Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Categoria: ILP FM-SFC (Iniciativa Legislativa Popular)

El model sanitari català a debat

amcastells 05/10/2009 @ 13:57

El model sanitari de Catalunya a debat

De Dempeus per la Salut Pública:

salut-publica.jpg


Foto: Juan Manuel Paton Casas

Presentació  feta en nom de Dempeus per la Salut Pública en el debat que es va fer el 3 d'octubre dins del marc de la festa de EUiA 2009. En la presentació --basada en enquestes i estadístiques del BBVA i de l'OCDE-- es demostra que hi ha molt camp per còrrer en la defensa de la salut pública en base a la seva consideració de DRET HUMÀ i de CIUTADANIA, l'interès que els temes de salut desperten entre la població i la voluntat majoritària de que sigui finançada en fons públics, encara que sigui mitjançant increments d'impostos.

Es destaquen els punts forts i febles de l'actual model, així com el perill de que si  no hi ha una participació ciutadana pública, forta i compromesa,  l'actual model en transició la lluita entre la sanitat privada i la salut pública s'acabi inclinant del cantó dels interessos privats...

Per qualsevol aclariment, sols cal preguntar...!


Teresa Forcades: Campanas contra la gripe A

amcastells 30/09/2009 @ 15:22

teresa-forcades.png

TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, hace una reflexión sobre la historia de la GRIPE A, aportando datos científicos, y enumerando las irregularidades relacionadas con el tema.

Explica las consecuencias de la declaracion de PANDEMIA, las implicaciones políticas que de ello se derivan y hace una propuesta para mantener la calma, así como un llamamiento urgente para activar los mecanismos legales y de participación ciudadana en relación a este tema.

No se trata de un video más sobre la Gripe A. Las preguntas que quedan en el aire y las respuestas que da Teresa Forcades significan una inversión valiosa de nuestro tiempo... porque vale la pena llegar hasta el final del video:

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Para un resumen escrito de sus declaraciones, pulsar aquí! Y para leer una entrada solidaria a raíz de las intolerancias vaticanas: En solidaridad con Teresa Forcades

Adela Cortina i el fals dilema de l'eficiència a la salut pública

amcastells 11/09/2009 @ 12:46
por-el-hospital-infantil-la-fe.jpgHem vist al bloc de Dempeus per la salut pública que la majoria de professionals de l'Hospital Infantil La Fe de València ha format una Associació en Defensa de l' hospital pediàtric, preocupats pel deterior de la qualitat assistencial que poden tenir nens i nenes en el nou Hospital Universitari La Fe, que està previst que aviat entri en funcionament. Des de Punts de vista venim demanant reiteradament atenció pediatrica especialitzada per a nens i nenes que pateixen fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple, i per tant ens sentim recolzats i identificats amb les paraules de la que va ser la primera (i per ara, única dona)  a la Real  Academia de Ciencias Morales y Políticas.

adela-cortina.jpg

Adela Cortina és també catedràtica d'Ética i Filosofia Política de la Universitat de València i directora de la Fundación ÉTNOR, i ara ens convida a reflexionar sobre l'eficiència i la qualitat en el sistema de salut en torn al problema que afecta l'Hospital Infantil La Fe de València. En resum, la Dra. Cortina ens diu que igual que altres hospitals de referència, l' Infantil de la Fe ha funcionat des de la seva creació l'any 1970 com una unitat autònoma i independient de la resta del complex sanitari, ja que el nen o la nena no són persones adultes en petit, sinó que necessiten una atenció especial dels diferents especialistes que, a la seva vegada, han de treballar en bona comunicació per poder donar l'assistència  integral.  Les raons que s'esgrimeixen ara per no seguir amb aquest tipus d'atenció especialitzada són massa conegudes: l'especialització de la sanitat i el triomf de l'eficiència sobre la qualitat.

