciones en salud mental requiere de la participación de diferentes instituciones del Estado” (ibíd.).

 Las políticas en salud mental en el siglo XXI

Desde hace unos años y sobre todo desde inicios del siglo XXI se está dando mucha relevancia a la importancia que tienen las políticas preventivas y de promoción de la salud mental como instrumentos para contribuir a una mejora de la salud mental de las poblaciones y también para disminuir los problemas sociales que giran alrededor de la misma.

La promoción y la prevención representan unas estrategias sanitarias orientadas a la modificación de los determinantes de la salud (pobreza, mala distribución de los ingresos, baja cohesión social, mala alimentación, etc.). La prevención implica actuar sobre las causas de la enfermedad para impedir que ésta pueda actuar. La promoción, en cambio, se ocupa de los determinantes de la salud y pretende capacitar a la población para que sepa cuidar mejor de su salud y evitar que enferme. También busca construir entornos saludables, socialmente (disminución de la pobreza, de las desigualdades sociales, de la precariedad laboral, etc.) y ambientalmente: polución, riesgos ambientales, problemas urbanísticos...(4). La promoción de la salud mental según la Asociación Española de Neuropsiquiatría también implicaría “la creación de condiciones individuales, sociales y ambientales que permitan el óptimo desarrollo psicológico y psicofisiológico...” (5).

Las actividades para la promoción de la salud mental son principalmente sociopolíticas: reducir el paro, mejorar la escolarización y la vivienda, trabajar para la reducción de los diferentes tipos de estigma y discriminación, etc. pero tienen también como importante resultado la prevención de los trastornos mentales. La evidencia indica que la promoción también es efectiva para prevenir una gama importante de enfermedades y riesgos relacionados con la conducta (6).

El propósito, de forma más concreta, de las acciones de promoción y prevención en salud mental sería la disminución del impacto negativo que el estrés psicosocial tiene en el bienestar individual y colectivo. Este objetivo se conseguiría favoreciendo el desarrollo de factores protectores, modificando los de riesgo y disminuyendo las desigualdades sociales, mediante la incidencia de las acciones en los grupos más vulnerables y con menos recursos.

 El libro verde de la salud mental de la Unión Europea

Hace pocos años, en el 2005, la UE elaboraba un documento importante, conocido por el Libro verde. Mejorar la salud mental de la población. Hacia una estrategia de la Unión Europea en materia de salud mental.

El propósito del documento, expresado claramente en el inicio, es: “iniciar un debate con las instituciones europeas, los gobiernos, los profesionales de la sanidad, las partes interesadas de otros sectores, la sociedad civil, en particular las organizaciones de pacientes y la comunidad investigadora, sobre la importancia de la salud mental para la UE, la necesidad de una estrategia y las posibles prioridades de tal estrategia” (7).

En este informe se destaca que el 27% de los europeos adultos padecen alguna forma de alteración psíquica a lo largo de su vida. En la UE, las formas más comunes de enfermedad mental son la ansiedad y la depresión. Se calcula que la depresión será la primera o segunda causa de enfermedad en el año 2020 en el mundo desarrollado. También se menciona el hecho que los costos económicos llegan al 4% del PIB, sobre todo debido a las pérdidas de productividad; asimismo, los trastornos psíquicos representan una de las principales causas de jubilación anticipada y de percepción de pensiones por discapacidad. Otra constatación de este informe es que las capas social y económicamente más bajas de la población son más vulnerables a les enfermedades mentales, y que los inmigrantes y los grupos más marginados corren un riesgo más alto de padecer enfermedades mentales. Se constata también que unas malas condiciones de trabajo son causas de problemas psíquicos y que un 28% de trabajadores manifiestan padecer estrés en su puesto de trabajo.

El documento considera que la actuación médica, a pesar que es fundamental para hacer frente a los retos planteados, no puede por sí misma abordar y modificar los factores determinantes de orden social. Reconoce también que no hay ninguna estrategia a nivel comunitario sobre salud mental que enlace las diferentes políticas sanitarias con las políticas sociales, de ocupación, educativas, de justicia, etc.

Finalmente, cabe decir que este Libro verde de la salud mental europea ha inspirado la orientación y la Estrategia española en salud mental diseñada en el 2007 (8) y los diversos planes autonómicos, como el Pla Director de Salut Mental i Adiccions de Catalunya (9).

Y entonces... ¿cuándo?

