punts de vista

La Maribel Nogué, ciutadana dempeus, ha publicat:

"Amb el dolor a flor de pell impregnant totes i cadascuna de les parts del seu cos, el col·lectiu d’afectats per la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica porta temps afrontant molt més que la pròpia malaltia, doncs van ser capaços de mobilitzar la població
i recollir més de cent quaranta mil signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular que 130 persones fedatàries presentaren al Parlament de Catalunya que les va admetre a tràmit fa més d’un any.

La proposta contemplava tots els aspectes d’una Proposició de Llei que abordava tots els aspectes tant mèdics com socials per donar l’atenció necessària a les persones afectades. Cap dels membres d’aquests fedataris, ni de la promoció promotora, ni dels malalts es dedica al treball parlamentari, però van dur a terme, qui ho dubta, una bona tasca per facilitar que el Parlament intervingui en la solució de problemes reals que els afecten. Com a malalts no tenen temps per perdre en discussions bizantines per nomenar càrrecs de
representació institucional, en funció dels contingents polítics, a la munió d’organismes i empreses públiques del país i van per feina.

Però la incomprensió que habitualment troben a la seva malaltia, les mostres d’incredulitat a un dolor punyent malgrat que invisible, ha arribat al mateix Parlament. Sembla que no es veu amb bons ulls que els mateixos afectats prenguin la iniciativa d’entrar propostes de solucions als problemes que els afecten i han de topar amb uns esquemes d’actuació parlamentària que sovint suposen endegar comissions i més comissions com per esgotar una legislatura que, davant unes noves eleccions, suposa un tornar a començar. És com
si es fessin el sord per no veure-hi i perdre vots per quedar en evidència davant una actuació eficaç des de la mateixa societat.
Volien que la llei s’aprovés el dia 12, Dia Mundial de la Fibromiàlgia, però ha entrat al Parlament una esmena a la totalitat amb una proposta de resolució política sense consens amb la Comissió Promotora, una resolució que pot relegar els promotors a un pla consultiu de caire testimonial.

M’ha impactat un escrit del Sergi Estañol, representant de la Comissió Promotora de la ILP:

“l’esgotament de la malaltia, els dolors físics, juntament als més de 40 símptomes i síndromes vinculats a la mateixa, fan que resulti difícil resistir en molts moments. Però a voltes encara ho fa més difícil la incomprensió, el
dubte i la resposta del nostre entorn; resposta massa tímida, efímera, com si allò que ens passa no tingués la contundència que realment té, atès que la nostra malaltia, sembla ser, és invisible... Tothom està exposat a aquestes malalties. Arriben d’un dia per l’altre. Vas per la vida i, de sobte, quelcom invisible destrueix el teu sistema nerviós, i el teu sistema immunològic, i el teu sistema endocrí, i altera el teu sistema cardiovascular... i, en general, el que fins ara ha estat la teva vida, desapareix. Això és la nostra malaltia.
I és clar que, de rebot, pateixes ansietat, tristor i, si cal, depressió, neurosi i --perquè no?-- també alguna forma d’esquizofrènia. Total moltes estones vius un infern (invisible als ulls de la majoria), i et pot passar de tot, atès que també estàs abandonat per part de la majoria d’institucions mèdiques i administracions sanitàries... i, massa sovint, la incredulitat en els ulls és fins i tot dels qui t’estimen...”.

Està clar que una cosa és el dolor físic que et pot consumir però no et lliga de mans per continuar lluitant, mentre que el dolor moral et pot invalidar tot el que la malaltia no ha aconseguit. Al final del seu testimoni el Sergi ens desitja, de tot cor, que tinguem molta salut. I que si mai la perdem, trobem tota la comprensió i la solidaritat necessàries: Fan tanta falta com les millors medicines, conclou."

Al més pur estil yankee:

El diari econòmic CINCO DIAS s’ha fet ressò de les serioses limitacions legals que el Tribunal de Justícia de Luxemburg ha posat a una directiva europea de la que alguns sindicalistes n’estaven força contents. Aquesta directiva diu, en resum, que si una empresa trasllada por motius laborals als seus treballadors a un altre país de la Unió Europea, l’Estat d’acollida els hi ha de garantir les seves mateixes lleis, convenis i salari mínim. Els treballadors no en sortien massa ben parats si el trasllat es feia des de països amb més conquestes sindicals i nivells salarials més elevats cap a altres de menys desenvolupats, però la situació era la inversa si es traslladaven d’un país més endarrerit a un altre amb nivells salarials més alts... fins que el Tribunal de Justícia de Luxemburg ha parlat.

I el Tribunal ha parlat alt i clar quan l’Estat de la Baixa Saxònia adjudica a l’empresa privada Objekt und Bauregie un contracte públic d’obres per a la construcció d’una presó, amb el compromís escrit de pagar als treballadors el salari de conveni d’Edificis i Obres Públiques de la Baixa Saxònia, i seguint un comportament empresarial tant normalitzat com perillós, Objekt und Bauregie subcontracta una empresa polonesa que paga als seus treballadors el 46% del salari de conveni vigent al territori alemany.

L’Estat de la Baixa Saxònia protesta perquè no es compleixen els requisits de la licitació pública i acudeix als tribunals. El litigi arriba finalment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha dictat el següent: “Cap llei estatal pot exigir per escrit la igualtat salarial per adjudicar un concurs públic.” O sia, els estats han de fer ulls clucs i no tenen res a dir a la sobrexplotació privada de les treballadores i els treballadors contractats per iniciatives públiques. En el cas que ens ocupa, si s’ha traslladat treballadors polonesos a Alemanya, aquest han de seguir cobrant els sous baixos de Polònia encara que es trobin a Alemanya, on el nivell de vida –i per tant les necessitats de subsistir dignament—requereixen ingressos més elevats.

