En un primer post del pasado día 25 Inés nos invitaba a reflexionar seriamente sobre el tiempo y las formas, "a fin de refundar en un horizonte estratégico un proyecto potente y fuerte a la izquierda de la socialdemocracia". Su primera reflexión me interesó, pero podía sucumbir --porque el mismo tema lo propicia-- a la inercia de encerrase "dentro de"... como ha sucedido en tantas otras ocasiones estériles. Quedarse sin ventanas y con los espejos (más o menos deformados y deformantes) mirando hacia el interior de una organización que considero fundamental... Las reflexiones, por atinadas que sean, cuando no son compartidas y se convierten en banderín distintivo de un subconjunto, en vez de ganar racionalidad en el debate, corren el riesgo de dar lugar a disquisiciones pejigueras totalmente estériles, y no sólo prescindibles sino imprescindiblemente eliminables.

Pero Inés ha publicado sus segundas Reflexiones y ha evaporado los pocos temores que pudieran quedar. Creo que nadie honesto y en su sano juicio niega la urgente necesidad de regeneración política como algo que "no podemos ni debemos eludir" desde las izquierdas. Y en este camino, la "responsabilidad histórica, más allá de lo que nos pase a nosotros mismos, con un mundo en crisis y con una izquierda en crisis" es innegable.

De momento me gustaría añadir a las reflexiones de Inés sobre la crisis que --por los menos desde Catalunya-- la dureza del momento parece haber acabado con paciencias que parecían inagotables (y no hablo por Rajoy) y ha llamado a la puerta de éticas (o por lo menos vergüenzas ajenas) que parecían cloroformizadas. Y tal como se amenazaba en Catalunya para que se siguiera manteniendo el pútrido oasis (o espejismo) de que "aquí no pasa nada", se ha empezado a tirar de la manta y algunos intocables (que no todo el mundo, Sr. Pujol) están "prenent mal". Preguntado ayer el Síndic de Comptes de Catalunya sobre si en el Ayuntamiento de Sta. Coloma de Gramenet las irregularidades de ejercicios como los ¡del 2004! no eran habituales, el Síndic Colom contestaba, con sonrisa avergonzada, que ¡no tanto!. Y es que también la corrupción tiene su inercia, y a los corruptos les crece la prepotencia y la soberbia como a Pinocho dicen que le crece la nariz... La corrupción llevaba ahí años, lustros: las políticas neoliberales que –también, y de manera especial– las han propiciado, entraron en su esplendor a principios de los 90... Y desde entonces sólo han ido alimentando una bola de nieve sucia, muy sucia, que quería confundirse con el planeta... y sobre todo dominarlo --a municipios, o en su globalidad, según el puesto de cada uno de los "presuntos" o confesos en la escala de la corrupción-- desde el lado más oscuro de la conducta humana.

Sí, para las izquierdas hay mucho trabajo que hacer: hay que regenerar, refundar, tirar de la manta, "fer dissabte"... todo, y con urgencia. Porque si no, algo habremos dejado morir en los derechos de la ciudadanía... algo habremos dejado hurtar de la soberanía de las personas... en algo habremos empeorado la igualdad y la dignidad... y en algo nos habrán hecho cómplices --aunque sea por omisión.

Y si tomamos las elecciones como un indicador más en el corto plazo de la salud democrática, y sin alternativa creíble como un todo, en las próximas convocatorias pocas personas se sentirán llamadas a votar, más allá de los paniaguados, de los que viven de las migajas... y de los que todavía consiguen ocultar sus tropelías. Como ya estamos viendo en distintas ciudades --o incluso países-- las urnas heridas de abstención premiarán a los corruptos... Y las mafias serán democráticamente elegidas después de herir de muerte a la política y a la democracia, confundidas y mezcladas con la gente que hace política desde la honradez.

Si quieres, Inés, seguimos reflexionando.

Miguel, en el seu bloc Leer y escuchar no es suficiente ja ha donat la notícia de que el Congrès d'Honduras haurà de discutir la restitució a la Presidència a Jose Manuel Zelaya. El President Zelaya ha valorat molt positivament aquest acord i en declaracions fetes a Radio Globo de Honduras ha dit: "El solo hecho de que se esté reconociendo la necesidad de retrotraer los poderes del Estado al 28 de junio del 2009 significa un triunfo para la democracia hondureña y (...) el retorno de la paz para el país".

Esperem que prosperi la via del diàleg, del progrès i la raó, perquè al mateix temps que mitjans i blocs recollien aquesta notícia, m'arribava un correu de Ca la Dona en el que recullen la reivindicació del  "Colectivo Feminista Mujeres Universitarias" de Honduras en relació a com el cop ha afectat els drets de les dones, i el perill de que les forces reaccionàries i colpistes declari il.legal la utilització i distribució de la píldora "del dia  desprès".
En les seves paraules:

"NO HAY DERECHO A LA VIDA DIGNA, SI NO HAY DERECHO A DECIDIR"
Saludos,
Colectivo Feminista Mujeres Universitarias
www.cofemun.org

L'amiga Virgínia Ferrer ha publicat aquest article a El Triangle... El text és prou clar, sols calen els vostres comentaris.

El que era aleshores president de Catalunya, Pasqual Maragall, es va equivocar... o més aviat, es va quedar molt curt. En percentatge i en l'abast dels que s'havien de sentir "presumptament" al.ludits... Per les informacions que es publiquen als diaris, el "problema" no era d'un 3%, sinò de gairebé un 300% (es tripliquen els pressupostos d'execució sobre el que s'havia pressupostat, com també el nombre de pisos construïts a St. Andreu de Llaveneres... o fins i tot es supera en escreix el percentatge en la magnitut del forat del Palau de la Música...) I de moment, encara que ens advertís un altre ex-president de Catalunya, el senyor Jordi Pujol, des del programa Àgora i a mitjanit a no tibar de la manta per les conseqüències generalitzades que això podia significar, no tots "estem prenent mal"... Està rebent (presuntament) qui té números per rebre... Una gent que patrimonialitza Catalunya, ja sigui des de la política a la cultura (i que quan perden les eleccions és com si els haguessin "entrat a casa")... I una altra gent (o genteta, que ha vist massa vegades Il Padrino --per què, qui pot fer-se dir Luigi i ser près seriosament?) i que imiten des de sota i sense gaire gràcia les maneres crapulesques dels Arsenis Lupin nostrats... (presuntament, clar, sempre presuntament!).

Corrupció i poder polític

Sols de manera esquemàtica, però caldria trobar una explicació a aquesta desmesura d'apropar-se a problemes que són del 300%. Potser caldria fer-ho perquè hi podem trobar una bona explicació del per què els polítics corruptes segueixen essent votats... O dit d'una altra manera, la corrupció sembla que no afecta la capacitat de perpetuar-se (per les urnes) en el poder... Però, com pot ser, això? Doncs perquè potser n'hi ha prou amb que la gent de be, fastiguejada o amb desencís, la ciutadania que vol una democràcia més real i transparent, s'acosti cada vegada menys a les urnes fent crèixer l'abstenció fins aquell punt crític que el clientelisme assegura reeleccions continuades per als que deixen caure les engrunes de la seva taula.... El que passa és que això, en temps de crisi, és una fòrmula massa explossiva i en política s'assembla massa a un clientelisme que molt poc te a veure amb la democràcia....

Per acabar, no em resisteixo a explicar-ho, encara que potser poca gent ho entendrà... Fa uns quans anys, al Via Venetto, a Barcelona, va entrar en Prenafeta... I una veu potent va cridar, des de la seva taula: Home, mira qui tenim aquí! Prenafeta la llei, Prenafeta la trampa!

Entrades relacionades: Jiménez Villarejo y el caso Millet

¿De qué se ríen?

Les inadmisibles declaracions d'Agustí Colomines

Convé de manera regular consultar la pàgina web d'Unifem perquè gairebé sempre dóna sorpreses agradables. La darrera, un petit opuscle de poc més de 30 pàgines sobre dones indígenes i el canvi climàtic que recomano de manera especial. Quan encara no han acabat les accions i convocatòries per exigir un món més habitable, com per exemple:

val també la pena de dedicar atenció a les lectures que Unifem ens ofereix sobre l'impacte del canvi climàtic en altres cultures --més en precari encara que la nostra, que ja és dir-- i que pateixen de manera desproporcionada els excessos d'un model econòmic i un model de creixement tremendament injust amb la majoria de persones... i suïcida pel que fa a la mateixa Terra.

Adivasi Women – Engaging with Climate Change

Autor/Editor: Govind Kelkar

Per a la presentació dels llibre, ens expliquen que els pobles indígenes de tot el món sí que tenen un model de vida sostenible, i a més, contribueixen a regenerar l'atmosfera dels gasos hivernacle que tan agressius són amb el medi.  Però aquests mateixos pobles indígenes, i en especial les dones indígenes, són les que més pateixen els efectes del canvi climàtic. Aquestes societats malden per salvar els seus recursos de la deforestació i l'extracció de minerals que perjudiquen l'entorn, com el petroli o el gas, i lluiten també contra les platacions de monocultius que es van extenent arreu i que en bona part es deu als intents colonials de les grans empreses per apropiar-se dels seus recursos d'aquestes societats.

Adivasi Women — Engaging with Climate Change intenta desxifrar l'impacte de gènere del canvi climàtic a les societats indígenes a l'Àsia, i es centra en concret en l'ètnia  Adivasi i una tribu de l'Índia. Intenta explicar també com el seu impacte és molt més gran pels canvis estructurals dels sistemes socio-econòmics a partir de la seva història colonial, els recents intents de privatització i els rols de gènere en les comunitats adivasi. Com a conclusió, l'estudi ofereix algunes recomanacions polítiques per enfortir la capacitat de resistència de les dones.

Mentre Miguel Jara està que no para en la promoció del seu nou llibre La salud que viene: Nuevas enfermedades y el marketing del miedo (Península, 2009), que estic segura de poder recomanar per la qualitat de l'obra anterior de l'autor, els diaris s'omplen d'opinions sobre el tema de la grip i, en menor mesura, sobre el retrovirus XMRV. (Sobre aquest tema es pot trobar una bona informació al bloc de Dempeus per la salut pública en el Dossier de la 1a. Jornada celebrada a la UPF i gràcies a la intervenció de Cristina Montané.) Avui, a més, l'amiga Àngels Graells Bofill ha publicat a l'Avui una carta que lliga perfectament la preocupació pels descobriments que s'estan fent i l'actitud ben diferent amb la que les autoritats de salut tracten i assumeixen aquestes descobertes. Pel que fa a declaracions de Miguel Jara sobre el seu llibre i la Grip H1N1, al final de l'entrada poden veure i sentir l'entrevista que li fa ver la periodista Susanna Griso.

El texte sencer de la carta és aquest:

Dues classes de virus

En el món dels virus, sembla que també hi ha classes. Durant les darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han parlat de dos virus, encara que amb una intensitat quantitativament molt diferent. Per una banda, l'H1N1, mediàtic com una estrella de rock. Per l'altra, el virus XMRV, que, segons un estudi recentment publicat a Science, sembla associar-se, amb molta probabilitat, a la gènesi i eclosió de l'encefalopatia miàlgica o síndrome de fatiga crònica (SFC). El primer ha estat motiu de conversa arreu, ha propiciat missatges d'autocomplaença entre polítics i, sens dubte, ardorosos fregaments de mans en el si d'algunes farmacèutiques. El segon s'associa a una severa malaltia crònica, crònicament ignorada i menystinguda des de l'administració. Els recents descobriments sobre el segon representen una esperança per a disset milions de persones que es calcula que pateixen la SFC a tot el món. I en el nostre context, l’esperança que, en un dia no molt llunyà, les persones que la pateixen no hagin de ser, a més, sistemàticament titllades de “depressives” i  sotmeses al menyspreu i a la vexació per part dels estaments dependents dels departaments de Salut i Acció Social i Ciutadania.

