Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Categoria: Europa

18 d'octubre: Lisboa per una Europa social

amcastells 19/10/2007 @ 12:43

«Per una Europa social, per treball amb drets» 

Amb aquesta consigna  la CGTP-IN portuguesa recull els motius pels que més de 200.000 treballadores i treballadors portuguesos es varen manifestar ahir pels carrers de  Lisboa.

Els caps d’estat i de govern reunits també a Lisboa a la Cimera que ha de donar sortida sense consultes populars a un nou tractat que renti la cara al fracàs de l’anterior Projecte de Constitució Europea derrotat per les urnes a França i Holanda haurien  de saber sumar la gran manifestació portuguesa que per altra banda,  la premsa espanyola pretén ignorar,  a les manifestacions de França contra les polítiques Sarkozy  “d’igualtat a la baixa” dels drets socials, la protesta contra les polítiques neoliberals i  l’aplicació d’una  “flexicurity”  entesa fonamentalment com a pèrdua de drets laborals....

La Intersindical portuguesa convocava a manifestar-se per  un Portugal i una U.E. amb més justícia social, plena ocupació, treball digne i amb drets.   Mentrestant, els caps d’estat i de govern feien veure que tot el problema consistia en una baralla per uns escons més o menys en  el Parlament Europeu...

La gent que omplia els carrers, en canvi, sí sabia el que volia...!

Salari mínim i desigualtats europees

amcastells 20/06/2007 @ 17:40

Mannekenpis
La publicació d’Eurostat, Statistics in Focus, Population and social conditions, 71/2007 "Minimum wages 2007 - Variations from 92 to 1570 euro gross per month" que s’ha donat a conèixer el 18 de juny posa de relleu que el salari mínim varia des dels €92 al mes per Bulgària als €1.570 mensuals de Luxemburg. Els sous mínims bruts a la UE a gener tenen un ventall de 1 a 17 entre països, i si ajustem per paritat de poder de compra, aquesta diferència es redueix de 1 a 7, essent per al Luxemburg (1.503 PPS) i per Romania (204 PPS).

En divuit dels vint països de la UE on és obligatori l’establiment del Salari Mínim Interprofessional, és força més alta la proporció de dones que el cobren que no pas el nombre d’homes, reforçant la diferència salarial per raons de gènere present a tota Europa.

Des d’Eurostat analitzen l’existència de tres grans grups de països segons nivell de salari mínim. En el primer hi trobaríem els que tenen un salari mínim per sota dels 300 euros a gener del 2007:
Bulgària (€92) Romania (€114), Letonia (€172), Lituania (€174), Eslovaquia (€217), Estonia (€230), Polònia (€246),Hongria (€258)i la República txeca (€288).
En el segon grup hi trobem els que estan entre els 400 i els 700 euros mensuals, i que són:
Portugal (€470), Eslovènia (€522), Malta (€585), Espanya (€666) i Grècia(€668 a juliol del 2006)
Finalment un tercer grup tindria un SMI per sobre dels 1.200 euros i entre ells hi ha França (€1.254), Bèlgica (€1.259), Holanda (€1.301), Regne Unit (€1.361), Irlanda (€1.403) i Luxemburg (€1.570).

En comparació, el salari mínim federal dels USA era de €676 mensuals a gener d’aquest any.

A més de la consideració de gènere feta a l’inici, la proporció de persones sense especificar sexe que reben aquests salaris és molt diferent segons països, anant des del 1% d’Espanya fins al 17% a França.

Per altra banda, val la pena saber que l’any 2005 el salari mínim representava una tercera part dels ingressos bruts a serveis i indústria a Estònia, Romania, Polònia i Eslovaquia i la meitat a Irlanda, Luxemburg, Malta i Bulgària. Als USA, per la seva banda, representava un 32% dels ingressos mensuals bruts.

Ganó Sarkozy, perdió Europa

amcastells 07/05/2007 @ 11:03

Lo políticamente correcto debería ser hoy felicitar la democracia, subrayar la enorme participación en las urnas y aceptar que la mayoría de franceses y francesas votaron a Sarkozy porque es el mejor candidato y presentó el mejor programa. Sin embargo, no dejo de pensar en los riesgos que Sarkozy implica como presidente de Francia, en el papel que Francia jugaba hasta hoy en Europa, y no puedo poner otro título que el de "Ganó Sarkozy, perdió Europa".

Perdió Europa no sólo porque Sarkozy se presentó --no tan anecdóticamente como se pretende-- como el candidato "americano". Perdió Europa porque su programa puede asumirlo la extrema derecha (los lepenistas le votaron masivamente) y eso tiene una lectura de advertencia, y perdió Europa porque Francia es un baluarte importante de los derechos de ciudadanía y las conquistas obreras más significativas.

Con Sarkozy ha ganado la tesis defendida desde medios de comunicación tan importantes como el New York Times y el Financial Times, según la cual la globalización impone un nivel de vida más bajo a los trabajadores y trabajadoras de los países europeos. ¿Cómo podían atreverse los sindicatos franceses a defender la jornada de 35 horas cuando en los países en vías de desarrollo no existen derechos laborales? La mundialización económica debe significar un acercamiento de las condiciones laborales en todo el mundo... pero por abajo. Con menos derechos, menos salarios, menos seguridad y más precariedad... mucha más precariedad, naturalmente!

Mark Weisbrot, en cambio, desde el Washingtonpost.com, nos pide comprender que no hay ninguna lógica económica tras el argumento de que la ciudadanía de un país rico "deba reducir su nivel de vida o sufrir que los programas sociales del gobierno disminuyan a causa de los progresos que hacen los paises emergentes. Cuando un país desarrollado ha alcanzado cierto nivel de productividad, no hay ningún motivo económico para bajar los salarios, o aumentar la jornada, porque otros países están intentando superar su atraso. El hecho que la competencia internacional se utilice como excusa para bajar el nivel de vida de los trabajadores y trabajadoras (franceses, alemanes, (españoles) o estadounidenses) sólo demuestra que las reglas del comercio internacional no las escriben buenas personas, y pone de manifiesto un déficit democrático y no un problema propio del progreso económico."

Pero Nicolas Sarkozy, en un país con altas tasas de paro juvenil, ha iniciado el camino hacia las profundidades: facilitar el despido, bajar impuestos, aumentar las desigualdades salariales y por tanto también las sociales... todo lo que en economía se conoce como políticas de oferta que hasta ahora no han demostrado en absoluto crear empleo estable ni fomentar un crecimiento sostenible.

Ségolène Royal ha quedado a seis puntos: seis puntos que en economía puede significar todo un abismo. Royal proponía políticas de demanda: aumentar el salario mínimo, paliar el paro y crear empleo público... Estas medidas sí que han demostrado ser efectivas, pero Sarkozy y los grandes medios de comunicación influidos por intereses alemanes y USA han declarado que son el pasado, la Francia de la ciudadanía, la Europa de los trabajadores y trabajadoras con derechos que es preciso enterrar.

No tiene ningún mérito prever tiempos difíciles, no sólo para Francia, sino para toda Europa. La victoria de Sarkozy rebasará las fronteras francesas...

Para leer más sobre Sarkozy y el modelo americano: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=1191