Encara que l'especialitació pot suposar un progrès en l'assistència, no pot trencar l'atenció  integral, ja que no hi ha malalties, sinò malalts. I sobre la frebre de l'eficiència, Cortina la relaciona amb el sorgiment de la branca de l'economia coneguda com Economía de la Salut, que vol introduïr a la sanitat la racionalitat econòmica. Adela Cortina considera que naturalment, l'eficiència és bona i el malbaratament immoral, però no és cert que el que és públic sigui ineficient necessàriament i que el que és privat sigui eficient i eficaç: per exemple, la crisi econòmica que patim ha vingut d'un sector privat irresponsable, ambiciós i incompetent. La rendibilitat econòmica no pot anar en detriment de la qualitat, ni l'increment de l'especialització ha de perdre la visió integral de la persona malalta, en aquest cas, del nen o la nena amb les seves característiques.

Podeu llegir el text sencer aquí.

Quiero trabajar en 30 días!

amcastells 10/08/2009 @ 15:57

Hoy publica La Vanguardia la carta de una persona que incide en la denuncia que ya se hizo en este blog sobre el intento de tipificar ciertas bajas laborales de un modo uniforme, cuando ni siquiera se trata de enfermedades suficientemente investigadas. En la entrada a la que me refiero, de título "Manual de bajas o "herramientas" de dudoso valor", se podía leer:

"Al leer la noticia compartí con Clara Valverde el estupor porque el Ministerio del Trabajo tenga que dar indicaciones al personal médico sobre cuántos días de baja pueden tener los trabajadores. A ambas nos parece lógico considerar que más que las enfermedades deberían tenerse en cuenta las condiciones de las personas enfermas, y que lo que puede considerarse "normal" para una persona joven, de constitución fuerte y sin patologías añadidas, no lo es en absoluto para otras personas con enfermedades crónicas, multisistémicas, y con un sistema inmunológico deprimido. Nos parece lógico que los días de baja vinieran determinados por la edad, el estado de salud y la capacidad de recuperación, así como por la concurrencia o no de otras enfermedades. Y, seguramente no somos las únicas que pensamos que las personas no son máquinas a las que se les pueda decir "a priori" cuándo se van a recuperar. Las condiciones de trabajo también cuentan."

imagen1.jpg

La carta que hoy se publica en La Vanguardia va en un sentido parecido, y dice:

"El ministro Corbacho ha presentado un manual en el que se guía acerca de los tiempos estándar que se debería permanecer de baja según la enfermedad que se padezca. Eso sí, según la enfermedad, nada de hablar de personas enfermas, con características biológicas determinadas, gravedad de la enfermedad, edad y, bueno, un sinfin de variables que los médicos tienen en cuenta para el diagnóstico y tratamiento de cualquier enfermedad. Pero pensé: "Dale un voto de confianza, seguro que han tenido en cuenta lo mucho que le inhabilita a uno el hecho de estar enfermo", y miré dicho manual para saber lo que se decía sobre el síndrome de fatiga crónica (SFC), hipersensibilidad química múltiple (SQM) y fibromialgia (FM). Treinta días para SFC, 15 para FM y la hipersensibilidad química múltiple ni sale. Y eso ¿cómo lo cuento?, ¿la ecuación sería 30+ 15+ x?

Yo quiero eso, volver a trabajar en unos días, creer que todo esto se acabará y volveré a mi vida. Pero, y entonces, lo que me dijo el especialista acerca de que la enfermedad era crónica, que no tenía cura, que no podría hacer la actividad que había hecho hasta ahora, que mi vida se había truncado a los 29 años, ¿era mentira?

Por favor, hagan su trabajo: investiguen y encuentren tratamientos que nos curen y que estén al alcance de todos. Eso es lo que queremos los enfermos, dejar de estarlo ¡y volver a trabajar en 30 días!"

¿Y tú? ¿Qué opinas?