He sabut de persones  que han patit la “grip nova”. Els ha representat dos dies de febre i tres dies més de baixa, per precaució. El meu fill fou diagnosticat el 2002 de Síndrome de Fatiga Crònica. Fa vuit anys que té febre, a més d’una trentena de símptomes permanents o recurrents i el seu futur està totalment hipotecat per aquesta circumstància. Però el virus XMRV no és tan mediàtic..."

El primer virus s'està revelant, cada dia que passa, com un immens bluf, darrere del qual, molt probablement, s'amaguen la mediocritat, la irresponsabilitat i la cobdícia. Sobre el segon, alguns dels investigadors de la SFC més rellevants de la comunitat científica mundial ja s'han pronunciat remarcant el caràcter esperançador del descobriment. Potser, a la fi, tots dos virus revelaran una mateixa cosa: la incompetència, la sordesa i la ceguesa de determinades estructures administratives, preocupades essencialment de la seva imatge i d'aplegar vots.

I el videu és aquest:

La setmana Roja de Ceros a la Izquierda

19 - 25 de Octubre 2009

El company Rafa, entre intentar comprendre la posició d' IUCM a Caja de Madrid, o llegir alguns post que considera excel.lents, prefereix fer la relació de les 10 entrades mès interessants de la blogosfera d' Izquierda Unida.

• ¿Qué les ha hecho el pobre Darwin?
• Presunto homosexual
• "Crisis, Ahorro y Endeudamiento
• "Peligro: ¡¡ SWAPS !!"
• La política de IU en Caja Madrid
• Política de alianzas
• La lucha por una democracia de nuevo tipo y la superación del sectarismo
• Reflexiones (1)
• El silencio de los corderitos
• Si Garzón tuviera razón...

La setmana vinent li toca a Pedro Mellado.

Stacy Bannerman ha publicat un informe a truthout on explica que els efectes de vuit anys de guerra s'acumulen en les famílies de militars, i un nombre creixent de parelles de soldats pateixen estrès, depressió i tenen pensaments de suïcidi, sense aconseguir l'atenció sanitària que necessiten. Hi ha "una greu escassetat de serveis de salut mental, atenció a les famílies, sobretot perquè els centres de salut ja estan plens al màxim amb els soldats", segons declara el psiquiatra de l'Exèrcit coronel Kris Peterson. (Army News Service, 13 d'octubre de 2009)

L'Exèrcit segueix de prop el repunt dels problemes de salut mental dels soldats, i està col • laborant amb l'Institut Nacional de Salut Mental a "l'estudi més gran de suïcidi i salut mental en els militars". La qüestió és que els membres de la família de militars no estan inclosos en l'estudi, i sols aquest darrer mes de juliol dues dones varen morir per lesions auto-infligides.

Una de les dones tenia 40 anys i estava embarassada. Va trucar a emergències amenaçant de fer-se mal. Quan va arribar la policia, ja estava morta per una ferida d'arma de foc. (…) Fa gairebé tres anys, una altra dona de Fort Bragg es va suïcidar per enverinament de monòxid de carboni, en tancar-se ella i els seus fills petits al garatge amb el motor del cotxe en marxa. El seu marit, un tinent coronel de l'exèrcit, havia estat enviat a l'Iraq només dos mesos abans, just després del naixement de la filla de la parella. I el 2008, C. W., la dona d’un veterà de la guerra de l'Iraq, es va suïcidar pocs dies després de que el seu marit també s’haguès suïcidat. (...) Els suïcidis de les dones de militars en general no es fan públics, per la qual cosa es desconeix la magnitud del problema.

L'American Psychiatric Association va fer una enquesta entre els/les cònjuges de militars en actiu el 2008 i va concloure que un 40 per cent creu que la seva salut mental es veu afectada pel fet que la seva parella estigui en actiu a l'estranger. Aproximadament un 25 per cent va explicar que tenia problemes d’ insomni, ansietat i depressió. Altres símptomes i diagnòstics fets a una población semblant inclouen depressió, ansietat, insomni, trastorn d'adaptació, nerviosisme, mals de cap, disfòria i canvis en els hàbits d'alimentació. (Frankel, Snowden, i Nelson, 1992; Milgram & Bar, 1993; Fusta Scarville, 1995, et. Al) "Hi ha una gran quantitat d'investigacions que demostren que les parelles i els fills o filles pateixen d'estrès postraumàtic secundari ", explica Tom Berger, analista de problemes de salut mental dels veterans de la guerra del Vietnam.

Les investigacions sobre la salut mental de les esposes de veterans de guerra posen de relleu que els alts nivells d'angoixa, la pobra salut física i psicològica persisteixen durant tota la vida, i signifiquen un major aïllament social(…) De fet, els soldats reben formació per a preparar-se per al servei exterior, però els/les cònjuges no, i l’estigma que impedeix que les tropes busquin ajuda en serveis de salut mental afecta també a les seves parelles.

Stacy Bannerman és autora de When the War Came Home: The Inside Story of Reservists and the Families They Leave Behind, i pot llegir-se més del que ha escrit a http://: www.stacybannerman.com

Per a llegir-ne l’article sencer: truthout

Inauguro hoy una sección de periodicidad incierta pero en la que iré recogiendo videos dónde, por un lado, se expliquen cosas que todos deberíamos saber y que a veces cuesta demasiado averiguar, y por otro tengan la solvencia que le confieran las personas protagonistas y las organizaciones que las presentan. En este caso, Arcadi Oliveres, presidente de Justícia i Pau i profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, nos cuenta en quince minutos quiénes mueven realmente los hilos del mundo, desde el Foro de Davos al Club Bilderberg. Se trata de un video de Attac tv que creo merece la máxima difusión... y al que podemos dedicar --de manera muy provechosa-- parte de estos minutos que nos regala hoy el cambio de hora...

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Avui és el International Day of Climate Action. Entreu a 350.org per veure les accions que s'estan fent arreu del món.

Una de les científiques que donen suport a aquest Dia és Vandana Shiva. Reproduïm les seves paraules, com sempre, carregades de raó des de l'ecologisme, el feminisme i la defensa dels pobles, la seva autodeterminació  i la seva cultura.

Vandana Shiva

"I am completely behind the 350 campaign. A shift from industrial agriculture to ecological, local food systems would be the biggest single step to move towards 350 and a safe climate, while simultaneously solving the food crisis."

Nascuda a la Índia el 1952, Vandana Shiva és una pensadora i líder mundial en temes de medi ambient.  Shiva ha lluitat perquè canviès el paradigma actual en agricultura i alimentació. Ajuda a que es desenvolupin  organitzacions en tot el món, i és una icona del moviment de solidaritat global conegut com"altr-globalització".

Per a qui encara no conegui prou el pensament de Vandana Shiva, reproduïm aquesta presentació que Muevete por la Igualdad varen publicar desprès de la seva visita del passat mes de maig a Madrid.

Vandana Shiva es la autora de numerosas obras entre las que podríamos destacar: Monocultures of the Mind (1993); Abrazar la vida: mujer, ecología y desarrollo (1995); Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas (1997); La praxis del ecofeminismo: biotecnología, consumo, reproducción (1998); Biopiratería: el saqueo de la naturaleza y del conocimiento (1999); Las nuevas guerras de la globalización. Semillas, Agua y formas de Vida (2008) y Soil not Oil (2008).

Vandana Shiva es una de las muchas mujeres conscientes de que un mundo mejor puede ser posible, fomentando en todas las actividades que lleva a cabo el compromiso de las mujeres con el movimiento ecologista ante la escasez de recursos naturales con los que contamos en la actualidad.

En los años 60 se une al movimiento Chipko, palabra hindi que se traduce como “abrazar”, movimiento al que se unirán un gran número de mujeres en India, conscientes de que los frecuentes desastres “naturales”, como las inundaciones o los desprendimientos de tierra, son provocados por la deforestación. Se trata de mujeres que no dudan en abrazarse a los árboles para impedir su tala y la rápida desertización que los programas de desarrollo estatales estaban provocando, y que lograron que en ciertas zonas de la India las autoridades prohibieran la tala de árboles durante mas de una década.

En 1982 crea la Fundación para la Investigación Científica, Tecnológica y Ecológica, cuyos principales objetivos son el mantenimiento de la biodiversidad y la difusión de la agricultra ecológica. Diez años mas tarde, se le otorgará el Right Livelihood Award¸ conocido como el premio Nobel alternativo, por “situar a la mujer y a la ecología en el corazón del discurso moderno sobre el desarrollo”. Seguidora de los principios de la no violencia de Gandhi, considera que las mujeres son el verdadero motor que puede propiciar un cambio profundo dentro de nuestra forma de ver el mundo y estar en la tierra. Así en 1991, funda Navdanya, un movimiento social de mujeres para la protección de la diversidad e integracción de los recursos naturales exisistenciales, en especial las semillas propias del país. Firme opositora a los monopolios de semillas, esta ecofeminista ha declarado reiteradamente que “no se puede monopolizar aquello que es necesario para la existencia”, de hecho, fue capaz de movilizar a cinco millones de campesinas y campesinos indios contra el Acuerdo General sobre Aranceles Aduaneros y Comercio (GATT) y de ponerse a la cabeza de la gran movilización en contra de la globalización del comercio en Seattle a finales de 1999.

Según Vandana Shiva, las mujeres son la pieza clave para defender una visión del mundo que esté en armonía con la tierra. Mujeres que a través de la economía de los cuidados contribuyen al mantenimiento de la vida de las personas en sus diferentes aspectos: alimentación, salud, educación, afecto y vida en un entorno propicio. En este sentido, la autora sitúa a las mujeres como protectoras de las semillas, de la biodiversidad y de la seguridad alimentaría.

La autora hace una firme defensa de las mujeres de los pueblos tradicionales, posicionándolas como motor principal del cambio. Mujeres que no tienen por que ser activistas pero sobre las que recae el futuro, en tanto en cuanto su vida gira en torno a la fertilidad, al cuidado del campo y de las semillas, y a la alimentación de sus familias. Son precisamente estas mujeres invisibilizadas las que a través de sus actos, de su forma de ver el mundo y la tierra en la que habitan, constituyen el principal motor de lucha contra el cambio climático, la modificación genética, la sobreexplotación de la tierra y la protección de los recursos naturales. La lucha contra el cambio climático pasa necesariamente por la agricultura ecológica, la producción descentralizada y a pequeña escala.

Vandana Shiva reivindica los derechos de los pueblos a favor de un sistema de vida que esté ligado a la tierra y el aire, situando a los mujeres en el centro de este sistema como precursoras de una nueva economía, o como expresa la autora, de una “verdadera economía”, que no es otra que la que defiende la vida a largo plazo. En este sentido establece que hay que luchar contra la “patentización” de la vida, contra el modelo neoliberal de globalización, contra los alimentos genéticamente modificados y contra el comercio del agua, en aras de un sistema donde lo que prime sea el ser humano y el respeto por la tierra y los recursos naturales.

El pasado 22 de mayo Vandana Shiva visitó nuestro país y se reunió con la Ministra de Igualdad, Bibiana Aído. Durante el encuentro, la filósofa pacifista, escritora y ecofeminista india trasladó a la Ministra los pilares fundamentales que sostienen su incansable lucha, que no son otros que la protección de la soberanía alimentaria de los pueblos y de las culturas locales, a través del comercio justo y el establecimiento de redes. La Ministra Aído expresó su compromiso de trasladar estas iniciativas al gobierno español así como organizar un encuentro con la fundación “Diverse Woman for Diversity” de la que es fundadora la propia Shiva para abordar el papel que tienen las mujeres en el cuidado del medioambiente y la sostenibilidad.

