Catherine Ashton
Sempre procuro unir la valoració de classe a la de gènere, però hi ha moments que sembla impossible que vagin en el mateix sentit. Tampoc ningú s'ha d'estranyar, perquè tractant-se dels més alts càrrecs de la Unió Europea, ja és força lògic.
Catherine Ashton va ser la primera comisaria de comerç de la Unió Europea i ara s'ha convertit en la primera dona encarregada de les relacions internacionals. Segurament pensa el mateix que va declarar a l'inici de la seva presa d'aceptació del càrrec anterior: "Ja era hora".

La decepció que avui expressen en gran mesura els mitjans de comunicació pels nomenaments que es varen fer ahir (Herman Van Rompoy com a President, un obscur primer ministre belga flamenc, democratacristià, conservador i diuen que maquiavel a estones, i una Ministra d’afers exteriors britànica, Catherine Ashton, del partit laboralista) es tradueixen en tot tipus d'interpretacions. Segurament una de les més repetides és que no s'ha escollit personatges de fort carisme... però això, per sí sol, ni es bo ni és dolent. En canvi, que entre les regles del sodoku a complir en l'elecció s'hi ha afegit la de gènere, per sí mateixa, em sembla positiva... Un mal comisari PESC pot ser un home o una dona, naturalment, però desprès de l'atlantista Solana està bé donar una oportunitat a una persona que, en el seu moment, es va caracteritzar a sí mateixa, bàsicament, com una negociadora... "Això és el que sóc, i això és el que faig."
Per saber més de la persona, explicada per sí mateixa, recupero les seves opinions sobre la Organització Mundial de Comerç a rel de l'anterior nomenament. Aleshores va declarar:
"Crec que la construcció gradual d'un sistema de comerç obert i global basat en normes compatides és una de les grans fites del segle XX. La OMC pot no ser un sistema perfecte, però és fàcil menynstenir com seria l'economia global sense la OMC." Ferma partidària de reprendre la ronda Doha de l'OMC (quan per a la majoria d'economistes amb sensibilitat social és ja una ronda morta), Ashton també va declarar sobre la crisi internacional:
"No crec que trobem les respostes als problemes que tenim --entre ells, la crisi financera-- reduint el grau d'apertura de l'economia global. Crec que es poden trobar en administrar millor la globalització econòmica."
Sols en la darrera part d'aquesta declaració tindria un punt en comú amb Catherine Ashton... I afegiria en que no sols s'ha "d'administrar millor", sinò administrar diferent, encara que potser sobre aquest punt l'Asthon ja no hi estaria d'acord. Però estic esperant les properes declaracions sobre com veu la seva nova responsabilitat europea per seguir parlant de possibles punts d'acostament... o no. Tot i així, em molesta especialment que, pel que he llegit i sentit fins ara, la seva condició de dona pesi tant en les valoracions que s'estan fent sobre la seva ideoneïtat...
-----
Em sumo al desig de Montserrat Boix,
i us convido a llegir la valoració d'urgència de Toni Barbarà a: "La Belgique, deux points!", a La Ratera, i ¿PM de Europa o PDG de Bilderberg? a La Casa Europa de Carles Acózar

La Tafanera
del.icio.us
Por lo que a María José se refiere, cree que el mismo título es tan machista como poco profesional y respetuoso ("monja-bulo"), ya que parece dudar incluso de sus estudios. Y nos recuerda --ante la sospecha de que la Dra. Forcades "haya huído" y sus compañeras de monasterio la tienen que disculpar "tímidamente"-- que en una entrevista hecha a Teresa Forcades en verano, ella ya contaba que tenía previsto volver a Alemania porque allí desarrolla habitualmente su trabajo y sus estudios. María José nos llama la atención sobre los adjetivos -subjetivos, machistas y sesgados que se repiten en el artículo, y cree que si al otro lado del aparato hubiera estado un cura, difícilmente los "periodistas" hubieran abordado el tema con la misma terminología plagada de juicios de intenciones.
efensora del lector:

"Colectivo Feminista Mujeres Universitarias" de Honduras en relació a com el cop ha afectat els drets de les dones, i el perill de que les forces reaccionàries i colpistes declari il.legal la utilització i distribució de la píldora "del dia desprès".
L'amiga Virgínia Ferrer ha publicat aquest article a 

Vandana Shiva es la autora de numerosas obras entre las que podríamos destacar: Monocultures of the Mind (1993); Abrazar la vida: mujer, ecología y desarrollo (1995); Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas (1997); La praxis del ecofeminismo: biotecnología, consumo, reproducción (1998); Biopiratería: el saqueo de la naturaleza y del conocimiento (1999); Las nuevas guerras de la globalización. Semillas, Agua y formas de Vida (2008) y Soil not Oil (2008). 