Eva Caballé i Josep Pàmies sobre la grip "nova"

amcastells 10/08/2009 @ 07:59


A Dempeus s'hi recullen darrerament una sèrie molt interessant d'articles sobre la grip "nova". No sols les opinions de la revista Lancet o de l'OMS, sinò també dels blocs d'amics i amigues que tracten aquest tema de forma seriosa. Els darrers articles que es recullen en el bloc de Dempeus són els de  Josep Pàmies i de l'Eva Caballé.  L'Eva és una amiga de Dempeus per la salut pública des de la seva presentació a l'Ateneu Barcelonès, i a Josep Pàmies el vàrem coneixer durant la lluita de la ILP sobre els trangènics a Catalunya. En Pàmies és  membre de la Comissió Promotora de la ILP sobre els trangènics, i va estar en vaga de fam, amb altres companys i companyes, a les portes del Parlament.


Tant l'Eva com en Josep són persones que es prenen seriosament els temes de salut. I naturalment, es preocupen també per tota la faramalla de la grip nova...  A l'Eva, en especial, per la seva repercusió a les persones amb malalties cròniques i la Síndrome de la Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple. Per aixó volem fer arribar les seves opinions al màxim de persones interessades en temes de salut i ciutadania, i de manera especial volem difondre aquest videu on no sols es denuncien els negocis milionaris del Tamiflu i el seu màxim valedor, el sinistre Donald Rumsfeld, sinò que s'alerta sobre els efectes secundaris de les medicacions antigripals més rendibles i publicitades... Uns efectes secundaris que l'Eva ens explica que poden ser especialment complicats per a les persones amb malalties cròniques, Fibromiàlgia, SFC i SQM. I un vídeu on es destapa com hi ha malalties mediàtiques, que cada dia surten a les primeres pàgines del diaris (fomenten vendes molt rendibles per a certes multinacionals i fan pujar les seves accions a la Borsa) en tant que la gent es mor a tot el món de malalties silenciades... i evitables!

Dos blocs amics que contenen també informacions rellevants sobre el tema són el de Miguel Jara i el de Toni Barbarà.

Chefs de cuina contra transgènics

amcastells 03/08/2009 @ 12:23

Antonio Cerillo publica un extens article a La Vanguardia d'avui en el que recull la por dels chefs de que els transgènics facin perdre la varietat a l'alimentació, en tant que més agricultors ecològics es queixen de que els seus camps són contaminats.

El debat ha sobrepassat la ILP que es va presentar (i desestimar per manca de capteniment democràtic del PSC, Ciu i PP) al Parlament de Catalunya el passat més de juny, però ha entrat a les cuines dels restaurants amb estrelles Michelin. Ja són una vintena els cuiners catalans de més nom que s'oposen als aliments modificats genèticament, al costat de les organitzacions agràries i ecologistes, als productors d'aliments ecològics i a organitzacions de cooperació internacional. Els chefs estan segur que la societat vol aliments lliures de pesticides, aliments que conservin el seu olor i el seu gust.

Les organitzacions que varen impulsar la ILP sobre transgèncis --Assemblea Pagesa, la coordinadora Som lo que Sembrem, Greepeace, Amics de la Terra– es preparen per rellançar la lluita desprès de l'estiu. Gerard Batalla, portaveu de Som lo que Sembrem, considera que la manera de tancar la ILP impedint la seva discussió va vulnerar els drets de les més de 100.000 persones que lo varen donar suport, i ara s'hi sumen més cuiners, com Oriol Rovira, propietari del restaurant Els Casals, en Sagàs (Berguedà), amb una estrella Michelin, que opina que els transgènics poden agravar la pèrdua de varietat dels aliments. Santi Santamaria (amb tres estrelles Michelin a Can Fabes, de Sant Celoni), que va donar des de fa temps el seu suport als pagesos en lluita contra els trangènics, pensa de manera semblant. I hi ha més noms: Enric Millà, del restaurant El Dien, de Vallfogona de Balaguer (Noguera); Joan M. Ribas, del restaurant Melba, de Vic, o Valentí Mongay, de La Salseta, de Sitges.

