punts de vista

Per motius personals estaré unes setmanes sense poder escriure... Espero tornar ben aviat, que queda molta feina per fer!
A reveure, i espero que voteu, voteu bé, i voteu amb classe!

Avortament lliure i gratuït! Prou violència contra les dones!

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Una data per a reflexionar sobre la situació nacional i mundial de les dones. Una reflexió per l’acció, la proposta i l’organització de les dones.
Un 8 de març per tornar a diu prou a la violència contra les dones.
Ja són 17 les dones mortes enguany per la violència masclista. EUiA està compromesa en una societat més justa en què les dones visquin lliures de qualsevol tipus de violència i en la que homes i dones no pateixin discriminacions.
Un 8 de març per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït i a decidir sobre el nostre propi cos.
Les forces més retrògrades i fonamentalistes, i en especial el Vaticà, han engegat una campanya perquè aquest dret és limiti més i intentar que deixi de fer-se efectiu. Denunciem les agressions que han patit les dones que havien avortat, els centres on ho havien fet i els/les professionals que les havien assistit. Nétes de dones que fa 30 anys van haver de creuar els Pirineus per posar fi a un embaràs no desitjat, ara es troben en la mateixa situació.
No podem permetre que es limiti el dret a decidir sobre el cos a les dones. No necessitem tuteles. La sanitat pública ha de garantir una informació suficient, personalitzada i objectiva sobre el nostre cos, els diferents sistemes anticonceptius,l’accés a ells i el dret a posar fi a l’embaràs no desitjat de manera gratuïta. Cal una llei de terminis per a garantir el dret a l’avortament lliure i gratuït.

Un 8 de març per una majoria d’esquerres:
Estem a portes de les eleccions generals i si el dret a votar el vam haver de conquerir, ara també ens hi juguem molt. Necessitem una majoria d’esquerres que legisli a favor de les dones i amb polítiques públiques que posin en el centre l’atenció els drets de les persones i que no tremoli ni reculi davant els atacs de la dreta. Una majoria d’esquerres per avançar cap a una societat laica on el punt de trobada entre totes les persones sigui el respecte dels drets humans.

ICV-EUiA proposem més diners perquè lleis que han vist la llum en la passada legislatura, es desenvolupin plenament i,en primer lloc, la Llei de violència de gènere, per eradicar aquesta xacra social. I defensem l’avortament lliure i gratuït, en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.

EUiA us convida a participar en els actes que es celebrin pel 8 de març. El dia 9 de març les dones decidim, les dones hi guanyarem, tota la societat també.

El darrer debat presidencialista a unes eleccions que no ho són va ser més lleuger de soportar que l’assaig general de la setmana anterior. La moderadora, Olga Viza, amb una dimensió més humana del protocol, va permetre interrupcions que en alguns moments es varen convertir en diàlegs imprevistos, trencant la rutina dels monòlegs gairebé autistes del format pactat. Zapatero va ser aquesta setmana més agosarat. Rajoy va manllevar arguments de les esquerres en contra de la distribució regressiva de la renda en els 4 anys de govern socialista (sense recordar potser que alguns dels que havien incrementat de forma substancial les seves rendes eren precisament el seu candidat a Ministre d’Economia, Manuel Pizarro, i els amics i companys de pupitre del senyor Aznar...). Però, naturalment, no va poder anar més enllà... el seu retret no tenia cap solidesa en proposar tot seguit baixar impostos i disminuir la despesa social, en el més pur estil neoliberal que ni Bush recomana ara amb la crisi econòmica a la vista...

Mariano Rajoy va començar a dir adéu en l’apartat de les polítiques socials i en el seu reiterat discurs sobre l’espantall de la immigració. Em va recordar el problema que deia tenir l’alcalde de Lepe amb les persones immigrades que treballaven molt i bé als hivernacles, però no eren ben vistes pels veïns en el seu escàs temps de lleure. Alberto Monreal, gens sospitós d’esquerrenisme, li va recordar que no deixar-les sortir dels barracots era una solució que sols havia funcionant abans de la Guerra de Secessió dels Estats Units, i la 13a. Esmena a la Constitució ratificada el 1865.

I així, front a les propostes més o menys realistes de Zapatero en els successius apartats, les respostes de Rajoy eren: “Usted no se entera” “Usted no sabe nada” “Usted no tiene propuestas” “Usted no sabe qué pasa en la realidad” “Usted no tiene credibilidad” “Usted no es solvente” “Usted no tiene una idea clara de nada”. Entre frase i frase encara vàrem poder fer un viatge en el temps de la mà de Rajoy, que justificava la guerra d’Irak i tornava a posar sobre la taula el transvasament de l’Ebre... quin malson! Mariano Rajoy va perdre el debat i, si es confirmen les enquestes, va perdre molt més: tota possibilitat de seguir liderant les posicions de la dreta a partir del 9 de març.

Pel que fa a les propostes socials de Zapatero, podran fer-se realitat si tria bé els seus al.liats: és a dir, si compta amb ICV-EUiA i Izquierda Unida. Si mira en canvi cap a les dretes nacionalistes, veurem què en queda de les 90 propostes, la majoria d’elles de caire social, i altres fàcils de convertir en paper mullat. Senyor Zapatero, no n’hi ha prou en el 2008 a parlar de plena ocupació: cal definir la qualitat, la seguretat i la dignitat d’aquesta ocupació, i això sols es pot fer ben fet amb unes esquerres plurals i fortes!

I potser es preguntaran: va tornar a sortir la nena de Rajoy? Doncs, sí, va sortir al final de tres minuts atropellats de discurs ràpid i poc convincent. Mariano Rajoy era conscient de l’expectativa que havia despertat la seva identitat, i ens va dir per ajudar-nos que la nena vivia en el seu cap i en el seu cor. I una, que és de lletres, va recordar tot seguit la cèlebre frase de Gustave Flaubert que ha donat la volta al món: “Madame Bovary, c’est moi.”