En la conferencia de Helsinki de la OMS del 2005 donde participaron 51 de los 52 estados miembros de la región europea de la OMS, se reconoció a la prevención, la promoción, el tratamiento y la rehabilitación en salud mental como una prioridad para Europa y sus miembros. A pesar de este reconocimiento de los gobiernos, Estados, agencias de salud, expertos, etc. la prioridad de la promoción de la salud mental y la prevención de los trastornos mentales se reduce mucho cuando se trata de trasformar las palabras en acción. Los expertos en salud mental de los países estimaron que la promoción y la prevención eran poco prioritarias y básicamente retóricas (10).

Las razones de este inmovilismo tendrían que ver con una insuficiente financiación. Los recursos destinados al cuidado de la salud mental están lejos de ser proporcionales a los problemas de la población como se esta viendo en las consultas de atención primaria.

Algunos autores ya lo han manifestado en muchas ocasiones (11). Está claro que sin políticas de redistribución de la riqueza y aumento de los impuestos a las rentas más altas se hace complicado que se invierta en más recursos para políticas sociales para reducir la pobreza, luchar contra la exclusión social, reducir el paro y la precariedad laboral y aumentar las políticas a favor de la salud y la enseñanza pública y de calidad.

El problema, una vez más, radica en que si en un contexto de crecimiento económico se ha hecho más bien poco en estos temas de prevención y promoción en salud mental, en una situación como la actual de grave crisis económica, se ve difícil que se puedan destinar recursos económicos a las políticas de prevención y promoción en salud mental, que parecen orientadas a una visión de medio y largo plazo, a pesar del incremento de las problemáticas de salud mental detectadas y de las estimaciones de futuro que hacen las agencias de salud.

Si en épocas de prosperidad no se hacen estas políticas tan manifiestamente importantes para la salud de las poblaciones y en épocas de vacas flacas tampoco se “pueden hacer”, ¿cuándo se van hacer?

Notas

(1)  Según información del periódico barcelonés La Vanguardia del 14 de abril del 2009, el 30% de las consultas en los Centros de Atención Primaria son por salud mental: el 9,6% por depresión, el 7% por angustia, el 6,6% por fobias, el 3,5% por crisis de pánico y el 3,2% por abusos de sustancias.  También recientemente, a finales de mayo, en Catalunya se realizó el VI congreso de atención primaria y salud mental de la sociedad catalana de medicina familiar, donde se puso de manifiesto que una de cada dos personas que acudían últimamente a las consultas no era por enfermedad sino por algún malestar emocional. La crisis y los cambios sociales estarían en el origen de las consultas.

(2) Sobre este aspecto es interesante el articulo de García B. (2007): “¿Dónde se encuentra la prevención y promoción de la salud mental en el momento actual?”. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq., vol. XXVII, n.100, pp.355-365.

(3) Espluga J.,Caballero J.(2005): Introducción a la prevención de riesgos laborales. Del trabajo a la salud. Barcelona, Ariel.

(4) Asociación Española de Neuropsiquiatría. (2008): “Consenso sobre promoción de la salud mental, prevención del trastorn mental y disminución del estigma de la Asociación Española de Neuropsiquiatría 2007”. Cuadernos técnicos, 8. Madrid.

 (5) Véase este importante documento de la OMS: Organización Mundial de la Salud. (2004): Promoción de la Salud Mental. Informe compendiado. Ginebra.

(6) Comisión de las Comunidades  Europeas (2005): Libro Verde. Mejorar la salud mental de la población. Hacia una estrategia de la Unión Europea en materia de salud mental. Bruselas. P.3.

 (7) Véase el interesante artículo en Sin Permiso: “Ser negro en Gran Bretaña es malo para la salud mental” de Kwame Mackenzie en http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=1226

(8) Se puede consultar en Ministerio de Sanidad y Consumo (2007): Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud. Madrid, Centro de Publicaciones.

(9) Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (2006): Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya. Barcelona. Direcció General de Planificació i Avaluació.

(10) Ver Jané Llopis, E., Anderson P., i Van Alst S. a www.gencat.net/salut/imhpa/Du32/pdf/coun_stories_cap1.pdf). Consultada por última vez el 24 de mayo de 2008. Y también el artículo de Jané-Llopis E. (2004): “La eficacia de la promoción de la salud mental y la prevención de los trastornos mentales”. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría. Vol. 24. N.89. 67-77.