Per què Catalunya ha de ser diferent dels 8 països europeus que han invocat la clàusula de salvaguarda i han prohibit el cultiu del blat de moro MON 810 pel principi de precaució i la necessitat d'efectuar nous estudis i garantir que el blat de moro genèticament modificat no té impacte a llarg termini ni afecta al medi? Sense anar més lluny, és envejable la normativa de les Illes Balears sobre aquest tema.

Però a la resta de l'estat espanyol cada dia es sembra més blat de moro modificat (segons informacions que ens dona el periodista, són ja unes 80.000 hectàrees, d'un total de 400.000), sobre tot a la vall de l'Ebre, que es destina a pinsos per animals. Però el fet és que España lidera la producción de la única planta modificada sembrada de forma comercial a la UE: el blat de moro Bt MON 810, que segrega una toxina que actua com insecticida. La seva introducció provoca conflictes perquè alguns agricultors ecològics ja han denunciat que els seus camps es veuen contaminats pel blat de moro trangènic.

Juan Carlos Simón, un agricultor de Tauste (Zaragoza) que cultiva productes ecològicos (cereals, horticultura) haurà de deixar de sembrar blat de moro ecològic per la contaminació i no dubta en donar la culpa a Monsanto. Però segons declaracions de Greenpeace, "no hi ha cap llei que determini la responsabilitat de qui contamina. L'Administració retira el segell ecològic a l'agricultor, és a dir, castiga a les víctimes de la contaminació, però no a qui la provoca."

Des d'aquest bloc on s'ha expressat moltes vegades que la participació ciutadana que no ha de ser ni una coartada "democràtica" ni una burla cap a la ciutadania, donarem suport a les iniciatives de la tardor per una Catalunya lliure de transgènics, en defensa de la salut de les persones, de la diversitat ecològica, i dels petits i mitjans agricultors que no tenen perquè acabar presoners en mans de la multinacional Monsanto que sols procura el seu benefici.

Toni Barbarà: Una grip mediàtica i productiva

amcastells 02/08/2009 @ 11:47

Una grip mediàtica i productiva : Ah! La grip A!

Reproduïm l'entrada  que l'amic, metge i secretari de Dempeus,  el Dr. Antoni Barbarà Molina  ha publicat en el seu bloc, La Ratera.


El 14 de maig de 2009 El Punt em publicava un article al voltant de l’enrenou emergent de la nova grip i on m’avançava a fer algunes consideracions. També algunes previsions que han esdevingut lamentablement premonitòries. L’article se’n titulava deia ”Nous virus, vells capteniments”, per si algú te interès per la història i la prehistòria .

Confirmant pronòstics el tema ha seguit les claus explicitades i ens aquí en plena canícula estival amb el virus A com a una de les serps informatives de l’estiu. Però com sabem la realitat acostuma a superar la ficció, i això especialment quan hi ha en joc actors tan interessants com el negoci empresarial, la industria farmacèutica, la salut pública “entesa com a malaltia estesa del públic” i finalment les lliçons que ens voldran extreure i aplicar des de la sociologia i la comunicació de masses.

Repassem algunes novetats que van imposant-se en el tema i veiem en cada cas com hàbilment barrejades i condimentades poden donar molt de joc, ensurts, i/ o beneficis.
- Sabem molt menys del que aparentem. Sabem ben poc i la única actitud sensata per part de la idolatrada “comunitat científica” és la humilitat científica i col•lectiva: anar aprenent i estudiant sobre la marxa. Es el rigor, la prudència, la comunicació en la seva justa mesura i sobretot i pel damunt de tot la prioritat absoluta de la salut pública sobre tots els altres interessos comercials, econòmics, corporatius i polítics.

