Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Categoria: Mitjans de comunicaci

La setmana roja des de Kabila

amcastells 16/11/2009 @ 12:22

kabilaretrato.jpg

La Setmana Roja des de Kabila

Des de Kabila es proclamen als quatre vents la selecció d'aquesta setmana de l'agregador IloveIU. Una setmana roja amb molt de suc. Com sempre,  ens diu l'amic RGAlmazan, l'elecció és difícil...

I les entrades seleccionades són:

La questió del Alakrana segueix viva i ja comencen les crítiques fonamentades de Javier des de  "Moscas" i Antonio Florez des de "el otro lado".

Per altra banda, hi ha l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín. I, des d'   Altersocialismo, ens expliquen com està el món ara si el comparem amb el de fa vint anys.

Hi ha una qüestió que hauria der ser punt de partida: la igualtat en el jóc demcoràtic. Ara per ara, la llei electoral és injusta i perjudica  Izquierda Unida. Ho explica  D. Bolche.

Recurrent i merescuda és la crítica  negativa que moltes persones fem a   la lideresa madrileña.  Inés Sabanés té l'avantatge que la pot criticar  cara a cara. Aquesta vegada  la neoliberal vol donar receptes contra l'atur.

Es parla molt de fer polítiques d'esquerra. Doncs a  Sergio, "con su carraca", ens dóna  un exemple. I és que a Rivas es governa des de la riva esquerra.

No podía passar per alt que el dia 12 va fer 20 anys de la mort de Pasionaria. Els recordatoris han estat diversos, però un exemple bonic és el del  poema de Germinal que José Antonio ha publicat.

I, naturalment,  la Conferència Episcopal havia de donar la campanada... I   Antonio, en el seu "amanecer",  contesta i posa les coses en el seu lloc.

Està passant un dia si i l'altre també: es vol privatitzar la sanitat  pública. I l'Àngels ho denuncia sense retòriques.

Finalment, no podia faltar la crida a l'esdeveniment de l'any : La Refundació d' Izquierda Unida. Està començant i seguirà en els propers mesos.  Javi, des de "El Hijo Rojo"  ho presenta i ens cita per al  28 de novembre.

I això ha estat tot. La setmana propera,  Àngels, des dels seus Punts de Vista, oferirà una nova selecció .

Salut i República

Esther López Barceló: Comunistas

amcastells 14/11/2009 @ 12:30

esther-lopez-barcelo.jpg

Por si no leen El País, cosa que nunca reprocharé, les copio la contestación que finalmente se publica sobre un comentario abusón y prepotente de la señora llamada Elvira Lindo y que tan magníficamente emplea la generosidad (y complacencia) consigo misma, y tanto la escatima hacia los demás... Y todo a raíz de una entrevista a Willy Meyer y a Esther López Barceló donde lo mínimo que puede decirse (si es que no se cayó en burda tergiversación) es que el periodista se cuidó de adecuar el lenguaje coloquial en la transripción escrita de sus propias preguntas y las contestaciones de Willy Meyer, pero en absoluto las de Esther. En el texto entonces se reflejaban con grandes luces y sombras afirmaciones que, de haber dado oportunidad a una mejor explicación (ni siquiera matización) no habrían levantado toda la polvareda anticomunista que se desató, con gran alborozo por parte de los de siempre. Pero la entrevista era para hacer daño. ¡Cómo puede una joven bien parecida, universitaria, inteligente y apasionada no estar con la socialdemocracia neoliberal bienpensante! Pues a por ella, con todo los refinamientos que el quehacer periódistico tiene y permite.

Y luego va Elvira Lindo y se encarama sobre la interesada confusión para lanzar su saetita semi-envenenada, llena de topicazos anticomunistas, sin despeinarse...

Pues bien por Esther por contestarla. Muy bien por Esther cuando ya consiguió la primera entrevista de El País. Y magnífico por Esther porque tiene 26 años y ya, lo que sabe, lo que lucha y ha luchado, y lo que aprende...y ha aprendido. Y, sobre todo, bien por Esther porque no está, ni estará, sola.

