Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

El mes de març de l'any passat en Josep Pàmies va publicar en el seu bloc els motius pels que que calia aconseguir que Catalunya fos una terra lliure de transgènics.

Explicava els efectes perversos i el desastre ecològic d'aquestes llavors sobre espècies "que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost". Ara ja no és així, des de diversos indrets s'ha denunciat el que està succeint a l’Índia "on cada any uns 20.000 pagesos es suïciden, en comprovar desesperats l’engany de les llavors transgèniques". S'els ha enganyat perquè renunciïn a la seva agricultura tradicional i es troben sense diners per seguir com a "clients" de Monsanto, "i sense les seves llavors autòctones d'arròs que podiem sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L’instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar."

I Pàmies seguia explicant que: "Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l’experiment de la doctora Irina Ermakova “Transgénicos amenaza para los bebés”), les multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada Tecnología de restricción del uso genético (TRUG ), col·loquialment denominada Terminator que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o Terminator.

El Projecte Transcontainer (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor Zombie amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d’una nova Tecnologia d’Extirpació de Gens, anomenada Exorcista. És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d’una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia Exorcista (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d’aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.

Les preguntes que ens fem són: Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l’aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l’ingerí aliments cada dia més farcits d’additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que cronifiquin les malalties? Vegeu sinó al Google l’entrevista que La Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Richard J. Roberts, “El fàrmaco que cura del todo no es rentable”. I més esfereïdor encara és llegir l’informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en Medicina que també podeu trobar cercant al Google Els crims de les grans companyies farmacèutiques.

És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etcètera, que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d’alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d’estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest món!"

Per tots aquests motius varen portar a terme una recollida de signatures per una Iniciativa Legislativa Popular contra els productes transgènics... En varen recollir més de 105.000, quan sols en calen 50.000!  Però la seva confiança s'ha vist traïda. Ara, Josep Pàmies i altres companys estan en vaga de fam davant el Parlament per defensar la seva ILP, la nostra terra, els nostres aliments, la nostra salut, la nostra democràcia. 

Ahir, més de 4.000 persones varen participar en una manifestació a Barcelona contra els conreus transgènics, convocats per la plataforma 'Som lo que sembrem' sota el lema 'Democràcia, salut i bons aliments' per reivindicar l'acceptació a tràmit al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular sobre transgènics (ILP) --que va aconseguir recollir 105.000 signatures de suport.  La plataforma protestava així per l'esmena a la totalitat de la proposta legislativa  anunciada pel PSOE, el PP i CiU que intenta evitar d'aquesta manera el debat sobre el consum, cultiu i investigació de transgènics després de la presentació de la iniciativa dijous que ve al Parlament.

Des de  la Comissió Promotora de la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga Crònica hem comentat que els interessos de les dues ILPs no queden gens llunyans perquè les persones malaltes sabem de la importància d'una alimentació natural, i de la perillositat que implica de manera especial l'experimentació química per a les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple. 

Vaga de fam

Aquest mateix matí he pogut parlar per telèfon amb el membre de la comissió impulsora de la plataforma antitransgènics, Josep Pàmies, que m'ha repetit les seves declaracions en el sentit  que els partits que ara surten amb l'esmena a la totalitat s'havien compromès fa mesos a debatre la proposta i que les esmenes havien estat una “sorpresa” que no mereixien.

Pàmies ja havia delcarat a diversos mitjans que “continuaran la lluita” fins aconseguir que la proposta popular sigui debatuda per les forces polítiques, que “ni tan sols permeten l'emissió del documental coproduït per TV3 'El món segons Monsanto' -sobre les empreses productores de llavors transgèniques- abans de dijous”. Pàmies assegura que Catalunya consumeix soja transgènica importada i és una de les regions amb més cultiu de blat de moro modificat genèticament d'Europa -30.000 hectàrees-, on ja hi ha més de 100 regions antitransgènics.

El proper dijous, a les 10 del matí, totes les persones que estiguem en contra dels cultius transgènics i a favor de la "Democràcia, la salut i els bons aliments"  hauriem de donar suport davant el Parlament de Catalunya als companys de la Plataforma "Som el que sembrem".