- Sembla ser que la grip nova –A/H1N1- afecta més als joves i menys a adults nascuts desprès de 1957, amb menys de 52 anys (tan sols un 13 % de malalts tenen més de 50). La explicació fora en que aquests tenen un estat immunitari adquirit front a les grips A comuns que fins llavors eren H1N1 (com la grip espanyola i com l’actual). Més tard van aparèixer i estendre’s les grips asiàtica o(H2N2) i des del 68 la grip Hong Kong (H3N2).

- Que ja és present a 41 països i que fins ara se la fa responsable de 700 morts a tot el món. Tot i que aclarint: Morts de grip ?? De fet morts sobrevingudes per causa de complicació o descompensació provocada per la grip-nova. Sovint malalts crònics, inmunodeprimits, o més fràgils en seu context. En tot cas són i seran a final d’any. Menys casos de mort que els previstos como a provocats per la grip clàssica.

- Que el negoci farmacèutic està resultant tan esplèndid com es preveia, i encara més. Tothom, totes les Administracions, malgrat la greu crisi estructural que patim a escala planetària, estan disposades i preparades per comprar i pagar quantitats astronòmiques que permetin tractar, vacunar, i sobretot tranquil•litzar a la opinió pública altrament dita votants. El Ministerio a Espanya preveu tractar el 20 % població: 15’4 milions de dosis dels pretesos tractaments antivirals. Tanmateix no sabem amb certesa de la seva eficàcia i en tot cas els oseltamivir i zanamivir serien tractaments discutibles, encara que ara pugnen per a la seva lliure venda en oficines de farmàcia. El que és un fet és que només el Tamiflu de la multinacional suïssa Roche recollirà un beneficis incrementats en un 203 %, el que suposen uns 2.000 milions de dòlars a finals de 2009.
Un dels debats avui és qui ha de prescriure i/o subministrar el fàrmac, amb l’afegitó que per ser útil s’ha d’usar en les primeres hores/dies de la malaltia quan aquesta és menys simptomàtica. Ho han de distribuir els CAPs de primària, o els hospitals a risc de quedar literalment col•lapsats ?
Podríem acabar afirmant que en el millor dels supòsits d’administració la grip en lloc de durar 7 el dies habituals en durarà 5,.. o una setmana !. I a més en el futur noves resistències. Però encara queda més i millor negoci…

- La Vacuna ! Encara no existeix la que protegeixi de l’actual onada A H1N1, però com que hi ha demanda, encàrrec i diners disposats ens asseguren estarà llesta per a la tardor, i en parlem com si ja fos aquí. Amb tanta eficàcia i al capdavant Glaxo/Smith Kline ja projecta guanys de 1.600 milions ( Preu de mercat: a 10 dòlars la immunització.)

Tanmateix anuncien que “donaran” altruistament milions de dosis via OMS a països pobres. Es poden demanar millors sentiments ? Altres petits detalls que caldrà considerar son la seva eficàcia, o no? Els possibles- previsibles efectes secundaris com en tota immunització massiva i encara en aquest cas específic possibles reaccions a elements en la seva composició com el “Thiomersal” – un organomercuriat molt conegut i agressiu – a més d’altres riscos en relació a malalties com FM, SFC i SQM. I les futures resistències i noves mutacions?
En tot cas, que cal fer amb la vacuna de la grip clàssica o comú actual, la del virus H3N2 tipus Hong Kong. En fem una doble ? O una per a joves (H1)i l’altra per a vells (H3)? La indiquem solament per a col•lectius concrets, o en forma extensiva ?


