punts de vista

Antonio Cerillo publica un extens article a La Vanguardia d'avui en el que recull la por dels chefs de que els transgènics facin perdre la varietat a l'alimentació, en tant que més agricultors ecològics es queixen de que els seus camps són contaminats.

El debat ha sobrepassat la ILP que es va presentar (i desestimar per manca de capteniment democràtic del PSC, Ciu i PP) al Parlament de Catalunya el passat més de juny, però ha entrat a les cuines dels restaurants amb estrelles Michelin. Ja són una vintena els cuiners catalans de més nom que s'oposen als aliments modificats genèticament, al costat de les organitzacions agràries i ecologistes, als productors d'aliments ecològics i a organitzacions de cooperació internacional. Els chefs estan segur que la societat vol aliments lliures de pesticides, aliments que conservin el seu olor i el seu gust.

Les organitzacions que varen impulsar la ILP sobre transgèncis --Assemblea Pagesa, la coordinadora Som lo que Sembrem, Greepeace, Amics de la Terra– es preparen per rellançar la lluita desprès de l'estiu. Gerard Batalla, portaveu de Som lo que Sembrem, considera que la manera de tancar la ILP impedint la seva discussió va vulnerar els drets de les més de 100.000 persones que lo varen donar suport, i ara s'hi sumen més cuiners, com Oriol Rovira, propietari del restaurant Els Casals, en Sagàs (Berguedà), amb una estrella Michelin, que opina que els transgènics poden agravar la pèrdua de varietat dels aliments. Santi Santamaria (amb tres estrelles Michelin a Can Fabes, de Sant Celoni), que va donar des de fa temps el seu suport als pagesos en lluita contra els trangènics, pensa de manera semblant. I hi ha més noms: Enric Millà, del restaurant El Dien, de Vallfogona de Balaguer (Noguera); Joan M. Ribas, del restaurant Melba, de Vic, o Valentí Mongay, de La Salseta, de Sitges.

Per què Catalunya ha de ser diferent dels 8 països europeus que han invocat la clàusula de salvaguarda i han prohibit el cultiu del blat de moro MON 810 pel principi de precaució i la necessitat d'efectuar nous estudis i garantir que el blat de moro genèticament modificat no té impacte a llarg termini ni afecta al medi? Sense anar més lluny, és envejable la normativa de les Illes Balears sobre aquest tema.

Però a la resta de l'estat espanyol cada dia es sembra més blat de moro modificat (segons informacions que ens dona el periodista, són ja unes 80.000 hectàrees, d'un total de 400.000), sobre tot a la vall de l'Ebre, que es destina a pinsos per animals. Però el fet és que España lidera la producción de la única planta modificada sembrada de forma comercial a la UE: el blat de moro Bt MON 810, que segrega una toxina que actua com insecticida. La seva introducció provoca conflictes perquè alguns agricultors ecològics ja han denunciat que els seus camps es veuen contaminats pel blat de moro trangènic.

Juan Carlos Simón, un agricultor de Tauste (Zaragoza) que cultiva productes ecològicos (cereals, horticultura) haurà de deixar de sembrar blat de moro ecològic per la contaminació i no dubta en donar la culpa a Monsanto. Però segons declaracions de Greenpeace, "no hi ha cap llei que determini la responsabilitat de qui contamina. L'Administració retira el segell ecològic a l'agricultor, és a dir, castiga a les víctimes de la contaminació, però no a qui la provoca."

Des d'aquest bloc on s'ha expressat moltes vegades que la participació ciutadana que no ha de ser ni una coartada "democràtica" ni una burla cap a la ciutadania, donarem suport a les iniciatives de la tardor per una Catalunya lliure de transgènics, en defensa de la salut de les persones, de la diversitat ecològica, i dels petits i mitjans agricultors que no tenen perquè acabar presoners en mans de la multinacional Monsanto que sols procura el seu benefici.