“Sólo una visión sagrada de la vida puede proteger la vida. Somos hijos de Gaia y debemos vivir dentro de sus límites. No debemos utilizar nuestro poder para seguir destruyendo el planeta, sino para restaurar la vida y la fertilidad”.

Vist a Muevete por la Igualdad

Aquí teniu el power point de la meva intervenció. Qualsevol dubte, sols heu de preguntar.

El ex-fiscal Jiménez Villarejo participó ayer en un acto sobre el caso Millet al que asistieron un centenar de personas. La mesa redonda sobre el control social de la corrupción estaba organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona --que quiere personarse como acusación popular en el caso--, CC.OO., el Centro de Trabajo y Documentación y el Observatorio de los Derechos Económicos, Sociales y Culturales (DESC), e intervinieron también el vicepresidente de la FAVB, Albert Recio, Maria Mas, de la Asociación de Vecinos del Casc Antic, y David Fernández, del Ateneu La Torna.

María Mas reiteró su oposición al hotel del Palau, cuya tramitación ya ha anulado el Ayuntamiento de Barcelona. Además, pidió que la ley se aplique igual para todo el mundo, ejemplificando que a un pequeño ladrón rápidamente se le detiene al contrario que Millet. 'No hay que robar melones, hay que robar millones', mientras David Fernández criticó también la poca transparencia en la financiación de los partidos.

Albert Recio instó a que entidades que reciben grandes cantidades de dinero público deberían tener interventores de las administraciones en su estructura interna, apoyó la Fiscalía y dijo no entender que desde el 10 de junio hasta ahora haya habido una reacción "tan lenta", e "ineficaz", en la persecución del delito.

Jimenez Villarejo expresó su malestar por el hecho de que ni Fèlix Millet ni Jordi Montull hayan sido acusados por un delito de malversación de fondos públicos, lo que les podría acarrear una pena de hasta ocho años de prisión y lamentó que una asociación judicial progresista, como Jueces por la Democracia, haya denunciado las críticas que hicieron dos magistrados, Maria Sanahuja, magistrada de la Sección 17 y ex juez decana, y el magistrado de la Sección 10 Santiago Vidal.

Recordemos que Jiménez Villarejo ya había escrito en El Periódico un par de días antes que "... después del anuncio de libertad provisional (de Millet y Montull), muchos ciudadanos, asombrados, debieron constatar que ante determinada delincuencia de cuello blanco y de un elevado rango social y económico, los jueces casi siempre reaccionan igual: con benignidad y hasta con afabilidad. Como si, con relación a de estos delincuentes, no existiese ese Poder Judicial que caracteriza al Estado de derecho. Es muy grave y expresa una profunda crisis de la democracia.
Pero los precedentes son muy abundantes. Los grandes procesos contra la delincuencia financiera de esta década han concluido en archivo, sin necesidad de llegar a juicio, como el descomunal fraude fiscal atribuido al presidente y otros ejecutivos del Banco Santander, o en absoluciones, como las cuentas secretas del BBVA en la isla de Jersey –con el correspondiente fraude fiscal–, los fondos de pensiones contratados por los consejeros de esa entidad con cargo a dichos fondos, el tráfico de influencias en la Bolsa del actual presidente de Telefónica, y así sucesivamente.
El Tribunal Supremo llegó a justificar una de las muchas absoluciones invocando «la absoluta libertad de mercado». Esa ideología neoliberal está penetrando cada vez con mayor fuerza en la magistratura y los resultados están a la vista. Ante las gravísimas conductas atribuidas a Millet y sus colaboradores, la fiscalía ha obrado con el rigor y la coherencia que el caso exigía, solicitando la prisión provisional sin fianza, sobre todo cuando concurre un delito de malversación de caudales públicos, castigado con una pena que puede alcanzar los ocho años y, sobre todo, cuando pudiera no estar garantizada la conservación y custodia judicial de todas las fuentes de prueba de los hechos delictivos y de todas sus ramificaciones políticas, con inclusión de una posible financiación irregular de un partido político.
Este enorme, vamos a llamarle presunto, enriquecimiento ilícito con fondos públicos y privados, tratado con tanta dulzura, contrasta con la preocupación por el incremento de los carteristas en Barcelona, además de las restricciones legales impuestas a los inmigrantes y la persecución de la prostitución que no puede recurrir a «espacios protegidos». ¿Será verdad que para ciertos jueces los imputados y acusados en estos procesos están, como se dice en acuerdos relevantes de la ONU, «por encima del alcance de la ley»? Si fuera cierto, como está acreditado en otros procesos, todos, pero especialmente los responsables políticos y judiciales, deberíamos estar muy preocupados por los límites y riesgos de nuestra democracia."

Fuente: Noticias terra.es y El Periodico

Más información en Altersocialismo sobre el Millet-Gate, con bibliografía muy recomendable, en El Colomí Missatger y en Kabila.

¿De quién se ríen Francisco Camps y Ricardo Costa durante la reunión del Comité Regional de PPCV?

¿De quién se burlaba Félix Millet cuando le dieron el premio de "Protagonista del año"?

¿Contra quién se sonríe Juan Enciso, involucrado en una trama corrupta que se teje desde el Ayuntamiento de El Ejido y acusada de malversar 150 millones de euros en los últimos seis años a través de empresas ficticias y compañías tapadera distribuidas entre Madrid, Sevilla y Almería?

... y así podríamos seguir construyendo toda una galería de retratos de presuntos o confesos delicuentes... Pero la pregunta inicial es de lo más retórica. Porque sabemos perfectamente de quién se ríen, de quién se burlan... De tí, de mí, de la democracia, de la también presunta igualdad ante la Ley, e incluso de sus propios pares. Al final no habrá que tirar de la manta, como amenazan Colomines o Mas... la manta se tirará sola al no soportar el hedor que oculta.

Aquest bloc va participar en el Blog Action Day contra el canvi climàtic que va assolir més participació blocaire que mai.... Un 500% de creixement d'entrades en els blogs sobre el tema, i personalment crec que val la pena formar part d'aquesta mobilització mundial a favor del clima que utilitza les noves tecnologies per portar un missatge de lluita, d'esperança i de vida millor.

El proper mes de desembre, els principals polítics del món es reuniran a Copenhague per fer un nou tractat que tant de bo aconsegueixi aturar l'escalfament global, El problema, pel que sembla i no és d'estranyar, és que ni alguns dirigents polítics ni alguns dels negociadors que ja els hi van fent la feina, estan per la labor... Doncs, be, com a continuació del Blog Action Day, 350.org. proposa que donem suport al Dia Internacional d'Acció pel Clima el proper dissabte, 24 d'octubre.

A hores d'ara ja hi ha programades 4000 accions creatives en 170 països, des de l'Everest fins a les illes Maldives... i en els parcs i carrers de les nostres ciutats. Entra a 350.org i veieu què s'està muntant prop de casa vostra... segur que us sorprendrà!

El 24 d'octubre pots unir-te a l'acció contra el canvi climàtic, contra l'emissió de CO2 a l'atmosfera més enllà de qualsevol possibilitat de vida saludable... o senzillament de vida. Coneix la importància del nùmero 350!

Malgrat la pluja, els virus i bacteris i els embussos de tràfic, avui s'ha celebrat a la UPF la 1a. Jornada de Dempeus per la Salut Pública. Podeu veure el programa en entrades anteriors, i demà ja donarem alguns continguts: de moment, algunes imatges:

En començar, molta pluja i encara poca gent, poc desprès de les 9 del matí,  la Clara Valverde i la Cristina Montané parlaven de les desigualtats i les malalties emergents:

poc desprès, en Sergi Estanyol es sumava a la taula:

L'Elena Alvarez ha presentat en Sergi Raventós, especialista en el tema de salut mental:

i la Vanessa Barrachina a la Carme Borrell que ha parlat de politiques per disminuir les desigualtats en salut:

I finalment, l'Àngels Altès, en Toni Barbarà i jo mateixa parlant de crisi, salut i participació, quan ja era la 1 de la tarda:

I una bona panoràmica de la gent Dempeus que ha desafiat els elements!

Moltes gràcies a totes i tots. Sense gent disposada a defensar la salut pública mai no s'hauria pogut assolir una fita com aquesta. Les fotos són el record de la Primera Jornada!... Però en farem moltes més, i seguirem Dempeus,  com una manera d'entendre la vida.

Nois i noies de'Izquierda Unida de la Comunitat de Madrid mostren el seu desconcert i la seva indignació perquè de nou no s'escolta a les persones joves en el debat sobre la nova Llei d'interrupció voluntària de l'embaràs i han demanat que des de la política s'obrin espais de debat per exercir el dret a decidir. Diuen, en paraules de Leire Olmeda, portaveu del grup per l'igualtat de joves i noies:
“Tenemos derecho a decidir sobre nuestro cuerpo y a participar en los debates que nos afectan a la juventud.” I afegeix que en la seva opinió el dret a l'interrupció de l'embaràs a partr dels 16 anys és un ajustament necessari, i que a les dones no els hi cal cap tutel.la per decidir sobr el seu cos i la seva maternitat.

La Llei d'Autonomía del Pacient sols contempla tres situacions en les que les noies (i en el seu cas, els nois) han de demanar permís als pares o tutors: en el cas d'interrupció de l'embaràs per a les noies, participar en assatjos clínics i en tècniques de reproducció humana assistida. Els nois i noies de Madrid consideren que no és cap casualitat que aquests casos afectin en una mesura més gran a les dones que als joves...

I per demostrar com és la realitat, Leire Olmeda segueix dient que "Las jóvenes son uno de los colectivos con mayor número de abortos después de la 14 semanas. El miedo a comunicarlo a sus progenitoras/es hace que prolonguen la decisión. Las leyes restrictivas en este sentido no hacen más que aumentar el número de abortos clandestinos. Por el contrario Suiza, cuya ley permite abortar sin permiso incluso a las menores de 16 años, es uno de los países con menor número de abortos. ¿Por qué puedo operarme del corazón, hacerme un transplante, hacerme una vasectomía, si soy un hombre, o aumentarme los pechos y no puedo decidir si ser madre o no? ¿Acaso las chicas de 16 años somos menos capaces que los chicos de la misma edad?”.

Els joves i noies d'IU-CM demanen doncs intervenir en el debat i opinar sobre si són o no capaços de decidir sense tutel.les.... i denuncien a més que el debat es manipula en voler-ho centrar en l'educació sexual- afectiva quan les institucions madrilenyes estan eliminant tots els serveis que tenen a veure amb l'educació d'hàbits sexuals sans. Així, els centres d'educació sexual es converteixen en cases d'acollida per a mares adolescents, abandonant a les dones que volen interrompre el seu embaràs. Els nois i noies d'IU-CM demanen que s'apliquin polítiques d'educació sexual real i afectiva en els centres públics d'ensenyament, i que es tornin a obrir els centres ara tancats i que a més els gestionin col.lectius que no presionin de cap manera a les dones per a no avortar.

En el Blog Action Day 09 Contra el Camvi Climàtic hi varen participar nombrosos blocaires, però jo destaco l'entrada de Ceronegativo.

I explicant  la mani contra la llei de extrangeria  Enchufe ens convida a evitar el desastre.

La grip A ha seguit present, i destaco els informes  que cita i comenta Tomás Valiente Martínez.

En suport al  Frente Amplio de Uruguay, que es presenta com la "única fuerza de izquierdas" a las eleccions del proper dia 25,  Inés Sabanés ens va informar i Ricardo Royo-Villanova i també  Alberto Hidalgo.
Vull agraïr a més l'article de  Rafa García Almazán sobre el Sahara, i les seves reflexions sobre els que hi guanyen amb la crisi i també m'agrada molt el bloc d'Antonio David Ruiz, No queremos morir idiotas, en especial quan publica poemes.

