Joan Carles Gallego a TV3
Acabo d'escoltar les declaracions del Secretari General de Comissions Obreres de Catalunya als Matins de TV3. Estic amb ell que, per als treballadors i treballadores, no és veritat --com afirma el president del Banc Central Europeu Jean Claude Trichet-- que el pitjor de la crisi ja ha passat. Gallego s'ha mantingut ferm en el NO abaratiment dels acomiadaments ni en la disminució de les quotes a la Seguretat Social. Té raò, a més, en la demagògia que representa aquesta petició i el mal que pot fer a les pensions futures: per a la majoria d'empreses de Catalunya, d'uns 10 treballadors, suposa un "estalvi" d'uns 300 euros l'any... I aconseguir aquest estalvi, i per aquesta via, no resol cap problema! En canvi, pot posar en precari tot el sistema de la seguretat social (i donar arguments per als que esperen amb candeletes la seva privatització).
Ha parlat d'expedients de crisi, de la oposició del sindicat a l'expedient de NISSAN, a la responsabilitat de l'empresa i de la Conselleria d'aprovar aquest gairebé frau de llei, i de la necessitat d'unir-se els treballadors i treballadores contra l'expedient i l'empresa responsable en lloc de caure en el parany de fomentar la desunió obrera... Hi estic d'acord. Sols una cosa no comparteixo de les opinions de Joan Carles Gallego. Quan ha parlat d'aquest darrers anys, abans la crisi, ha dit que els sindicats havien tingut un comportament responsable i s'havien limitat a"mantenir el poder de compra" dels treballadors i treballadores. Crec sincerament que si els sindicats no entenen que un dels motius importants de la crisi és precisament no haver aconseguit augmentar les rendes salarials (impedint així uns beneficis del tot excessius que han anat a l'especulació en lloc de reinvertir-se a l'economia productiva) no podrem fer front amb garanties a la lluita i reivindicacions que caldrà portar al carrer, a les empreses i als Ministeris i Conselleries que calgui en una tardor que es presenta especialment difícil.
És a dir, que cal adonar-se que no fer la feina reivindicativa pròpia dels sindicats per aconseguir una millor redistribució factorial de la renda entre capital i treball significa atiar el desenvolupament d'una crisi econòmica... que acaben pagant els treballadors i treballadores. Per tant, no va ser una actitud responsable la dels sindicats abans de la crisi cedir sense més els guanys de la productivitat i de la superexplotació als empresaris... I tampoc és ara una actitud responsable presumir de no haver fet la feina que com a Sindicats els tocava. No haguessin evitat la crisi, naturalment! Però els treballadors i treballadores no tindrien tantes dificultats econòmiques i, sobre tot, estarien en millors condicions per fer front a una tardor de lluita i a una crisi especialment dura i injusta.

La Tafanera
del.icio.us
El Director General de la FAO, Jacques Diouf, declaró (de nuevo) algo que ya sabíamos: "Invertir en la agricultura es fundamental para reducir el hambre y la pobreza". En sus propias palabras: "Ha llegado la hora de atacar las causas que están en la raíz del hambre y encontrar soluciones estructurales y duraderas para la seguridad alimentaria mundial". Para ello retorma las declaraciones de la reciente cumbre del G-8 en L'Aquila, Italia, ( que se comprometieron a movilizar 20 000 millones de dólares EE.UU. durante los tres próximos años) y ha invitado a los gobernantes de todo el mundo a participar en el debate para acordar una declaración que sería adoptada por la Cumbre Mundial de Jefes de Estado y de Gobierno sobre Seguridad Alimentaria, que tendrá lugar del 16 al 18 de noviembre de 2009 en Roma. Para iniciar el proceso de debates, Diouf ha enviado un documento a los ministros de Asuntos Exteriores, Cooperación al Desarrollo y Agricultura de los países miembros de la FAO y de Naciones Unidas, titulado "Contribución de la Secretaría para definir los objetivos y posibles decisiones de la Cumbre Mundial sobre Seguridad Alimentaria". En el mismo se pide la erradicación completa del hambre de la faz de la tierra en 2025 y que se asegure un suministro de alimentos suficientes, inocuos y nutritivos para una creciente población mundial que se espera alcance 9 200 millones de personas en 2025.
Esther Vivas i Xavier Montagut han publicat a l'editorial Icaria un llibre que parla molt més que d'alimentació. Parla d'economia, de desigualtat, del model agroindustrial que domina el sector primari i recull el testimoni de persones que investiguen, analitzen el sistema o, simplement, volen consumir saben el que mengen fomentant de manera crítica el comerç just i la sobirania alimentària.
Los responsables de la crisis y de que la crisis vaya a más saben cómo evitarlo. Y los Gobiernos de todo el mundo. Y las instituciones internacionales... Incluso los que dirigen la CEOE y el Banco de España lo saben. Pero siguen jugando con cerillas en un bosque a punto de arder.
Ovación y casi vuelta al ruedo para Gerardo Díaz Ferrán, presidente de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales, al iniciarse hoy la reunión de la junta directiva de la CEOE. Y la jactancia de declarar que "en nuestras propuestas de contratación siempre se han respetado los derechos de los trabajadores, tengan el contrato que tengan. Y nunca hemos propuesto el despido libre". 




Em costava seguir la cimera del G-8 perquè em crispen sobremanera les pallassades impúdiques del cap d'estat italià. Sincerament, crec que Berlusconi hauria d'estar davant un Tribunal rendint comptes en lloc de presidir trobades internacionals que --aparentment-- intenten resoldre els problemes més seriosos del món (la contaminació, la pobresa, la fam...). Gent com Berlusconi degrada i fa mesquí tot el que toca.
La "commedia de l'arte" de la insensibilitat i el despropòsit sembla, però, que s'encomana, perquè el president Rodriguez Zapatero es va comprometre a restaurar una antiga fortalesa espanyola a l'Aquila (amb un cost estimat d´entre 30 i 40 milions d'euros) quan encara hi ha tantes i tantes famílies visquent en tendes de campanya i sense cap possibilitat immediata de poder tenir accès a una llar en condicions... Quin diàleg tan estrafolari devien tenir el "capitano Matamoros" i el "capitano Spaventa" per decidir restablir les velles glòries militars a càrrec de la ciutadania espanyola... amb tanta gent sense sostre mirant-s'ho!
Tanmateix, aquests mateixos personatges ja s'havien compromès en el 2005, a Escòcia, a atornar unos 50.000 milions de dòlars d'ajuda als països pobres per al 2010, la meitat dels quals anaven destinats a l'Àfrica. Quatre anys desprès, totes les organitzacions d'ajuda de tot el món denuncien que no s'han complert, ni de lluny, els compromisos, i en declaracions a la BBC, Jon Sleater, portaveu de l'Oxfam al Regne Unit, considera que sols es cumplirà la meitat del que es va prometre, mentre altres organitzacions com Action Aid adverteixen que les ajudes van disminuint a mida que la crisi econòmica mundial avança: ara hi ha 200 milions de persones pobres més a tot el món.