- Un realitat també indiscutida és la modernitat de Nous negocis: empreses i serveis de seguiment i control, repercussions en el món del treball, centres d’informació - call centers – on rebre trucades, via Internet o telèfon. Producció massiva de certs materials sanitaris, productes de parafarmàcia,… Guants, màscares que alarmen i de poc serveixen com a protecció doncs en tot cas caldria portar-la l’emissor, el malalt. Un pastís per als més espavilats, ràpids i menys escrupolosos…
- Mentre tant es parla poc, de les Causes reals: necessariament lligada a canvis immunitaris humans i a mutacions genètiques dels virus, en relació directa amb agressions mediambiental, crisi econòmica i climàtica, trasbals ecològic, amb alteracions i recombinacions genètiques dins aquests veritables cresols – cultius laboratoris incontrolats que son per exemple les granges productores industrials de porcs i aviram.
- La rapidesa de disseminació avui en sis setmanes el que abans eren sis mesos, com a conseqüència de la globalització i les noves comunicacions.
- Alteració de l’ecosistema i els microbis i virus d’ allò que era el seu medi tòpic i “natural”, avui profundament impactat via megaestructures, desforestació, pèrdua biodiversitat. Sense oblidar riscos en la pròpia recerca com a mutacions experimentals a laboratoris treballant en transgènics i noves molècules .
- El mateix ús i abús de fàrmacs, excessos de medicalització, profusió d’ antivirals, antibacterians és a dir antibiòtics, desinfectants, antisèptics. Tot plegat propiciant una veritable selecció de noves soques més resistents.
- Els grans canvis migratoris, de milions de persones fugint de la desertització i de la misèria econòmica i social. La població immigrant esdevé més exposada i més sensible per manca d’antecedents immunitaris al lloc d’arribada. Aquest element és emprat amb tota vilesa i perversió per certs discursos populistes i xenòfobs –sempre a punt de rendibilitzar la por i les desgràcies- quan venen a dir “són el estrangers els qui ens porten la malaltia…fem –los fora d’aquí”. I com de costum fan de les víctimes els agressors, i tot mentint impúdicament elaboren actituds de rebuig social i racista.

- Amb un tal panorama, doncs, Què és el més sensat, lògic, factible ?: Extremar les mesures higièniques i de protecció personal com ara el freqüent rentat de mans (i sempre abans de taula) , no amuntegaments però sense defugir a les persones, allunyar-nos com sempre de rebre les escopinades i esternuts a la cara i usar mocador per evitar que la nostra tos projecti partícules, anar ben alimentat, ben hidratat, ben dormit, ben conformat amb un mateix, saber frenar l’ activitat als primers símptomes, rebre una mica d’atenció en proximitat i millor encara de “carinyo”, agafar la baixa laboral si s’escau, … en definitiva fer com si tinguéssim la grip.

Com sempre. No alarmar-se, no embotir-se de medicaments simptomàtics, una mica de dieta, el cos ja ho ensenya i demana…no forçar-lo ni tancar-lo dins una bombolla,… permetre, quan no hi ha una situació de dèficit immunitari ni una malaltia crònica, un aprenentatge de les nostres defenses per tal de aprendre a lluitar contra aquesta i properes infeccions. Actuar amb mesura i sabent-nos una peça, solament una peça més, del complexa engranatge biològic i ecològic... i social . I denunciant als mercaders de la malaltia i als negociants sense escrúpols , ni que siguin poderoses multinacionals.

I, qui en tingui, una mica de sort ! Salut !

Toni Barbarà

Veure també, a Basseta, "La nueva gripe"
I en el bloc de Dempeus, entre altres: "MITOS DE LA GRIPE A"i en aquest mateix bloc, "Grip nova i sentit comú"