Mis amigos Jaime y Angel me mandan desde Castilla-La Mancha este texto para que se difunda... y lo hago con sumo gusto,  por tantas luchas de pacifismo compartido y con un abrazo solidario.

No conozco personalmente a Teresa Forcades y estoy segura que no necesita mi defensa ni la de nadie... se basta y sobra con sus argumentos y su lucidez, pero sí quería mostrarle toda mi solidaridad a raíz de las presiones del cardenal Franc Rodé Prefecto de la Congregación para los Institutos de Vida Consagrada y las Sociedades de Vida Apostólica --y seguramente un perfecto representante de una jerarquía eclesial a la naftalina-- que exige a Teresa Forcades que "se adhiera públicamente a la fe de la Iglesia", evocando con ello los autos de fe que creíamos olvidados, las odiosas prácticas de la Inquisición y las persecuciones misóginas de los torquemada intolerantes a las mujeres sabias.

Todo ello a raíz de que Teresa Forcades no sólo concedió en junio pasado una entrevista a TV3 en la que abogaba por el «derecho a decidir» de la madre respecto al aborto y se mostraba favorable a la distribución de la píldora abortiva, sino que ahora se ratifica en su postura sobre el aborto cuando la jerarquía vaticana se pronuncia incluso contra los preservativos y las organizaciones antiabortistas con conspicuos representantes del PP, del Opus y otras organizaciones legionarias llenaron ayer el centro de Madrid y cantaron --sorprendentemente-- con Queen que ellos "son los champions"... en intentar que transcurra la historia por el lado equivocado.

Pero hay más cosas que no se toleran de Teresa Forcades junto a sus opiniones sobre el aborto: su famoso video sobre la gripe A1H1 y su denuncia de la vacuna preparada por algún laboratorio al parecer "poco cuidadoso", y su reivindicación del feminismo de género que fue uno de los motivos por los que parte de la jerarquia católica se opusiera tan frontalmente a la asignatura de Educación para la Ciudadanía.

Es decir, Teresa Forcades, así, de buenas a primeras, ha tocado en pocos meses y hasta los cimientos tres pilares fundamentales de la ranciedad vaticana: su oposición al concepto de género incluido en la famosa asignatura en disputa, (incluso en la versión inglesa con la que pretendían hacer mofa las autoridades valencianas, ahora tan entrenenidas con el affaire Gürtel), sus declaraciones sobre el aborto, y su alerta sobre la gripe A1H1, sus vacunas y sus antivirales... Y eso último por qué...¿habrán invertido las finanzas vaticanas en acciones de los controvertidos laboratorios?

Teresa Forcades mantiene sus opiniones frente a tanta presión e intransigencia, y defiende el derecho de la autodeterminación de la madre diciendo que es "un derecho fundamental que protege la dignidad de la persona humana"

En espera que desde Roma se comporten como son, o sea, como una especie intolerante con un gusto desmedido por el lujo y el vacío racional --y ello a pesar de que los largos siglos de diplomacia vaticana y la historia les deberían haber enseñado algo, como por ejemplo no condenar a la hoguera a los/las Servet ni someter a juicios inquisitoriales a los/las Galileo Galilei de cada época-- mostramos nuestro apoyo y solidaridad con Teresa Forcades y mientras unos y unas cantan endiosados que son "champions" de la intemperancia, otros y otras vamos repitiendo, con la cabeza alta, que "eppur si muove".

¿Contra qué se manifiestan?

Señor Aznar, ¿usted exactamente contra qué se manifesta? No tendrá el cuajo de responder que lo hace “contra el aborto” y por “el derecho a la vida”. Porque es de todos conocido que usted gobernó España durante ocho años y no derogó la despenalización del aborto vigente. También se sabe por el Instituto Nacional de Estadística que en esas dos legislaturas se produjeron en España 650.000 abortos y que ni los diputados del PP que mañana prevén acompañarlo, ni los obispos que ahora arengan desde los púlpitos por la protección del no nacido se conmovieron ante esas espeluznantes cifras.

Así, pues, exactamente, ¿contra qué se manifiesta? Quizá considere inaceptable que se apruebe una ley para dotar a las mujeres de la seguridad jurídica que ahora se les hurta, para permitirles que decidan tranquilas si quieren interrumpir un embarazo, para librarlas de la necesidad de mentir a un psicólogo hasta ajustarse a uno de los supuestos despenalizadores.

Quizá no soporte erradicar la hipocresía.

La manifestación de mañana será un éxito de convocatoria, porque la derecha católica no ha escatimado esfuerzos para llenar la calle (esta vez, hasta han encargado miles de abortitos de plástico tamaño 14 semanas para impresionar a los indecisos). Pero no se engañe, señor Aznar, será un disparo sin pólvora.

El Gobierno ha atendido la demanda social y el Parlamento ya está tramitando la nueva Ley del Aborto, que estará en vigor en febrero. Las fuerzas parlamentarias que la apoyan ya superan con creces la mitad de la Cámara. Son una mayoría plural, sólida, imparable. La misma que ha dicho dos veces “no” a lo que usted representa.

Fuente: Publico.es

Primera Jornada Dempeus per la Salut Pública:

On es fa? A la Universitat Pompeu Fabra, edifici Roger de Llúria (en el mapa, en vermell), aula 40.008, planta baixa, carrer Ramon Trías Fargas,  25-27, 08005 Barcelona.

Com arrivar?

Metro: Línea 4 (Parada CIUTADELLA - VILLA OLÍMPICA)
Autobusos propers : Línia 14 VILLA OLÍMPICA - PG. BONANOVA (parada Ramon Trias Fargas i Sardenya),
Tramvia: Línia 4 (Parada CIUTADELLA - VILLA OLÍMPICA)

Qui parla?   Parlarà tota la gent que vulgui participar en torn als temes de:

"Evidenciar les desigualtats: malalties emergents", a càrrec de Clara Valverde, Sergi Estanyol i Cristina Montané.

 "Crisi i salut mental", a càrrec de Sergi Raventós  (presentat per Elena Àlvarez).

 "Les polítiques per disminuir les desigualtats socials en salut", a càrrec de Carme Borrell (presentada per Vanessa Puig i Barrachina)

 "Participació en salut en temps de crisi", a càrrec de Antoni Barbarà Molina i Àngels Martínez Castells, (presentats per  Àngels Altés i Planas).

La Jornada s'iniciarà a les 9 del matí i la Cloenda serà de 13:30 a 14 hores.

Comfirmar l'assistència a:

Dempeusperlasalut@gmail.com

(Es prega no usar perfums, desodorants ni locions per respecte a les persones amb Sensibilitat Química Múltiple.)

Segons puc llegir a El Periodico de Catalunya, Agustí Colomines, director de la Fundació Ramon Trias Fargas propera a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha fet avui a Com Ràdio unes declaracions que diuen molt poc a favor del seu equilibri i sentit de la democràcia. No sols ha acusat al Síndic de Comptes de "mala fe", sinò que amenaça amb "tirar de la manta" i que així es descobreixi que la política catalana està al mateix nivell de la italiana. A més, acusa també de mala fe a la Consellera de Justícia per demanar-li explicacions sobre 5 milions d'euros gastats entre el 2005 i el 2008 i que no queda clar el seu destí en els comptes presentats...

Colomines, que no pensa dimitir, sembla que ha pronunciat aquestes paraules "exemplars": "Si et presionen, aleshores ho explicarem tot. Farem una escampada generalitzada de sospita de tot, i posarem en crisi el sistema, i això és Itàlia."...

Crec sincerament que Colomines s'equivoca de mig a mig. Això no és Itàlia, i hi ha massa persones que estimem Catalunya i que no permetrem que s'hi vagi acostant per acció u omissió de les màfies nostrades: Les irregularitats que es van descobrint a rel del cas Millet creixen i creixen, i caldrà fer una bona esbandida perquè s'ha jugat no sols amb diners públics, sinò amb la bona fe de massa persones explotades per delinquents confessos. De moment, avui mateix, fa unes hores, l'Agrupació Mútua de Catalunya presidida per Fèlix Millet fins a finals d'aquest estiu, ha estat intervinguda per la "Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones (DGSFP)", depenent del Ministeri d'Economia, i ha sustituit els seus òrgans d'administració per dos administradors provisionals independients.

Crec sincerament que aquesta vegada no es repetirà la vergonyosa facècia del "problema del 3%" que queda en no rès.

Crec sincerament que aquesta vegada hi haurà molta gent que s'indignarà davant l'amenaça de "tirar de la manta" i li explicarà al senyor Colomines que amenaces encobertes com les que ell fa són les que allunyen de la política a la ciutadania que vol participar, i ens acosten de manera irresponsable a una manera corrupte d'entendre la política... Que si ningú protesta per les seves declaracions potser sí que acabarem a l'alçada de Berlusconi... Però que hi ha massa persones que no creiem que, si tot està tan podrit, millor no veure-ho! Al contrari, senyor Colomines, tiri vostè o qui sigui de la manta d'una vegada, que aquest pais necessita aire fresc, identificar, fitxar i prendre les emprentes als delinqüents, i veure les seves cares, i acabar sobre tot amb que pressumptes malfactors deixin de patrimonialitzar --i prostituir-- el bon nom i l'honestedat de la societat civil catalana.

Sólo faltaba D. Manuel (Fraga Iribarne) para añadir más leña al fuego de las dudas (plenamente justificadas) y acusaciones (cada vez menos veladas) y desconfianzas que corroen un PP que gana en intención de voto a medida que aumenta su presunta población reclusa. Alguien como Fraga --a pesar de su galleguidad-- tenía que dar ante las cámaras una opinión que se alejara de las brumas encubridoras del compincheo,  las misas compartidas y el feed-back constante de favores... Si las aguas dejan de ser turbias veremos reflejados sobre el lodo demasiados narcisos de una boda casi imperial --y de novio comisionista confeso... Ahora resulta que incluso el viaje papal a Valencia se aprovechó para que el "Totus tuus" se aplicara en la realidad en un "Totus nostrum" para una banda Gürtel a la que todavía le quedan algunas piezas importantes por descubrir.  Ay, D. Manuel rejuvenece al revivir las polémicas de los gobiernos franquistas de otrora, con un Opus insaciable en la toma del poder... ¡Cuántos recuerdos!

Saltando a Ciutat de Palma, quizás en marzo empiecen a  llegar también presuntos PP-reos desde  Washington...  ya que parece difícil que en tan pocos meses las lluvias arrastren hacia la mar una presunta pruebas de latrocinio como el velódromo Palma Arena que por sus propias características de des-construcción e inacabados complementos  poco más puede durar en el tiempo. Ya Eberhard Grosske nos lo aunciaba en su entrada: "Estaràs és morta, Matas ha mort. Visca el PP?"

Y mientras tanto, como alguien dirá aquello tan manido de: "bueno, bueno, en todas partes cuecen habas", Hugo Martínez Abarca ya se adelantó a desmentirlo explicando cómo son las cosas en Seseña (donde el Pocero lanza querella tras querella al honrado alcalde de IU de la localidad) e Izquierda Unida le defiende y une dineros y solidaridad para que no se puedan mezclar ni por un momento los inocentes con los culpables...

Costa lloraba al ser desposeido de su poder temporal, mojando su cocodrilo, mientras le substituía un señor de curioso curriculum político (¡falangista, negador del holocaustro... una joya, vamos!) Por el contrario, Manuel Fuentes, el alcalde de Seseña cargado de verdades y honradez, sigue mirando desafiante al Pocero... Por una vez y sin que sirva de precedente (¿o sí? cosas veredes, amigo Sancho...) nos sumamos a la sentencia de D. Manuel Fraga, en especial si de caudales públicos se trata: sí señor, D. Manuel ¡el que la hace, la paga!