 

Mentre esperem que les autoritats (?) sanitaries compleixin amb la implementació de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica i deixin de jugar amb les persones malaltes al gat i la rata i a afirmacions indemostrables, la Liga SFC, l'ACAF, la plataforma de Fibrofamiliars i també a Dempeus per la Salut Pública rebem testimonis com el del company Robert Cabré.

A quien proceda:

Me llamo Robert Cabré tengo 54 años, era enfermero del hospital clínico de Barcelona, especialista en diagnóstico por la imagen, de 37 años de experiencia con múltiples aportaciones a diferentes Tesis doctorales de médicos del H. Clinic y durante mi vida profesional he estado realizando trabajos punteros en tecnología médica, al margen de que tengo un doctorado en Bellas artes y dos Licenciaturas mas.

Desde Enero del año 2000, tras sufrir una “gripe” con sensación de muerte y alta temperatura 39.5º C y 40º C, inicie un cuadro de dolor y fatiga, con depresión de mi sistema inmunológico, estando ingresado en varias ocasiones y con un absceso periamigdalar del que me drenaron unos 40 ml de pus, de la amígdala D y por ser compañero del centro me libre de la traqueotomía, pero estaban a punto de realizármela.

Posteriormente mi cuadro clínico fue decayendo y mi estado de salud mermando, quedando con una incapacidad de resistencia al esfuerzo muy constatable y un dolor generalizado muscular y articular y de un modo progresivo, un colon irritable, pérdida de memoria y concentración.

Para que sepan ustedes, fui subcampeón de Catalunya y España en mi juventud de Gimnasia deportiva, fui escalador, submarinista, y últimamente practicaba ciclismo de montaña. Actualmente no puedo resistir más de veinte minutos seguidos de ejercicio físico mediano y a pesar de ello suelo ir tres días a la semana al gimnasio a realizar una tabla de gimnasia sueca y nado unos diez minutos. Por la tarde mi capacidad de resistencia al ejercicio es escasa.

Después de dos años de peregrinaje, me diagnostico el Dr. Fernández Sola que tenía el síndrome de fatiga crónica y fibromialgia con un total de 16/18 puntos de Fucuda.

He realizado todo el tratamiento que se me ha propuesto, tengo que decir que con las inyecciones de vit B12, de las que estuve más de un año inyectándome y siguiendo diversos protocolos canadienses a los que he tenido acceso, he mejorado la memoria y la atención. No obstante he intentado realizar dos asignaturas de estudios reglados y me ha sido imposible.

Para tener un referente desde Octubre del año 2008 al mes actual, solo me he sentido mejorado físicamente una semana.

Tengo una familia estable, una mujer, enfermera de H. de Sant Pau que me adora y a la que adoro, unos hijos sin conflictividad y una hipoteca como la mayoría de las personas.

Deseo trabajar, me apasiona la imagen y las metodologías del diagnóstico por la imagen, incluso en la actualidad que tengo concedida la larga enfermedad, el director de enfermería del CDI del Clínico, me ha pedido una colaboración voluntaria y sin ánimo de lucro, para mejorar los proyectos de los estudios bajo una visión futurista de la telerradiologia y la TIC, para formar al personal a su cargo, puesto que siempre he sido vanguardista e innovador en la tecnología de la imagen tal y como se puede desprender de los múltiples trabajos que tengo publicados.

Me siento disgustado y enfadado cuando se comenta que los que padecemos este diagnóstico, somos unos simuladores y unos vagos.

Yo no he decidido nada, me han diagnosticado bajo unos parámetros y he realizado un tratamiento. Si aparecen unos expertos o unos iluminados que tienen la capacidad de proponer un tratamiento que me cure, estoy abierto a ello. Pero la realidad es que he pedido segundas opiniones a especialistas que por suerte han sido Jefes de servicio de Reumatología de H. de Sant Pau y del H. Clínic. No tienen respuestas para curar, tan solo para paliar parcialmente las molestias.

Como profesional sanitario, es comprensible que una persona que a pesar de padecer la enfermedad la desconoce tanto él como su entorno familiar, con todas las consecuencias sociales y económicas que implican, que los médicos a los que acude estén “tapando agujeros” de las manifestaciones puntuales y que no obtenga más que desprecios de la administración caiga en depresión.