Manual de bajas, o "herramientas" de dudoso valor

amcastells 31/07/2009 @ 10:38

tiempos-modernos2.jpg

Diversos medios daban cuenta ayer de la aparición de un manual donde se mezcla información con normas de actuación para la determinación de las bajas laborales. Por ejemplo, nos enteramos de que cada año se registran en España 5 millones de bajas médicas, y que el tiempo medio que un trabajador suele permanecer de baja es de 43 días en base a un análisis estadístico de 1.168.568 bajas comunicadas por las distintas comunidades autónomas en los meses comprendidos entre enero y junio del 2008. En el manual se incluyen 3.000 enfermedades, el tiempo medio que un trabajador suele permanecer de baja en razón del proceso de enfermedad que padezca, y pretende servir como herramienta para homogeneizar criterios en el seguimiento y control de las bajas laborales y orientar en la toma de decisiones a los médicos que prescriben la incapacidad.
El manual, que ha sido elaborado por un equipo de más de 50 facultativos especializados fue presentado por el ministro de Trabajo e Inmigración Celestino Corbacho, y se distribuirá a todos los médicos de atención primaria y especializada, de mutuas, de salud laboral y, en definitiva, a todos aquellos facultativos que participan en la gestión y prescripción de la prestación de IT.

Como información añadida y quizás sobrante, el director del INSS, Fidel Ferreras dijo que la Administración de la Seguridad Social gana el 97% de los juicios sobre incapacidades laborales, pero no mencionó la falta de sensibilidad y atención de la que se quejan muchas personas que se ven obligadas a acudir ante los mismos, ni la prepotencia en el trato que reciben.

Al leer la noticia compartí con Clara Valverde el estupor porque el Ministerio del Trabajo tenga que dar indicaciones al personal médico sobre cuántos días de baja pueden tener los trabajadores. A ambas nos parece lógico considerar que más que las enfermedades deberían tenerse en cuenta las condiciones de las personas enfermas, y que lo que puede considerarse "normal" para una persona joven, de constitución fuerte y sin patologías añadidas, no lo es en absoluto para otras personas con enfermedades crónicas, multisistémicas, y con un sistema inmunológico deprimido. Nos parece lógico que los días de baja vinieran determinados por la edad, el estado de salud y la capacidad de recuperación, así como por la concurrencia o no de otras enfermedades. Y, seguramente no somos las únicas que pensamos que las personas no son máquinas a las que se les pueda decir "a priori" cuándo se van a recuperar. Las condiciones de trabajo también cuentan.

La imposición de un manual desvalora la labor de los profesionales del sistema público de salud e intenta insinuar, como mínimo, que están siendo presionados... Pero, presionados ¿por quién? En lugar de infundir sospechas sobre las personas enfermas, ¿no sería incluso más eficaz --y humano-- cambiar el "chip" y poner a las personas por encima de la enfermedad y sus posibles "mediciones" y dedicar muchos más esfuerzos a la investigación, a un mejor tratamiento, atención y cuidado de las personas enfermas?

Para más información y acción al respecto, consultar:

"El ministro Corbacho decide las bajas..." en ASQUIFYDE
"Herramientas de control de bajas" DEMPEUS per la salut pública

Investigación para fibromialgia y enfermedad celíaca

amcastells 22/07/2009 @ 08:18

autoinmune300.jpg

A veces no todo son malas noticias en el mundo de las enfermedades crónicas. A veces se dan a conocer investigaciones solventes que, si no prometen curación, sí pueden permitir cierto alivio o mejora de la sintomatología... que tanto se agradece!

Todo ello lo cuento porque tengo la suerte de tener un amigo que tiene a su vez un muy buen médico en el servicio público de salud: en el Servicio de Reumatología del Hospital Puerta de Hierro de Madrid. Y según un estudio que se realiza en dicho centro, se evidencian relaciones hasta ahora desconocidas entre la fibromialgia y la enfermedad celíaca: de hecho, pacientes con fibromialgia que son tratados con una dieta sin gluten "están mejorando de forma notable".

El trabajo, aún por concluir, está liderado por el doctor Carlos Isasi (el médico de mi amigo) y cuenta con la colaboración de la Asociación de Celiaquía de Madrid. Por lo que he podido leer, "en la investigación se está tratando con una dieta sin gluten, en ocasiones individualizada, a un total de 120 pacientes con fibromialgia y espondiloartritis, un grupo de enfermedades reumáticas diferentes, pero con características comunes, que provocan importantes destrucciones de las articulaciones y dolor lumbar". El seguimiento cercano de estos pacientes, explican los celíacos de Madrid, "permite conocer la mejoría o desaparición de sus síntomas".