TRIBUNA: ESTHER LÓPEZ BARCELÓ

Comunistas II

El pasado 11 de noviembre, la señora Elvira Lindo tuvo a bien dedicarme su columna, que bajo el título Comunistas pretendía desacreditarme sobre la base de una entrevista que ELPAÍS.com publicó a raíz del congreso del PCE. Aprovechó así para verter (ése es su privilegio) toda una serie de tópicos anticomunistas, que personificó en mí.

Parece molestarle que siga habiendo comunistas y jóvenes comunistas. Pues siento darle una mala noticia: jóvenes y comunistas en este país, los hay a miles. En este siglo XXI, cuando la humanidad se enfrenta a una crisis global, lo que debería extrañar no es que una joven de 26 años que vive de su trabajo crea en el comunismo, lo que debería escandalizarnos es que se defienda lo actualmente existente.

Me ataca por "seguir la estela del asalariamiento político desde pequeños". Tengo 26 años, nunca he cobrado de IU, soy arqueóloga y no encuentro trabajo (como miles de jóvenes en este país). Los jóvenes de IU decidieron de forma democrática quién de nosotros podía aceptar una beca del Consejo de la Juventud de España durante cinco meses y me eligieron a mí, entre otras cosas, porque estaba en paro.

Además, me preocupa que Lindo exagere mis palabras para divertirnos con sus prejuicios anticomunistas. Cuando puse de manifiesto que ante la celebración de la caída del muro también había que recordar lo que de positivo tuvo la Revolución de Octubre, entre otras cosas, la victoria contra el fascismo y la liberación de los campos de concentración, debió parecerle un anatema y cargó contra mí con el argumento de que me olvido de los gulags.

Yo no defiendo el estalinismo, criticado por el PCE desde hace más de 50 años, en ninguna de sus formas. Sin embargo, en estos días hemos visto cómo Merkel, Sarkozy y Berlusconi se erigían como la nueva esperanza del mundo pregonando que no hay otra alternativa. Igual han convencido a la señora Lindo. A mí no. Creo que lo que realmente les molesta es que los comunistas españoles defendemos una sociedad consecuentemente democrática: trabajamos por tener una democracia real, participativa, que sea la expresión de la voluntad de todos y no sólo una democracia formal, bipartidista y monárquica que siempre defiende a los poderosos. Socialismo y libertad fueron siempre los lemas del PCE.

A Lindo no se le podía escapar el otro tema favorito de la literatura anticomunista: Cuba, pero sin preocuparse por Guantánamo, el lugar de la isla donde se produce la violación más execrable de los derechos humanos, ni para denunciar el bloqueo genocida. Yo ya sé que no todo es perfecto en Cuba (ni en ninguna parte) pero también sé que los niveles de educación y sanidad públicas conseguidas en Cuba son difícilmente igualables. Creo que lo que más les molesta es que no se rinden.

Y ahí va el tercer tópico: que no nos rendimos. Me acusa de aprender "las enseñanzas recibidas de los viejos camaradas: no desistir nunca". Y tiene razón: tenemos ganas de luchar, de combatir las injusticias, y sobre todo de combatir el capitalismo. Yo me hice comunista después de conocer de cerca a un guerrillero, de esos que persistieron, de los que no han desistido nunca, Quico Martínez -que sigue registrado con el calificativo de "bandolero" por defender la democracia en este país-.

Me sumo a su terquedad para cambiar las cosas en mí país. Con la misma persistencia que muchos comunistas tuvieron durante 40 años para combatir un régimen y traer a España derechos y libertades, entre ellas, la libertad de expresión de la que vive la señora Lindo.

Porque en tiempos como éstos en los que el capitalismo muestra su verdadero rostro, somos muchos, mal que le pese a cierta intelectualidad, los que vamos a hacer posible cambiar el mundo.

Visto en El País

Sobre l'amenaça recurrent a l'Informe Vilardell

amcastells 07/11/2009 @ 14:25

elpais20070426vinetaelroto-notragomentiras.png

Ahir Dempeus per la salut pública va reproduir un article de El periodico,  un diari amatent com mai a atendre les indicacions de la senyora Geli. Difícilment trobarem a Catalunya cap publicació més sol.lícit amb aquesta Conselleria, sobre tot quan es tracta de llençar globus-sonda...  i "a veure què passa" o bé de justificar les polítiques errònies de la conselleria davant la crisi i el trate tantes vegades injust i indigne que reben les persones que pateixen malalties "molestes" per a la Conselleria.

Opinaré sobre l'Informe Vilardell 2 quan es presenti, però mentrestant vull deixar constància de que, en la meva opinió, ni aquest és el camí, ni tampoc ajuda en rès  la publicació extemporània de notícies amenaçant de que ve el llop. No reproduïré aquí tota l'entrada de Dempeus (es pot llegir clickant aquí), però sí la presentació, perquè crec que segueix sent l'hora de dir les coses pel seu nom. Perquè mentre el personal sanitari veu retallades i cada vegada més en precari les seves condicions de vida i de treball, perquè mentre les llistes d'espera no baixen, mentre continuen externalitzacions i privatitzacions encobertes, i mentre la Consellera no compleix la Resolució 203/VIII, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i que ajudaria a millorar les condicions de vida de moles persones malaltes de Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica, hi ha gent a la Conselleria que s'entesta en trobar (?) solucions pel camí més equivocat possible... simplement perquè no vol veure ni la veritat, ni les necessitats reals de les persones a una millor atenció sanitària.

Diu Dempeus per la salut pública:

"N'hi ha que no n'aprenen ni n'aprendran mai. I tornen amb les seves dèries --segurament interessades i pressumptament ben pagades-- a reeditar les polítiques que MAI haurien de fer-se en temps de crisi, i MAI ni tan sols haurien de passar pel cap si es volen servir i enfortir els drets de ciutadania i no els privilegis dels poderosos. Ara des de la conselleria de Salut, tornen a amenaçar amb l'Informe Vilardell i llencen globus-sonda per veure quines reaccions desperta.... com si no fos ben sabut --per part fins i tot d el'OMS i el Tribunal de Cuentas-- que si cal gestionar millor el sector de la salut el primer que s'ha de fer és privatitzar i externalitzar menys i vigilar millor... I no ajuntar precisament la guineu amb les gallines!

I una pregunta per ajudar a estalviar: Algú podria dir quan han costat --i segueixen costant-- les diverses reedicions de l'Informe Vilardell? Perquè aquesta despesa --com la de tans altres Informes encarregats per la Conselleria-- és perfectament i totalment prescindible!"

Altres artícles relacionats:

Salut en temps de crisi: un repte difícil per a la majoria, i una oportunitat pels poderosos.

Clara Valverde: sobre l'informe Vilardell

El grup Vilardell torna a la càrrega… del fiasco financer a l’amenaça contra els més febles

Mujeres x mujeres: sobre un artículo de El Pais inconsistente, interesado y machista

amcastells 06/11/2009 @ 12:00

El Pais tuvo uno de sus días habituales y publicó un artículo sobre Teresa Forcades que incluso mi amigo Fernando Comas --que no habla precisamente bien de la doctora Forcades-- califica de "inconsistente". Pero algunas mujeres han reaccionado con más contundencia. Véase, por ejemplo, lo que opinan María José Moya Villén, Margarita López Carrillo, Presidenta de la Xarxa de Dones per la Salut de Catalunya y la Dra. Carme Valls, del CAPS.

mariajo.jpgPor lo que a María José se refiere, cree que el mismo título es tan machista como poco profesional y respetuoso ("monja-bulo"), ya que parece dudar incluso de sus estudios. Y nos recuerda --ante la sospecha de que la Dra. Forcades "haya huído" y sus compañeras de monasterio la tienen que disculpar "tímidamente"-- que en una entrevista hecha a Teresa Forcades en verano, ella ya contaba que tenía previsto volver a Alemania porque allí desarrolla habitualmente su trabajo y sus estudios. María José nos llama la atención sobre los adjetivos -subjetivos, machistas y sesgados que se repiten en el artículo, y cree que si al otro lado del aparato hubiera estado un cura, difícilmente los "periodistas" hubieran abordado el tema con la misma terminología plagada de juicios de intenciones.

María José concluye que Forcades, en el famoso video, simplemente dijo lo que tenía que decir, y no quiere ahora meterse en rifirafes, "justificaciones" ni "salsas rosas" con cierto tipo de personas cuyas credenciales profesionales a nivel sanitario  tampoco se sabe muy bien cuáles son..., ni quiénes les están moviendo para que lancen estos desmedidos ataques que llegan a la descalificación por la descalificación, sin más argumento que una serie de frases generales e imprecisas puestas en boca de una serie de profesionales.