M'acabo de subscriure, i "Punts de Vista" és el bloc que fa 9.029 en la llista de les bitàcores que donen suport al Blog Action Day contra el canvi climàtic.

Aquestes són algunes de les 100 consequències que des del Center for American Progress adverteixen que l'escalfament global pot tenir a les nostres vides, sota el lema, L'Escalfament global destrueix tot el que ens agrada :

Digues adéu als vins francesos (o catalans, o de la Rioja) i hola al cava britànic!  [LA Times]

Digues Adéu als peixos voladors, perquè si la temperatura continua pujant, desapareixeran en el segle XXII.. [Softpedia]

Digues Adéu a les illes tropicals, perquè ja el ministre del medi de Indonèsia ha fet públics estudis científics que estimen que unes 2.000 illes tropicals poden desapareixer entorn l'any
2030 per la crescuda dels oceans. [ABC News]

Digues Adéu a importants monuments culturals.
El World Monuments Fund ha fet saber que "l'escalfament global" amenaça 100 importants centres culturals: Ciutats Inuit a la illa Herschel del Canadà,  a Mauritània el desert està amenaçant una mesquita, etc... ..” [AP]

Digues Adéu als salmons naturals,i disposa't a menjat més pollastre... L'habitat tradicional  dels salmons ha disminuit en un 40%. [ENS]

Digues Adéu al  Guacamole
Cientifics del  Lawrence Livermore National Laboratory prediuen que les altes temperatures faran disminuir en un 40% la producció de  aguacates de Califòrnia en els propers 40 anys. [Lawrence Livermore National Lab]

Digues hola a més mosquits! Mentre escric això, encara me'n sento de les darreres picades dels mosquits tigre! [Washington Post]

Digues hola a l'heura verinosa!
Ens caldran mars de calamina. Els majors nivells de CO2 fan que l'heura verinosa creixi "més alta, més forta i resistent". [LA Times]

A més l'Escalfament Global Mata Animals

Hi ha espècies que desapareixen . [Reuters]

Moren les Ballenes grises, es produeixen seriosos trasbalsos per als ossos polars, 
els pingüins, les foques i les guineus àrtiques  es veuen seriosament amenaçats, però també els koala d'Austràlia, i un 72% de les espècies d'ocells d'aquest continent i una tercera part de les d'Europa poden extingir-se a causa del canvi climàtic.

L'Escalfament Global Mata el Planeta

Es fon Greonlàndia, el gel de l'Àrtic,  [Washington Post] desapareixen els glaciars i les barreres de corall de tot el món

[CBC News]

La Mediterrània es pot convertir en el nou Mar Mort. i els rius de l'Africa poden desapareixer en gran mesura (23% a  Botswana el 2070) [National Geographic]

L'Escalfament global produeix malalties

150.000 persones poden morir cada any de malalties relacionades amb el canvi global del clima. [Washington Post]

"Mort per Smog" Encara que no s'escriu com a causa de defunció, doctors del Canadà consideren que es pot produir un increment d'un 80% de persones mortes per smog procovat per les temperatures més elevades. [CBC News], però també més malalties cardíaques, més alèrgies per la major concentració de CO2 a l'atmosfera, la reaparició de malalties que es creien  extingides, [Washington Post] i més Malària a Àfrica [Washington Post] i a l'Europa Occidental [BBC] que s'esten també a Amèrica del Sud i a Rússia. [BBC] i [Washington Post]

Increment de la fam.-  Un estudi del IIS conclou que menys aigua potable i temperatures més altes significarà una reducció de la producció agrícola d'un 15% el 2100 si no canvien altres situacions, i pels països desenvolupats pot produïr-se una disminució d'entre un 10 a un 25% de la productivitat agrícola a l'any 2080.

Més risc per als més pobres
Malgrat que són els que produeixen menys gasos hivernacle, els països menys desenvolupats (en especial de l'Africa sub-sahariana) patiran més els canvis en el clima .” [Washington Post]

Desprès de la roda de premsa d’ahir dels companys i companyes de Som lo que sembrem que tan poc ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, convidem a llegir la seva valoració i el reportatge que també n'ha fet l’Elena Alvarez a Dempeus per la Salut Pública. A més, segurament serà força útil llegir també aquest resum d’un article de Joya Parsons publicat a Alternet i que denuncia el comportament d’empreses com Monsanto i Dupont.

Tot i que la qüestió de les llavors pot semblar poca cosa en comparació amb els grans i complexos problemes que enfronta el món - el canvi climàtic, la pobresa, la guerra, la fam, l’esgotament del petroli i l'explosió demogràfica, es tracta de la pedra angular de la nostra cadena alimentària, l'element bàsic del nostre suport. Si fossin a desaparèixer d’un dia per l’altre, nosaltres desapareixeríem també a la velocitat del llamp. I, la qüestió més urgent i que la gent desconeix és que les llavors estan sota una amenaça directa i greu.

La resposta que Joya Parsons dóna a aquesta qüestió és doble: En primer lloc, hem estat testimonis d'una considerable pèrdua de diversitat genètica. Amb la globalització, l'estandardització i el monocultiu, l'agricultura mundial ha perdut el 75% de la seva diversitat genètica, i s’han extingit el 95% de les varietats de tomàquet que existien el 1909, i el 91% de les varietats de blat de moro… entre moltes altres diversitats. I això pot significar la diferencia entre la vida i la fam.

La diversitat genètica assegura que hi ha prou varietats de qualsevol planta per respondre a qualsevol situació de crisi, com una malaltia per fongs, o una greu sequera… la diversitat genètica significa que algunes varietats tenen gens que els permeten resistir i transmetre els seus punts forts genètics a la generació següent. Sense aquesta diversitat, amb un grup de gens bastant menor, els cultius i les plantes poden quedar totalment aniquilades per noves amenaces, en un desastre que no té precedents.

De fet, la fam irlandesa de la dècada de 1840 va tenir un efecte devastador entre la població d'Irlanda perquè confiaven en una sola varietat. I fa molt menys temps, a la dècada de 1970, als Estats Units s’ha tornar a veure els perills de la falta de diversitat pel que fa al blat de moro.

La segona amenaça a les llavors prové del recent accés de l'agricultura industrial en relació a les patents, així com d'organismes modificats genèticament, i el creixement de les empreses de llavors que s'ha consolidat com una indústria massa poderosa. Des del 1930, quan es va aprovar als Estats Units la Llei de Patents Vegetals --que permetia als criadors de plantes obtenir la patent d’una varietat creada per ells-- fins l'aprovació a 1970 de la Llei de Protecció d'Obtencions Vegetals --que dona dret de patent a tota una varietat de plantes genèticament similars, així com de les seves llavors i totes les generacions posteriors-- s’ha fet un gran pas a favor de la nova industria, que es consolida el 1980 quan el Tribunal Suprem dels USA va donar a particulars --i corporacions que actuen com a particulars-- el dret a patentar organismes genèticament modificats en laboratoris, incloent les llavors…

El signficat d’aquesta llei és que ara, entitats com Monsanto i DuPont poden controlar l'accés i fixar el preu dels éssers vius. I absorbint als altres proveïdor de llavors més importants, eliminen sistemàticament les varietats de la competència i aconsegueixen que les seves pròpies llavors patentades siguin l'única opció en el mercat.

Lamentablement, això no és tot. El dret a la vida i la capacitat de la patent s'estén fins al nivell genètic.. Una societat, com Monsanto, per exemple, pot ser propietari d'un sol gen i, per extensió, de tot tipus de vida que conté aquest gen. I això és un problema en el món de les plantes, perquè polititzen arreu.... Així, el blat de moro modificat genèticament que conté la seqüència genètica patentada per Monsanto pot contaminar un camp proper… i transformar tot el blat de moro de l’altra empresa en propietat de Monsanto!

Joya Parsons proposa fer front a la situació recreant de nou la diversitat perduda en el nostre propi pati, amb les nostres pròpies mans, per servir a les nostres comunitats i els seus interessos. Heus aquí com ...

En primer lloc, hem d'aprendre a evitar les plantes i les llavors que ja estan sota patent, cosa que pot ser difícil. Si hi ha sort, hi haurà un número al costat de la llista de plantes en el catàleg de llavors, o una consulta ràpida a Google ens pot ajudar…. Si les lletres PVP estan al davant, pot buscar a la base de dades Protecció de Varietats Vegetals. Però per a informació més detallada, consultar l'article original.

No obstant això, la plantació de patents i empreses de llavors és només el primer pas. El següent pas és on realment comença a recuperar les nostres llavors. Diu Joya Parsons: "Hem de salvar-les d’una temporada a una altra. Hem de tornar a aprendre el que els nostres avis sabien i posar fre el domini empresarial cultivant per nosaltres mateixos i per vendre a les nostres comunitats -tomàquets, pebrots, cols, raves, enciams i més. Quan vam començar a fer això, la màgia va succeir…."

Joya Parsons és també l'autora del bloc Quite Contrary Gardens

Otras veces ya hemos recomendado seguir el bloc de Miguel Jara. Hoy enlazamos con una nueva página, Periodismo comprometido y en ella hoy nos habla de informaciones ya aparecidas en sus libros Traficantes de salud y Conspiraciones tóxicas (de lectura imprescindible para las personas realmente preocupadas por los temas de salud y el poder real de la industria farmacéutica).

A raíz del famoso video de Teresa Forcades que ya reprodujimos el 30 de setiembre en este bloc, Miguel Jara nos recuerda que también él había denunciado (entre otros) el Laboratorio Baxter por la comercialización en los años 80 de un producto contaminado... Y es que al parecer algunos laboratorios nunca aprenden... O tienen bula para actuar sin controles de calidad, aunque eso, en temas de salud, cueste vidas.

Les dejamos de nuevo con el video de Teresa Forcades seguidas por las declaraciones de Miguel Jara:

Quisiera en esta información tratar sobre una de las cosas que más llama la atención del video ya famoso de la monja benedictina y médica Teresa Forcades:

Cuenta que a finales de enero de 2009, la filial austríaca de la farmacéutica norteamericana Baxter, especializada en la fabricación de vacunas, entre otros preparados, distribuyó a 16 laboratorios de Austria, Alemania, la República Checa y Eslovenia, 72 kilogramos de material para preparar miles de vacunas contra el virus de la gripe estacional. Las vacunas tenían que ser administradas a la población de estos países durante los meses de febrero y marzo. Antes de que ninguna de estas vacunas fuese administrada, un técnico de laboratorio de la empresa BioTest de la República Checa decidió por su cuenta probar las vacunas en hurones, que son los animales que desde 1918 se utilizan para estudiar las vacunas de la gripe. Todos los hurones vacunados murieron. Se investigó entonces en qué consistía exactamente el material enviado por la casa Baxter y se descubrió que contenía virus vivos de la gripe aviar (virus A/H5N1) combinados con virus vivos de la gripe de cada año (virus A/H3N2). Si esta contaminación no se hubiese  descubierto a tiempo -prosigue Forcades-, la pandemia que “sin base real están anunciando las autoridades sanitarias globales y nacionales”, ahora sería una “espantosa realidad”. Esta combinación de virus vivos puede ser especialmente letal porque combina un virus que tiene un 60% de mortalidad pero es poco contagioso (el virus de la gripe aviar) con otro que tiene una mortalidad muy baja pero con una gran capacidad de contagio (un virus de los de la gripe de cada año).

