La primera carta que recibí de Pilar, tan sincera como conmovedora, podeis leerla aquí. Ahora, cuando ya debería estar en funcionamiento en el Hospital de Mataró una de las 16 unidades multidiscipliarias en base a la resolución 203/VIII para un mejor tratamiento de la Fibromialgia y de la Síndrome de la Fatiga Crónica, Pilar me manda este pequeño informe:

HOJA DE INFORMACIÓN PARA EL OBSERVATORIO SOBRE LA RESOLUCIÓN FIBRO-SFC

Fecha: 17-07-2009
Tu nombre o iniciales: Pilar XX
Región sanitaria: MARESME

Mi diagnóstico (marca todos tus diagnósticos):
Fibromialgia (III) SFC (III) SQM (sensibilidad química a medicamentos y haciéndose extensivo a otros productos: limpieza, perfumes, alimentos….)

ATENCIÓN PRIMARIA
Fui a mi médico de cabecera el 20 de abril de 2009
y le pedí que me derivara a la Unidad de fibro-SFC que me corresponde y su respuesta fue:

Asentir con un movimiento de cabeza y darme un documento a entregar en recepción para gestionar la petición. Su comentario fue que lo tramitara cuanto antes porque era un proceso largo. Al salir de la consulta revisé la hoja. Estaba dirigida al “Consorci Sanitari del Maresme” y ante mi sorpresa a Psiquiatría.

Con fecha del 25-06-09 recibí una carta en la que me citaban el día 09-07-09 en la UNITAT PSIQUIATRIA ADULTS.

Fui a la visita y después de hablar durante una hora y entre otras muchas cosas decirme que ellos no le llaman Fibromialgia, sino “estado del sistema nervioso”, llegó la pregunta clave de la doctora y tú ¿por qué has pedido que te envíen a psiquiatría?...

……Evidentemente le contesté que yo no había pedido tal cosa, sino que como “ya” no puedo pagar tantas visitas privadas, y que como ciudadana tengo derecho a una sanidad pública, mi petición era muy sencilla: que me derivaran a la Unidad de Fibromialgía que me correspondiera.

Su respuesta nada convincente fue “echar pelotas fuera”: que a veces nos derivan a reumatólogos, otros a psiquiatría…….con el tipo de tratamiento de cada especialista, la interpretación que cada uno de ellos hace de la enfermedad, etc., etc.

Le contesté que todo eso ya lo conocía (desgraciadamente por haberlo vivido) pero que también sabía que se había aprobado la Resolución 203/VIII sobre la ILP y que mi pretensión era, sencillamente, ir a una de las Unidades de Fibromialgía que el Parlamento se comprometió a llevar a cabo.

Respuesta y “cambio de expresión” ante el tema de la ILP:
….es que no hay nada…….. En el Hospital de Mataró ha habido una reunión en la que se habló de este tema, pero no hay nada hecho, no hay ninguna unidad de fibromialgia ……….

……Tú decides, si quiere te llevamos en psiquiatría o si no estás de acuerdo se lo comentas a tu médico de familia y que te derive a un reumatólogo, o algún otro especialista……….. o continúas con el Dr. F. Solá……..

Me dio hora para el mes de octubre para realizar terapia de grupo con el psicólogo y me recetó un medicamento más: Neurontin 300mg, (medicamento que no pensaba tomar y que posteriormente he visto que lo mencionáis en vuestra web).

Creo que algunos profesionales piensan que los afectados de FM-SFC-SIQ tenemos unos “órganos anatómicos especiales y a prueba de cualquier medicamento” o quizá es que nos quieren utilizar de “cobayas”….. no sé tengo mis dudas………….

Como mi médico de familia está de vacaciones, no he podido realizar ninguna gestión más.

Resumiendo: Desamparo total en cuanto a orientación médica (Tú eliges!), de momento ninguna Unidad para derivarnos y por supuesto receta de más medicamentos..

Catalunya, pionera en el asalto a la sanidad pública

Seguimos comentando el artículo de Ortega en El Pais. El periodista nos cuenta que mientras Catalunya y otras regiones -Andalucía, Baleares, Aragón- limitaron la gestión distinta de la pública a entidades sin ánimo de lucro, el PP empezó a explorar en Valencia y Madrid nuevas fórmulas de colaboración con sociedades anónimas, empresas privadas que, en muchos casos, eran ajenas a la sanidad. La más novedosa empezó en la Comunidad Valenciana en 1999 con el denominado Modelo Alzira y carece de precedentes en los países de la OCDE. El Gobierno del PP ha concedido a Ribera Salud (propiedad a partes iguales de Bancaixa y la CAM) la organización de cinco áreas sanitarias (Alzira, Torrevieja, Dénia, Manises y Elche), y atiende desde la asistencia primaria hasta la hospitalaria, junto a aseguradoras como Adeslas, Asisa y DKV. El Gobierno del PP paga 599 euros por cada usuario de esa zona, con una media de 200.000 habitantes cada una. En Catalunya, un consorcio recibe unos 545 euros per cápita. (...)

