En plena lluita ideològica de la més baixa qualitat per part de la jerarquia eclesiàstica contra el dret de les dones a decidir sobre el seu cos és gratificant que un grup de persones que es dediquen a la ciència presentin aquest Manifest denunciant les interferències religioses que es volen apropiar de la ciència per ligitimar opcions totalment sectàries o partidàries.

El Manifest diu:

"Els i les sotasignants, investigadors científics, subscrivim el present Manifest per sortir al pas de la creixent utilització ideològica i partidista de la Ciència i la investigació científica en relació amb el debat suscitat entorn de l'avantprojecte de llei d'interrupció voluntària de l'embaràs.

Les dades científiques disponibles sobre les etapes del desenvolupament embrionari són fetes objetivables, la interpretació del qual i difusió han d'estar exemptes d'influències ideològiques o creences religioses. Per això, denunciem el reiterat ús del terme "científic" en referir-se a opinions sobre les quals ni la Genètica, ni la Biologia Cel·lular ni l'Embriologia tenen arguments decisoris. El moment en què pot considerar-se humà un ésser no pot establir-se mitjançant criteris científics; el coneixement científic pot aclarir característiques funcionals determinades, però no pot afirmar o negar si aquestes característiques confereixen a l'embrió la condició de ser humà, tal com s'aplica als individus desenvolupats de l'espècie humana. Això entra en l'àmbit de les creences personals, ideològiques o religioses.

Els científics, com la resta dels ciutadans, tenim la llibertat d'adoptar en funció de les nostres idees i creences, actituds|postures personals davant qualsevol iniciativa legislativa, que haurà de ser finalment aprovada pel Parlament de la Nació, però considerem important evitar que es confongui a la societat, contaminant problemes de caràcter social, i per tant de convivència, amb arguments als quals la Ciència no atorga legitimitat."

(per ordre alfabètic)
Jesús Ávila, Profesor de Investigación del CSIC. Premio Nacional de Investigación
Carlos Belmonte, Catedrático de Fisiología. Premio Nacional de Medicina
José Borrell, Profesor de Investigación del CSIC . Ex Director del Instituto Cajal
Amparo Cano, Catedrática de Bioquímica
Roberto Gallego, Catedrático de Fisiología, Presidente de la Sociedad Española de Neurociencias
Elena Hernández Sandoica, Catedrática de Historia. Ex vicerrectora de la UCM
Fernando Hiraldo, Profesor de Investigación del CSIC. Director de la Estación Biológica de Doñana
Vicente Larraga, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Centro de Investigaciones Biológicas
Juan Lerma, Profesor de Investigación del CSIC. Director del Instituto de Neurociencias

Las clínicas ginecológicas reciben más consultas y visitas de mujeres pobres

Un número creciente de mujeres que han perdido el trabajo y con ello su seguro médico vuelven a las clínicas ginecológicas y agencias de planificación familiar solicitando exámenes ginecológicos de rutina, píldoras del día después y abortos.
A medida que la economía empeora, algunas clínicas de Planificación Familiar informan de que se alcanza un número record de abortos. Otras agencias de salud de mujeres dicen que reciben más llamadas desesperadas, más visitas y más peticiones de ayuda para abortar. Además, muchas mujeres postponen su embarazo y cambian a medidas anticonceptivas de mayor duración, de entre 5 o 10 años.  

“Vemos a mujeres pobres que son cada vez más pobres y vemos también a mujeres que reciben salarios bajos convertirse en pobres," ha declarado Stephanie Poggi, directora de  National Network of Abortion Funds. "La economía tiene un impacto definitivo. . . . Recibimos muchas más peticiones de asistencia."

Es difícil, sin embargo cuantificar el incremento dado que las estadísticas más recientes tienen un atraso de varios años. En California, los datos más recientes sobre abortos financiados a través de Medi-Cal, que brinda atención sanitaria a las personas pobres, son del año 2005, en el que el estado financiación unos  94,600 abortos a mujeres pobres. (...) Contrariamente al estereotipo de que abortan las mujeres que no desean tener hijos, Destinity Lopez, directora de un centro de Oakland, declara: “están acudiendo mujeres que tienen hijos, que quizá si la economía fuera otra tendrían un segundo o tercer hijo, pero que en las actuales condiciones no pueden: se sienten inseguras acerca de si podrán conservar su puesto de trabajo o lo perderán.” Y continúa:  “Las mujeres se piensan dos veces si es el momento adecuado para quedarse embarazada o no”.