Diversos medios daban cuenta ayer de la aparición de un manual donde se mezcla información con normas de actuación para la determinación de las bajas laborales. Por ejemplo, nos enteramos de que cada año se registran en España 5 millones de bajas médicas, y que el tiempo medio que un trabajador suele permanecer de baja es de 43 días en base a un análisis estadístico de 1.168.568 bajas comunicadas por las distintas comunidades autónomas en los meses comprendidos entre enero y junio del 2008. En el manual se incluyen 3.000 enfermedades, el tiempo medio que un trabajador suele permanecer de baja en razón del proceso de enfermedad que padezca, y pretende servir como herramienta para homogeneizar criterios en el seguimiento y control de las bajas laborales y orientar en la toma de decisiones a los médicos que prescriben la incapacidad.
El manual, que ha sido elaborado por un equipo de más de 50 facultativos especializados fue presentado por el ministro de Trabajo e Inmigración Celestino Corbacho, y se distribuirá a todos los médicos de atención primaria y especializada, de mutuas, de salud laboral y, en definitiva, a todos aquellos facultativos que participan en la gestión y prescripción de la prestación de IT.

Como información añadida y quizás sobrante, el director del INSS, Fidel Ferreras dijo que la Administración de la Seguridad Social gana el 97% de los juicios sobre incapacidades laborales, pero no mencionó la falta de sensibilidad y atención de la que se quejan muchas personas que se ven obligadas a acudir ante los mismos, ni la prepotencia en el trato que reciben.

Al leer la noticia compartí con Clara Valverde el estupor porque el Ministerio del Trabajo tenga que dar indicaciones al personal médico sobre cuántos días de baja pueden tener los trabajadores. A ambas nos parece lógico considerar que más que las enfermedades deberían tenerse en cuenta las condiciones de las personas enfermas, y que lo que puede considerarse "normal" para una persona joven, de constitución fuerte y sin patologías añadidas, no lo es en absoluto para otras personas con enfermedades crónicas, multisistémicas, y con un sistema inmunológico deprimido. Nos parece lógico que los días de baja vinieran determinados por la edad, el estado de salud y la capacidad de recuperación, así como por la concurrencia o no de otras enfermedades. Y, seguramente no somos las únicas que pensamos que las personas no son máquinas a las que se les pueda decir "a priori" cuándo se van a recuperar. Las condiciones de trabajo también cuentan.

La imposición de un manual desvalora la labor de los profesionales del sistema público de salud e intenta insinuar, como mínimo, que están siendo presionados... Pero, presionados ¿por quién? En lugar de infundir sospechas sobre las personas enfermas, ¿no sería incluso más eficaz --y humano-- cambiar el "chip" y poner a las personas por encima de la enfermedad y sus posibles "mediciones" y dedicar muchos más esfuerzos a la investigación, a un mejor tratamiento, atención y cuidado de las personas enfermas?

Para más información y acción al respecto, consultar:

"El ministro Corbacho decide las bajas..." en ASQUIFYDE
"Herramientas de control de bajas" DEMPEUS per la salut pública

A veces no todo son malas noticias en el mundo de las enfermedades crónicas. A veces se dan a conocer investigaciones solventes que, si no prometen curación, sí pueden permitir cierto alivio o mejora de la sintomatología... que tanto se agradece!

Todo ello lo cuento porque tengo la suerte de tener un amigo que tiene a su vez un muy buen médico en el servicio público de salud: en el Servicio de Reumatología del Hospital Puerta de Hierro de Madrid. Y según un estudio que se realiza en dicho centro, se evidencian relaciones hasta ahora desconocidas entre la fibromialgia y la enfermedad celíaca: de hecho, pacientes con fibromialgia que son tratados con una dieta sin gluten "están mejorando de forma notable".

El trabajo, aún por concluir, está liderado por el doctor Carlos Isasi (el médico de mi amigo) y cuenta con la colaboración de la Asociación de Celiaquía de Madrid. Por lo que he podido leer, "en la investigación se está tratando con una dieta sin gluten, en ocasiones individualizada, a un total de 120 pacientes con fibromialgia y espondiloartritis, un grupo de enfermedades reumáticas diferentes, pero con características comunes, que provocan importantes destrucciones de las articulaciones y dolor lumbar". El seguimiento cercano de estos pacientes, explican los celíacos de Madrid, "permite conocer la mejoría o desaparición de sus síntomas".

Este estudio, según la Asociación de Celíacos de Madrid, viene a sumarse a otras evidencias que demuestran que la enfermedad celíaca como una patología que presenta una clínica asociada a problemas gastrointestinales "ha pasado a la historia", ya que la realidad es que la forma de aparición más frecuente de la afección es a través de síntomas extraintestinales, de manera leve o incluso sin ellos.

Me gustaría saber qué opinan las asociaciones de Fibromialgia más solventes, y si están al tanto de estas investigaciones... Al final, seguramente, todo puede estar más relacionado de lo que parece a simple vista y la unión de muchas personas con enfermedades crónicas y las que están a favor de una alimentación más natural (no trangénica, por ejemplo) puede no sólo permitir avances en la investigación, sino permitirnos conseguir el empoderamiento necesario para que las leyes, los Ministerios-- y las Conselleries-- nos atiendan como merecemos.

La noticia puede leerse en EcoDiario.

Hem pogut llegir a El Periodico un article de l'Àngels Gallardo sobre el problema de la manca d'aquestes professionals a Catalunya, que recollia a més les declaracions de Mariona Creus, presidenta del Col.legi d'Infermeria de Catalunya. La dada real és que no sols Espanya està per sota de la mitjana europea en despesa social, sinò que això es tradueix en la manca de personal sanitari (on són els pediatres formats en fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica?) i, en concret, infermeres. Encara que es fan declaracions d'arribar a les 8,4 infermeres per cada 1.000 habitants, no hi ha cap mesura planificada en aquest sentit, i la realitat és que exerceixen 5,2 infermeres per cada 1.000 ciutadans censats a Catalunya.

Així, doncs, segons declara Mariona Creus, caldien de fet 25.000 professionals per complir els objectius que ha fixat el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC).

Mariona Creus segueix dient: «Els centres funcionen gràcies a l’enorme esforç d’unes professionals que treballen sota pressió, perquè falta molt personal –prossegueix Creus–. Aquesta situació, puntualitza, no implica que la infermeria estigui actuant amb un risc d’error superior al risc que existiria si disposéssim de prou personal. Els centres tenen molts sistemes de control i de supervisió perquè això no passi», afegeix. Un altre factor a què s’atribueix el risc d’error d’aquestes professionals és la impossibilitat, o la dificultat, d’exercir una especialitat concreta en què adquireixin experiència. Aquesta situació, focus d’enorme frustració professional, es va intentar solucionar el 2004, quan el Ministeri de Sanitat va autoritzar la creació d’especialitats en infermeria. El Diari Oficial de la Generalitat va publicar posteriorment les set àrees en què es podria obtenir la credencial d’infermera especialista. De moment, no obstant, només se n’han establert dues: la d’infermera llevadora i la d’experta en salut mental. En la resta de serveis, la possibilitat que una professional exerceixi de manera estable la seva experiència depèn de la voluntat de la direcció de cada centre. I, quan el personal escasseja, aquesta voluntat desapareix. La infermera experta existeix, però no se li reconeix l’especialització –diu Creus–. Als hospitals les continuen utilitzant per tapar forats sense valorar els seus coneixements».

Ara hi ha oportunitat per demostrar que l'acord sobre el finançament va en benefici de qui més ho necessita, i no és precisament tornant a desenterrar l'Informe Vilardell. El que cal és acabar amb les externalitzacions i les privatitzacions, acabar amb els criteris mercantils en el sistema de salut, dotar més fons per a la investigació, més fons per l'atenció primària i millors serveis de pediatria i especialistes, i MÉS INFERMERES.

Per llegir més sobre aquests temes: Dempeus per la salut pública.

La primera carta que recibí de Pilar, tan sincera como conmovedora, podeis leerla aquí. Ahora, cuando ya debería estar en funcionamiento en el Hospital de Mataró una de las 16 unidades multidiscipliarias en base a la resolución 203/VIII para un mejor tratamiento de la Fibromialgia y de la Síndrome de la Fatiga Crónica, Pilar me manda este pequeño informe:

HOJA DE INFORMACIÓN PARA EL OBSERVATORIO SOBRE LA RESOLUCIÓN FIBRO-SFC

Fecha: 17-07-2009
Tu nombre o iniciales: Pilar XX
Región sanitaria: MARESME

Mi diagnóstico (marca todos tus diagnósticos):
Fibromialgia (III) SFC (III) SQM (sensibilidad química a medicamentos y haciéndose extensivo a otros productos: limpieza, perfumes, alimentos….)

ATENCIÓN PRIMARIA
Fui a mi médico de cabecera el 20 de abril de 2009
y le pedí que me derivara a la Unidad de fibro-SFC que me corresponde y su respuesta fue:

Asentir con un movimiento de cabeza y darme un documento a entregar en recepción para gestionar la petición. Su comentario fue que lo tramitara cuanto antes porque era un proceso largo. Al salir de la consulta revisé la hoja. Estaba dirigida al “Consorci Sanitari del Maresme” y ante mi sorpresa a Psiquiatría.

Con fecha del 25-06-09 recibí una carta en la que me citaban el día 09-07-09 en la UNITAT PSIQUIATRIA ADULTS.

Fui a la visita y después de hablar durante una hora y entre otras muchas cosas decirme que ellos no le llaman Fibromialgia, sino “estado del sistema nervioso”, llegó la pregunta clave de la doctora y tú ¿por qué has pedido que te envíen a psiquiatría?...

……Evidentemente le contesté que yo no había pedido tal cosa, sino que como “ya” no puedo pagar tantas visitas privadas, y que como ciudadana tengo derecho a una sanidad pública, mi petición era muy sencilla: que me derivaran a la Unidad de Fibromialgía que me correspondiera.

Su respuesta nada convincente fue “echar pelotas fuera”: que a veces nos derivan a reumatólogos, otros a psiquiatría…….con el tipo de tratamiento de cada especialista, la interpretación que cada uno de ellos hace de la enfermedad, etc., etc.

Le contesté que todo eso ya lo conocía (desgraciadamente por haberlo vivido) pero que también sabía que se había aprobado la Resolución 203/VIII sobre la ILP y que mi pretensión era, sencillamente, ir a una de las Unidades de Fibromialgía que el Parlamento se comprometió a llevar a cabo.

Respuesta y “cambio de expresión” ante el tema de la ILP:
….es que no hay nada…….. En el Hospital de Mataró ha habido una reunión en la que se habló de este tema, pero no hay nada hecho, no hay ninguna unidad de fibromialgia ……….

……Tú decides, si quiere te llevamos en psiquiatría o si no estás de acuerdo se lo comentas a tu médico de familia y que te derive a un reumatólogo, o algún otro especialista……….. o continúas con el Dr. F. Solá……..

Me dio hora para el mes de octubre para realizar terapia de grupo con el psicólogo y me recetó un medicamento más: Neurontin 300mg, (medicamento que no pensaba tomar y que posteriormente he visto que lo mencionáis en vuestra web).

Creo que algunos profesionales piensan que los afectados de FM-SFC-SIQ tenemos unos “órganos anatómicos especiales y a prueba de cualquier medicamento” o quizá es que nos quieren utilizar de “cobayas”….. no sé tengo mis dudas………….

Como mi médico de familia está de vacaciones, no he podido realizar ninguna gestión más.

Resumiendo: Desamparo total en cuanto a orientación médica (Tú eliges!), de momento ninguna Unidad para derivarnos y por supuesto receta de más medicamentos..

Catalunya, pionera en el asalto a la sanidad pública

Seguimos comentando el artículo de Ortega en El Pais. El periodista nos cuenta que mientras Catalunya y otras regiones -Andalucía, Baleares, Aragón- limitaron la gestión distinta de la pública a entidades sin ánimo de lucro, el PP empezó a explorar en Valencia y Madrid nuevas fórmulas de colaboración con sociedades anónimas, empresas privadas que, en muchos casos, eran ajenas a la sanidad. La más novedosa empezó en la Comunidad Valenciana en 1999 con el denominado Modelo Alzira y carece de precedentes en los países de la OCDE. El Gobierno del PP ha concedido a Ribera Salud (propiedad a partes iguales de Bancaixa y la CAM) la organización de cinco áreas sanitarias (Alzira, Torrevieja, Dénia, Manises y Elche), y atiende desde la asistencia primaria hasta la hospitalaria, junto a aseguradoras como Adeslas, Asisa y DKV. El Gobierno del PP paga 599 euros por cada usuario de esa zona, con una media de 200.000 habitantes cada una. En Catalunya, un consorcio recibe unos 545 euros per cápita. (...)

Los estudios publicados sobre la eficiencia de los centros sanitarios gestionados por empresas públicas o privadas son discordantes. La Organización Mundial de la Salud, en 2006, advirtió que dejar en manos del sector privado la sanidad pública acaba siendo más costoso, prohibitivamente complejo y, a veces, va en detrimento de la calidad. "La colaboración público-privada complica aún más la ya de por sí difícil tarea de construir y dirigir un hospital", se afirmaba en el documento. Y Marciano Sánchez, de la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública, pone como ejemplo los hospitales de Madrid. "En un mismo centro hay duplicidad de gestión. Es mucho más caro, surgen problemas de coordinación dentro del mismo hospital y se producen distorsiones"(...)

Naturalmente, en el artículo de Ortega se pueden encontrar opiniones para todos los gustos, pero prefiero remitirme a un hecho que afecta de manera onerosa y dolorosa --y sobre todo por su falta de equidad-- a muchas personas enfermas de Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica.

Una "rara avis" en Catalunya: el Hospital Clínic, público, de ocho a tres

Ortega concluye su largo artículo refiriéndose al Hospital Clínic de Barcelona, que funciona como un centro público por la mañana y como uno privado por la tarde, gestionado por la empresa Barnaclínic. Utiliza las mismas instalaciones -salvo una planta de hospitalización- y dispone de los mismos médicos. Pese a las dudas éticas sobre este modelo, los gestores lo defienden porque supone fidelizar a los profesionales y un alivio para las arcas públicas. En 2008, Barnaclínic facturó 12 millones, de los cuales pagó 8 al Clínico por el alquiler de infraestructuras y equipos.

Pero lo que no dice Ortega es que hay una lista de espera  de dos años para la Unidad de Fibromialgia y de Síndrome de Fatiga Crónica que las hace pràcticamente inaccesibles a pesar de que, irónicamente, son gratuitas por la mañana,  cuando por la tarde, para los mismos facultativos se puede conseguir hora en un plazo de unos 15 días, abonando, eso sí, 170 euros... Para que luego el senyor Peiró siga jugando con la confusión de Hospital Clínic (¿privado o público?) al hablar de las bondades de la privatización del Consorci.

Fuente: El Pais

Otros enlaces relacionados: Crisi econòmica i salut pública
La sostenibilidad de los sistemas sanitarios
Las aseguradoras crecen en la gestión de los hospitales públicos
Dempeus va assistir a la trobada convocada per Cas-Madrid

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

El mes de març de l'any passat en Josep Pàmies va publicar en el seu bloc els motius pels que que calia aconseguir que Catalunya fos una terra lliure de transgènics.

Explicava els efectes perversos i el desastre ecològic d'aquestes llavors sobre espècies "que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost". Ara ja no és així, des de diversos indrets s'ha denunciat el que està succeint a l’Índia "on cada any uns 20.000 pagesos es suïciden, en comprovar desesperats l’engany de les llavors transgèniques". S'els ha enganyat perquè renunciïn a la seva agricultura tradicional i es troben sense diners per seguir com a "clients" de Monsanto, "i sense les seves llavors autòctones d'arròs que podiem sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L’instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar."

I Pàmies seguia explicant que: "Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l’experiment de la doctora Irina Ermakova “Transgénicos amenaza para los bebés”), les multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada Tecnología de restricción del uso genético (TRUG ), col·loquialment denominada Terminator que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o Terminator.

El Projecte Transcontainer (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor Zombie amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d’una nova Tecnologia d’Extirpació de Gens, anomenada Exorcista. És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d’una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia Exorcista (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d’aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.

Les preguntes que ens fem són: Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l’aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l’ingerí aliments cada dia més farcits d’additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que cronifiquin les malalties? Vegeu sinó al Google l’entrevista que La Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Richard J. Roberts, “El fàrmaco que cura del todo no es rentable”. I més esfereïdor encara és llegir l’informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en Medicina que també podeu trobar cercant al Google Els crims de les grans companyies farmacèutiques.

És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etcètera, que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d’alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d’estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest món!"

Per tots aquests motius varen portar a terme una recollida de signatures per una Iniciativa Legislativa Popular contra els productes transgènics... En varen recollir més de 105.000, quan sols en calen 50.000!  Però la seva confiança s'ha vist traïda. Ara, Josep Pàmies i altres companys estan en vaga de fam davant el Parlament per defensar la seva ILP, la nostra terra, els nostres aliments, la nostra salut, la nostra democràcia. 

Ahir, més de 4.000 persones varen participar en una manifestació a Barcelona contra els conreus transgènics, convocats per la plataforma 'Som lo que sembrem' sota el lema 'Democràcia, salut i bons aliments' per reivindicar l'acceptació a tràmit al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular sobre transgènics (ILP) --que va aconseguir recollir 105.000 signatures de suport.  La plataforma protestava així per l'esmena a la totalitat de la proposta legislativa  anunciada pel PSOE, el PP i CiU que intenta evitar d'aquesta manera el debat sobre el consum, cultiu i investigació de transgènics després de la presentació de la iniciativa dijous que ve al Parlament.

Des de  la Comissió Promotora de la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga Crònica hem comentat que els interessos de les dues ILPs no queden gens llunyans perquè les persones malaltes sabem de la importància d'una alimentació natural, i de la perillositat que implica de manera especial l'experimentació química per a les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple. 

Vaga de fam

Aquest mateix matí he pogut parlar per telèfon amb el membre de la comissió impulsora de la plataforma antitransgènics, Josep Pàmies, que m'ha repetit les seves declaracions en el sentit  que els partits que ara surten amb l'esmena a la totalitat s'havien compromès fa mesos a debatre la proposta i que les esmenes havien estat una “sorpresa” que no mereixien.

Pàmies ja havia delcarat a diversos mitjans que “continuaran la lluita” fins aconseguir que la proposta popular sigui debatuda per les forces polítiques, que “ni tan sols permeten l'emissió del documental coproduït per TV3 'El món segons Monsanto' -sobre les empreses productores de llavors transgèniques- abans de dijous”. Pàmies assegura que Catalunya consumeix soja transgènica importada i és una de les regions amb més cultiu de blat de moro modificat genèticament d'Europa -30.000 hectàrees-, on ja hi ha més de 100 regions antitransgènics.

El proper dijous, a les 10 del matí, totes les persones que estiguem en contra dels cultius transgènics i a favor de la "Democràcia, la salut i els bons aliments"  hauriem de donar suport davant el Parlament de Catalunya als companys de la Plataforma "Som el que sembrem".