Los estudios publicados sobre la eficiencia de los centros sanitarios gestionados por empresas públicas o privadas son discordantes. La Organización Mundial de la Salud, en 2006, advirtió que dejar en manos del sector privado la sanidad pública acaba siendo más costoso, prohibitivamente complejo y, a veces, va en detrimento de la calidad. "La colaboración público-privada complica aún más la ya de por sí difícil tarea de construir y dirigir un hospital", se afirmaba en el documento. Y Marciano Sánchez, de la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública, pone como ejemplo los hospitales de Madrid. "En un mismo centro hay duplicidad de gestión. Es mucho más caro, surgen problemas de coordinación dentro del mismo hospital y se producen distorsiones"(...)

Naturalmente, en el artículo de Ortega se pueden encontrar opiniones para todos los gustos, pero prefiero remitirme a un hecho que afecta de manera onerosa y dolorosa --y sobre todo por su falta de equidad-- a muchas personas enfermas de Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica.

Una "rara avis" en Catalunya: el Hospital Clínic, público, de ocho a tres

Ortega concluye su largo artículo refiriéndose al Hospital Clínic de Barcelona, que funciona como un centro público por la mañana y como uno privado por la tarde, gestionado por la empresa Barnaclínic. Utiliza las mismas instalaciones -salvo una planta de hospitalización- y dispone de los mismos médicos. Pese a las dudas éticas sobre este modelo, los gestores lo defienden porque supone fidelizar a los profesionales y un alivio para las arcas públicas. En 2008, Barnaclínic facturó 12 millones, de los cuales pagó 8 al Clínico por el alquiler de infraestructuras y equipos.

Pero lo que no dice Ortega es que hay una lista de espera  de dos años para la Unidad de Fibromialgia y de Síndrome de Fatiga Crónica que las hace pràcticamente inaccesibles a pesar de que, irónicamente, son gratuitas por la mañana,  cuando por la tarde, para los mismos facultativos se puede conseguir hora en un plazo de unos 15 días, abonando, eso sí, 170 euros... Para que luego el senyor Peiró siga jugando con la confusión de Hospital Clínic (¿privado o público?) al hablar de las bondades de la privatización del Consorci.

Fuente: El Pais

Otros enlaces relacionados: Crisi econòmica i salut pública
La sostenibilidad de los sistemas sanitarios
Las aseguradoras crecen en la gestión de los hospitales públicos
Dempeus va assistir a la trobada convocada per Cas-Madrid

Per una Catalunya lliure de transgènics

Comunicat de la Plataforma Som lo que sembrem

Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Diumenge, després de la manifestació 5 persones vam iniciar una vaga de fam reclamant respecte al Parlament de Catalunya cap a la ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics.  Volem que PSC, CiU i PP retirin les esmenes a la totalitat que han presentat per vetar  la Llei de Som lo que Sembrem, presentada amb l’aval de 106.000 signatures i amb tots els requeriments legals.

Ahir se’ns va sumar l’Oriol i ara ja som 6 persones. De moment, estem molt animats i ens trobem bé. En bona mesura és per les moltes visites de persones d’arreu de Catalunya que ens venen a mostrar la seva solidaritat i a oferir-nos tot tipus d’ajuda i companyia. També per les trucades i missatges dels que no us podeu desplaçar.

Estem a escassos 50 metres de la porta del Parlament i, fins ara, no ens deixen entrar a fer un riu, ni ens han concedit altres peticions que hem fet com ara utilitzar un connexió a internet. Si que tenim el compromís de que el dia de la votació podrem habilitar una sala per, al voltant 100 persones, perquè puguin seguir el debat a l’interior de l’edifici. També un grup més reduït podrà ser a dins de l’emicicle.

En  reunió amb el President del Parlament de Catalunya no ens ha autoritzat a tenir dret a rèplica en la votació de dijous. Només podrem intervenir al principi i deixar pas després als grups parlamentaris i a la votació.