Per si no s’ha entès, el Tribunal de Justícia de Luxemburg ha considerat de fet que:

1) La norma suprema al territori de la U.E. és la maximització del benefici (empresarial, naturalment) i l’engany rendible de les empreses privades a l’administració pública.

2) Les subcontractacions són un medi legítim de maximitzar beneficis per part d’una empresa que assumeix la “feinada” d’acudir a la licitació pública, aconseguir la contracta, i trobar a una empresa més “pringada” --en general, estrangera i d’un país menys desenvolupat econòmicament-- que faci la feina a meitat de preu.

3) Els estats de la U.E. no poden interferir en l’apropiació de la plusvàlua, ni malacostumar a les persones immigrades ni a les dels països més pobres –ni que sigui temporalment-- a salaris de països més rics.

4) Per escarment general, es desautoritza fins el ridícul els governs de nivell sub-estatal (com el Lander de la Baixa Saxònia) a fi de que no interfereixin en qüestions serioses com és la recomposició de la taxa de guany de les grans empreses europees... el principi de subsidierietat no por interferir en el compte de resultats!

5) L’origen i acumulació de les riqueses (i naturalment del capital) continua sent –encara que s’hagi canviat el concepte d’imperialisme pel de globalització-- l’explotació dels ésser humans que els clàssics varen explicar com l’apropiació privada de la plusvàlua. En el cas que ens ocupa, la tenim en xifres, amb un valor declarat del 36% del salari que malgrat el que s’establia en la licitació del contracte ha quedat en mans dels empresaris en lloc d’anar als treballadors i treballadores que fan la feina.

Sembla impossible, però ja en fa 40 anys d’un Maig que va començar el dia 3 a la Sorbona però que no s’esgota ni caduca el dia 30 quan De Gaulle dissolt l’Assemblea nacional sota l’amenaça d’intervenció de l’exercit; segueix el juny amb la vaga general més important de la història de França i unes conquestes obreres vigents fins ara malgrat Sarkozy, i continua amb el renaixement del feminisme dels anys 70. Maig 68 continua perquè, en paraules del filòsof,

« L’important, c’est que l’action ait eu lieu, alors que tout le monde la jugeait impensable. Si elle a eu lieu cette fois-ci, elle peut se reproduire... » (Jean-Paul Sartre, 1968)

Què en vàrem aprendre del Maig del 68? Les dones, molt. Malgrat la contestació, l’atreviment i la rebel•lia dels joves d’aleshores, Maig del 68 va reproduir fil per randa en els seus inicis els rols patriarcals i masclistes de la Revolució de 1789 que va portar llibertat, igualtat i fraternitat fins allà on érem les dones, acabant amb la condemna a mort d’Olympe de Gouges per proclamar els Drets de la Dona i la Ciutadana. 179 anys desprès, quan demanant tant assenyadament l’impossible semblaven desfer-se les diferències entre treball manual i intel•lectual, la diferència més antiga encara entre gèneres seguia inamovible: “Les hommes discourent, les femmes nettoient”' . Els líders d’una revolució intel•lectual i de costums que desbordava el barri llatí per prendre cos d’amenaça a la Renault i en tantes i tantes lluites obreres seguien demanant a les seves companyes les tasques invisibles i cafè fumejant. Però no es va repetir la trista història: les dones varen assumir el desencís i començar tot seguit a trobar la seva veu, les seves reivindicacions, el seu propi Maig.

Així va néixer el Mouvement de libération des femmes que el diari France Soir va donar a conèixer l’agost del 1970 en publicar que unes quantes feministes s’aplegaren per denunciar a l’Arc de Triomf de París que més desconeguda que el soldat desconegut n’era la seva dona. En aquesta primera intervenció divertida i intel•ligent, les dones es feien visibles demostrant una vegada més que el feminisme no pot ser mai una visió estreta de la vida, una qüestió més de “tema únic” ja que es vinculava també a la denúncia les lluites que sacsejaven tot occident: la oposició a les guerres i en concret a la del Vietnam com emblema de lluita anticolonialista en un context d’alliberament d’antigues colònies. Les dones reivindicaven una igualtat de drets real a partir dels seus drets diferents, però que tampoc podien deslligar-se de les lluites contra l’apartheid a l’ Àfrica del Sud i els plens drets de ciutadania per a totes les minories.

Un cartell del 1968 que m’agrada especialment de l’Atelier Popular de Belles Arts deia: “Laissons la peur du rouge aux bêtes à cornes”. I podríem deixar també per a ells la por al violeta, ja que Maig 68 va significar la primera proposta de revolució col•lectiva i personal en la que les dones, en molts pocs mesos, varen guanyar raó i espai propi, sense esperar que s’els atorguessin drets: s’els varen començar a prendre i exercir amb humor, intel•ligència i lucidesa. I malgrat les contradiccions inherents a tots els moviments --feministes i de les esquerres-- malgrat avenços i retrocessos, Maig 68 no sols es pot reproduir –com deia Sastre-- sinó que segueix viu encara.

(Publicat originalment a la revista virtual "Diàleg", a http://www.terricabras-filosofia.cat/.)

Sergi Estanyol i Duocastella, (...) en representació de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular “Proposició de Llei per a l’atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a Catalunya”, amb número d’expedient 202-00014/08, i de totes les persones signants de la mateixa, acudeix a vostè i solemnement demana acollir-se a la seva EMPARA donada la manca de protecció en la que ens sentim davant grups parlamentaris decisius per a que les nostres peticions puguin arribar a bona fi.

