LEGISLAR EN “INTERÈS GENERAL”.
Per a mi, la notícia d’avui és la “no notícia”. Ens calien dades concretes, però el fonamental ja ho sabia tothom. Ara , gràcies als Tècnics del Ministerio de Economía y Hacienda (GESTHA) podem posar xifres: 9 de cada 10 de les persones més riques de l’Estat cometen frau amb Hisenda i el 86% de les fortunes espanyoles que superen els 10 milions d’ euros no declara l’ Impost de Patrimoni... i a més riquesa, més frau! Per exemple, defrauda el 18% de les persones amb un patrimoni d’entre mig milió i un milió d’euros, i entre les persones que tenen entre 1 i 10 milions d’euros, el frau creix fins al 45% dels casos.Segons els càlculs de GESTHA que reprodueix el diari Público, les principals borses de frau de les grans fortunes es centren en “les propietats relacionades amb el capital mobiliari i immobles, que representen actualment el 93% de tots els béns i drets declarats”. Sé que a ningú li agrada pagar impostos i que com molta gent diu, escapar-se de l’IVA és una mena d’esport nacional, però no millora la cultura de responsabilitat i ciutadania fer-se còmplices dels poderosos que es riuen de les lleis fiscals mentre van a “esquiar” a països europeus o prenen el sol a qualsevol paradís fiscal de l’Atlàntic o el Pacífic.
A què es dediquen els diners d’aquest Impost?
Per exemple, l’any 2005, les comunitats autònomes varen recaptar 1.442,6 milions d’euros, diners que varen destinar, de forma prioritària, a millorar el finançament del sistema de salut i d’ensenyament.
Sembla doncs, que legislar en favor de l’interès general consistiria en combatre el frau fiscal i aconseguir que les persones amb patrimoni complissin els seus deures amb la societat en benefici d’una política redistributiva efectiva, i més si es destinen a reforçar els serveis públics fonamentals i milloren la igualtat d’oportunitats de les persones.
Eliminar l’Impost sobre el Patrimoni com va començar a dir ja fa mesos que faria Esperanza Aguirre, comtessa de Murillo per matrimoni amb l’aristòcrata terratinent i empresari ramader Fernando Ramírez de Haro i Valdés , és tot el contrari de legislar en “interès general”. És mirar per la família. Per això costa més d’entendre que el PSOE proposi polítiques tant regressives i es converteixi de fet en “valet de chambre” dels poderosos als que s estalvia el mal de cap de defraudar. I ho dic perquè en el Programa Electoral del PSOE per al 2008, pàgina 107, es pot llegir: “- En relación con el Impuesto sobre el Patrimonio, creemos también que se ha quedado obsoleto. El Impuesto del Patrimonio se creó en 1977 con carácter extraordinario y, en principio, transitorio, pero ha durado más de 30 años hoy es un impuesto que grava esencialmente el ahorro de las familias de rentas medias. Los tipos que se aplican, que llegan hasta el 2,5% del patrimonio de las personas, son los más altos del mundo, y además el tributo tiene falta de equidad horizontal y vertical. Por ello, los socialistas,
Eliminaremos el Impuesto sobre el Patrimonio durante la próxima legislatura”.
Deixo els comentaris a les persones interessades que passin pel meu bloc!

La Tafanera
del.icio.us
Cuando la economía domina la política no sólo se subvierte la democracia: las políticas públicas se hacen ajenas a las personas y sus necesidades. Por ejemplo, el paro se considera un desajuste económico menos importante que la inflación y no se duda en mantener miles de personas en la precariedad o sin contrato de trabajo para reducir algún punto el nivel de precios. Los salarios que permiten un nivel de vida digno se declaran incompatibles con incrementos de beneficios de dos dígitos, y la “competitividad” empresarial se antepone a las personas, aceptando y difundiendo la falacia de que la equidad es antagonista del crecimiento económico. Y junto a ello, la noticia de que uno los sectores más rentables es, precisamente, el formado por las empresas privadas que se dedican a la salud en sus distintas modalidades.
Las mujeres, como protagonistas colectivas, reaccionamos mucho antes ante las malas políticas y los fallos de mercado y de gobierno, porque tenemos mucho más que perder ante los talibanes del conservadurismo político, la religión o la empresa privada a cualquier coste. Como ejemplo baste que ¡a estas alturas de nuestra historia! nos vemos obligadas a desempolvar las viejas pancartas del derecho al aborto sin amenaza de Código Penal y remozar autoinculpaciones que deberían haber perdido hace mucho tiempo todo sentido.



Per bé que encara no s'ha esgotat el temps de recollida legalment establert, les signatures recollides gairebé tripliquen el nombre exigit per presentar qualsevol ILP davant el Parlament de Catalunya. A més, s’ha rebut el recolzament d’institucions i el de més d’un centenar d ’entitats de la societat civil d’àmbits molt diversos i l'explícit suport del món científic internacional que treballa en la investigació i el tractament d’aquestes malalties. A Catalunya s’hi han sumat persones reconegudes per la seva tasca, la seva vida o per les seves aportacions culturals i artístiques. Entre elles: Joan Manuel Serrat, Neus Català, Lluís Llach, Rosa Regàs, Marina Rossell, Fabian Estapé, Anna Balletbò, Carme Sansa, Pep Sala, Núria Feliu, Vicky Peña, Rosa Bofill, Nuria Amat, Oriol Bohigas, Laia Marull, Alfonso de Vilallonga, Félix de Azúa, Ana María Moix, Sílvia Coppulo, Joan Soler Amigó i Xevi Camps.