Us animem a venir el dijous a les 9:00h del matí per tal de donar suport al company que intervindrà al Ple. Així mateix, si voleu acompamyar-nos la nit abans dormint amb nosaltres us ho agrairem (abans de les 22:00)

Jordi Rafel, Josep Pàmies, Montserrat Esquerda, Carles Amela, Oriol Grau i Gerard Batalla

El mes de març de l'any passat en Josep Pàmies va publicar en el seu bloc els motius pels que que calia aconseguir que Catalunya fos una terra lliure de transgènics.

Explicava els efectes perversos i el desastre ecològic d'aquestes llavors sobre espècies "que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost". Ara ja no és així, des de diversos indrets s'ha denunciat el que està succeint a l’Índia "on cada any uns 20.000 pagesos es suïciden, en comprovar desesperats l’engany de les llavors transgèniques". S'els ha enganyat perquè renunciïn a la seva agricultura tradicional i es troben sense diners per seguir com a "clients" de Monsanto, "i sense les seves llavors autòctones d'arròs que podiem sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L’instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar."

I Pàmies seguia explicant que: "Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l’experiment de la doctora Irina Ermakova “Transgénicos amenaza para los bebés”), les multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada Tecnología de restricción del uso genético (TRUG ), col·loquialment denominada Terminator que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o Terminator.

El Projecte Transcontainer (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor Zombie amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d’una nova Tecnologia d’Extirpació de Gens, anomenada Exorcista. És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d’una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia Exorcista (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d’aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.

Les preguntes que ens fem són: Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l’aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l’ingerí aliments cada dia més farcits d’additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que cronifiquin les malalties? Vegeu sinó al Google l’entrevista que La Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Richard J. Roberts, “El fàrmaco que cura del todo no es rentable”. I més esfereïdor encara és llegir l’informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en Medicina que també podeu trobar cercant al Google Els crims de les grans companyies farmacèutiques.

És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etcètera, que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d’alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d’estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest món!"

Per tots aquests motius varen portar a terme una recollida de signatures per una Iniciativa Legislativa Popular contra els productes transgènics... En varen recollir més de 105.000, quan sols en calen 50.000!  Però la seva confiança s'ha vist traïda. Ara, Josep Pàmies i altres companys estan en vaga de fam davant el Parlament per defensar la seva ILP, la nostra terra, els nostres aliments, la nostra salut, la nostra democràcia. 

Ahir, més de 4.000 persones varen participar en una manifestació a Barcelona contra els conreus transgènics, convocats per la plataforma 'Som lo que sembrem' sota el lema 'Democràcia, salut i bons aliments' per reivindicar l'acceptació a tràmit al parlament de la Iniciativa Legislativa Popular sobre transgènics (ILP) --que va aconseguir recollir 105.000 signatures de suport.  La plataforma protestava així per l'esmena a la totalitat de la proposta legislativa  anunciada pel PSOE, el PP i CiU que intenta evitar d'aquesta manera el debat sobre el consum, cultiu i investigació de transgènics després de la presentació de la iniciativa dijous que ve al Parlament.

Des de  la Comissió Promotora de la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la fatiga Crònica hem comentat que els interessos de les dues ILPs no queden gens llunyans perquè les persones malaltes sabem de la importància d'una alimentació natural, i de la perillositat que implica de manera especial l'experimentació química per a les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple. 

Vaga de fam

Aquest mateix matí he pogut parlar per telèfon amb el membre de la comissió impulsora de la plataforma antitransgènics, Josep Pàmies, que m'ha repetit les seves declaracions en el sentit  que els partits que ara surten amb l'esmena a la totalitat s'havien compromès fa mesos a debatre la proposta i que les esmenes havien estat una “sorpresa” que no mereixien.

Pàmies ja havia delcarat a diversos mitjans que “continuaran la lluita” fins aconseguir que la proposta popular sigui debatuda per les forces polítiques, que “ni tan sols permeten l'emissió del documental coproduït per TV3 'El món segons Monsanto' -sobre les empreses productores de llavors transgèniques- abans de dijous”. Pàmies assegura que Catalunya consumeix soja transgènica importada i és una de les regions amb més cultiu de blat de moro modificat genèticament d'Europa -30.000 hectàrees-, on ja hi ha més de 100 regions antitransgènics.

El proper dijous, a les 10 del matí, totes les persones que estiguem en contra dels cultius transgènics i a favor de la "Democràcia, la salut i els bons aliments"  hauriem de donar suport davant el Parlament de Catalunya als companys de la Plataforma "Som el que sembrem".