A menudo nos llegan informaciones de este tipo que podemos pensar que pertenecen más bien al campo de la ciencia ficción. Pero ¿y si el laboratorio del que tratamos, Baxter, ya se hubiera visto implicado en el pasado en hechos cuando menos similares? Muchos de ustedes han leído mi primer libro, Traficantes de salud: Cómo nos venden medicamentos peligrosos y juegan con la enfermedad. Recordarán que en el primer capítulo de todos trato el caso de las personas muertas en España tras el contagio de su sangre con los virus de la hepatitis C y de sida (al menos unas 1.600). Estos sucesos se desarrollaron en los años ochenta y se prolongaron durante los noventa e incluso ya entrados en la década de 2000 había personas que fallecían por los problemas que les habían causado lustros antes. Había varios laboratorios implicados y uno de ellos era Baxter que había comercializado su hemoderivado Hemofil contaminado. Como me contaría Josefa Lorenzo, uno de los pocos padres que se atrevieron a denunciar a los laboratorios y a la administración tras la muerte de sus hijos:

“Los laboratorios no tomaron las medidas oportunas para evitar la exclusión como donantes de personas que podían transmitir la nueva enfermedad y no se avisó a los hemofílicos del riesgo que suponía la administración de dichos preparados. Todo esto a pesar de que en los años ochenta los científicos conocieron el riesgo que suponía administrar derivados sanguíneos a los hemofílicos”.

Pero hubo más. Nuestro país no fue el único donde ocurrieron estos hechos. En Francia el escándalo fue mayúsculo. Se contagiaron unas 4.400 personas y varios ministros del gobierno galo fueron juzgados y el de Sanidad hallado culpable. En Canadá, entre los años 1986 y 1990, alrededor de 6.500 personas resultaron infectadas con Hepatitis C a través de transfusiones de sangre y derivados sanguíneos. Al menos 1.000 hemofílicos que padecieron sida y Hepatitis C y B en este país recibieron tratamiento con productos tóxicos procedentes de prisiones de EE.UU. Hasta 1983 las compañías farmacéuticas acudieron a estos centros penitenciarios para “recaudar” la sangre “donada” por los condenados de aquel país. Canadá dejó de utilizar este método en 1971 porque la mayoría de los presidiarios estaban infectados con Hepatitis. Pese a haber tardado doce años en adoptar la misma medida que su vecino del norte a los reclusos estadounidenses continuaron extrayéndoles sangre para satisfacer a la clientela farmacéutica. Michael Galster, que trabajó en el grupo de médicos del sistema penitenciario de Arkansas durante la época en la que ocurrieron los hechos, escribió un libro denunciando estos hechos vividos en su práctica cotidiana.... Para leer más, ir a la página de Miguel Jara.

Desde ILoveIU vamos a poner en marcha una campaña de mails a los diputados y la diputada que forman parte de la Subcomisión parlamentaria sobre posibles modificaciones de la Ley Electoral General. Esta subcomisión es la encargada de reformar la ley electoral para que deje de ser la estafa actual y pase a ser una ley democrática. La idea es mandar un mail a cada uno de los diputados y a la diputada que forman parte de esa subcomisión urgiéndoles a que terminen su trabajo y podamos tener una ley realmente proporcional. Cada cual puede enviar el texto que considere pertinente, aunque hemos acordado el que hay abajo para quien no tenga tiempo de escribir un texto propio. Para enviar el mail a cada diputado y a la diputada basta con que copiéis en “Para” las siguientes direcciones:

alfonso.guerra@diputado.congreso.es, elviro.aranda@diputado.congreso.es, jose.benegas@diputado.congreso.es, josemariabenegas@hotmail.com, jabermudez@diputado.congreso.es,gaspar.llamazares@diputado.congreso.es, jesus.quijano@diputado.congreso.es, juan.vera@diputado.congreso.es, jordi.xucla@diputado.congreso.es

Os pedimos también que difundáis la iniciativa entre la gente que consideréis que pueda estar interesada en presionar democráticamente para que la ley electoral deje de ser un fraude. También hemos creado un grupo en Facebook al respecto. El texto que os proponemos para quienes no queráis escribir uno propio es el siguiente:

Señores y señora vocales de la Subcomisión sobre posibles modificaciones de la Ley Electoral General:

En octubre de 2008 se constituyó la subcomisión parlamentaria de la que usted forma parte con el objetivo de analizar y llevar a cabo las pertinentes modificaciones de la actual Ley Electoral. En este plazo los ciudadanos sólo hemos tenido noticia de un informe del Consejo de Estado que ofrecía una posible reforma de la ley sin necesidad de modificar la Constitución y que permitiría acercarnos al cumplimiento de la representación proporcional y el respeto a la pluralidad política afirmados en la Constitución vigente. La ampliación del Congreso a 400 diputados y la creación de un “colegio de restos” para estos nuevos 50 escaños es una de las opciones que corregirían sin reformar la Constitución las actuales distorsiones que impiden que todos los votos sean contabilizados en condiciones de igualdad.

La reforma electoral no es un objetivo político prioritario de ninguna fuerza política, pero sí es una condición de necesidad para que las distintas opciones electorales puedan defender los objetivos realmente importantes en condiciones de mínima equidad.

Por ello le solicito como ciudadano/a que completen los trabajos de su subcomisión en el menor plazo posible alcanzando una reforma electoral que permita que todos los votos cuenten igual y cada fuerza cuente con una representación acorde con su peso electoral para poder defender equitativamente cuestiones políticas sustantivas.

Le saluda atentamente,

Per a més informació, entra a Memorial Democràtic, reserva la teva entrada i subscriu-te al seu butlletí!
Descarrega't la teva invitació digital 

L'Elisenda Franquet , de SOM LO QUE SEMBREM, en avisa de que aquesta nit, a las 9:30 i al  CANAL 33, emeten finalment la primera part del polèmic documental que la seva organització havia demanat en repetides ocasions a TV3 que difonessin, especialment ABANS de que es veiès en el Parlament de Catalunya la ILP sobre els TRANSGÈNICS.  

Desprès del documental,  al programa singulars parlaran de les plantes medicinals i s'entrevistarà a Victoria Reyes-García i a Josep Pàmies.

A la web del Canal 33 podem llegir:

"El mes de juny passat, els principals partits catalans del Parlament, PSC, CIU i PP, van votar en contra de l'acceptació a tràmit d'una iniciativa legislativa popular; una proposta de llei avalada per més de cent mil firmes que pretenia prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. En aquest context, "60 minuts" emet durant dues setmanes el documental "El món segons Montsanto", un treball d'investigació molt revelador.

En el primer capítol d'aquest documental es reconstrueix la gènesi d'un imperi industrial que, a base d'un gran nombre d'informes plens de falsedats, de tracte de favor per part de l'administració americana i de pressions i d'intents de suborn als científics que han aixecat veus en contra dels transgènics -la majoria de científics que s'hi van mostrar contraris o van expressar els seus dubtes van acabar destituïts del càrrec-, s'ha convertit en un dels proveïdors de llavors genèticament modificades més gran del món.

Després de tres anys d'investigacions per part de la periodista i realitzadora del documental, Marie-Monique Robin, a l'Amèrica del Nord i del Sud, a Europa i a Àsia, i basant-se en documents i testimonis inèdits de científics, de víctimes de les seves activitats tòxiques, d'advocats, de polítics i de representants de les autoritats alimentàries i de protecció del medi ambient dels Estats Units, el documental demostra com, darrere de la imatge d'una empresa neta i verda, que és la que dóna la seva publicitat, s'amaga un projecte hegemònic que amenaça la seguretat alimentària de tot el món i l'equilibri ecològic del planeta."

I desprès a les 22:40 Singulars amb Victoria Reyes-García, doctora en Antropologia per la Universitat de Florida, directora del Laboratori d'Etnoecologia a l'ICTA-UAB, i investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.   Reyes-García ha treballat en projectes de recerca internacionals des del 1996. Va viure amb els tsimane, un grup indígena de l' Amazònia boliviana amb el seu marit en una casa de bambú, sense aigua, ni llum. És una gran coneixedora del domini de les plantes que tenen els tsimane, que fa 50 anys practicaven el canibalisme.

--

En relació a la informació que varem publicar sobre l'Artemisia i la col.laboració entre Médicos sin Fronteras, l'amic Josep Pàmies i la ONG Àfrica, Stop Malària, la seva fundadora, Noemí Fuster, es va posar en contacte amb aquest bloc. Recomanem visitar la seva pàgina web i col.laborar amb el projecte en la mesura del que es pugui perquè el seu lema el compartim, estic segura, totes les lectores i lectors d'aquest bloc:

lo que no permitiríamos para nuestros hijos”

Difonem doncs, amb molt de gust, la seva pàgina web i una petita mostra dels seus projectes:

De nuevo se ha celebrado hoy en Madrid el casposo Desfile, con la novedad de la presencia del gobierno y el Parlamento de Euskadi, y la de nuevo "casi" tradicional ausencia del President de Catalunya. De nuevo gritos contra Zapatero, y de nuevo cara entre los asistentes de "vaya rollo"... y "eso no se acaba nunca"... Recomiendo que lean las opiniones burlonas de D. Ricardo y las algo más indignadas de D. Kabila, pero dado que poco queda por añadir a lo que ellos escriben, recupero un recuerdo de tal día como hoy, hace ya algunos años.

Hartos de que nadie de la Generalitat de Catalunya se desplazara a Madrid para asistir al marcial desfile, un año decidió el Gobierno (creo que del PP) que se hiciera en Barcelona. Una emisora de la ciudad dedicó el programa de la mañana a hacer una "encuesta-concurso" sobre lo que opinaban los radioescuchas... Ni que decir tiene que la mayoría opinaban que ni al vino ni al ejército le sientan bien los traslados, que podía evocar otros desfiles del pasado de recuerdo nada grato, pero al final ganó una respuesta (de las escasísimas que apoyaba el "evento" en Barcelona) que sugería que no se hiciera en la Diagonal, sino que desde Pl. Catalunya bajara por las Ramblas... ¡Y no se detuvieran para nada al llegar al mar!

Sí, este fin de semana mi amigo RGAlmazán me ha hecho un ofrecimiento que no puedo rechazar: formar parte del blog "El abuelo Cebolleta" un blog compartido con gente tan ilustre como el propio RGAlmazán, y Graccus Babeuf, Ciberculturalia,, Garib, J.Centeno , Gemma, Adanero, Scout Finch, Paco, Animal Político, Antonio Parra, A F,Arbillas, Manuel Ortiz, Freia,Maripuchi, Maria ,Fritus, Los pasos que no doy... y que me perdone algún compañero o compañera que no está en la lista pero no he podido hacer el enlace.

Muchas gracias por hacerme un hueco, y prometo escribir en "El abuelo Cebolleta" en mis momentos nostálgicos mientras el cuerpo aguante... y no me expulsen.

El passat diumenge, dia 3, a la fira de l'Slow Lleida, en Josep Pàmies ho explicava... l'artemisia (una espècie mil.lenària originària de la Xina i que amb certes condicions es cultiva prou be a Catalunya) és un remei natural, fàcil de cultivar a un preu molt assequible i que constitueix una manera natural de combatre la malària. En el seu hivernacle de Balaguer, Josep Pàmies la cultiva i ja n'ha enviat Gàmbia dues-centes plantes que la ONG  Àfrica, Stop Malària replantarà per a fer arribar com a remei allí on els medicaments són tan difícils d'obtindre.

L'organització Médicos Sin Fronteras (MSF) corrobora aquesta tesi, i des del projecte Africa,Stop Malària declaren que les plantacions d'artemisia a l'Africa podrien guanyar la batalla a aquesta malaltia que es cobra tantes vides humanes, en especial de nenes i nens. Médicos sin Fronteras veuen cada any 1.3 milions de persones malaltes de malària a Africa i ja han pogut comprovar l'eficàcia de derivats de l'artemisa contra la malària.

Josep Pàmies, que pertany a Slow Action afirma que de cada planta se'n poden obternir unes cent, i que és com "un antibiotic natural"... i denuncia la dificultat de que iniciatives com la seva es portin a la pràctica perquè atempten contra els interessos de les multinacionals de la indústria farmacèutica.