(11) Un libro que aborda claramente las desigualdades en salud: Benach J. y Muntaner C. (2005): Aprender a mirar la salud. Barcelona, El Viejo Topo.

Sergi Raventós trabaja en una fundación sociosanitaria de salud mental en Barcelona. Actualmente realiza el doctorado en Sociología en la Universidad Autónoma de Barcelona. Una versión de este artículo apareció en catalán en la revista Àmbits de Política y Societat, número 41. Primavera 2009.

sinpermiso electrónico se ofrece semanalmente de forma gratuita. No recibe ningún tipo de subvención pública ni privada, y su existencia sólo es posible gracias al trabajo voluntario de sus colaboradores y a las donaciones altruistas de sus lectores. Si le ha interesado este artículo, considere la posibilidad de contribuir al desarrollo de este proyecto político-cultural realizando una DONACIÓN o haciendo una SUSCRIPCIÓN a la REVISTA SEMESTRAL impresa.

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

El mes de març de l'any passat en Josep Pàmies va publicar en el seu bloc els motius pels que que calia aconseguir que Catalunya fos una terra lliure de transgènics.

Explicava els efectes perversos i el desastre ecològic d'aquestes llavors sobre espècies "que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost". Ara ja no és així, des de diversos indrets s'ha denunciat el que està succeint a l’Índia "on cada any uns 20.000 pagesos es suïciden, en comprovar desesperats l’engany de les llavors transgèniques". S'els ha enganyat perquè renunciïn a la seva agricultura tradicional i es troben sense diners per seguir com a "clients" de Monsanto, "i sense les seves llavors autòctones d'arròs que podiem sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L’instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar."

I Pàmies seguia explicant que: "Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l’experiment de la doctora Irina Ermakova “Transgénicos amenaza para los bebés”), les multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada Tecnología de restricción del uso genético (TRUG ), col·loquialment denominada Terminator que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o Terminator.

El Projecte Transcontainer (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor Zombie amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d’una nova Tecnologia d’Extirpació de Gens, anomenada Exorcista. És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d’una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia Exorcista (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d’aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.

Les preguntes que ens fem són: Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l’aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l’ingerí aliments cada dia més farcits d’additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que cronifiquin les malalties? Vegeu sinó al Google l’entrevista que La Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Richard J. Roberts, “El fàrmaco que cura del todo no es rentable”. I més esfereïdor encara és llegir l’informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en Medicina que també podeu trobar cercant al Google Els crims de les grans companyies farmacèutiques.

És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etcètera, que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d’alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d’estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest món!"

Per tots aquests motius varen portar a terme una recollida de signatures per una Iniciativa Legislativa Popular contra els productes transgènics... En varen recollir més de 105.000, quan sols en calen 50.000!  Però la seva confiança s'ha vist traïda. Ara, Josep Pàmies i altres companys estan en vaga de fam davant el Parlament per defensar la seva ILP, la nostra terra, els nostres aliments, la nostra salut, la nostra democràcia. 

Es un golpe de los dueños de los medios de información, de los jueces clasistas y corruptos, de los políticos al servicio de los terratenientes, y su pretexto es ridículo.

El capitalismo busca recomponerse y expandirse utilizando la crisis actual. Destruye miles de millones de capitales (la mayor parte ficticios) y millares de bancos y empresas para concentrar el capital. Y lanza a la desocupación y la miseria a centenares de millones de trabajadores, aprovechando para imponerles por ese medio la rebaja de sus salarios, la pérdida de sus defensas sindicales, la prolongación de las jornadas de trabajo, la anulación de las leyes sociales para mantener un trabajo siempre en peligro, siempre peor. A la extracción de plusvalía relativa, aumentando la productividad con salarios prácticamente congelados, une la de plusvalía absoluta, aumentando la jornada laboral, extrayendo de la familia obrera el trabajo gratis de sus componentes con tal de obtener entre todos lo necesario para la reproducción de la fuerza de trabajo.

Tal política, en los países industrializados, exige la complicidad de las direcciones sindicales burocratizadas que venden los derechos de sus afiliados, y exige medidas represivas contra las tendencias de clase en el mundo laboral y contra los inmigrantes e indocumentados que forman buena parte de la clase trabajadora, para que ésta se divida, debilite y desorganice.