 

Mentre esperem que les autoritats (?) sanitaries compleixin amb la implementació de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica i deixin de jugar amb les persones malaltes al gat i la rata i a afirmacions indemostrables, la Liga SFC, l'ACAF, la plataforma de Fibrofamiliars i també a Dempeus per la Salut Pública rebem testimonis com el del company Robert Cabré.

A quien proceda:

Me llamo Robert Cabré tengo 54 años, era enfermero del hospital clínico de Barcelona, especialista en diagnóstico por la imagen, de 37 años de experiencia con múltiples aportaciones a diferentes Tesis doctorales de médicos del H. Clinic y durante mi vida profesional he estado realizando trabajos punteros en tecnología médica, al margen de que tengo un doctorado en Bellas artes y dos Licenciaturas mas.

Desde Enero del año 2000, tras sufrir una “gripe” con sensación de muerte y alta temperatura 39.5º C y 40º C, inicie un cuadro de dolor y fatiga, con depresión de mi sistema inmunológico, estando ingresado en varias ocasiones y con un absceso periamigdalar del que me drenaron unos 40 ml de pus, de la amígdala D y por ser compañero del centro me libre de la traqueotomía, pero estaban a punto de realizármela.

Posteriormente mi cuadro clínico fue decayendo y mi estado de salud mermando, quedando con una incapacidad de resistencia al esfuerzo muy constatable y un dolor generalizado muscular y articular y de un modo progresivo, un colon irritable, pérdida de memoria y concentración.

Para que sepan ustedes, fui subcampeón de Catalunya y España en mi juventud de Gimnasia deportiva, fui escalador, submarinista, y últimamente practicaba ciclismo de montaña. Actualmente no puedo resistir más de veinte minutos seguidos de ejercicio físico mediano y a pesar de ello suelo ir tres días a la semana al gimnasio a realizar una tabla de gimnasia sueca y nado unos diez minutos. Por la tarde mi capacidad de resistencia al ejercicio es escasa.

Después de dos años de peregrinaje, me diagnostico el Dr. Fernández Sola que tenía el síndrome de fatiga crónica y fibromialgia con un total de 16/18 puntos de Fucuda.

He realizado todo el tratamiento que se me ha propuesto, tengo que decir que con las inyecciones de vit B12, de las que estuve más de un año inyectándome y siguiendo diversos protocolos canadienses a los que he tenido acceso, he mejorado la memoria y la atención. No obstante he intentado realizar dos asignaturas de estudios reglados y me ha sido imposible.

Para tener un referente desde Octubre del año 2008 al mes actual, solo me he sentido mejorado físicamente una semana.

Tengo una familia estable, una mujer, enfermera de H. de Sant Pau que me adora y a la que adoro, unos hijos sin conflictividad y una hipoteca como la mayoría de las personas.

Deseo trabajar, me apasiona la imagen y las metodologías del diagnóstico por la imagen, incluso en la actualidad que tengo concedida la larga enfermedad, el director de enfermería del CDI del Clínico, me ha pedido una colaboración voluntaria y sin ánimo de lucro, para mejorar los proyectos de los estudios bajo una visión futurista de la telerradiologia y la TIC, para formar al personal a su cargo, puesto que siempre he sido vanguardista e innovador en la tecnología de la imagen tal y como se puede desprender de los múltiples trabajos que tengo publicados.

Me siento disgustado y enfadado cuando se comenta que los que padecemos este diagnóstico, somos unos simuladores y unos vagos.

Yo no he decidido nada, me han diagnosticado bajo unos parámetros y he realizado un tratamiento. Si aparecen unos expertos o unos iluminados que tienen la capacidad de proponer un tratamiento que me cure, estoy abierto a ello. Pero la realidad es que he pedido segundas opiniones a especialistas que por suerte han sido Jefes de servicio de Reumatología de H. de Sant Pau y del H. Clínic. No tienen respuestas para curar, tan solo para paliar parcialmente las molestias.

Como profesional sanitario, es comprensible que una persona que a pesar de padecer la enfermedad la desconoce tanto él como su entorno familiar, con todas las consecuencias sociales y económicas que implican, que los médicos a los que acude estén “tapando agujeros” de las manifestaciones puntuales y que no obtenga más que desprecios de la administración caiga en depresión.

Tan solo pido a la administración y a los médicos-políticos “ERUDITOS” que tanto se interesan sobre esta enfermedad, que no me importa el nombre del diagnóstico que le den.