Este estudio, según la Asociación de Celíacos de Madrid, viene a sumarse a otras evidencias que demuestran que la enfermedad celíaca como una patología que presenta una clínica asociada a problemas gastrointestinales "ha pasado a la historia", ya que la realidad es que la forma de aparición más frecuente de la afección es a través de síntomas extraintestinales, de manera leve o incluso sin ellos.

Me gustaría saber qué opinan las asociaciones de Fibromialgia más solventes, y si están al tanto de estas investigaciones... Al final, seguramente, todo puede estar más relacionado de lo que parece a simple vista y la unión de muchas personas con enfermedades crónicas y las que están a favor de una alimentación más natural (no trangénica, por ejemplo) puede no sólo permitir avances en la investigación, sino permitirnos conseguir el empoderamiento necesario para que las leyes, los Ministerios-- y las Conselleries-- nos atiendan como merecemos.

La noticia puede leerse en EcoDiario.

Falten entre 25.000 i 15.000 infermeres a Catalunya

amcastells 18/07/2009 @ 17:44

enfermeras.bmp Hem pogut llegir a El Periodico un article de l'Àngels Gallardo sobre el problema de la manca d'aquestes professionals a Catalunya, que recollia a més les declaracions de Mariona Creus, presidenta del Col.legi d'Infermeria de Catalunya. La dada real és que no sols Espanya està per sota de la mitjana europea en despesa social, sinò que això es tradueix en la manca de personal sanitari (on són els pediatres formats en fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica?) i, en concret, infermeres. Encara que es fan declaracions d'arribar a les 8,4 infermeres per cada 1.000 habitants, no hi ha cap mesura planificada en aquest sentit, i la realitat és que exerceixen 5,2 infermeres per cada 1.000 ciutadans censats a Catalunya.

Així, doncs, segons declara Mariona Creus, caldien de fet 25.000 professionals per complir els objectius que ha fixat el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC).

Mariona Creus segueix dient: «Els centres funcionen gràcies a l’enorme esforç d’unes professionals que treballen sota pressió, perquè falta molt personal –prossegueix Creus–. Aquesta situació, puntualitza, no implica que la infermeria estigui actuant amb un risc d’error superior al risc que existiria si disposéssim de prou personal. Els centres tenen molts sistemes de control i de supervisió perquè això no passi», afegeix. Un altre factor a què s’atribueix el risc d’error d’aquestes professionals és la impossibilitat, o la dificultat, d’exercir una especialitat concreta en què adquireixin experiència. Aquesta situació, focus d’enorme frustració professional, es va intentar solucionar el 2004, quan el Ministeri de Sanitat va autoritzar la creació d’especialitats en infermeria. El Diari Oficial de la Generalitat va publicar posteriorment les set àrees en què es podria obtenir la credencial d’infermera especialista. De moment, no obstant, només se n’han establert dues: la d’infermera llevadora i la d’experta en salut mental. En la resta de serveis, la possibilitat que una professional exerceixi de manera estable la seva experiència depèn de la voluntat de la direcció de cada centre. I, quan el personal escasseja, aquesta voluntat desapareix. La infermera experta existeix, però no se li reconeix l’especialització –diu Creus–. Als hospitals les continuen utilitzant per tapar forats sense valorar els seus coneixements».

Ara hi ha oportunitat per demostrar que l'acord sobre el finançament va en benefici de qui més ho necessita, i no és precisament tornant a desenterrar l'Informe Vilardell. El que cal és acabar amb les externalitzacions i les privatitzacions, acabar amb els criteris mercantils en el sistema de salut, dotar més fons per a la investigació, més fons per l'atenció primària i millors serveis de pediatria i especialistes, i MÉS INFERMERES.

Per llegir més sobre aquests temes: Dempeus per la salut pública.