Un estudio reciente de  Gallup encargado al American College of Obstetricians and Gynecologists concluía que una de cada 10 mujeres casadas señalaba la economía como uno de los factores que influían en su decisión de postponer un embarazo planificado. En el mismo estudio se concluía que una de cada cinco mujeres está más preocupada por tener un embarazo no esperado que un año antes, e igualmente una de cada cinco mujeres era más consciente de las medidas de control del embarazo.

Para muchas mujeres puede ser muy difícil pagar un aborto. A medida que van reuniendo el dinero pasan las semanas y el coste del aborto se incrementa: de 450 dólares en el primer trimestre a unos 1,200 dólares en el segundo trimestre. En determinados casos, la demora en la concesión de ayuda fuerza a elecciones más difíciles. López cuenta el caso de una mujer que esperó cinco semanas la ayuda de Medi-Cal. . . . A partir de este momento, sintió que era demasiado tarde para seguir con el aborto, y Lopez concluye. "Este es un buen ejemplo de las barreras que se les ponen a las mujeres que desde el primer momento que conocen su embarazo  intentan tomar decisiones responsables"

 Extratos del artículo de Kimi Yoshino para Los Angeles Times.

Campaña de Amnistía Internacional

La pobreza esconde violaciones de derechos humanos. Por ello, su protección es una pieza esencial para cualquier solución a la misma. De hecho, la pobreza representa la peor crisis de derechos humanos del mundo. Quienes viven en ella hablan de si sus hijos e hijas pueden ir a la escuela o de si su casa será demolida, del miedo a la violencia, a que se les trate como a criminales, a que se les excluya de las decisiones, de arrestos arbitrarios, de perder sus medios de vida, de ser marginadas, de no tener acceso a la justicia.

La relación recíproca entre la pobreza y las violaciones de derechos humanos es particularmente manifiesta en casos como los de las mujeres que mueren durante el embarazo por la falta de acceso o servicios de salud, las personas que habitan en barrios marginales o quienes sufren abusos por parte de empresas multinacionales.

En el mundo 4.000 millones de personas están excluidas del Estado de Derecho. La falta de acceso a la justicia es el denominador común entre quienes viven en la pobreza. Es necesario que las personas que viven en la pobreza puedan exigir sus derechos humanos.

El 10 de diciembre de 2008, la Asamblea General de Naciones Unidas adoptó por consenso el Protocolo Facultativo al Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales. Este instrumento posibilitará que las víctimas de vulneraciones de derechos como la salud, la vivienda o la educación puedan solicitar protección y reparación. Para que entre en vigor, al menos 10 Estados deben firmarlo y ratificarlo.

España puede convertirse en un actor decisivo siendo de los primeros estados en firmarlo y ratificarlo y promoviendo que otros Estados lo hagan.

Pide la firma y ratificación del Protocolo para que quienes viven en la pobreza tengan acceso a la justicia.

Visto en Goteras en la azotea y Dempeus per la salut pública

La tendencia general en los datos de ocupación y paro confirma, por lo que a las mujeres se refiere,  las previsiones hechas por la OIT en el pasado mes de marzo en el sentido que la crisis económica podría aumentar el número de mujeres desempleadas en todo el mundo, y que creará nuevos obstáculos en el camino hacia el crecimiento sostenible y socialmente equitativo, poniendo todavía en mayores dificultades la posibilidad de encontrar o mantener un puesto de  trabajo decente para las mujeres.

El su informe Tendencias Mundiales del Empleo de las Mujeres señala que de las 3.000 millones de personas empleadas en el mundo en 2008, 1.200 millones eran mujeres (40,4 por ciento). Y agrega que, en 2009, la tasa de desempleo mundial de las mujeres podría aumentar hasta 7,4 por ciento, comparada con 7,0 por ciento la de los hombres. Por regiones,considera que el impacto de género de la crisis económica en términos de tasas de desempleo sea más perjudicial para las mujeres que para los hombres en la mayoría de las regiones del mundo y con mayor claridad en América Latina y el Caribe.