· Que me den soluciones a los problemas de salud que tengo

· Que me den el trato hipocrático y de respeto que como paciente merezco

· Que me den un contrato laboral en su conselleria o empresa, a pesar de no tener carnet de militancia alguna, puesto que he tenido que renunciar a mi contrato fijo de trabajo por incapacidad de Salud.

· Que si no me pueden ofrecer nada, que se callen y dejen a los profesionales que hasta ahora trabajan con nuestro colectivo e investigan, tranquilos y con una bolsa económica suficiente para investigar y dar soluciones.

· Que respeten a la OMS y demás profesionales, que a nivel mundial investigan y trabajan para nosotros.

· Que no prioricen las razones economicistas a las sociales

· Que investiguen y favorezcan la investigación en el papel de los neurotransmisores y de las mitocondrias, pueden dar sorpresas ante esta enfermedad

Si no que se CALLEN

PRESENTACIÓ DE DEMPEUS A CASTELLDEFELS

Desprès d’una breu però intensa gestació, el passat 19 de febrer de 2009 es presentava en societat una nova entitat anomenada DEMPEUS per la Salut Pública.

Al saló d’actes de l’Ateneu Barcelonès uns centenars de persones procedents de diversos fronts i experiències al voltant del món de la salut ens aplegàvem de forma pública i notòria en suport explícit al Manifest fundacional de Dempeus que us convidem a llegir i signar. Un document coral i participatiu on ens posicionem nítidament en posicions empoderades i actives en les seves tres línies de reflexió i d’acció:
1.- la defensa del caràcter  públic del sistema nacional de salut,
2.- la participació social de màxima qualitat a totes les polítiques des de la salut pública,
i 3.- la deguda atenció sanitària i social envers noves malalties emergents especialment dures i sovint encara negades i menystingudes, patologies complexes de gran prevalença i agressivitat com ara la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica.

En aquestes setmanes transcorregudes fins aquí, Dempeus, no ha parat de créixer i d’obrir contactes i sinèrgies tal com es plantejava el seu manifest.  No pas competint però sumant amb moltes altres organitzacions i associacions de semblants tipus i a territoris amb qui coincidim en defensa d’allò públic i front la creixent onada privatitzadora i mercantilista que pateix el sector salut i el seu ample entorn.

La pàgina web de Dempeus   no ha deixat d’incrementar visites i contactes, de linkar-se amb blocs i webs de prestigi nacional, estatal i internacional (la mateixa British Medical Journal recollia l’irrupció de Dempeus). Hores d’ara les persones que integrem Dempeus de forma entusiasta, multidisciplinària, des del rigor i amb la força que donen les idees clares i les causes justes i necessàries, venim de participar a Jornades i activitats sobre el tema ( Participació social en Salut del CAPS, o a la presentació del document de la OMS sobre Desigualtats en Salut al Ministeri de Sanitat a Madrid). Hem conegut altres entitats, col·lectius i persones, hem visitat ciutats com Reus o Madrid, on es treballa i es lluita per la salut que volem molt més enllà de l’absència de malaltia. Hem redactat i publicat, les persones del  segell “Dempeus”, articles i comunicacions que han estat reproduïts a revistes, diaris i profusament al ciberespai.  I mentre tant no hem deixat ni un dia de donar el nostre suport més solidari a les persones afectades de les mencionades malalties fibrofatigades, que  aquest 21 de maig feien anàlisi i valoració de l’aplicació de la Resolució que el Parlament de Catalunya va votar per unanimitat i com a resposta a una ILP signada per 140.00 ciutadanes i ciutadans.  Tota aquesta activitat tant intensa (que no “febril”) com gratificant ha estat possible per la generositat de moltes persones altruistes i conscients que aquesta és una situació en la que no podem perdre ni mutilar el dret a la salut.

I ara toca presentar Dempeus a Castelldefels, a la Sala Margarida Xirgu (c/.Bisbe Urquinaona, 21 -Pl. de la Cultura) el dia 17 de juny, a les 7 de la tarda.

No és una casualitat ni l’atzar. Castelldefels és la ciutat on viuen i treballen diverses persones integrants de la Junta de Dempeus. L’associació mateixa hi té avui per avui la seva seu. Diversos professionals del sector salut són i treballen a Castelldefels, però sobretot d'aquesta ciutat són algunes persones pacients-impacients i sens dubte no passives, i algunes associacions ciutadanes i participatives.  És molt raonable, doncs, convocar-nos a una trobada oberta i engrescadora on escoltarem i parlarem, on no debatrem sobre pastilles ni malalties sinó sobre persones i salut. On esperem que la música i la poesia ens acompanyin … i on, en acabar, tots i totes DEMPEUS aixecarem ACTA de la nostra determinació, insurgent i democràtica, per la salut i la sanitat publiques.