Carme Valls y Margarita López Carrillo, por su parte, han dirigido sendas cartas tanto al director del diario como a la defensora de los lectores, Milagros Pérez Oliva (defensora@elpais.es ) convencidas de que cuantas más cartas se envíen, más obligados se verán a hacerse eco de la protesta.

Estos son los textos:

Apreciada dcarme-valls_.jpgefensora del lector:

Hemos visto con consternación cómo en un reportaje de El País, sobre la Dra. Teresa Forcades, se intenta una burda manipulación de sus palabras.

Quisiéramos pedirle una rectificación y, además, una reflexión sobe le tono, lenguaje, titulares y contenidos de este reportaje, pertinente en general para todas las informaciones que se refieren a un tema tan sensible como es la salud.

En primer lugar, respecto al contenido: No se puede utilizar medias verdades, o directamente mentiras, como las que se utilizan en el reportaje, para descalificar. (Ver bajo estas líneas carta al director de El País).

Son muchas las comunidades científicas que se han declarado en contra de realizar intervenciones preventivas sin las adecuadas garantías de seguridad: Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública http://www.nodo50.org/fadsp/, Equipo Cesca http://www.equipocesca.org/actividades-preventivas/gripe-a-paciencia-y-tranquilidad/, Documento de consenso SESPAS http://www.sespas.es/sespas_comunicados.php, Butlletí Groc http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/bg222.09c.pdf, declaraciones del presidente de la Oganrización Médica Colegial, Rodriguez Sendin…

En segundo lugar, respecto al titular: Es inadmisible que un periódico de la categoría de El País (hasta ahora), utilice un titular como el de LA MONJA-BULO, cuando el verdadero bulo (según la definición del diccionario de la RAL “Noticia falsa divulgada con fines negativos”) es el contenido del reportaje que está plagado de inexactitudes, afirmaciones falsas y omisiones.

En tercer lugar: Se utiliza un lenguaje y un tono descalificador contra la doctora Forcades, incluso para insinuar que no se puede poner al teléfono, cuando todas las que la conocemos sabemos que está en Berlin porque participa en el Grupo Interdisciplinar de Género de la Universidad Humboldt. Además, las afirmaciones que hace las emite como médica. Ya que todos podemos tener múltiples identidades, utilizar sus hábitos y su confesión para desacreditar su autoridad científica, es una manipulación indigna.

Carme Valls Llobet

-----------------------------------------------------mlopez.jpg

Cartas al director

En defensa de la doctora Forcades

Expresamos nuestro desacuerdo con el reportaje realizado por dos periodistas de su diario sobre el trabajo de la doctora Teresa Forcades sobre la gripe A.

El titular no se corresponde con el contenido. Bulo es una noticia falsa divulgada con fines negativos, y en las afirmaciones de la doctora no hay ninguna falsedad, cosa que sí ocurre en las afirmaciones de su periódico. Todo cuanto afirma la doctora Forcades es comprobable: El incidente de la contaminación en vacunas de la gripe humana estacional (H3 N2) con virus de gripe aviar (N5 N1), fue reconocido por el propio Christopher Bona portavoz de Baxter y atribuido a un accidente, aunque la periodista de salud Jane Bürgermeister ha presentado cargos en su país (Austria) contra el laboratorio por sospecha de intencionalidad.

Respecto a la seguridad, esta vacuna se ha aprobado sin presentar los resultados de la primera fase de ensayos clínicos, cuando se requieren tres fases.

En tercer lugar, también es cierto que la OMS ha modificado la definición de pandemia en mayo de 2009, diciendo que el número de muertos ya no era determinante para definir pandemia (consta en su web).

Exigimos una rectificación a El Pais por las mentiras vertidas en este artículo, que convierten su reportaje en el auténtico bulo, así como por el lenguaje utilizado contra una médica a la que intentan descalificar sin argumentación veraz.