Tan solo pido a la administración y a los médicos-políticos “ERUDITOS” que tanto se interesan sobre esta enfermedad, que no me importa el nombre del diagnóstico que le den.

· Que me den soluciones a los problemas de salud que tengo

· Que me den el trato hipocrático y de respeto que como paciente merezco

· Que me den un contrato laboral en su conselleria o empresa, a pesar de no tener carnet de militancia alguna, puesto que he tenido que renunciar a mi contrato fijo de trabajo por incapacidad de Salud.

· Que si no me pueden ofrecer nada, que se callen y dejen a los profesionales que hasta ahora trabajan con nuestro colectivo e investigan, tranquilos y con una bolsa económica suficiente para investigar y dar soluciones.

· Que respeten a la OMS y demás profesionales, que a nivel mundial investigan y trabajan para nosotros.

· Que no prioricen las razones economicistas a las sociales

· Que investiguen y favorezcan la investigación en el papel de los neurotransmisores y de las mitocondrias, pueden dar sorpresas ante esta enfermedad

Si no que se CALLEN

PRESENTACIÓ DE DEMPEUS A CASTELLDEFELS

Desprès d’una breu però intensa gestació, el passat 19 de febrer de 2009 es presentava en societat una nova entitat anomenada DEMPEUS per la Salut Pública.

Al saló d’actes de l’Ateneu Barcelonès uns centenars de persones procedents de diversos fronts i experiències al voltant del món de la salut ens aplegàvem de forma pública i notòria en suport explícit al Manifest fundacional de Dempeus que us convidem a llegir i signar. Un document coral i participatiu on ens posicionem nítidament en posicions empoderades i actives en les seves tres línies de reflexió i d’acció:
1.- la defensa del caràcter  públic del sistema nacional de salut,
2.- la participació social de màxima qualitat a totes les polítiques des de la salut pública,
i 3.- la deguda atenció sanitària i social envers noves malalties emergents especialment dures i sovint encara negades i menystingudes, patologies complexes de gran prevalença i agressivitat com ara la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica.

En aquestes setmanes transcorregudes fins aquí, Dempeus, no ha parat de créixer i d’obrir contactes i sinèrgies tal com es plantejava el seu manifest.  No pas competint però sumant amb moltes altres organitzacions i associacions de semblants tipus i a territoris amb qui coincidim en defensa d’allò públic i front la creixent onada privatitzadora i mercantilista que pateix el sector salut i el seu ample entorn.

La pàgina web de Dempeus   no ha deixat d’incrementar visites i contactes, de linkar-se amb blocs i webs de prestigi nacional, estatal i internacional (la mateixa British Medical Journal recollia l’irrupció de Dempeus). Hores d’ara les persones que integrem Dempeus de forma entusiasta, multidisciplinària, des del rigor i amb la força que donen les idees clares i les causes justes i necessàries, venim de participar a Jornades i activitats sobre el tema ( Participació social en Salut del CAPS, o a la presentació del document de la OMS sobre Desigualtats en Salut al Ministeri de Sanitat a Madrid). Hem conegut altres entitats, col·lectius i persones, hem visitat ciutats com Reus o Madrid, on es treballa i es lluita per la salut que volem molt més enllà de l’absència de malaltia. Hem redactat i publicat, les persones del  segell “Dempeus”, articles i comunicacions que han estat reproduïts a revistes, diaris i profusament al ciberespai.  I mentre tant no hem deixat ni un dia de donar el nostre suport més solidari a les persones afectades de les mencionades malalties fibrofatigades, que  aquest 21 de maig feien anàlisi i valoració de l’aplicació de la Resolució que el Parlament de Catalunya va votar per unanimitat i com a resposta a una ILP signada per 140.00 ciutadanes i ciutadans.  Tota aquesta activitat tant intensa (que no “febril”) com gratificant ha estat possible per la generositat de moltes persones altruistes i conscients que aquesta és una situació en la que no podem perdre ni mutilar el dret a la salut.