 US HI ESPEREM !!

Gràcies a tu!

POC A POC, ANEM AVANÇANT!

Avui hem sabut d'una campanya informativa i de l'edició d'un opuscle informatiu per part del Departament de Salut pel que fa a l'atenció de la FM i la SFC a la Regió Sanitària de Barcelona (per començar, suposem).

Considerem que aquest fet ja suposa un avenç respecte al que havíem tingut fins ara, i en destaquem el recull que es fa dels continguts de la Resolució Parlamentària 203/VIII que va aconseguir-se gràcies al treball de totes i tots vosaltres.

És clar que la sensibilització dels professionals de la salut no pot aconseguir-se d'un dia per l'altre, però aquesta campanya està en la línia que feia falta (si bé sempre pot demanar-se més concreció, alguns matisos, alguna correcció i necessàries millores).

A partir d'ara serà molt important anar fent el seguiment de tot plegat. Del que passa als CAPs quan un pacient es visita pel metge de família; quan demana la derivació a una unitat hospitalària; i, finalment, quan sigui derivat als especialistes. I, si en aquest procés, alguna cosa no presenta un funcionament prou correcte, llavors els pacients haurem de fer les queixes pertinents (per escrit, a atenció a l'usuari, fent arribar còpies de les queixes a les associacions).

Tot seguit, els enllaços a la pàgina informativa de CatSalut i a la guia o opuscle informatiu:

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/

http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/fibromialgia/atencio_fibromialgia_SFC.pdf

Totes i tots, cal que seguim vetllant per a un veritable compliment de la Resolució.

Salutacions cordials.

Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF)
Entitat membre de la Federació Catalana per a la FM i la SFC
E-mail: acaf-oficina@fibromialgia-cat.org
Tel.: 639.007.013
Web: www.fibromialgia.cat / www.fibromialgia-cat.org

La Consellera Marina Geli anuncia a bombo i plateret que pensa tenir aprovada per aquest estiu la Llei de Salut Pública. No sabem quin és el text que en aquest moment s'apropa més a la versió definitiva (desprès de sentir totes les persones expertes i les entitats socials cridades a donar la seva opinió, però com a Dempeus per la salut pública sí voldríem remarcar tres punts que semblen essencials:

1.- Que cada vegada que es menciona com a “proveïdor” una empresa externa o “tercera” entenem que s'està parlant d' externalització i nosaltres demanem que digui: empresa proveidora que ha de ser preferentment pública, o si més no, del "tercer sector". En qualsevol cas, entenem que ha de ser una empresa no mercantil, és a dir:   SENSE AFANY DE LUCRE.

 2.- Que cada cop que parla de “Participació”, nosaltres demanem que digui: PARTICIPACIÓ SOCIAL, sense la qual no es pot parlar de  SALUT PÚBLICA, i que ha de permetre i garantir la màxima transparència i la possibilitat de  CONTROL per part de la ciutadania organitzada, mitjançant associacions i entitats socials. Les posteriors disposicions normativas i de reglamentació territorial han de preveure la incorporació de suficients i acreditats representants de la societat civil organitzada i dotats de capacitats consultives i dispositives, i no ser tan sols receptors d'informació...

 3.-  A més, perquè la Llei no es quedi en les seves disposicions positives en una mera declaració d'intencions, en paper mullat sense recursos que les facin efectives, caldrà que els Pressupostos de la Generalitat continguin les partides necessàries, en la seguretat que les inversions en promoció i prevenció de la salut són demostradament rendibles, tant des d'una perspectiva econòmica i social com (de manera especial) en termes d'equitat i disminucio de les desigualtats. 

Per tant, volem fer ben explícita la nostra concepció fonamental de que els RECURSOS PÚBLICS  han de ser emprats en  SERVEIS PÚBLICS, i no "distreure's" en circuits de mercat, privats o externalitzats.

No ens agradaria gens que d'aquesta Llei --en lloc d'eliminar-- donès peu a  una més gran privatització del sector de la salut, i en canvi, aquelles disposicions que poden significar una millora quedessin en paper mullat, en un nou intent de  burlar  la sobirania del Parlament.... perquè,  ja que hi som, Consellera: què hi ha del compliment de la Resolució 203/VIII del Parlament de Catalunya per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica????