Campanya pel dret a l'Avortament: AUTOINCULPACIONS
/>
- S'estant recollint autoinculpacions de dones i d'homes, que podeu enviar a Ca la Dona (casp, 38, principal).
AUTOINCULPACIONS DONES:
AL JUTJAT DE GUÀRDIA NÚM. DE
Na ............................................................................................ (nom i cognoms), amb DNI/NIF....................................................., major d'edat, veïna de ....................................., amb domicili a efectes de notificacions a ................................................
Davant d’aquest Jutjat comparec i DECLARO haver interromput voluntàriament el meu embaràs per decisió pròpia, de forma conscient i responsable. Denuncio la persecució a la que s’està sometent a les dones i EXIGEIXO que es garanteixi la pràctica del Dret a l'Avortament i a la Salut Sexual i Reproductiva, reconeixent el dret de les dones a decidir;que la pràctica de l'avortament surti del Codi Penal;que l'avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la Xarxa Sanitària Pública . A .........................., a......................de ..............................de 2008
Signat
AUTOINCULPACIONS HOMES:
AL JUTJAT DE GUÀRDIA NÚM. DE En............................................................................................. (nom i cognoms), amb DNI/NIF................................................................, major d'edat, veí de ..................................................., amb domicili a efectes de notificacions a .........................................
Davant d’aquest Jutjat comparec i DECLARO haver acompanyat a una dona a interrompre voluntàriament el seu embaràs Denuncio la persecució a la que s’està sometent a les dones i EXIGEIXO que es garanteixi la pràctica del Dret a l'Avortament i a la Salut Sexual i Reproductiva, reconeixent el dret de les dones a decidir;que la pràctica de l'avortament surti del Codi Penal;que l'avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la Xarxa Sanitària Pública . A .........................., a......................de ..............................de 2008
Signat
AUTOINCULPACIONS: IMPLICACIONS PENALS
L'article 145.2 del Codi Penal castiga amb:
● pena de presó de sis mesos a un any ● o multa de sis a vint-i-quatre mesos ( l' opció per la pena de multa o de presó és del jutjat) a “la mujer que produjere su aborto o consinstiere que otra persona se lo cause, FUERA DE LOS CASOS PERMITIDOS POR LA LEY”. Els casos permesos per la llei són: ● quan sigui necessari per a evitar un greu risc per a la vida o la salut físiqca o psíquica de la dona embarassada (sense terminis),● quan l'embaràs és el resultat d'una violació (fins les 12 setmanes de gestació) ● i quan es presumeixi que el fetus neixerà amb greus tares físiques o psíquiques (fins les 22 setmanes de gestació). L'autoinculpació no té, en principi, riscos. Per condemnar per un delicte cal certesa i determinació dels fets. A més el termini de prescripció en aquests “””“delicte””””” és de 3 anys. És a dir, passats tres anys des de l'avortament no es pot perseguir.Posant-nos en el pitjor dels supòsits podem pensar en un interrogatori judicial, en el qual la dona es negui a contestar al jutjat o tribunal, i puguin incoar una acció penal contra ella per desobediència a l'autoritat judicial. Ens sembla un risc molt remot, però existent. PERÒ atenció, si estàs en tràmits d'obtenir permís de residència i/o treball o qualsevol altre tràmit relatiu a la teva situació administrativa, i figures com a imputada en alguna causa penal, paralitzen l'expedient i et demanen explicacions sobre el tema penal. Després de fer les al·legacions pertinents, normalment segueixen el tràmit normal de l'expedient, però potser és millor que no et posis en situació de risc.
PER A AUTOINCULPAR-SE:Hi ha persones i grups interessats en implicar-se a la campanya, de diferents llocs de Catalunya.La proposta seria coordinar que el lliurament sigui col·lectiu, com a acte polític i simbòlic. Fixar data i lliurar-les al jutjat, de forma col·lectiva, de cada població o comarca.
I es pot informar a dretalpropicos@gmail.com del lloc, data, hora del lliurament, i el nombre d'autoinculpacions, per a poder comptabilitzar-les a nivell català.

La Tafanera
Remoume
del.icio.us
"Con toda esta cháchara sobre estímulos se podría pensar que la economía es un clítoris gigante.
"Justament en la setmana que s’ha viscut un altre dilluns negre a les borses internacionals, Davos reuneix un any més economistes, empresaris i polítics al voltant del Fòrum Econòmic Mundial. La caiguda és espectacular, diu el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga Juan Torres López, el valor de borsa de les 35 empreses espanyoles més grans ha caigut 101.000 milions d’euros en 14 dies, gairebé el 20% de la seva cotització. A les borses asiàtiques es perdia entre el 5 i el 7%, sense comptar el que passaria a Nova York i que anirà passant amb les demés. Abans, els bancs es dedicaven preferentment a recollir els recursos dels estalviadors per posar-los a disposició dels inversors o dels consumidors mantenint un mínim de reserves per fer front als reintegraments. D’aquesta manera alimentaven constantment l’economia productiva amb el finançament més o menys necessari. Avui, els dediquen preferentment a comprar “paper”, és a dir, a comprar i vendre actius financers (títols de tot tipus, contractes de qualsevulla naturalesa, assegurances, reassegurances...) en lloc de dedicar-los sobretot a fer que l’economia real funcioni més i millor. Les empreses guanyen més en aquest tipus d’operacions que en l’economia real, són més rendibles perquè són molt insegures, i la seguretat té un preu. Els seus propis directius les governen per tractar d’obtenir guanys a les borses o perquè les seves accions siguin atractives als demés inversors especulatius”.
Cuando la economía domina la política no sólo se subvierte la democracia: las políticas públicas se hacen ajenas a las personas y sus necesidades. Por ejemplo, el paro se considera un desajuste económico menos importante que la inflación y no se duda en mantener miles de personas en la precariedad o sin contrato de trabajo para reducir algún punto el nivel de precios. Los salarios que permiten un nivel de vida digno se declaran incompatibles con incrementos de beneficios de dos dígitos, y la “competitividad” empresarial se antepone a las personas, aceptando y difundiendo la falacia de que la equidad es antagonista del crecimiento económico. Y junto a ello, la noticia de que uno los sectores más rentables es, precisamente, el formado por las empresas privadas que se dedican a la salud en sus distintas modalidades.
Las mujeres, como protagonistas colectivas, reaccionamos mucho antes ante las malas políticas y los fallos de mercado y de gobierno, porque tenemos mucho más que perder ante los talibanes del conservadurismo político, la religión o la empresa privada a cualquier coste. Como ejemplo baste que ¡a estas alturas de nuestra historia! nos vemos obligadas a desempolvar las viejas pancartas del derecho al aborto sin amenaza de Código Penal y remozar autoinculpaciones que deberían haber perdido hace mucho tiempo todo sentido.
Ha començat la pre-campanya amb fitxatges esclaridors, errades de mala baba, despropòsits que aniran a més i declaracions falsàries que tenen com a eix fonamental l’economia. Avui mateix, als matins de TV3 he sentit que el catedràtic Anton Costas es felicitava que el seu amic Manuel Pizarro entrés en política per a defensar “l’interès general” (!!!)...
"Antes de que tuviera ocasión de ver la película Salvador, acerca de la ejecución de Salvador Puig Antich, había hablado con jóvenes que ya la habían visto y que ignoraban por completo los hechos que narra. La mejor descripción la hizo una chica, quien dijo que le pareció impactante. Realmente lo es, y lo que más les extrañaba a estos jóvenes es que esos hechos pudieran haber sucedido en la España de los años setenta. Se enfrentaban, de esta manera, a través de la película, al horror que había supuesto el franquismo, y lo hacían ya no sólo a través de las ideas más o menos vagas que acerca de la dictadura les hubiesen contado en los estudios de bachillerato o de lo que pudiesen haber oído en sus casas.
Max Aub arremete en La gallina ciega contra esa juventud que en 1969 no sabía nada acerca de la Guerra Civil, ni de lo que había representado la generación del escritor en el ámbito de las ciencias, las artes y la cultura. Para el catedrático de la Universidad Autónoma de Barcelona Manuel Aznar Soler, que hace un estudio introductorio a esta obra en la edición de Alba Editorial, este ataque a cuenta de la desmemoria impuesta por el régimen franquista le parece un tanto injusto, pues la culpa no podía ser de aquellos a quienes no se les había enseñado nada de aquello a que se refería Aub o, en todo caso, se lo habían transmitido totalmente deformado. En realidad, no podía ser de otra manera ya que los libros más rigurosos acerca de la República y la Guerra Civil, como los de Hugh Thomas y Gabriel Jackson, estaban prohibidos y no resultaba fácil para muchos adquirirlos en el cuarto de atrás de determinadas librerías o comprarlos en Francia.
Y es que sobre el tardofranquismo, aunque haya novelas extraordinarias como El vano ayer, de Isaac Rosa, se ha escrito poco.
La Miren Etxezarreta va seure ahir amb Ramon Tamames, Josep Olivé i Ramon Tremosa a l'Agora, al Canal 33 per debatre si el "2008 vénen les vaques magres". Davant les crítiques al "poc Maastricht" del que s'acusava --al meu parer, del tot injustament-- a Pedro Solbes, tan sols la Miren va recordar a la taula que quan es parla de que l'economia va bé, cal explicar per a qui va bé, que parlar de creixement per sí sol significa poca cosa, i que la distribució de la renda i la riquesa és fonamental per donar qualitat al creixement.
Si, como deseamos, sigue nuestro consejo le pedimos que no tenga la tentación de dejarle en herencia la corona a su hijo menor Felipe. Tenga en consideración que la mayoría de nuestros abuelos marcharon de las empresas donde trabajaban, o les jubilaron anticipadamente mediante un expediente de regulación de empleo, sin dejar a sus hijos -nuestros padres- la vacante.
Saltan a la palestra polemistas que parecen surgidos de la nada, sin historia vivida ni compartida, de memoria plana y argumentación confusa que para defender el viejo pensamiento único reclaman pluralidad con la boca pequeña, que para defender monopolios caducos atacan un Estado que no pasa de aprendiz de laico, y sobre todo confunden democracia con algarabía en la plaza pública, sin empoderamiento real de la ciudadanía, sin control desde abajo de lo que deciden los de arriba, sin igualdad real de oportunidades. (Ver, si apetece, comentario de H.I. al post anterior)