El informe agrega que las únicas regiones en las cuales es probable que las tasas de desempleo sean menos negativas para las mujeres son Asia Oriental, las economías desarrolladas y la región conformada por los países del Sudeste de Europa que no pertenecen a la UE y los países CEI, en los cuales la brecha de género era menor en términos de oportunidades de trabajo antes de la actual crisis económica. Aunque las proyecciones del mercado laboral para 2009 muestran un deterioro a nivel mundial, tanto para mujeres como para hombres, la OIT estima que la tasa de desempleo mundial podría aumentar entre 6,3 y 7,1 por ciento, con su respectivo aumento en la tasa de desempleo femenino de entre 6,5 y 7,4 por ciento (comparado con entre 6,1 y 7,0 por ciento para los hombres). Esto produciría un aumento de entre 24 y 52 millones de personas desempleadas en el mundo, de las cuales entre 10 y 22 millones serían mujeres.

Al mismo tiempo, la OIT estima que la tasa de empleo vulnerable en 2009 podría oscilar entre 50,5 y 54,7 por ciento para las mujeres, y entre 47,2 y 51,8 por ciento para los hombres, y señala que si bien la carga que representa la vulnerabilidad es todavía mayor para las mujeres, la crisis está empujando a una mayor cantidad de hombres hacia empleos vulnerables comparado con 2007.

Consecuencias y medidas políticas

“Tasas de empleo femenino más bajas, un control más débil sobre la propiedad y los recursos, la concentración en tipos de empleo informales y vulnerables con ingresos más bajos y una menor protección social -todos estos factores colocan a las mujeres en una posición más débil que los hombres en tiempos de crisis-”, dijo Jane Hodges, Jefa de la Oficina para la Igualdad de Género de la OIT. Hodges agregó que “las mujeres pueden hacer frente a esta situación trabajando horas extraordinarias o realizando múltiples trabajos con bajos ingresos, pero aún así deben continuar cumpliendo con sus obligaciones de cuidado no remuneradas”.

En una declaración formulada en ocasión del Día Internacional de la Mujer, Juan Somavia dijo: “La desigualdad de género en el mundo del trabajo está entre nosotros desde hace tiempo, pero es probable que se acentúe como consecuencia de la crisis. En tiempos de turbulencia económica, las mujeres con frecuencia experimentan las consecuencias negativas con mayor rapidez y se benefician de la recuperación más lentamente. Y ya antes de la crisis la mayoría de las trabajadoras eran parte la economía informal, con ingresos más bajos y menor protección social”. Con el fin de equilibrar el peso que cargan las mujeres y enfrentar el impacto de la globalización, desde la OIT recomiendan: empleos sostenibles y de calidad tanto para hombres como mujeres, una protección social más amplia, incluyendo beneficios de desempleo y sistemas de seguro que reconozcan la posición vulnerable de las mujeres en el mercado del trabajo, y un diálogo social que incluya de manera activa a las mujeres en los procesos de toma de decisiones.

Nota.-  Se considera empleo "vulnerable" la tasa de los trabajadores familiares no remunerados y trabajadores por cuenta propia en la totalidad del empleo. Estos trabajadores tienen mayores probabilidades de caracterizarse por tener un empleo inseguro, bajos ingresos y baja productividad.

Barcelona, 25 de maig de 2009

Benvolguda senyora Aído,

Ens dirigim a vostè per expressar les nostres consideracions, i algunes preocupacions, sobre l'avantprojecte de Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la intervenció voluntària de l'embaràs.

Des de la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït hem celebrat l'objecte de la llei, que vincula la interrupció voluntària de l'embaràs a la salut sexual i reproductiva, definida segons els conceptes de l'Organització Mundial de la Salut; el reconeixement del dret a la maternitat lliurement decidida; la gratuïtat de la interrupció voluntària de l'embaràs; així com l'adequació de la majoria d'edat requerida per a aquesta prestació al règim general d'autonomia de la pacient.

No obstant això, no ens podem estar de mostrar-li les nostres preocupacions respecte a alguns aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes i altres grups de dones.

1. En primer lloc, hem considerat que, a tenor de la regulació de la interrupció voluntària de l'embaràs que es proposa, existeix una forta intervenció i tutela de l'Estat, cosa que impedeix que sigui un ple dret que les dones puguem decidir lliurement, ja que deixa la nostra autonomia en mans dels serveis sanitaris.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera el dret de les dones a decidir lliurement i limita sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s'imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D'una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D'altra banda, no s'hauria d'imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs (aquesta és una agressió contra la seva autonomia i la seva decisió).