En los países menos industrializados, en cambio, donde el grueso del capital se basa en una amalgama entre una oligarquía terrateniente de visión feudal y las empresas transnacionales y se apoya en el racismo de las clases acomodadas urbanas (blancas y mestizas) contra las rurales y urbanas pobres (indígenas, negros o mestizos pobres), para mantener el margen de ganancia hay que reducir la parte de los ingresos de los trabajadores, y esa tarea sólo se puede hacer impidiendo su resistencia con un poder dictatorial. Los intentos de golpe de Estado de quienes controlan la justicia, el Congreso, los medios de información y las fuerzas armadas están y estarán, pues, en el orden del día.

En el 2002 se realizó el intento de la oligarquía venezolana, respaldada por Bush y por el gobierno español, y con el apoyo de las clases medias acomodadas de las ciudades, de derribar al presidente Hugo Chávez. La movilización popular dividió política y socialmente a las fuerzas armadas y el golpe fracasó. El año pasado, los sojeros y ganaderos de Santa Cruz, en Bolivia, intentaron un golpe contra Evo Morales que fracasó por la movilización campesinas hacia esa ciudad y la pronta reacción de los gobiernos de la Unasur. Recientemente, la salvaje burguesía guatemalteca creyó oportuno un golpe de Estado contra el presidente tímidamente reformista Álvaro Colom, al que había espiado y vigilado desde el primer momento. La movilización campesina e indígena creó una situación fluida, donde siempre es posible otro zarpazo gorila con el apoyo unas clases medias temerosas de que el ascenso social de los sectores populares pueda hacerles perder sus magros privilegios. Ahora se produjo el golpe contra el presidente Manuel Zelaya, que llevó Honduras a la Alianza Bolivariana para las Américas (ALBA). Es un golpe de los dueños de los medios de información, de los jueces clasistas y corruptos, de los políticos al servicio de los terratenientes, y su pretexto es ridículo.

En efecto, nadie obliga a participar en una consulta que tampoco es vinculante y, si en el futuro se preguntase eventualmente si los electores desean reformar la Constitución, bastaría con responder no (y ganar la elección) para mantener la Carta Magna actual. El ejército, en cambio, secuestró de madrugada y expulsó del país al presidente y a varios ministros, golpeó a embajadores de países del ALBA, el Congreso falsificó posteriormente una carta de renuncia de Zelaya y, sobre esa base, 20 horas después de haberlo echado con las bayonetas, lo destituyó y nombró un usurpador de la presidencia como presidente interino.

La OEA, la ONU, los países centroamericanos y el propio presidente de Estados Unidos declararon de inmediato que sólo reconocían a Zelaya. Como en el caso de Bolivia, los presidentes del grupo ALBA pero también otros mucho más moderados (Lula, Tabaré Vázquez, Cristina Fernández de Kirchner, Michelle Bachelet, Oscar Arias), temen una vuelta a los años 1970, a los golpes de Estado y las dictaduras porque en  todos los países la derecha quiere defender sus enormes márgenes de ganancia amenazados por la crisis y por las reivindicaciones de los trabajadores. El propio Obama no puede hacer lo que habría hecho George W. Bush (apoyar a los gorilas) porque perdería así el apoyo de los hispanos y los trabajadores en Estados Unidos y el de los demócratas de todo el mundo junto con los frutos recientes de su campaña personal de apertura hacia América Latina.

No se puede hablar, pues, de un nuevo golpe “de la embajada gringa”, ni del “primer golpe de Obama”, aunque buena parte de las transnacionales estadounidenses y  de sus representantes en el establishment de Estados Unidos (Otto Reich, Negroponte y Cía) puedan estar detrás de los golpistas. Lo que es evidente es que no basta el repudio de los gobiernos para derrotar a éstos y que es necesario aplastarlos de modo ejemplar antes de que su ejemplo siente un precedente, ya que el capitalismo no puede recuperarse manteniendo los mismos márgenes de democracia y las conquistas sociales que le fueron arrancados por los trabajadores en la segunda postguerra.

Guillermo Almeyra es miembro del Consejo Editorial de SINPERMISO.

sinpermiso electrónico se ofrece semanalmente de forma gratuita. No recibe ningún tipo de subvención pública ni privada, y su existencia sólo es posible gracias al trabajo voluntario de sus colaboradores y a las donaciones altruistas de sus lectores. Si le ha interesado este artículo, considere la posibilidad de contribuir al desarrollo de este proyecto político-cultural realizando una DONACIÓN o haciendo una SUSCRIPCIÓN a la REVISTA SEMESTRAL impresa.