"Ante el panorama de una campaña electoral con mas espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en "a ver quien da mas", resulta indispensable apoyar a quienes ofrecen una autentica política de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad mas igualitaria y mas justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza Llamazares ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construcción del Estado del Bienestar y, ahora, debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes.
1.-Es la única formación política que plantea "una reforma fiscal para mejorar la progresividad y la equidad del sistema fiscal", es decir, un sistema de impuestos capaz de generar mas riqueza para realizar una mas justa redistribución de la misma entre las clases mas desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio .O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caimán, por mas de 6.000 millones de euros. IU solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno alemán, que ha decidido "apretar los tornillos" a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel país. Sobre todo, en un país como el nuestro, donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.
2.- El Grupo Parlamentario de IU-ICV ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiación. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relación de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonación de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonación de la que se han beneficiado indebidamente el PSC-siete millones de euros- y Ezquerra -dos millones setecientos mil- .
3.- Asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas mas graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevención y de represión de la utilización de la política como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.
4.-En aras de una efectiva ética en la actividad pública, IU ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz Llamazares y su Grupo.
5.- IU es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al Banco de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a E. Botín. Solo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.
6.- Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el "enladrillado" del litoral mediterráneo, IU reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006) reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del régimen de incompatibilidades de Alcaldes y Concejales, así como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al "urbanismo basura" para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.
7.-Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer mas eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el "enriquecimiento ilícito" de los servidores públicos. Además de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre los "Albertos" dejando sin efecto la condena penal que le había sido impuesta, que solo puede incrementar aún mas la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.
8.-Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa Llamazares ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante continuas Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido políticas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros países europeos. Ha sido un ejemplo de política de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.
9.- IU ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente, de 1976, afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que "debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica", afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.
10.-Finalmente, hay otra buena razón para votar IU, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica .Sencillamente, sin IU hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a Izquierda Unida, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravísimas violaciones de los derechos humanos; declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo; y así , sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.
Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, Izquierda Unida."

Si algú encara dubte que hi ha diferències entre el tarannà de Catalunya i la manera de fer oficial que es difon des de la capital de l’Estat, n’hi ha prou amb comparar els dos debats: el de Zapatero i Rajoy era el de l’Espanya de l’artificiós clarobscur, l’Espanya de les grans famílies polítiques que exclou les diferències per decret i fins l’ensopiment. La rigidesa i el protocol imposats anaven des de la robòtica fins la pompa austro hongaresa, i en els dos casos traspassant les fronteres del ridícul. El debat d’ahir a TV3, en canvi, sense ser cap meravella, es va assemblar més a l’espècie humana: podríem dir que fins i tot podia veure’s com el retrat sense ensurts d’una família menestral, amb les seves contradiccions que no per conegudes poden deixar d’interessar-nos.

En Duran i Lleida és el pare que no dubte en adoptar un to seriós, fins i tot enfadat, quan es toquen interessos molt sentits: --família, escola, religió-- i en nom de la “responsabilitat” malda per explicar que es poden fer tots els papers de l’auca. No va desfer incògnites de futur: ves a saber si perquè es torni a “respectar Catalunya” en versió Convergència i Unió caldrà empassar-se més granotes.

En Joan Ridao, en versió de germà gran, és qui interromp i discuteix més amb el pare, el que amb els amics es vanta d’estimar més que ningú la independència però a taula es fa l’assenyat i parla sobre tot de petites i mitjanes empreses, de rebaixes fiscals, i no pot evitar l’herència de defensar molt més una Catalunya nacional que no de classe.

Carme Chacón ens explicava les meravelles de la seva colla: els seus amics eren de lluny els millors amics de Catalunya, en Zapatero era la garantia d’un futur esplendorós i defugia com podia la realitat que a les dues Espanyes de Machado –i per tant també en la que ens trenca el cor— hi podem trobar tant gavines com roses de disseny.

Joan Herrera era el germà petit, ecologista i audaç, amb més registres i propostes que arriben als joves i les dones, amb alguns conceptes encara poc viscuts, (ai, aquests “costos salarials” que grinyolen al costat dels bons arguments del jove de La Verneda!). La proposta final de vot rebel és el millor antídot al vot en blanc i, com va dir Herrera, "perque hi hagi polítiques d'esquerres cada dia".

Dolors Nadal, dissortadament, no semblava de la família. Era més aviat la senyoreta Rottenmeyer que renya, espanta, exagera i vol fer por... Tanta por que desperta aquell “ja s’ho feran” abstencionista que tant li convé al PP. Sincerament, em costa de creure que ningú trobi cap atractiu en reviure una infància plena de pinotxos i “homes del sac”.

I unes paraules finals per en Josep Cuní: va ser ell en la gèlida temperatura inicial del plató, però menys Cuní que altres vegades. I s’agraeix la flexibilitat que va permetre contraposar idees encara que en mols casos les persones al•ludides (i en especial la Carme Chacón) varen escapolir sistemàticament l’embranzida amb un somriure massa rígid. Varen faltar, però, temes molt concrets, que preocupen, moueu i organitzen a les persones. Per exemple, ja que era debat de política general però en clau catalana, es podia parlat també de qui està o no per la privatització dels sistemes de salut i ensenyament i per l'extensió i igualtat de drets a totes les persones (del dret a l'avortament sols en va parlar Joan Herrera), i per la millor atenció a totes les persones malaltes dins el servei de salut públic, amb atenció especial a les malalties emergents.