Margarita López Carrillo
Presidenta de la Xarxa de Dones per la Salut de Catalunya

Ver también en este bloc: En solidaridad con Teresa Forcades

Montserrat Nebrera i el Majestic

amcastells 03/11/2009 @ 11:05

nebrera.jpg Acabo de sentir a TV3 l'entrevista que ha fet en Josep Cuní a Montserrat Nebrera... Amb la poca promoció que l'editorial està fent del seu llibre (per indicacions o no d'un autor de la casa de més poder i més quota de mercat com és en José Maria Aznar), Nebrera es busca la vida, i sobre tot quota de pantalla i vendre algun exemplar addicional a base d'insinuacions sensasionalistes amb més o menys fonament... personalment, espero que cap.

Avui, la rata que ha deixat anar sobre la taula d'Els Matins és la convocatòria per a primers de desembre d'una plataforma de plataformes --en el Hotel Majestic que tant representa per a una certa manera de fer la política a Catalunya-- en la que es decidirà si ara "que la magrana s'ha obert" i hi ha posssibilitats "d'esmicolar" el sistema parlamentari "per tornar-lo a reconstruir", es reconstrueix amb ella o sense ella... L'ex-diputada Nebrera hauria de saber que quan les magranes s'esberlen el més possible és que acabin sent cau de cucs, i que els moviments de regeneració --en especial de la política-- no s'improvisen ni en 30 ni en 60 dies... I, francament, pel que conec del panorama, no veig a cap dels grups que des de fa temps (anys) malden per una millor qualitat de la democràcia a Catalunya, reunits al Majestic amb la Montserrat Nebrera... Per tant, millor que de nou l'ex-diputada no es faci il.lusions d'encapçalar rès que valgui la pena --i per encapçalar altres coses, en un moment tant difícil per a la vida política, millor que es quedi a casa.

Perquè la convidada d'aquest matí no ha volgut donar noms de qui seran els altres convidats a la constitució d'aquesta plataforma. Montserrat Nebrera s'ha escapolit amb paraules que normalment no auguren rès de bo assenyalant vagament a la gent del seu "entorn"... Un entorn que, si se l'hi assembla, i tot esperant desembre per descobrir els "tapados", fan tèmer una petita col.lecció d'horrors i equivocacions polítiques. Perquè Nebrera no va arribar a la política per servir, sinò per servir-se: ella mateixa ho ha confessat, el seu preu és l'afalac de la seva vanitat, i no hi ha rès de més contraproduent ni de tèmer que la vanitat dels polítics a l'hora de bastir una alternativa que reforçi la sobirania popular....

Tota la xerrameca interessada sobre corrupció i la "bassa enverinada" (traducció lliure de la seva "charca ponzoñosa") l'ha desmuntat en un tres i no rès en Josep Cuní quan, parlant d'Itàlia, li ha recordat que Berlusconi ha significat el resultat d'un intent d'acabar amb la corrupció per acabar imposant amb fermesa el poder del gran corrupte i corruptor... No crec que la Nebrera aspiri a tant... Però mentre aquesta ex-diputada no superi l'acnè narcissista d'una adolescència política massa llarga en un moment massa delicat per a la qualitat democràtica de Catalunya, no se'n pot esperar --dissortadament-- cap ajuda de regeneració. O com a mínim, això és el que n'he deduït escoltant com, amb una oratòria molt inferior a la que solia utilitzar en altres moments més "brillants" de la seva biografia, avui anava desgranant els seus tristos arguments...

Espero sincerament que l'ex-diputada abandoni noves aventures perilloses i doloroses, i reflexioni. I si ella no ho fa, com a mínim el seu "entorn" segueixi sent, per sempre més, boira i deliri.

Para leer más, en Kabila, "La revuelta de los barones peperos" y en El hijo rojo, "Introducción a la siensia con Montserrat Nebrera"

Virgínia Ferrer i el FEMITIC

amcastells 30/10/2009 @ 10:27

virginia-ferrer.jpgL'amiga Virgínia Ferrer ha publicat aquest article a El Triangle... El text és prou clar, sols calen els vostres comentaris.