M'he quedat estupefacte aquest migdia sentint les notícies de TV3. Resulta que segons el que el presentador --Xavi Coral-- llegia en el teleprompter, era difícil trobar "equilibri constitucional" a Hondures. El dubte venia de donar la mateixa validesa democràtica a que un President (del que es diu abans que rès que és terratinent, empresari i que pertanyia a un partit liberal fins que va tenir la mala pensada de sumar-se al grup ALBA) fos raptat per l'Exèrcit en plena nit i foragitat del seu país, i el jóc de titelles del Parlament d'Hondures reunit ahir i en el que es feia veure que els diputats es creien la falsificació d'una signatura en una falsa renúncia i proclamaven un nou President al gust de l'oligarquia i de l'alt comandament de l'Exèrcit hondureny.

El dubte de Xavi Coral venia de considerar d'igual "dubtosa constitucionalitat" fer una pregunta NO VINCULANT (tot i que els mitjans sempre s'obliden de dir-ho) del President al seu poble i un cop d'estat amb tot regla.

I el dubte persistirà mentre segueixin repetint que el President legítim d'Honduras, José Manuel Zelaya està sol perquè NO té el suport del Tribunal Supremo, ni de l'Alto Mando Militar (golpista) ni de la jerarquia eclesiàstica... Perquè també sembla que obliden que SI té el suport de tota la comunitat internacional, de l'ONU, de Mercorsur,  i de les organitzacions sindicals i populars d'Hondures, que avui han convocat una aturada general.

Tot i així, reconec que els "golpistes" n'estan aprenent. Ara ja no fan directament President de la República al President de la Patronal, com va succeïr en el cop frustrat contra Hugo Chávez fa uns anys, i que varen provocar un seguit d'alegries palanguaneres i reconeixement a destemps del Ministre d'Afers Exteriors del senyor Aznar López, el senyor Josep Piqué --actualment a sou del senyor Lara, una de les grans fortunes d'Espanya i accionista majoritari d'Antena3: una altra cadena que no es caracteritza tampoc per donar informació massa objectiva sobre el cop d'Estat d'Honduras.

Pel que fa a Barcelona, la comunitat hondurenya ha comunicat que es concentrarà AVUI, a les 19 hores davant el consulat del seu país a Barcelona (c/ Roger, 65, al costat de la Rambla del Brasil. Barri de Sants), i diverses entitats catalanes han convocat una concentració a les 19.30 hores a la plaça Sant Jaume.

Ahir, més de 4.000 persones varen participar en una manifestació a Barcelona contra els conreus transgènics, convocats per la plataforma 'Som lo que sembrem' sota el lema 'Democràcia, salut i bons aliments' per reivindicar l'acceptació a tràmit al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular sobre transgènics (ILP) --que va aconseguir recollir 105.000 signatures de suport.  La plataforma protestava així per l'esmena a la totalitat de la proposta legislativa  anunciada pel PSOE, el PP i CiU que intenta evitar d'aquesta manera el debat sobre el consum, cultiu i investigació de transgènics després de la presentació de la iniciativa dijous que ve al Parlament.

Des de  la Comissió Promotora de la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga Crònica hem comentat que els interessos de les dues ILPs no queden gens llunyans perquè les persones malaltes sabem de la importància d'una alimentació natural, i de la perillositat que implica de manera especial l'experimentació química per a les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple. 

Vaga de fam

Aquest mateix matí he pogut parlar per telèfon amb el membre de la comissió impulsora de la plataforma antitransgènics, Josep Pàmies, que m'ha repetit les seves declaracions en el sentit  que els partits que ara surten amb l'esmena a la totalitat s'havien compromès fa mesos a debatre la proposta i que les esmenes havien estat una “sorpresa” que no mereixien.

Pàmies ja havia delcarat a diversos mitjans que “continuaran la lluita” fins aconseguir que la proposta popular sigui debatuda per les forces polítiques, que “ni tan sols permeten l'emissió del documental coproduït per TV3 'El món segons Monsanto' -sobre les empreses productores de llavors transgèniques- abans de dijous”. Pàmies assegura que Catalunya consumeix soja transgènica importada i és una de les regions amb més cultiu de blat de moro modificat genèticament d'Europa -30.000 hectàrees-, on ja hi ha més de 100 regions antitransgènics.

El proper dijous, a les 10 del matí, totes les persones que estiguem en contra dels cultius transgènics i a favor de la "Democràcia, la salut i els bons aliments"  hauriem de donar suport davant el Parlament de Catalunya als companys de la Plataforma "Som el que sembrem".