I ara toca presentar Dempeus a Castelldefels, a la Sala Margarida Xirgu (c/.Bisbe Urquinaona, 21 -Pl. de la Cultura) el dia 17 de juny, a les 7 de la tarda.

No és una casualitat ni l’atzar. Castelldefels és la ciutat on viuen i treballen diverses persones integrants de la Junta de Dempeus. L’associació mateixa hi té avui per avui la seva seu. Diversos professionals del sector salut són i treballen a Castelldefels, però sobretot d'aquesta ciutat són algunes persones pacients-impacients i sens dubte no passives, i algunes associacions ciutadanes i participatives.  És molt raonable, doncs, convocar-nos a una trobada oberta i engrescadora on escoltarem i parlarem, on no debatrem sobre pastilles ni malalties sinó sobre persones i salut. On esperem que la música i la poesia ens acompanyin … i on, en acabar, tots i totes DEMPEUS aixecarem ACTA de la nostra determinació, insurgent i democràtica, per la salut i la sanitat publiques.

 US HI ESPEREM !!

Gràcies a tu!

POC A POC, ANEM AVANÇANT!

Avui hem sabut d'una campanya informativa i de l'edició d'un opuscle informatiu per part del Departament de Salut pel que fa a l'atenció de la FM i la SFC a la Regió Sanitària de Barcelona (per començar, suposem).

Considerem que aquest fet ja suposa un avenç respecte al que havíem tingut fins ara, i en destaquem el recull que es fa dels continguts de la Resolució Parlamentària 203/VIII que va aconseguir-se gràcies al treball de totes i tots vosaltres.

És clar que la sensibilització dels professionals de la salut no pot aconseguir-se d'un dia per l'altre, però aquesta campanya està en la línia que feia falta (si bé sempre pot demanar-se més concreció, alguns matisos, alguna correcció i necessàries millores).

A partir d'ara serà molt important anar fent el seguiment de tot plegat. Del que passa als CAPs quan un pacient es visita pel metge de família; quan demana la derivació a una unitat hospitalària; i, finalment, quan sigui derivat als especialistes. I, si en aquest procés, alguna cosa no presenta un funcionament prou correcte, llavors els pacients haurem de fer les queixes pertinents (per escrit, a atenció a l'usuari, fent arribar còpies de les queixes a les associacions).

Tot seguit, els enllaços a la pàgina informativa de CatSalut i a la guia o opuscle informatiu:

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/atencio_fibromialgia_SFC.pdf

Totes i tots, cal que seguim vetllant per a un veritable compliment de la Resolució.

Salutacions cordials.

Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF)
Entitat membre de la Federació Catalana per a la FM i la SFC
E-mail: acaf-oficina@fibromialgia-cat.org
Tel.: 639.007.013
Web: www.fibromialgia.cat / www.fibromialgia-cat.org

La Consellera Marina Geli anuncia a bombo i plateret que pensa tenir aprovada per aquest estiu la Llei de Salut Pública. No sabem quin és el text que en aquest moment s'apropa més a la versió definitiva (desprès de sentir totes les persones expertes i les entitats socials cridades a donar la seva opinió, però com a Dempeus per la salut pública sí voldríem remarcar tres punts que semblen essencials:

1.- Que cada vegada que es menciona com a “proveïdor” una empresa externa o “tercera” entenem que s'està parlant d' externalització i nosaltres demanem que digui: empresa proveidora que ha de ser preferentment pública, o si més no, del "tercer sector". En qualsevol cas, entenem que ha de ser una empresa no mercantil, és a dir:   SENSE AFANY DE LUCRE.

 2.- Que cada cop que parla de “Participació”, nosaltres demanem que digui: PARTICIPACIÓ SOCIAL, sense la qual no es pot parlar de  SALUT PÚBLICA, i que ha de permetre i garantir la màxima transparència i la possibilitat de  CONTROL per part de la ciutadania organitzada, mitjançant associacions i entitats socials. Les posteriors disposicions normativas i de reglamentació territorial han de preveure la incorporació de suficients i acreditats representants de la societat civil organitzada i dotats de capacitats consultives i dispositives, i no ser tan sols receptors d'informació...