La ministra i el FEMITIC: 'Esse est percipi'

Virgínia Ferrer. Escriptora i professora de la Universitat de Barcelona.
No m’agraden les queixes si van soles. Obama convida al col.lectiu afroamericà front la seva històrica discriminació als EEUU, a abandonar el victimisme i a assolir la responsabilitat en la construcció de la nova societat democràtica estatunidenca. Aquest dimecres, les dones, van fer també una acció de màxima responsabilitat en la construcció de la nostra ciutadania diversa i igualitària. Al vespre ens vam trobar a l’auditori del Centre Francesca Bonnemaison moltes dones, joves, grans, polítiques, periodistes, artistes plàstiques, la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, fins i tot la ministra d’Igualtat. Bibiana Aído, en la gala de lliurament de premis del primer Festival de vídeos de dones FEMITIC. FEMITIC és un concurs de vídeos que fomenta la participació de les dones a Internet. Amb el FEMITIC, Dones en Xarxa pretén fomentar la creació de continguts digitals i facilitar l’accés a Internet entre les dones; visibilitzar-les a Internet tot disminuint la fractura digital de gènere i fomentar l’ús d’Internet com un espai on promoure valors socials entre les joves. El primer i segon premi s’ho van endur l’Helena Sànchez amb Dones i la Sachais Couto amb Kit Net, difícil selecció entre les 10 finalistes de 120 concursants.

La ministra Bibiana Aído va fer un discurs excel·lent, parlant de la igualtat des de les diferències; entre cita i cita de Paco Candel i Marta Pessarrodona va expressar la seva admiració cap a Catalunya com a capdavantera en la política de les dones. També es va referir en termes bèl·lics a “no perdre la batalla digital i guanyar-la en el ciberespai” de la mateixa manera que Amèlia Valcárcel, tot i que des de la filosofía i l'ètica, en el II Congrés de Dones acabat de celebrar-se uns dies abans ens deia: “El feminisme ha de guanyar la batalla a tot el planeta i avançar amb la democràcia o no serà possible mantenir els avenços en un sol país o en uns quants països". A mí no m’agraden els termes bèl·lics , ni com a metàfora, i em vaig sentir en aquest punt una mica incòmoda.

Aquest dijous al matí, em llevo encara amb l’emoció de la trobada, plena de gom a gom, i, sense poder creure-ho, no trobo cap notícia de l’endemà a la nostra premsa. Decepció per la manca de compromís dels mitjans de comunicació amb les dones quan no som carn de canó de notícies desgraciades i morboses i sí aportem cultura i valors positius a la societat del coneixement. Sorpresa per la paradoxa: Una acció social en xarxa que dura ja fa mesos, un incentiu a fer visibles les produccions audiovisuals del col·lectiu femení, una sinèrgia de diàleg divers i creatiu, tot plegat, aquest matí, invisible.

Gemma Lienas, escriptora i presidenta de DonesenXarxa va denunciar a la seva columna de El País amb l’article El Burka Virtual, que els medis de comunicació tampoc es van fer ressó del recent II Congrés de Dones de Barcelona amb quasi 2000 participants. Insisteixo: No m’agraden les queixes si van soles. No m’agraden les batalles tampoc. El bisbe i filòsof escocès Berkeley, nascut al segle XVII, va afirmar que l’existència és percebre i ser percebut (Esse est percipi). Les dones perceben, mirem el món, representem creativament la vida. Tenim ja guanyada mitja existència. Però en canvi no som percebudes, ni reconegudes, ni encara suficientment visibles! És quan, malgrat no acceptar-ho, puc ara comprendre “la batalla” per exigir aquesta segona meitat de la nostra existència. I, ¿Qui no plora no mama?

La setmana roja de "ceros a la izquierda"

amcastells 26/10/2009 @ 11:35

La setmana Roja de Ceros a la Izquierda

19 - 25 de Octubre 2009

El company Rafa, entre intentar comprendre la posició d' IUCM a Caja de Madrid, o llegir alguns post que considera excel.lents, prefereix fer la relació de les 10 entrades mès interessants de la blogosfera d' Izquierda Unida.

i de regal, l' aparició en "Público" de la mà d'Hugo.

La setmana vinent li toca a Pedro Mellado.

La setmana roja que "li cau be" a Bengoetxe

amcastells 19/10/2009 @ 21:29

Javier Dean, en el seu bloc Bengoetxe ha fet aquesta selecció de La setmana roja:

Les primeres joies que destaca són les dels blocaires  Toni Barbarà  i  Mitxel,  i segueix amb la carta als parlamentaris de la Comissió per a la reforma de la Llei Electoral, seguint les encertades instruccions d' El Hijo Rojo.