 

El company Rafa Hortaleza ha recuperat en el seu bloc "ceros a la izquierda" una bona pràctica d'abans de les eleccions europees: seleccionar el que cadascun dels que formem la Blogosfera d'IU considera, per torn, el millor del que en deiem finalment "LA SETMANA ROJA".  I per aquest inici d'estiu ens proposa:

"Muchos comenzamos la semana preguntándonos cómo leches la gente puede seguir apoyando a tipos como Berlusconi, o más cerca, cómo pueden el PP no acusar electoralmente todo lo que está saliendo el sumario "Gürtel". Ceronegativo venía a aportar la particular visión de este tema por un votante de derechas.

Ha habido un blog que esta semana "se lo ha llevado crudo" en Meneamé: Ventanas del Falcon. Ventanas ha conseguido llegar dos veces a portada de Meneamé, aquí y aquí. He seleccionado para "lo mejor de la semana roja" el post que ha publicado sobre "El truco de la "libre elección" sanitaria de Esperanza Aguirre".

A muchos se nos han puesto "los pelos como escarpias" al leer, una vez más, las manipulaciones de El País relacionando Venezuela con Irán. Han sido mucho los blogueros que han escrito sobre el tema pero a mi me ha gustado especialmente la entrada de Juan del blog "El Pisuerga..." : "Información, opinión y propaganda".

En otro orden de cosas, me ha gustado especialmente una entrada de Lucien de Peiro sobre el verdadero opio del pueblo: El futbol.

La semana nos deparaba una sorpresa: IU/ICV pactaban una reforma fiscal de izquierdas con el Gobierno de Zapatero. Seis horas más tarde las presiones de CiU echaban por tierra el acuerdo. Me ha gustado la entrada de Angels en 'Punts de Vista' sobre el tema por dos motivos. Primero por su opinión siempre interesante y bien fudamentada, y segundo porque Angels enlaza a los compañeros de IloveIU que han hablado antes del tema. Toda una "best practice" blogeril.

Seguimos la semana con una turbulencia, no puede haber semana tranquila en IU. El diputado de ICV Raúl Romeva se integró en el "Grupo Verde" en el Parlamento Europeo en lugar de en el grupo de la "Izquierda Europea". Sobre esta cuestión quiero rescatar el único post que ha abordado el tema de una manera que me ha hecho reir: "Se ha escrito un crimen. Sin Angela Lansbury." Del imprescindible blog 'El Hijo Rojo".

Esta semana hemos añadido una fecha más al calendario de la ignominia. Lo trató excelentemente don Hugo en su blog 'Quien mucho abarca' con latinajo incluido. Pedante don Hugo, pero una gran entrada: “Nihil hispanum a me alienum puto”

Y por último hemos visto como 'El País', ese medio que se jugó la vida en el 23-F apoyando la democracia, que siempre condenaba desde su editorial los golpes en América Latina, calificaba lo que era y es un golpe de estado en Honduras como "movilizaciones del ejército". Simplemente vomitivo. Me gustó especialmente la entrada de Moscas en la Sopa.

Y como guinda del pastel les sugiero tres entradas de tres blogs "fuera de IloveIU" que a mi me han parecido muy interesantes:

La primera la entrada "La Pobreza en el Primer Mundo" del blog de Don Paco Piniella.

La segunda de Mileurismo, que trata sobre un tema que el mismo blog ya ha tratado antes: Marketing Electoral en la Izquierda. Muy en línea de nuestro coordinador general, que en el último consejo político federal manifesto la necesidad de que "IU fuera como la coca-cola".

Y la tercera una debilidad personal: "Cartas del Este". Cartas del Este desgrana todo lo que hay que saber de los países que un día constituyeron "El bloque soviético" de la mano de un bloger excepcional llamado Asier de Blas. Esta semana publicaba la entrada "Desintoxicación" imprescindible para combatir la desinformación sobre lo que pasó y está pasando por ejemplo en Moldavia.

Siento de veras los que no habéis entrado en la selección. He leído decenas de entradas, muchas muy buenas, pero aquí sólo puedo poner las que más me han gustado. Mis disculpas y enhorabuena a todos y todas. Seguid publicando así. "

Moltes gràcies, company Rafa, per recuperar aquesta bona pràctica, absolutament necessaria donat el biaix cada vegada més descarat dels mitjans de comunicació. Fins la propera!