Avui, El Periodico de Catalunya dedica el seu editorial i articles interiors a denunciar  que --malgrat les paraules de la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas-- el més probable és que tampoc aquest mes hi hagi la sentència sobre l’Estatut.

Diu l'editorial:  "La primera reacció és d’indignació. ¿Com pot ser que el recurs d’inconstitucionalitat del PP no s’hagi resolt en tres anys? Una sentència contra un Estatut aprovat per àmplia majoria pel Parlament de Catalunya, esmenat i aprovat després pel Congrés i el Senat espanyols i ratificat més tard pel poble de Catalunya sempre seria difícil d’explicar. Tres anys després seria un error.
La segona reacció és de veritable estupor. Un grup de quatre magistrats segueixen les directrius del Partit Popular, quatre més –més plurals– accepten l’Estatut i dos hi tenen objeccions. I la presidenta, que ja va tolerar que s’apartés de manera injustificada un magistrat (Pablo Pérez Tremps) no vol exercir el seu vot de qualitat.
Tots els tribunals constitucionals del món estan polititzats. És normal, no cal que ens esquincem les vestidures per això. No obstant, una altra cosa és que la cúpula d’un partit bloquegi el tribunal i enrareixi tant el clima que la presidenta tingui por d’exercir la seva prerrogativa del vot de qualitat. La tercera reacció és de fonda preocupació. El Tribunal Constitucional s’encamina cap a la seva deslegitimació i la culpa és de la cúpula dels partits. Dels 12 magistrats, un ha mort i no hi ha consens per al relleu. I a un altre se’l va inhabilitar sobre l’Estatut d’una manera força estranya. En queden 10. Però quatre estan a punt de complir 11 anys al càrrec, quan la Constitució fixa un mandat de nou.
És grotesc que el Tribunal Constitucional incompleixi la Constitució. ¿Pot un tribunal amb només la meitat (constitucional) dels seus membres dictar sentència sobre l’Estatut? ¿No sap la dreta que una sentència contrària en aquestes condicions fomentaria la «desafecció» de Catalunya respecte de la resta d’Espanya? ¿És admissible que la renovació del Tribunal Constitucional vagi amb dos anys de retard? ¿Té sentit d’Estat (espanyol) un partit com el PP que per interessos partidistes endarrereix la renovació i posa en perill la convivència entre les nacionalitats i regions que reconeix la Constitució?
Catalunya espera la sentència, però en aquest punt potser el que aniria millor (per a Catalunya i per a Espanya) seria forçar la renovació. I hi ha maneres de fer-ho."

(... Perdonin, perdonin la llicència... Ja sabem que totes les comparacions són odioses, però baixant alguns esglaons en la jerarquització de les normes i canviant Tribunal Constitucional per Conselleria de Salut... no hi veuen algunes semblances amb el que està escrit a dalt i l'incompliment de la Resolució 203/VIII sobre un millor tractament de la Fibromialgia i la Síndrome de la Fatiga Crónica...?)

Per a la Comissió Promotora de la ILP i les persones amigues que ens acompanyaven va ser molt fàcil comparèixer davant la Comissió de Salut. Sabiem que la Conselleria no havia aplicat en el termini acordat el compliment de la Resolució 203/VIII que garanteix una millor atenció per a les persones malaltes de Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica... i podíem denunciar --amb proves escrites-- que hi ha massa resistència a abandonar aquell "Nou Model" que va nèixer mort i condemna a les persones afectades a ser "clientes" de la privada... Gràcies a tantes i tantes persones amigues anàvem carregats de raó, de cartes, de denúncies d'incompliment, d'informes sobre la dubtosa qualitat de la formació, d'al.legacions a les maniobres de la Conselleria entrades pel Registre en temps i forma a fi de no es despedaci la Resolució en retalls, articles i disposicions perque perdi la seva unitat, la seva coherència i la seva força. Sabiem que moltes persones solidàries estaven amb nosaltres i sentíem el seu suport.

Tots els portaveus dels grups parlamentaris presents --tret del que parlava en nom del PSC-Cpc, i que ni tan sols pertany a la Comissió de Salut-- varen reconèixer l'incompliment. Tots es varen ratificar en el seu suport a la Resolució (no podia ser de cap altra manera) i varen acceptar que prou d'excuses: que el que està escrit, està escrit, i el que va decidir el Parlament s'ha de complir.... Fins i tot el portaveu del PSC-Cpc... Tanmateix, el que aquest parlamentari no entén (ni el seu grup, pel que es veu, en acceptar que en sigui portaveu) és que en un tema tan sensible com aquest, amb un incompliment tan manifest de la Conselleria de Salut, amb (diguem-ne) una feina més aviat escassa feta pels parlamentaris i parlamentaries en el seguiment de la Resolució, no valen jócs parlamentaris que es poden prendre com una manca de respecte, ni pirotècnia amb pòlvora mullada, ni incitacions del tot fora de lloc a endevinar sota quina de les tres closques buides hi ha el compliment de la Resolució...

En canvi, respectem i agraïm profundament que un portaveu que dona suport a l'equip de govern, en nom del seu grup parlamentari --seguit immediatament per un portaveu de la oposició-- demanessin disculpes per l'incompliment. Trobar-nos de sobte en el Parlament de Catalunya amb el llenguatge planer de les persones del carrer, de les persones que accepten que les coses no s'han fet com calia i que s'han de fer bé, però sobre tot en un termini curt perquè no es pugui dubtar de la voluntat de complir, no sols ens va sorprendre de manera molt agradable, sinò que ens va acostar de nou al Parlament de Catalunya. Perquè el que ens en havia allunyat era haver tingut de patir, en un tema de salut tan sensible com el que defensem, una sobredosi gairebé letal d'"egos insuflats" que es demunten en un tres i no res per la mateixa manca de consistència que els enlaire...

Us convidem a veure els videus del Parlament, a llegir les primeres reaccions que arriben com la de la l'Eli Claverol, una dona valenta i compromesa en aconseguir una vida millor per a les persones amb aquestes malalties cròniques.... no sabem encara quantes compareixences, reunions i altres ensurts ens pot costar el compliment de la Resolució 203/VIII, però cada vegada estem més aprop de que sigui realitat!

A la Comissió de Salut vàrem dir que la bona notícia és que les persones i organitzacions que donem suport a la Resolució 203/VIII no sols no estem desunides, sinó que som més amigues i còmplices que mai... I que som més i més de dia en dia... Aquesta és la nostra força per aconseguir --que ja és ben trist-- que un compromís del Parlament, votat per unanimitat de tot l'arc parlamentari-- acabi sent realitat.

Salut (pública) i una abraçada!"

 El bloc de Dempeus per la Salut pública i des d'ahir, es va connectar amb el  Canal Parlament (en diferit) i podeu veure i escoltar les intervencions.

En Sergi Raventós m'envia aquestes línees perquè poguem començar a tenir una idea del que parlarà el dia 21 d'aquest mes, a la Primera Jornada de Dempeus sobre la Salut Pública.

"Abans de la crisi diferents estudis de la OMS i la UE van avançar algunes dades que apunto:

• Es calcula que unes 450 milions de persones en el món pateixen d’un problema mental o de comportament i un milió de persones aproximadament es suïciden cada any.
• Més del 75% de les persones que pateixen un desordre mental en el món en desenvolupament no rep atenció i moltes d’elles són estigmatitzades.
• La depressió es preveu que serà la segona o primera causa de malaltia en els països desenvolupats a l’any 2020.
• En el Regne Unit, quasi 3 de cada 10 ocupats presenten problemes de salut mental.
• Els trastorns mentals a Finlàndia són la principal causa de pensions per incapacitat.
• L’impacte en l’economia també és molt elevat. A la Unió Europea el cost dels problemes de salut mental es calculen a l’entorn d’un 3-4% del PIB.

Encara no sabem l’impacte de la crisi econòmica en aquests moments però si sabem que serà una crisi persistent o depressió econòmica que pot durar anys malgrat hi ha gent que veu “brots verds” de recuperació quan milers de persones van a l’atur cada dia.
Les conseqüències per a la salut mental no sabem quines seran però podem preveure que seran dramàtiques. Ja tenim algunes experiències al llarg del segle XX de com impacten les crisis en la salut mental: la crisis del 1929, la 1a i 2a gran guerra mundial, la crisi del 77, etc. amb augment molt importants de malalties cardiovasculars, depressions, suïcidis, etc."

Sergi Raventós intervindrà a la Jornada juntament amb Carme Borrell, que ens parlarà de les polítiques públiques necessàries per a disminuit les desigualtats socials en salut a Catalunya... I també parlaran en Sergi Estanyol, la Cristina Montané i la Clara Valverde amb qui avui, juntament amb en Jordi Calm i la Lídia Monterde, hem fet un pas endavant més,  davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya,  per a fer complir sense més tripijocs i fil per randa, com cal i és mandat del Parlament,  la Resolució 203/VIII sobre el Tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica a Catalunya...

De tot plegat n'anirem parlant en aquest bloc... I ho podrem fer personalmente a la Jornada del dia 21, on tots i totes podrem dir-hi la nostra, juntament amb en Toni Barbarà, amb qui compartirem reflexions --com les que ja hem defensat aquest matí en el Parlament, n'estic segura-- sobre la participació en salut en temps de crisi.

Mentrestant, agraïr a en Sergi Raventós aquestes idees que ens avança, que ens fan venir més ganes d'escoltar-lo el dia 21, i d'aprofundir en la problemàtica de la crisi i la salut mental.

Punts de Vista es suma a la campanya de més de 800 blocs en contra de la proposta del Ministeri de Ciència de rebaixar els pressupostos del 2010 del Ministeri de Ciència que ha fet que tota la comunitat científica protesti. Un futur en prosperitat està en la investigació al servei de la comunitat; la sortida a la crisi està en invertir fortament en el coneixement, en I+D+R, i al Parlamento proposen una reducció d'entorn el 15%!

Entre els més de 800  blocs que avui s'uneixen per protestar hi ha el de l'amic RafaGAlmazán (Kabila) , Dempeus per la salut pública i Bitdrain.

Explicava un equip d'investigació sobre el càncer que una retallada d'aquesta magnitud del pressupost significava que una línea d'investigació havia de quedar per cubrir... quina s'abandonava?  El càncer de còlon... o el de mama... o el de pàncrees?  I la persona encarregada de seguir la investigació, què havia de fer? Buscar-se la vida a un altre país incrementant així la fuga de cervells i aquest enorme retard que tenim en relació als centres puntera mundials en investigació?

Per què, quan menys ens ho esperem, torna a sortir l'Espanya de "charanga y pandereta", la de que "investiguen ellos", la de la "marrullería", la mandra i les poques ganes de pensar...Esperem que no s'aprovin aquests pressupostos amb aquests retalls en investigació i que Espanya aposti seriosament pel coneixement i el treball qualificat, la recerca i la ciència al servei de les persones.

Informe UNICEF "Progreso para la infancia"

© UNICEF/NYHQ2005-1929/LeMoyne

Una niña de 13 años en el patio de la prisión de mujeres de Pétionville, un suburbio de Puerto Príncipe, la capital de Haití.

En todo el mundo, los niños y niñas son víctimas de gravísimas violaciones de sus derechos humanos y sufren lesiones físicas y psicológicas de efectos profundos y a veces irreparables.  La denuncia se publica en el Informe Progreso para la infancia: Un balance sobre la protección de la niñez, que dio a conocer Ann M. Veneman.

La Directora Ejecutiva de UNICEF dijo: "Ninguna sociedad puede prosperar si sus integrantes más jóvenes son obligados a contraer matrimonio cuando aún son demasiado jóvenes, si sufren abusos por trabajar en la industria del sexo o si se les priva de sus derechos básicos. Comprender la dimensión de esas violaciones de los derechos de los niños constituye el primer paso hacia la construcción de un medio ambiente en el que los niños y niñas reciban protección y tengan oportunidad de desarrollarse plenamente".

.

El informe Progreso para la infancia se fundamenta en un importante caudal de datos detallados, analiza la puesta en práctica de esa estrategia tanto a corto como a largo plazo.  Según UNICEF, el análisis metódico de esos datos otorga la información necesaria para construir un marco que integre las normas judiciales de protección de la infancia; las comunidades que ya no aceptan las prácticas lesivas para la niñez; y los gobiernos que se han comprometido a proteger a los más vulnerables.

El informe presenta los datos disponibles hasta ahora para demostrar la necesidad de contar con mejores programas de protección en los países donde millones de niños y niñas son víctimas de la trata de personas, no reciben cuidado ni atención de sus padres o carecen de los documentos de identidad que necesitan para poder ir a la escuela o recibir atención básica de la salud. Muchos millones más se ven obligados a trabajar en condiciones perjudiciales, o son objeto de violencia y abuso en sus propios hogares, en la escuela, en sus comunidades y en los establecimientos donde están alojados o detenidos.

Sin embargo, es evidente que se han registrado avances según los datos disponibles. El informe apunta, por ejemplo, que en Bangladesh, Guinea y Nepal, tres países donde el matrimonio precoz es una práctica frecuente, la edad promedio de quienes contraen matrimonio es cada vez mayor, aunque aún no llega a los 18 años.

El informe también indica que en los países donde la mutilación genital femenina y escisión es una práctica habitual, el número de casos también se ha reducido levemente.

Progreso para la infancia concluye con un llamamiento a la acción que exhorta a los gobiernos, a los legisladores, a las comunidades y a los sectores público y privado a que creen un entorno que proteja mejor a los niños.

Para más información: UNICEF.

© UNICEF/NYHQ2004-1200/LeMoyne

Un niño observa el trabajo de varios mineros a cielo abierto en la provincia de Ituri, en la región oriental de la República Democrática del Congo, donde muchos niños huérfanos debido a los conflictos armados participan en la búsqueda de oro.

Si dissabte passat us vareu quedar amb ganes de parlar al debat sobre el Model Sanitari a la Festa d'Euia... Si no vareu anar-hi però us interessen els temes de salut... Si creieu que la manera d'abordar la Fibromiàlgia, la Síndrome de la Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple a Catalunya deixa molt que desitjar malgrat haver aconseguit el suport unànim del Parlament a la Resolució 203/VIII... i voleu saber què en pensen en Sergi Estanyol, la Clara Valverde i la Cristina Montané... Si voleu sentir parlar amb valentia de la crisi i la salut mental al Sergi Raventós... Si esteu pensant que la Carme Borrell ens explicarà molt bé quines polítiques s'haurien de fer per disminuir les desigualtats socials en  salut a Catalunya i teniu ganes finalment de que parlem sobre com participar i de quina ho hem de fer per a que ens escoltin... en especial, en temps de crisi, no ho dubteu, veniu a la Primera Jornada de Dempeus per la Salut Pública!

Aquesta és  la selecció de Domin de La setmana roja:

 Kabila es pregunta si el “presi” es ignorant o mag; i  Don Ricardo ens fa una posposta fiscal que podria ser un projecte de llei, Lidia de Viramundeando es preocupa per la situació dels investigadors d'aquest país. I també han escrit Alfonso Salmorín, Ventanas de Falcón, Alejandro Aparicio… , una bona corrua d'entrades sobre el tema que poden llegir-se en aquest este post d'Amei (Altersocialismo). També de temes econòmics ha escrit   Moscas en la sopa sobre jubilacions milionàries.

Ceronegativo, Hugo, El Hijo Rojo, Sira i Viul han tingut els seus pros i contres sobre el PCE, IU i un munt de coses més, i com a mostra aquesta entrada en la que CeroNegativo provoca a Javi Busto. I repeteixo Kabila per aquesta entrada de Kabila sobre les absurdes excuses de l'Esglèsia.

Ja que  Rio s'ha convertit en futura ciutat olímpica. Miguel Izu reflexiona de forma brillant. Encara que va ser Inés  la única que va fer pronòstics minuts abans del resultat.

El relleu el pren  Álvaro Villar, per a seguir enriquint la història d' ILOVEIU.

AFP/Philippe Huguen

En la foto, empleados y empleadas de France Télécom en el minuto de silencio que hicieron el pasado 1 de octubre 2009 en memoria de su compañero que se había suicidado.

Louis-Pierre Wenes, directeur general adjunto, ha salvado la cara y el pivilegiado lugar de trabajo del responsable máximo, Didier Lombard, presentándole su dimisión, aunque se mantiene como "consejero de presidencia"....Aunque cabe temer sobradamente los "consejos" que puede dar.

Sin embargo, en la Bolsa se ha acogido bien la noticia: las acciones de France-Télécom han subido un 2,03%, o lo que es lo mismo, 18,03 euros por acción después de que se supiera su cese... A la Bolsa no parecen gustarle los suicidios....

Por otro lado, no hay peligro que Louis-Pierre Wenes se quite la vida, ya que él mismo había declarado en un correo interno al personal que " No hay nada que justifique que hombres y mujeres pongan fin a sus días."  Los sindicatos, por su parte, se felicitan por esta dimisión, ya que la consideran como una primera medida de cambio en France-Télecom.

AFP/Archives/Anne-Christine Poujoulat

A pesar de todo, los sindicatos siguen convocando dos jornadas de movilizaciones acompañadas de un preaviso de huelga. "Nos reafirmamos en la necesidad de movilizar al personal en la unidad sindical" han declarado desde la CGT. Quizá sea la primera huelga moderna  por unas condiciones de trabajo que llevaban al sufrimiento insoportable y la muerte.... ¿Será la última?

Pueden consultarse en este mismo blog:

France-Télécom, el síndrome del superviviente
La responsabilidad del Estado francés en France-Télecom
Carta oberta al Director General de France-Télécom
Les privatitzacions maten: els suicidis de France-Télecom

El model sanitari de Catalunya a debat

De Dempeus per la Salut Pública:

Foto: Juan Manuel Paton Casas

Presentació  feta en nom de Dempeus per la Salut Pública en el debat que es va fer el 3 d'octubre dins del marc de la festa de EUiA 2009. En la presentació --basada en enquestes i estadístiques del BBVA i de l'OCDE-- es demostra que hi ha molt camp per còrrer en la defensa de la salut pública en base a la seva consideració de DRET HUMÀ i de CIUTADANIA, l'interès que els temes de salut desperten entre la població i la voluntat majoritària de que sigui finançada en fons públics, encara que sigui mitjançant increments d'impostos.

Es destaquen els punts forts i febles de l'actual model, així com el perill de que si  no hi ha una participació ciutadana pública, forta i compromesa,  l'actual model en transició la lluita entre la sanitat privada i la salut pública s'acabi inclinant del cantó dels interessos privats...

Per qualsevol aclariment, sols cal preguntar...!

Llegeixo en el bloc Dempeus per la salut pública unes declaracions de Marciano Sánchez Bayle, en les que diu que la protecció de la salut --que hauria de ser un det universal-- sols s'ha aconseguit en pocs països. La riquesa del pais i la voluntat dels seus dirigents juguen tant com les lluites de la ciutadania per avançar en aquest camp. Estats Units n'és un bon exemple: és el pais que més diners dedica a sanitat i, en percentatge, menys persones en gaudeixen... Gairebé un 15% de la població no té cobertura, i un altre 15% sols hi pot accedit de manera limitada (sense dret als tractaments més costosos, com transplantaments o alguns tractaments contra el càncer.) Però és que als Estats Units l'atenció sanitària es considera una mercaderia, i no un DRET HUMÀ i de CIUTADANIA.

A Catalunya i Espanya (i aquestes ja són reflexions meves) se'ns està inoculant aquest virus mercantilista en salut, i ja fa temps que es presenta com el camí a seguir la introducció de criteris de mercat en els serveis sanitaris... Per això és necessari crear una separació força tupida entre la financiació del servei de salut i qui el proporciona, fins a NO permetre que els impostos de tota la societat es destinin a enriquir serveis privats (amb un resultat més que dubtòs pel que fa al nivell d'excel.lència, nombre d'errors mèdics, i tractament digne i respectuós amb les persones malaltes). De la barreja i "confusió" entre serveis públics i privats en resulta una nova font de desigualtat: s'afavoreix l'atenció de les persones que pateixen malalties "rendibles" (poc complicades) i es desatenen aquelles malalties cròniques, o emergents, o especialment "comsumidores de temps d'atenció" com són les malalties mentals. Al mateix temps que es van privatitzant els serveis de salut, s'augmenten les desigualtats d'atenció i tracte entre persones malaltes... I qui en pateix més? Doncs els infants i les dones!

Per això mateix, a les propostes que fa Marciano Sánchez Bayle en el sentit de:
1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, que s'ha d'incorporar a tots els tractats i acords internacionals. (Malgrat que el seu efecte no sigui immediat, cal insistir en el seu reconeixement com a dret per allunyar-lo de ser considerat mercaderia.) En aquest sentit: universalització del dret a l'atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc...)

2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut potents que assegurin una atenció sanitària de qualidad a tota la població, des del servei públic, anteposant la qualitat i el tracte digne als interessos econòmics.

jo hi afegiria tres punts més:

3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com per desgràcia ja succeix en algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic de salut, amb particular atenció a les desigualtats en salut de cada indret i anar en compte de no caure en biaixos de classe, ètnia o gènere.
4) Separació nítida entre el que és servei públic de salut i serveis sanitaris privats.
5) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics.

Si voleu, ho podem discutir aquesta tarda:

Desde GREENPEACE alertan que quedan 7 días para que la Unión Europea decida sobre la autorización del Arroz transgénico. Son precisas muchas firmas para convencer a las autoridades europeas que la ciudadanía debe ser escuchada por encima de los intereses de las grandes multinacionales como Bayer.  Tu puedes colaborar: infórmate, firma, y difunde la campaña!

El glufosinato es un pesticida tóxico, criticado por gobiernos, y cuya utilización representa un considerable riesgo para los agricultores, causa daños a insectos en zonas circundantes y puede ser peligroso para los consumidores al ingerir alimentos que contengan residuos del herbicida.

En España se cultiva a gran escala el maíz MON 810, sin embargo la presión de la industria biotecnológica nos trae una nueva amenaza: el arroz transgénico combinado con un herbicida de alta toxicidad.  El arroz es el alimento básico más importante a nivel mundial. Más de la mitad de la población del planeta se alimenta de arroz cada día. Se lleva cultivando más de 10.000 años y actualmente se produce en 113 países. El arroz es un  ingrediente clave en una amplia gama de alimentos  procesados, como desde alimentación infantil a los fideos de arroz. Sin embargo, todo esto está bajo amenaza, dado que  la manipulación genética  continúa acercándose peligrosamente a nuestros alimentos de más valor.

Actualmente, el arroz modificado genéticamente (MG) sólo existe en campos experimentales. Aunque esto podría cambiar de un día para otro ya que las compañías agroquímicas y algunos gobiernos están intentando comercializarlo.

La producción  ecológica es la solución más segura contra la crisis alimentaria y para frenar la amenaza de los desastres ocasionados por el cambio climático.

Mantener el arroz libre de modificaciones genéticas no es sólo una cuestión ambiental o de libre elección de los consumidores, es mucho más que eso. Es una cuestión de seguridad y soberanía alimentarias, derechos humanos y supervivencia.

Firma aquí:  ¡Rechaza el arroz transgénico!

Invitació Fira Slow Lleida

Después de los despidos, el síndrome del superviviente

traducido al castellano  por J.A. Pina