 3.-  A més, perquè la Llei no es quedi en les seves disposicions positives en una mera declaració d'intencions, en paper mullat sense recursos que les facin efectives, caldrà que els Pressupostos de la Generalitat continguin les partides necessàries, en la seguretat que les inversions en promoció i prevenció de la salut són demostradament rendibles, tant des d'una perspectiva econòmica i social com (de manera especial) en termes d'equitat i disminucio de les desigualtats. 

Per tant, volem fer ben explícita la nostra concepció fonamental de que els RECURSOS PÚBLICS  han de ser emprats en  SERVEIS PÚBLICS, i no "distreure's" en circuits de mercat, privats o externalitzats.

No ens agradaria gens que d'aquesta Llei --en lloc d'eliminar-- donès peu a  una més gran privatització del sector de la salut, i en canvi, aquelles disposicions que poden significar una millora quedessin en paper mullat, en un nou intent de  burlar  la sobirania del Parlament.... perquè,  ja que hi som, Consellera: què hi ha del compliment de la Resolució 203/VIII del Parlament de Catalunya per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica???? 

Poc a poc va guanyant terreny la concepció de que les polítiques de salut han de ser transversals. A la presentació de l'Informe de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut (que podeu trobar en el post anterior) la seva necessitat va quedar molt palesa, i la Ministra de Sanitat ho va entomar amb determinació. Sembla com si poc a poc conceptes fonamentals per a una bona formació, aplicació i valoració de les polítiques que més afecten la vida quotidiana s'anessin transformant en un sentit positiu que, a la vegada, les fa més properes, més democràtiques (en el sentit de l'abast i les vies de participació política que obren) i molt més efectives.

L'antecedent immediant és la transversalitat de les polítiques de gènere. No és encara un objectiu plenament aconseguit, però poc a poc es va imposant. Com a mínim, ja no és políticament correcte dubtar del biaix de gènere de la nostra societat, l'economia que la governa i els valors tradicionals que cal anar canviant per a millorar la qualitat democràtica de la vida. Manca la seva traducció concreta a moltes mesures que es prenen des dels diferents nivells de govern, però s'ha avançat de forma important en la recollida de dades estadístiques que, com a mínim, ens ajuda a fer-mos més visibles com a dones, i en lleis per a la igualtat que ajuden a compensar l'impacte de gènere d'altres decisions polítiques, socials i econòmiques que encara són "cegues" des d'un punt de vista de gènere.

Ara el pas cap a la transversalitat s'està donant en el camp de la salut, i no hi ha dubte que també des del gènere --per les mateixes funcions de cura tant assumides per les dones-- és un avanç important. Encara que ja fa molt de temps que des dels sectors socialment més conscients s'està insistint en aquesta visió, finalment, la proposta sembla obrir-se pas en les instàncies des d'on es determinen les directrius de les polítiques de salut. I així, es reconeix que per a portar a terme les prioritats fonamentals que entenen la salut molt més enllà de "l'absència de malaltia" els responsables de les polítiques de treball, de gènere, d'agricultura, sobre el medi, i naturalment, d'economia i hisenda, hi havien d'estar profundament implicats. I tant de bo així sigui, perquè és massa superficial, a hores d'ara, parlar de polítiques laborals sense mencionar les seves repercusions sobre vida i salut, o parlar de la introducció de determinats cultius o de polítiques urbanístiques i sobre el medi sense valorar-ne les seves conseqüències a mig i llarg termini sobre les taxes de morbilitat.

El mal exemple de Catalunya

Tot el contrari del que passa a Catalunya, i en donaré dos exemples del que en podríem anomenar --des de la transversalitat i el nou enfocament-- "mala praxis": fa poc temps, i en una de les moltes vegades que va decebre de nou la negociació amb Madrid sobre el finançament, el conseller Castells va demanar reunió urgent de la Comissió Vilardell per retallar despeses en el sector sanitari. Aquesta és la transversalitat "al revès", o sia, la salut al servei de l'economia --quan hauria de ser tot el contrari, perquè la salut de les persones --i els serveis públics de salut públics, de qualitat i universals-- han de tenir prioritat sobre les estrafolàries normes neoliberals --imposades de manera interessada-- i que condueixen economia i societat cap a la crisi. I l'altre exemple del que no s'ha de fer és el que passa amb el "compliment" de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la SFC: NO habilitar en el seu moment les partides econòmiques necessàries en els Pressupostos de la Generalitat. (Ara, amb presses per complir la Resolució, o com a mínim fer-ho veure, les tensions recauen sobre l'esforç i la voluntat d'uns bons professionals que s'han d'enginyar i tensionar per a la creació d'unes Unitats per a les que no hi ha un mínim finançament.)