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini.

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l'exigència d'un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes es presenta com exagerada i tendenciosa, ja que suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada solament requereix el dictamen d'un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen.

6. La regulació que s'estableix per a la interrupció voluntària de l'embaràs en cas d'anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d'una autorització del "comitè clínic" ens sembla un atac a l'autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, ja que l'embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d'aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la "concessió" de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l'embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d'un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s'enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d'una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l'actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l'àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l'àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Seria recomanable la incorporació d'alguna assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l'educació (primària, secundària, i batxillerat).

Els grups de dones portem dècades treballant per la millora de la salut sexual i reproductiva, inclòs el Dret a l'avortament. Creiem necessari que tingui en compte aquestes aportacions de cara a la redacció final del projecte de llei, i l'animem en el seu treball pels Drets sexuals i reproductius.

Salutacions cordials,

Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït

Avui és un dia que la gran final de la Champions entre el Barça (que és més que un club per a moltes i molts) i el Manchester que és un gran negoci privat. Avui, en molts casos, sembla que no hi ha campanya per les eleccions europees . Avui sembla fins i tot que els nostres problemes de cada dia de treball --tan reals de precarietat, de privatització de l'escola i la salut públiques, d'atur, de dificultats per tirar endavant amb un sou o una pensió més aviat magres-- s'hagin fet a un costat, s'hagin "aparcat" per 24 hores... Ja sabem que és una gran mentida, o en el millor dels casos un miratge, una distracció més davant el dur impacte de la crisi, però el panorama mediàtic el domina el partit que aquesta nit es jugarà a l'estadi olímpic de Roma.

Encara que confesso que no sóc indiferent al resultat, em sembla oportú donar en aquest bloc un contrapunt de gènere i de classe. Oferir la possibilitat de conèixer unes dones candidates per una Europa que hi sortiria guanyant en molt si aconseguissin el seu escò a l'Eurocambra. I, en qualsevol cas, totes i tots hi sortim guanyant si sabem alguna cosa de la seva biografia, de la seva lluita, de la seva manera d'entendre la vida. Són unes companyes excel.lents, i avui també es mereixen --com a mínim-- el mateix protagonisme que Messi, Cristiano Ronaldo, i tota la resta...

Escolteu les seves paraules:

En plena campanya d'eleccions europees, la candidata del País Valencià que va en el quart lloc de la candidatura d'Izquierda Unida ha presentat un videu original, divertit, i que anima a votar a IU a una teleoperadora que intenta --com passa cada dia-- fer-nos la millor oferta d'ADSL en els moments més inoportuns de la nostra vida quotidiana.

L'Esther López Barceló és jove, alegre, intel.ligent i una gran amiga... I ens ofereix una bona solució per aquests casos en que des de qualsevol lloc del món ens fan ofertes que ens agafen amb la guàrdia baixa!

CONFERÈNCIA Els estralls de l'andocentrisme: vies alternatives

Dimecres 20 de maig de 2009 a les 17:00h (seminari) i a les 19:00 (conferència)
Sala Gran del CCD Francesca Bonnemaison
c/Sant Pere més baix, 7 (3a planta) - 08003 Barcelona

He rebut la convocatòria a l'acte que la XARXA DE DONES PER LA SALUT organitza pel dia 28. La Xarxa pretén ser un "lobbi" d'influència en la configuració i aplicació de les polítiques sanitàries, sempre en la defensa de la salut de les dones i sobretot en la resistència a la excessiva medicalització en processos naturals, que moltes vegades són tractats com a malalties.

La ponent és TERESA FORCADES I VILA, doctora en medicina, teóloga, monja benedictina i feminista....ha escrit un llibre que es diu "Los crímenes de la indústria farmacèutica".

A la targeta (que és preciosa) trobareu tota la informació.

Si es va tenir oportunitat de veure l’entrada sobre l’atur (o senzillament ens vàrem esgarrifar en descobrir que de sobte a Espanya s’havia arribat a més de 4 milions d’aturats) convindria tenir algunes dades més que, des del gènere, de les petites i mitjanes empreses i des de l’ocupació individual, afecten a moltes persones que no treballen en grans empreses, no surt el seu problema en els diaris, i sobre tot, comencen a ser ara ja, d’una manera important, dones.