La Comissió Promotora de la ILP per a l’atenció de la fibromiàlgia i la fatiga crònica volem fer constar que va entrar a registre una esmena a la totalitat de la nostra ILP i una proposta de resolució que ens han enviat per saber la nostra opinió i, ens diuen, poder arribar a un consens. La nostra proposta és la següent:

"1.- Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE)
1. El diagnòstic i tractament de la FM i la SFC dins el sistema sanitari públic correspon a les Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) en FM i SFC.
2. Les UHE en FM i SFC són composades per especialistes en Medicina Interna, Reumatologia, Neurologia, Endocrinologia i Cardiologia, com també per psicòleg, fisioterapeuta i personal d’infermeria. En aquestes unitats també ha d’haver-hi Pediatres per a atendre als infants afectats de FM i de SFC.
3. La creació de les UHE en FM i SFC s’ha de fer per Ordre de la Consellera o el Conseller de Salut, en què s’ha de determinar l’àmbit territorial d’atenció, el personal que les integra i el seu funcionament.

8.- Final:. La Comissió promotora de la ILP serà escoltada quan es tracti d’implementar aspectes concrets contemplats en les seves peticions, a petició pròpia o del Departament de Salut."

Ara, però, després de complir amb tots els requisits legals i assolir el suport de més de cent quaranta mil signatures, ens trobem sota l'amenaça d’una resolució, sense consens, que ja està guanyada de bell antuvi pel govern d’entesa, i considerem que això ens deixa en la indefensió.

DENUNCIEM que el Parlament de Catalunya, i l’aprovació de legislacions que han d’afavorir les persones més febles de la seva ciutadania, com els malalts i malaltes de FM i SFC, es faci supeditar obertament i públicament a la voluntat d’una Conselleria de Salut que ha demostrat, al nostre entendre, la seva insensibilitat davant la nostra realitat i la seva indiferència en relació a que es respecti el nostre dret a una atenció digna i de qualitat per part del Servei Públic de Salut. No només no es respecta la separació formal de poders que caracteritza les democràcies, sinó que s’escarneix en el mateix recinte del Parlament.

DENUNCIEM que davant unes peticions raonades, lògiques i fins i tot tímides com les que es contenen la nostra ILP, se’ns contesti amb arguments fora de to, desproporcionats i retards inexplicables. S’esdevindria lamentable que quedés afectada la credibilitat parlamentària i per tant, de la Institució de la que vostè n’és President.

DENUNCIEM el capteniment amb el que alguns portaveus de grups majoritaris ens tracten; ni en la nostra qualitat de ciutadanes i ciutadans, ni com a persones malaltes que cerquen una solució viable en el marc democràtic de la participació ho mereixem. Les signatures i els suports de qualitat que avalen la ILP que defensem requereixen atenció cortès i diàleg fructífer.

DENUNCIEM que davant les informacions públiques darrerament donades per una ex-diputada, la Dra. Carme Valls, que tenen relació amb la gènesi de les nostres demandes i amb la necessitat de revisar els criteris de diagnòstic i tractament d’aquestes malalties, no reaccioni de manera immediata la Comissió de Salut del Parlament, amb petició de reunir-nos i reveure les raons de la nostra ILP.

Per tots els motius anteriors, i d’altres que demanem exposar-li personalment, considerem que no ens queda altre remei que acudir a vostè i a la demanda d’empara, en la confiança que ens sigui atorgada, tot sol•licitant-li, també, que tuteli les reunions entre la Comissió Promotora de la ILP que hem promogut i els grups parlamentaris. Estem segurs i segures que compartim amb vostè el convenciment que el Parlament de Catalunya ha de ser l’indret on s’assegurin els drets a una millor atenció sanitària i on es poden resoldre per mitjà de la legislació adient les mancances dels serveis públics de salut, en defensa de la raó i de les persones malaltes.

"Dono ple suport a la campanya de la Comissió Promotora
de la ILP per a l'Atenció de la FM i la SFC a Catalunya.
Serà un exemple de Catalunya en la solidaritat humana
per aquesta nova situació d'una malaltia poc atesa oficialment".

Pere Casaldàliga

Benvolgut diputat / Benvolguda diputada,

Ahir, dilluns 28 d'abril de 2008, la Comissió Promotora de la ILP "Proposició de Llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a Catalunya", va entrar al Registre del Parlament de Catalunya una sol·licitud d'empara adreçada al President del Parlament. Aquesta sol·licitud ha estat motivada per les nombroses demandes del col·lectiu d'afectats i afectades de FM i SFC que fa massa temps estant esperant una informació clara sobre l'esdevenidor de la iniciativa legislativa recolzada amb la seva signatura, i a la que han dedicat molt d'esforç, en l'esperança d'una millor assistència sanitària envers aquestes patologies.
L'exposició concreta d'aquestes motivacions s'expressa en el text de la sol·licitud que podeu trobar com annex.

Ara fa més de dos mesos, els representants del govern d'entesa semblaven estar d'acord -i així ho van expressar alguns d'ells per escrit- amb la nostra sol·licitud de que la ILP entrés a l'ordre del dia del Plenàri dels dies 7 i 8 de maig, en la proximitat del Dia Mundial de la FM i la SFC del 12 de maig. En aquest sentit, en la darrera reunió (del 2 d'abril) que vam mantenir amb els representants del govern d'entesa amb els qui hem estat tractant aquest tema des de fa mesos, se'ns va acomiadar amb el compromís de fer-nos saber alguna cosa la setmana posterior, o un parell de setmanes després a molt trigar. Però pràcticament un mes desprès no hem tingut cap notícia; i ara ja veiem que la ILP no podrà ser vista en el Ple proper al Dia Mundial. Una vegada més assumim que no es respectarà la paraula donada, cosa que ens decepciona i lamentem profundament.