Esperem que aquesta "nova" concepció transversal de la salut faci canviar algunes coses... i ben aviat. Perquè és del tot incompatible amb aquest sistema del màxim guany privat a costa --també, i sobre tot-- de la salut de les persones.

Avui Dempeus per la salut pública s'ha presentat a les Jornades d'Experiències i Necessitats en participació ciutadana en Salut organitzades pel CAPS. Vull reflexionar sobre algunes de les coses que he vist i sentit --en especial l'experiència del "pacient expert"--  però en els 10 minuts que hem parlat sí que hem volgut deixar clar que tant en la nostra experiència en la gestació i tramitació de la ILP per un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, com en el grau de compliment (més aviat d'incompliment ) de la Resolució, com en altres experiències viscudes en defensa de la salut pública, havíem pogut comprobar que hi havia dues maneres de viure i d'acceptar-se socialment i políticament la participació en salut: ben rebuda quan aquesta participació es feia empenyent a favor de la corrent, o especialment difícil i feixuga quan la participació qüestionada els models i les polítiques establertes, encara que en els dos casos es pretenguès el mateix: una societat més democràtica i una vida millor per a les persones malaltes.

També hem volgut deixar clar la nostra preocupació per les declaracions fetes ahir pel dr. Miquel Vilardell a la trobada feta a  Caixa Catalunya per les Mútues, clíniques privades i públiques i establiments hospitalaris i que era presidit pel lema de "Crisi econòmica i social: reptes i oportunitats". Sobre aquesta idea especialment tendenciosa, des de Dempeus hem afirmat que si els reptes per obtenir una vida mínimament acceptable per a les persones amb malalties cròniques ja eren el nostre pà de cada dia en temps normals, s'agreujaven molt més en temps de crisi sense que hi trobessim res de positiu, sinò tot el contrari. I pel que fa les oportunitats, és tan sols el sector privat el que les aprofita retallant els serveis més  rendibles del sector públic per al seu benefici privat... Per això el Dr. Vilardell va tornar a parlar de copagaments (en el nostre llenguatge: repagaments) i de que s'havia de revisar "la cartera de serveis" del sector públic i veure si seguia fent-se càrrec de determinades prestacions "que no tenen eficàcia provada" ...

Personalment m'esgarrifa que els serveis de salut s'assimilin a "carteres de serveis" en un llenguatge empresarial que no toca ni s'adiu en temes especialment sensibles com aquest. Però a més, comfirma el que com a Dempeus ja vàrem afirmar fa temps: que moltes malalties cròniques --i especialment la fibromiàlgia i la SFC-- eren unes bones dispensadores de rendes per a les consultes privades  (per no parlar d'alguns laboratoris) i que seria especialment difícil  que el sector públic de salut les atengui amb qualitat i dignitat si entra en conxorxa (com està fent) amb el sector privat, malgrat el que determina la Resolució 203/VIII. El Dr. Vilardell pot dubtar --potser una mica massa interessadament-- de si l'atenció pública és "eficaç" o no al tractar aquestes malalties, però ningú dubta --ni tampoc el Dr. Vilardell-- de la seva rendibilitat per a clíniques i consultes privades, augmentant la desigualtat en l'accès a la salut de les persones malaltes.

En el torn de preguntes se m'ha dit que el Dr. Vilardell parlava a títol privat. Però és difícil acceptar-ho quan és l'autor de l'Informe Vilardell --del que en podeu llegir dues crítiques rellevants: la de Clara Valverde i la del excel.lent metge i millor amic Antoni Barbarà -- i un destacat assessor del Departament de Salut i de la seva Consellera.