Maribel Nogué: "Sense les dones no és possible un altre món"
"Justament en la setmana que s’ha viscut un altre dilluns negre a les borses internacionals, Davos reuneix un any més economistes, empresaris i polítics al voltant del Fòrum Econòmic Mundial. La caiguda és espectacular, diu el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga Juan Torres López, el valor de borsa de les 35 empreses espanyoles més grans ha caigut 101.000 milions d’euros en 14 dies, gairebé el 20% de la seva cotització. A les borses asiàtiques es perdia entre el 5 i el 7%, sense comptar el que passaria a Nova York i que anirà passant amb les demés. Abans, els bancs es dedicaven preferentment a recollir els recursos dels estalviadors per posar-los a disposició dels inversors o dels consumidors mantenint un mínim de reserves per fer front als reintegraments. D’aquesta manera alimentaven constantment l’economia productiva amb el finançament més o menys necessari. Avui, els dediquen preferentment a comprar “paper”, és a dir, a comprar i vendre actius financers (títols de tot tipus, contractes de qualsevulla naturalesa, assegurances, reassegurances...) en lloc de dedicar-los sobretot a fer que l’economia real funcioni més i millor. Les empreses guanyen més en aquest tipus d’operacions que en l’economia real, són més rendibles perquè són molt insegures, i la seguretat té un preu. Els seus propis directius les governen per tractar d’obtenir guanys a les borses o perquè les seves accions siguin atractives als demés inversors especulatius”.
”Les conseqüències de l’anomenada “financerització” ha convertit l’economia mundial en un autèntic casino de joc, doncs hi ha insuficiència de recursos per generar activitat i llocs de treball mentre dediquen recursos a l’especulació”, va dir el Premi Nobel d’Economia Maurice Allais.
Justament a Davos acaben de presentar l’informe “Global Risk 2008” que, si bé s’orienta a apuntalar el sistema més que no pas a modificar-lo en sentit positiu, ja adverteix sense dissimular del perill real i immediat d’una crisi financera generalitzada com a conseqüència de la infravalorització del risc que s’està assumint.
El Fòrum Social Mundial fa una crida per tal de celebrar, al mateix temps que els poderosos es reuneixen a Davos, un Dia de Mobilització i Acció Global per a mostrar que “un altre món és possible”. Els moviments i organitzacions socials catalanes han volgut unir-se a la crida organitzant el primer Fòrum Social Català.
En aquest marc, entre moltes d’altres activitats, s’ha fet una crida per una assemblea de dones donat que davant les noves i velles estratègies del Patriarcat en temps de la Globalització Capitalista. Cal d’establir lluites, estratègies i campanyes comunes (...)Ens hi trobarem doncs, moviments de dones i d’altres moviments socials, dones immigrades, dones de col•lectius contra la violència masclista, contra el racisme i la precarietat... També les dones que estem impulsant, exigint i exercint pel dret a decidir sobre el propi cos, a la llibertat sexual, al medi ambient, a la sostenibilitat de la vida, a un habitatge digne, als drets socials i laborals, als drets collectius...,al mateix dret a viure dignament com a persones en un món més just, igualitari, més solidari, lliure i sense violència, perquè “un altre món és imprescindible, i sense les dones no és possible”.
Maribel Nogué és la ciutadana dempeus de l'Enllaç dels Anoiencs.
Podeu consultar el programa definitu del Forum Social Català que es celebrarà aquest cap de setmana a la Universitat de Barcelona a:

La Tafanera
Remoume
del.icio.us
La Miren Etxezarreta va seure ahir amb Ramon Tamames, Josep Olivé i Ramon Tremosa a l'Agora, al Canal 33 per debatre si el "2008 vénen les vaques magres". Davant les crítiques al "poc Maastricht" del que s'acusava --al meu parer, del tot injustament-- a Pedro Solbes, tan sols la Miren va recordar a la taula que quan es parla de que l'economia va bé, cal explicar per a qui va bé, que parlar de creixement per sí sol significa poca cosa, i que la distribució de la renda i la riquesa és fonamental per donar qualitat al creixement.
Saltan a la palestra polemistas que parecen surgidos de la nada, sin historia vivida ni compartida, de memoria plana y argumentación confusa que para defender el viejo pensamiento único reclaman pluralidad con la boca pequeña, que para defender monopolios caducos atacan un Estado que no pasa de aprendiz de laico, y sobre todo confunden democracia con algarabía en la plaza pública, sin empoderamiento real de la ciudadanía, sin control desde abajo de lo que deciden los de arriba, sin igualdad real de oportunidades. (Ver, si apetece, comentario de H.I. al post anterior)