Els acomiadaments que s’han fet pràctica quotidiana al sector serveis i al comerç minorista afecten de manera especial a les dones, que a més –per les característiques de la seva vida laboral-- reben menys ajuts i tenen menys drets. Per això em sembla especialment interessant transcriure la declaració que ha fet el Lobby Europeu de Dones  sobre la crisi econòmica. Per entendre millor què passa. I per descubrir les millors maneres de superar-la.

Les dones i la crisi econòmica  – Una oportunitat per fer valer una visió del món diferent?

 Quan encara estem al bell mig de la tempesta, la situació econòmica actual que es caracteritza per la crisi del crèdit i l’enfonsament dels mercats financers afecta a homes i dones de manera diferent. Les anàlisi i estudis no han pogut avaluar encara l'impacte real de l'actual crisi financera i econòmica sobre les dones, però es pot copsar ja una dimensió de gènere en la manera que es presenta i es discuteix la mateixa crisi. Els sectors econòmics que reben la més gran atenció dels medis són els sectors dominats pels homes: ens referim principalment a la construcció i a la indústria de l’automòbil – en tant que el comerç minorista i el sector serveis, ocupats fonamentalment per dones reben molta menys atenció (en aquestes sectors hi ha també molts persones immigrades que hi treballen). A més de veure’s greument afectats, aquestes sectors representen també la segregació per sexes en el mercat de treball. Són  sectors on les dones tenen contractes de treball « atípics » : on hi ha més treball a  temps parcial, on el treball és menys qualificat, on els salaris són menors, on els temps de treball son més flexibles, i on es fa més pressió perquè les dones estiguin « sub-ocupades ». En tots aquests sectors les dones estan molt exposades a la pobresa. De forma semblant, no tenen accés a un treball que donaria dret a les prestacions de la seguretat social , ja que els règims de la seguretat social sempre han reflectit l’enfocament masculí del treball i la protecció social.

 Si considerem aquest desastre com responsabilitat dels homes, la crisi del crèdit també ha posat en primer terme el lloc que els homes ocupen en la presa de decisions, de les que exclouen com mai a les dones  – i per tant a la meitat de la humanitat –  i demostren que la presa de decisions segueix sent propietat privada dels homes, com ho és el món de les finances i els sectors econòmics privats.

Què s’ha de fer ? En els plans europeus i internacionals de represa econòmica cal integrar de manera urgent la dimensió de gènere a l’anàlisi de l’impacte de la recessió econòmica i a la manera de fer-hi front. Seria una bona oportunitat per posar de manifest la vertadera magnitud de les desigualtats entre homes i dones que ja existien en el « boom » econòmic. Aquesta podria ser una oportunitat per « posar les coses en el seu lloc » reconeixent que ha arribat l’hora de que es prenguin en consideració tant  les aspiracions i les necessitats de les dones com les dels homes.

 Invertir en treballs de cura/en responsabilitzar-se de les persones que ho necessiten, en serveis a la comunitat, ensenyament, salut –entenent per salut també la sexual i reproductiva, en anàlisi pressupostaris sensibles al gènere (« gender budgeting »); obrir més la porta a les dones en la presa de decisions, posar punt final a les remuneracions diferents (i inferiors per a les dones), corregir els models de protecció social que reflecteixen de forma gairebé exclusiva la vida activa dels homes, són alguns dels mitjans que poden permetre que les dones no carreguin amb les pitjors conseqüències d’aquest daltabaix. Per això cal liderat polític i en tant que organització de dones tenim un paper a jugar orientant als polítics.

 El pla europeu de represa econòmica acordat el desembre del 2008,  dóna molta importància als models socials que,  en temps de crisi, han demostrat ser molt útils, en especial perquè es fonamenten en els principis de la solidaritat.  Però aquest pla no té en compte el gènere.  Cal doncs més liderat per assegurar que els mecanismes de l'Europa social puguin adaptar-se millor i inverteixin en iniciatives que afavoreixin el liderat de les dones en temes d'innovació i  direcció d’un canvi socio-econòmic.  

 La crisi financera s’ha d’entendre com una oportunitat per afirmar que és possible una altra visió del món : una visió amb un enfocament global  recupera un enfocament global en els valors fonamentals d’Europa : la igualtat entre dones i homes, els drets de l’home, el principi d’anti - discriminació, la democràcia i la primacia del dret, inclosa la bona governabilitat. Les dones i les organitzacions de dones tenen un paper vital en tot aquest procés.