El soroll de la corrupció no va impedir a  Javier Mesonero seguir la pista a Zapatero en el seu suport a Israel i a la guerra de l'Afganistán, que ja n'hi ha prou.

Rafa Hortaleza , Fernando Jiménez (amb el comunicat de la UJCE) i Hugo Martínez Abarca es refereixen a les detencions del Pais Basc...

En el Blog Action Day 09 Contra el Camvi Climàtic hi varen participar nombrosos blocaires, però jo destaco l'entrada de Ceronegativo.

I explicant  la mani contra la llei de extrangeria  Enchufe ens convida a evitar el desastre.

La grip A ha seguit present, i destaco els informes  que cita i comenta Tomás Valiente Martínez.

En suport al  Frente Amplio de Uruguay, que es presenta com la "única fuerza de izquierdas" a las eleccions del proper dia 25,  Inés Sabanés ens va informar i Ricardo Royo-Villanova i també  Alberto Hidalgo.
Vull agraïr a més l'article de  Rafa García Almazán sobre el Sahara, i les seves reflexions sobre els que hi guanyen amb la crisi i també m'agrada molt el bloc d'Antonio David Ruiz, No queremos morir idiotas, en especial quan publica poemes.

I la setmana propera el millor d' IloveIU  en el bloc de  Rafa Hortaleza. Ara, a signar, a enviar cartes, a explicar-li als veïns i companys i companyes de feina la campanya per una llei electoral més justa ....

La setmana roja des de Soto de Cameros

amcastells 13/10/2009 @ 09:55


Des de Soto en Cameros es fa la selecció del millor de la setmana a Ilove IU.  No li sembla massa fàcil per la feinada que fan els blocs que estan entorn d' Izquierda Unida.

Per la trama Gürtel es selecciona la entrada d'Hugo Martínez,

La familia tradicional en 17.000 folios, o la recomenació de Reyes Montiel que  mana escriure a la pissarra: el PP es un partido corrupto.

Liber Martínez escriu sobre els impostos que

"con unos y los otros siempre pagamos los mismos".

La baixa d'un soldat a la Guerra d'Afganistà fa que es digui

¡Basta ya! ¡Que vuelvan las tropas! a la entrada de Kabila i amb una imatge que val més que mil paraules  d' Hugo Martínez, No a la guerra.

Se han recordado fechas históricas como el

60 aniversario de la República Democrática Alemana, o el recuerdo a los comunistas masacrados en 1993 en Moscú.

La cultura la tenim a

el muro de Hortaleza de Ceronegativo o para les convocatòries a a la Manifestación del Octubre Trans d' Alberto Hidalgo.

La setmana vinent li toca a Javier Dean.

La setmana roja de Domin

amcastells 06/10/2009 @ 19:22

Aquesta és  la selecció de Domin de La setmana roja:

 Kabila es pregunta si el “presi” es ignorant o mag; i  Don Ricardo ens fa una posposta fiscal que podria ser un projecte de llei, Lidia de Viramundeando es preocupa per la situació dels investigadors d'aquest país. I també han escrit Alfonso Salmorín, Ventanas de Falcón, Alejandro Aparicio… , una bona corrua d'entrades sobre el tema que poden llegir-se en aquest este post d'Amei (Altersocialismo). També de temes econòmics ha escrit   Moscas en la sopa sobre jubilacions milionàries.

Ceronegativo, Hugo, El Hijo Rojo, Sira i Viul han tingut els seus pros i contres sobre el PCE, IU i un munt de coses més, i com a mostra aquesta entrada en la que CeroNegativo provoca a Javi Busto. I repeteixo Kabila per aquesta entrada de Kabila sobre les absurdes excuses de l'Esglèsia.

Ja que  Rio s'ha convertit en futura ciutat olímpica. Miguel Izu reflexiona de forma brillant. Encara que va ser Inés  la única que va fer pronòstics minuts abans del resultat.

El relleu el pren  Álvaro Villar, per a seguir enriquint la història d' ILOVEIU.