La presentació de la ILP, com bé sabeu, respon a la impossibilitat d'arribar a un acord amb el Departament de Salut, el qual no va tenir en compte les nombroses al·legacions que es van presentar a la seva proposta de model assistencial per a la FM i la SFC. I això no obstant, aquesta iniciativa legislativa es va presentar amb la voluntat de generar un debat positiu que arribés a una sol·lució consensuada, i pogués ser aprovada pels 135 diputats i diputades que representeu el conjunt de la ciutadania del nostre país. Els membres d'aquesta Comissió Promotora mantenim la mateixa voluntat, atès que entenem que és el que la ciutadania ha demanat amb el seu contundent suport, mitjançant 140.000 signatures i l'adhesió de nombroses organitzacions i institucions destacades del nostre país, i persones i organitzacions amb diferents sensibilitats, tendències i d'àmbits totalment diversos.

El nostre gest ens sembla la única resposta possible davant el vostre silenci i a la vostra insistència de supeditar la sobirania del Parlament (i, per tant, la del conjunt de la ciutadania) als criteris d'un determinat departament; criteris que, cal recordar-ho, no han estat acceptats per la gran majoria d'aquells i aquelles que han de ser els usuaris finals de la seva gestió. Tot i així, seguim creient que cal reestablir el necessari diàleg que permeti arribar a la millor resolució per fer front a les mancances existents envers l'atenció assistencial i social de la FM i la SFC. Entenem que aquest diàleg s'ha de cenyir als procediments democràtics, i per aquest motiu considerem imprescindible poder comptar amb l'empara i la tutela del President del Parlament de Catalunya.

Rebeu una salutació ben cordial,
COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP "Proposició de Llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fàtiga crònica a Catalunya"
Sergi Estanyol Duocastella
Àngels Martínez Castells
Cristina Montané Montals
Marta Rosselló Esteban
Clara Valverde Gefaell

PS: Us adjuntem el text de la sol·licitud d'empara i, tot seguit, reproduïm el llistat de les adhesions i suports que ha rebut aquesta ILP. Us demanem que valoreu la gran repercussió i el clam popular que existeix al voltant d'aquesta iniciativa i que feu vostre el que expressen les paraules de Pere Casaldàliga que obren i tanquen aquest escrit. Moltes gràcies.

SIGNANTS (PERSONES EMPADRONADES A CATALUNYA):
140.000 CIUTADANS I CIUTADANES, MITJANÇANT LA SEVA SIGNATURA

LLISTAT D'ASSOCIACIONS REPRESENTANTS DELS MALALTS I MALALTES DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA A CATALUNYA ADHERIDES A LA ILP (REPRESENTANT A MÉS DEL 90% DELS PACIENTS ASSOCIATS EN EL NOSTRE PAÍS)
Liga SFC - Plataforma de Acción
Federació Catalana per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica
Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF)
Associació Catalana d'Afectats de Síndrome de Fatiga Crònica/EM (ACSFCEM)
Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà (AFFCB)
Associació de FM i SFC de les Terres de Lleida (Fibrolleida)
Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Cerdanyola (AFFCC)
Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica del Garraf (AFG)
Associació de Fibromiàlgia de Tordera, el Maresme i la Selva (AFITOMAR)
Associació d'Afectats d'Stress, Ansietat i Fibromiàlgia de Castelldefels (ASAF)
Associació de FM i Malalties Reumàtiques del Masnou (AFIBROMARE)
Associació de FM i SFC d'Argentona i Rodalies (AFAR)
Sant Valentí - Associació de FM i SFC de Martorell (AFFM)
Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN)
Associació Gironina de Síndrome de Fatiga Crònica (AGSFC)
Asociación de afectados/as de FM y SFC de Santa Perpetua (AFIFAC.SP)

LLISTAT D'ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS QUE HAN MANIFESTAT EL SEU SUPORT A LA ILP
Abadia de Montserrat
ACTUAVALLÈS - ACTUEM contra el VIH/SIDA (Sabadell)
Agrupació Artística de Modelistes Aeronavals de Sabadell
Agrupació Escolta Intayllú (Vilassar de Mar)
Ajuntament d'Abrera
Ajuntament d'Alcover
Ajuntament d'Altafulla
Ajuntament d'Argentona
Ajuntament de Barcelona - Comissió d'Acció Social i Ciutadania
Ajuntament de Barcelona - Districte de Les Corts
Ajuntament de Barcelona - Districte de Sants-Montjuïc
Ajuntament de Begur
Ajuntament de Cantallops
Ajuntament de Castellolí
Ajuntament de Cubelles
Ajuntament de Girona
Ajuntament d'Igualada
Ajuntament de L'Albiol
Ajuntament de L'Ampolla
Ajuntament de La Fatarella
Ajuntament de Lloret de Mar
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Montmeló
Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls
Ajuntament d'Olvan
Ajuntament d'Organyà
Ajuntament de Reus
Ajuntament de Ripoll
Ajuntament de Ripollet
Ajuntament de Sant Gregori
Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Ajuntament de la Selva del Camp
Ajuntament de Solsona
Ajuntament de Torelló
Ajuntament de Tossa de Mar
Ajuntament de Vilablareix
Amics de la Bordeta (Barcelona)
Associació d'Afectats de Còlon Irritable de Catalunya (L'Hospitalet de Ll.)
Associació Alter Orbis (Figueres)
Associació Amics de la Ràdio (Palamós)
Associació Ateneu Obert de la Dona (Banyoles)
Associació AVES - Grups d'Ajuda Mútua (Barcelona)
Associació de Bipolars de Catalunya - ABC - Comarques gironines (Girona)
Associació de Bipolars i Depressius del Vallès (Sabadell)
Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals (Barcelona)
Associació Catalana de Choy Li Fut, Tai Chi Chuan i Chi Kung (Barcelona)
Associació Catalana d'Esclerosi Múltiple J.M. Charcot (Barcelona)
Associació Catalana de l'Hemofília (Barcelona)
Associació Catalana de Logoteràpia i Anàlisi Existencial (L'Ametlla del V.)
Associació Catalana de Llevadores (Barcelona)
Associació Catalana pro Persones Sordcegues (Barcelona)
Associació Catalana de la Síndrome X Fràgil (Barcelona)
Associació Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Danys Cerebrals TRACE (Barcelona)
Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (Barcelona)
Associació Concessionaris Mercat Municipal " La Llagosta"
Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (Barcelona)
Associació CRE-ART-SANTS (Barcelona)
Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (Barcelona)
Associació Cultural de Dones (Reus)
Asssociació Cultural de Dones "Formació Permanent" (L'Espluga de Francolí)
Associació Cultural Monàrquica Gitana de Girona
Associació de Diabètics de Catalunya - Comarques Gironines (Girona)
Associació de Diabètics de Catalunya - Sabadell · Sant Cugat
Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc (Barcelona)
Associació Dona Viva (Arenys de Munt)
Associació de Dones de l'Albiol
Associació de Dones del Camí de Valls (Reus)
Associació Dones per Caldes (C. de Malavella)
Associació de Dones Colomines (Sta. Coloma de Queralt)
Associació de Dones Elisenda de Montcada (Barcelona)
Associació Dones d'Igualada
Associació Dones en la Llum - Grup de Catalunya (Premià de Mar)
Associació de Dones "Montserrat Roig" d'Alella
Associació Dones No Estàndards
Associació de Dones Nova Dona (Reus)
Associació Dones i Progrés (Olesa de Montserrat)
Associació de Dones de Sant Sadurní d'Anoia
Associació Dones pels 4 cantons de Sta. Coloma de Cervelló
Associació de Dones del Solsonès (Solsona)
Associació Dones 2000 (Reus)
Associació e-kre@ (Girona)
Associació EntrePobles (Barcelona)
Associació Familiars Demència Senil i Alzheimer - FADESIA (Girona)
Associació de Famílies i Dones del Medi Rural - AFAMMER BARCELONA
Associació per al Foment Empresarial del Comerç i el Turisme de Palamós
Associació d'Implantats Coclears d'Espanya (Barcelona)
Associació de Ioga de Sabadell "TIKUM"
Associació de Jubilats i Pensionistes (La Selva del Camp)
Associació de Malalts del Ronyó - ADER (Barcelona)
Associació Micològica Font i Quer (Barcelona)
Associació de Minusvàlids de Cubelles
Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca - AMISOL
Associació de Nens amb Càncer - AFANOC (Barcelona)
Associació Noves Amistats (Barcelona)
Associació pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà APRODISCA (Montblanc)
Associació de Prejubilats i Jubilats de Telefònica a Catalunya (Barcelona)
Associació Prevenció Malalties del Cor - GICOR (Girona)
Associació per la Promoció Cultural i el Desenvolupament Econòmic i Social REPENSA (Terrassa)
Associació Selvatana Integració Disminuïts Psíquics l'Alzina (La Selva del Camp)
Associació de Sords de Sabadell
Associació Suport a la Dona (Palafrugell)
Associació de Veïns de Ca'n Oriac (Sabadell)
Associació de Veïns de Campoamor (Sabadell)
Associació de Veïns de la Concòrdia - Ca'n Borgunyó (Sabadell)
Associació de Veïns de la Creu Alta (Sabadell)
Associació de Veïns de l'Eixample de Sabadell
Associació de Veïns Fontajau - X. Cugat (Girona)
Associació de Veïns Horts de Simó (Reus)
Associació de Veïns de Palaudalba (Lliçà d'Amunt)
Associació de Veïns i Propietaris de Ca'n Salgot (Lliçà d'Amunt)
Associació de Veïns de Sant Oleguer - Sol i Padrís (Sabadell)
Associació de Veïns de Torre Taialà (Girona)
Associació de Veïns de Vista Alegre - Carme (Girona)
Associació de Voluntaris Bonaterra (Cabrils)
Ateneu Barcelonès
Ateneu Societat Centenària (La Selva del Camp)
Ateneu Vilassanès (Vilassar de Mar)
Aula Oberta a Sants (Barcelona)
Biblioteca Miquel Llongueras (Barcelona)
Biblioteca Vapor Vell (Barcelona)
CCOO - Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Casa del Mar (Barcelona)
Casal d'Avis Avda. 1 de maig (La Llagosta)
Casal del Jubilat i Pensionista de Campoamor (Sabadell)
Casino d'Argentona
Centre Catòlic de Sants (Barcelona)
Centre d'Estudis i Assessorament en Processos de Pèrdua (Girona)
Club de Jubilats i Pensionistes - Bellesguard (Sabadell)
Col·lectiu de Dones en l'Església (Girona)
Col·lectiu Ronda, SCCL
Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Girona
Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya - Delegació de Lleida
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Demarcacions de Girona i Lleida
Comunitat dels Caputxins de Sarrià (Barcelona)
Consell Comarcal del Ripollès
Consell General de Cambres de Catalunya
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (Barcelona)
Consell Sènior de Premià de Mar
Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (Barcelona)
Escolania de Sant Agustí - PUERI Cantores (Sabadell)
Federació d'Associacions de Dones de l'Anoia (Igualada)
Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya - FaPaC - Del. Girona
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona - FAVB
Federació d'Associacions de Veïns de Manresa - FAVM
Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell - FAVS
Federació d'Associacions de Veïns de Sant Quirze del Vallès - FAVSQ
Federació Catalana de Drogodependències (Barcelona)
Federació Catalana de Pares de Nens Sords i Sordcecs (Barcelona)
Federació Catalana de Voluntariat Social - FCVS
Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat (Viladecans)
Federació Plataforma d'Entitats de Persones amb Discapacitat del Districte de Les Corts (Barcelona)
Firobi (Vilassar de Mar)
Fons de Coneixements i Experiència - CONEX (Barcelona)
Fundació l'Alternativa (Barcelona)
Fundació Banc dels Aliments de Girona
Fundació Campus Arnau d'Escala (Girona)
Fundació Internacional Josep Carreras (Barcelona)
Fundació Internacional Olof Palme (Barcelona)
Fundació Malalts Mentals de Catalunya (Barcelona)
Fundació Oncolliga Girona - Lliga Catalana d'Ajuda al Malalt de Càncer
Fundació Pere Ardiaca (Barcelona)
Fundació Privada Can Ensenya (Barcelona)
Fundació Privada Pare Robert Montserrat (Reus)
Fundació Sid Moskitia (Sabadell)
Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid-21
"Grup Àgata", Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama (Barcelona)
Grup de Dones del Mas Abelló (Reus)
Grup de Dones de la Selva del Camp
Grup de Joves de Paret-Delgada (La Selva del Camp)
IPT Jeroni de Moragas (Barcelona)
Joventut de la Faràndula (Sabadell)
Llar de Gent Gran de Ca'n Borgunyó-Concòrdia (Sabadell)
Mares pro Alletament Matern de Sabadell - MAMAS
Orfeó de Sants (Barcelona)
Organització Nacional de Cecs (ONCE) a Catalunya
Per l'Altre Cor Cremat de Barcelona - Ajut al Quart Món
Plataforma de Dones de Blanes
Prevenció i Informació Càncer Molins (Molins de Rei)
Psicòlegs Sense Fronteres Catalunya
Ràdio Malgrat (M. de Mar)
Reus Deportiu
Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. de Reus
Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. de la Selva del Camp
Salut Mental Sabadell - Associació de Familiars dels Malalts
Sants 3 Ràdio (Barcelona)
Secció col·legial de Metges Acupuntors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Secció Sindical d'UGT de la Universitat Politècnica de Catalunya
Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (Barcelona)
Societat Cooperativa Catalana El Gegant del Pi (Argentona)
Societat Cultural Sant Jaume (Premià de Dalt)
Societat de Sant Vicenç de Paül (Reus)
TDAH Vallès (Sabadell) (Associació d'afectats de transtorn per dèficit d'atenció)
Televisió de Catalunya
Unió Esportiva de Sants (Barcelona)
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Ramon Llull
Universitat de Vic
VIH-DA Associació (Badalona)

I TAMBÉ HI HAN MANIFESTAT EL SEU SUPORT
Nuria Amat - Escriptora
Félix de Azúa - Escriptor
Josep Maria Ballarín - Capellà i escriptor
Anna Balletbò - Presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme
Lloll Bertran - Actriu
Rosa Bofill - Responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya
Oriol Bohigas - Arquitecte i urbanista - President de l'Ateneu Barcelonès
Antoni Bolinches - Psicòleg i escriptor
Xevi Camps - Actor
Pere Casaldàliga - Bisbe Emèrit de São Félix do Araguaia, MT (Brasil)
Neus Català - Presidenta de l'Amical de Ravensbrück - Supervivent dels camps nazis
Sílvia Cóppulo - Periodista
Dyango - Cantant
Fabian Estapé - Economista i escriptor
Núria Feliu - Cantant i actriu
Lluís Llach - Cantautor
Lucrecia - Cantant
Enric Majó - Actor
Laia Marull - Actriu
Roger Mas - Cantautor
Ana María Moix - Escriptora
Moncho - Cantant
Vicky Peña - Actriu
Peret - Cantant
Pep Planas - Actor
Carme Ruscalleda - Restauradora
Raimon - Cantautor
Rosa Regàs - Escriptora
Marina Rossell - Cantant
Pep Sala - Músic i compositor
Carme Sansa - Actriu
Joan Manuel Serrat - Cantautor
Josep M. Soler i Canals - Pare abat de Montserrat
Joan Soler i Amigó - Escriptor, pedagog i historiador
Jaume Traserra i Cunillera - Bisbe de Solsona
Alfonso de Vilallonga - Compositor i cantant

"Dono ple suport a la campanya de la Comissió Promotora de la ILP per a l'Atenció de la FM i la SFC a Catalunya.
Serà un exemple de Catalunya en la solidaritat humana per aquesta nova situació d'una malaltia poc atesa oficialment".

Pere Casaldàliga

Per motius personals estaré unes setmanes sense poder escriure... Espero tornar ben aviat, que queda molta feina per fer!
A reveure, i espero que voteu, voteu bé, i voteu amb classe!

Avortament lliure i gratuït! Prou violència contra les dones!

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Una data per a reflexionar sobre la situació nacional i mundial de les dones. Una reflexió per l’acció, la proposta i l’organització de les dones.
Un 8 de març per tornar a diu prou a la violència contra les dones.
Ja són 17 les dones mortes enguany per la violència masclista. EUiA està compromesa en una societat més justa en què les dones visquin lliures de qualsevol tipus de violència i en la que homes i dones no pateixin discriminacions.
Un 8 de març per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït i a decidir sobre el nostre propi cos.
Les forces més retrògrades i fonamentalistes, i en especial el Vaticà, han engegat una campanya perquè aquest dret és limiti més i intentar que deixi de fer-se efectiu. Denunciem les agressions que han patit les dones que havien avortat, els centres on ho havien fet i els/les professionals que les havien assistit. Nétes de dones que fa 30 anys van haver de creuar els Pirineus per posar fi a un embaràs no desitjat, ara es troben en la mateixa situació.
No podem permetre que es limiti el dret a decidir sobre el cos a les dones. No necessitem tuteles. La sanitat pública ha de garantir una informació suficient, personalitzada i objectiva sobre el nostre cos, els diferents sistemes anticonceptius,l’accés a ells i el dret a posar fi a l’embaràs no desitjat de manera gratuïta. Cal una llei de terminis per a garantir el dret a l’avortament lliure i gratuït.

Un 8 de març per una majoria d’esquerres:
Estem a portes de les eleccions generals i si el dret a votar el vam haver de conquerir, ara també ens hi juguem molt. Necessitem una majoria d’esquerres que legisli a favor de les dones i amb polítiques públiques que posin en el centre l’atenció els drets de les persones i que no tremoli ni reculi davant els atacs de la dreta. Una majoria d’esquerres per avançar cap a una societat laica on el punt de trobada entre totes les persones sigui el respecte dels drets humans.

ICV-EUiA proposem més diners perquè lleis que han vist la llum en la passada legislatura, es desenvolupin plenament i,en primer lloc, la Llei de violència de gènere, per eradicar aquesta xacra social. I defensem l’avortament lliure i gratuït, en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.

EUiA us convida a participar en els actes que es celebrin pel 8 de març. El dia 9 de març les dones decidim, les dones hi guanyarem, tota la societat també.

El darrer debat presidencialista a unes eleccions que no ho són va ser més lleuger de soportar que l’assaig general de la setmana anterior. La moderadora, Olga Viza, amb una dimensió més humana del protocol, va permetre interrupcions que en alguns moments es varen convertir en diàlegs imprevistos, trencant la rutina dels monòlegs gairebé autistes del format pactat. Zapatero va ser aquesta setmana més agosarat. Rajoy va manllevar arguments de les esquerres en contra de la distribució regressiva de la renda en els 4 anys de govern socialista (sense recordar potser que alguns dels que havien incrementat de forma substancial les seves rendes eren precisament el seu candidat a Ministre d’Economia, Manuel Pizarro, i els amics i companys de pupitre del senyor Aznar...). Però, naturalment, no va poder anar més enllà... el seu retret no tenia cap solidesa en proposar tot seguit baixar impostos i disminuir la despesa social, en el més pur estil neoliberal que ni Bush recomana ara amb la crisi econòmica a la vista...

Mariano Rajoy va començar a dir adéu en l’apartat de les polítiques socials i en el seu reiterat discurs sobre l’espantall de la immigració. Em va recordar el problema que deia tenir l’alcalde de Lepe amb les persones immigrades que treballaven molt i bé als hivernacles, però no eren ben vistes pels veïns en el seu escàs temps de lleure. Alberto Monreal, gens sospitós d’esquerrenisme, li va recordar que no deixar-les sortir dels barracots era una solució que sols havia funcionant abans de la Guerra de Secessió dels Estats Units, i la 13a. Esmena a la Constitució ratificada el 1865.

I així, front a les propostes més o menys realistes de Zapatero en els successius apartats, les respostes de Rajoy eren: “Usted no se entera” “Usted no sabe nada” “Usted no tiene propuestas” “Usted no sabe qué pasa en la realidad” “Usted no tiene credibilidad” “Usted no es solvente” “Usted no tiene una idea clara de nada”. Entre frase i frase encara vàrem poder fer un viatge en el temps de la mà de Rajoy, que justificava la guerra d’Irak i tornava a posar sobre la taula el transvasament de l’Ebre... quin malson! Mariano Rajoy va perdre el debat i, si es confirmen les enquestes, va perdre molt més: tota possibilitat de seguir liderant les posicions de la dreta a partir del 9 de març.

Pel que fa a les propostes socials de Zapatero, podran fer-se realitat si tria bé els seus al.liats: és a dir, si compta amb ICV-EUiA i Izquierda Unida. Si mira en canvi cap a les dretes nacionalistes, veurem què en queda de les 90 propostes, la majoria d’elles de caire social, i altres fàcils de convertir en paper mullat. Senyor Zapatero, no n’hi ha prou en el 2008 a parlar de plena ocupació: cal definir la qualitat, la seguretat i la dignitat d’aquesta ocupació, i això sols es pot fer ben fet amb unes esquerres plurals i fortes!

I potser es preguntaran: va tornar a sortir la nena de Rajoy? Doncs, sí, va sortir al final de tres minuts atropellats de discurs ràpid i poc convincent. Mariano Rajoy era conscient de l’expectativa que havia despertat la seva identitat, i ens va dir per ajudar-nos que la nena vivia en el seu cap i en el seu cor. I una, que és de lletres, va recordar tot seguit la cèlebre frase de Gustave Flaubert que ha donat la volta al món: “Madame Bovary, c’est moi.”

"Ante el panorama de una campaña electoral con mas espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en "a ver quien da mas", resulta indispensable apoyar a quienes ofrecen una autentica política de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad mas igualitaria y mas justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza Llamazares ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construcción del Estado del Bienestar y, ahora, debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes.
1.-Es la única formación política que plantea "una reforma fiscal para mejorar la progresividad y la equidad del sistema fiscal", es decir, un sistema de impuestos capaz de generar mas riqueza para realizar una mas justa redistribución de la misma entre las clases mas desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio .O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caimán, por mas de 6.000 millones de euros. IU solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno alemán, que ha decidido "apretar los tornillos" a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel país. Sobre todo, en un país como el nuestro, donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.
2.- El Grupo Parlamentario de IU-ICV ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiación. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relación de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonación de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonación de la que se han beneficiado indebidamente el PSC-siete millones de euros- y Ezquerra -dos millones setecientos mil- .
3.- Asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas mas graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevención y de represión de la utilización de la política como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.
4.-En aras de una efectiva ética en la actividad pública, IU ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz Llamazares y su Grupo.
5.- IU es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al Banco de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a E. Botín. Solo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.
6.- Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el "enladrillado" del litoral mediterráneo, IU reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006) reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del régimen de incompatibilidades de Alcaldes y Concejales, así como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al "urbanismo basura" para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.
7.-Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer mas eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el "enriquecimiento ilícito" de los servidores públicos. Además de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre los "Albertos" dejando sin efecto la condena penal que le había sido impuesta, que solo puede incrementar aún mas la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.
8.-Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa Llamazares ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante continuas Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido políticas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros países europeos. Ha sido un ejemplo de política de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.
9.- IU ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente, de 1976, afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que "debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica", afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.
10.-Finalmente, hay otra buena razón para votar IU, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica .Sencillamente, sin IU hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a Izquierda Unida, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravísimas violaciones de los derechos humanos; declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo; y así , sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.
Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, Izquierda Unida."

Si algú encara dubte que hi ha diferències entre el tarannà de Catalunya i la manera de fer oficial que es difon des de la capital de l’Estat, n’hi ha prou amb comparar els dos debats: el de Zapatero i Rajoy era el de l’Espanya de l’artificiós clarobscur, l’Espanya de les grans famílies polítiques que exclou les diferències per decret i fins l’ensopiment. La rigidesa i el protocol imposats anaven des de la robòtica fins la pompa austro hongaresa, i en els dos casos traspassant les fronteres del ridícul. El debat d’ahir a TV3, en canvi, sense ser cap meravella, es va assemblar més a l’espècie humana: podríem dir que fins i tot podia veure’s com el retrat sense ensurts d’una família menestral, amb les seves contradiccions que no per conegudes poden deixar d’interessar-nos.

En Duran i Lleida és el pare que no dubte en adoptar un to seriós, fins i tot enfadat, quan es toquen interessos molt sentits: --família, escola, religió-- i en nom de la “responsabilitat” malda per explicar que es poden fer tots els papers de l’auca. No va desfer incògnites de futur: ves a saber si perquè es torni a “respectar Catalunya” en versió Convergència i Unió caldrà empassar-se més granotes.

En Joan Ridao, en versió de germà gran, és qui interromp i discuteix més amb el pare, el que amb els amics es vanta d’estimar més que ningú la independència però a taula es fa l’assenyat i parla sobre tot de petites i mitjanes empreses, de rebaixes fiscals, i no pot evitar l’herència de defensar molt més una Catalunya nacional que no de classe.

Carme Chacón ens explicava les meravelles de la seva colla: els seus amics eren de lluny els millors amics de Catalunya, en Zapatero era la garantia d’un futur esplendorós i defugia com podia la realitat que a les dues Espanyes de Machado –i per tant també en la que ens trenca el cor— hi podem trobar tant gavines com roses de disseny.

Joan Herrera era el germà petit, ecologista i audaç, amb més registres i propostes que arriben als joves i les dones, amb alguns conceptes encara poc viscuts, (ai, aquests “costos salarials” que grinyolen al costat dels bons arguments del jove de La Verneda!). La proposta final de vot rebel és el millor antídot al vot en blanc i, com va dir Herrera, "perque hi hagi polítiques d'esquerres cada dia".

Dolors Nadal, dissortadament, no semblava de la família. Era més aviat la senyoreta Rottenmeyer que renya, espanta, exagera i vol fer por... Tanta por que desperta aquell “ja s’ho feran” abstencionista que tant li convé al PP. Sincerament, em costa de creure que ningú trobi cap atractiu en reviure una infància plena de pinotxos i “homes del sac”.

I unes paraules finals per en Josep Cuní: va ser ell en la gèlida temperatura inicial del plató, però menys Cuní que altres vegades. I s’agraeix la flexibilitat que va permetre contraposar idees encara que en mols casos les persones al•ludides (i en especial la Carme Chacón) varen escapolir sistemàticament l’embranzida amb un somriure massa rígid. Varen faltar, però, temes molt concrets, que preocupen, moueu i organitzen a les persones. Per exemple, ja que era debat de política general però en clau catalana, es podia parlat també de qui està o no per la privatització dels sistemes de salut i ensenyament i per l'extensió i igualtat de drets a totes les persones (del dret a l'avortament sols en va parlar Joan Herrera), i per la millor atenció a totes les persones malaltes dins el servei de salut públic, amb atenció especial a les malalties emergents.