Stacy Bannerman ha publicat un informe a truthout on explica que els efectes de vuit anys de guerra s'acumulen en les famílies de militars, i un nombre creixent de parelles de soldats pateixen estrès, depressió i tenen pensaments de suïcidi, sense aconseguir l'atenció sanitària que necessiten. Hi ha "una greu escassetat de serveis de salut mental, atenció a les famílies, sobretot perquè els centres de salut ja estan plens al màxim amb els soldats", segons declara el psiquiatra de l'Exèrcit coronel Kris Peterson. (Army News Service, 13 d'octubre de 2009)

L'Exèrcit segueix de prop el repunt dels problemes de salut mental dels soldats, i està col • laborant amb l'Institut Nacional de Salut Mental a "l'estudi més gran de suïcidi i salut mental en els militars". La qüestió és que els membres de la família de militars no estan inclosos en l'estudi, i sols aquest darrer mes de juliol dues dones varen morir per lesions auto-infligides.

Una de les dones tenia 40 anys i estava embarassada. Va trucar a emergències amenaçant de fer-se mal. Quan va arribar la policia, ja estava morta per una ferida d'arma de foc. (…) Fa gairebé tres anys, una altra dona de Fort Bragg es va suïcidar per enverinament de monòxid de carboni, en tancar-se ella i els seus fills petits al garatge amb el motor del cotxe en marxa. El seu marit, un tinent coronel de l'exèrcit, havia estat enviat a l'Iraq només dos mesos abans, just després del naixement de la filla de la parella. I el 2008, C. W., la dona d’un veterà de la guerra de l'Iraq, es va suïcidar pocs dies després de que el seu marit també s’haguès suïcidat. (...) Els suïcidis de les dones de militars en general no es fan públics, per la qual cosa es desconeix la magnitud del problema.

L'American Psychiatric Association va fer una enquesta entre els/les cònjuges de militars en actiu el 2008 i va concloure que un 40 per cent creu que la seva salut mental es veu afectada pel fet que la seva parella estigui en actiu a l'estranger. Aproximadament un 25 per cent va explicar que tenia problemes d’ insomni, ansietat i depressió. Altres símptomes i diagnòstics fets a una población semblant inclouen depressió, ansietat, insomni, trastorn d'adaptació, nerviosisme, mals de cap, disfòria i canvis en els hàbits d'alimentació. (Frankel, Snowden, i Nelson, 1992; Milgram & Bar, 1993; Fusta Scarville, 1995, et. Al) "Hi ha una gran quantitat d'investigacions que demostren que les parelles i els fills o filles pateixen d'estrès postraumàtic secundari ", explica Tom Berger, analista de problemes de salut mental dels veterans de la guerra del Vietnam.

Les investigacions sobre la salut mental de les esposes de veterans de guerra posen de relleu que els alts nivells d'angoixa, la pobra salut física i psicològica persisteixen durant tota la vida, i signifiquen un major aïllament social(…) De fet, els soldats reben formació per a preparar-se per al servei exterior, però els/les cònjuges no, i l’estigma que impedeix que les tropes busquin ajuda en serveis de salut mental afecta també a les seves parelles.

Stacy Bannerman és autora de When the War Came Home: The Inside Story of Reservists and the Families They Leave Behind, i pot llegir-se més del que ha escrit a http://: www.stacybannerman.com

Per a llegir-ne l’article sencer: truthout

Aquí teniu el power point de la meva intervenció. Qualsevol dubte, sols heu de preguntar.

Malgrat la pluja, els virus i bacteris i els embussos de tràfic, avui s'ha celebrat a la UPF la 1a. Jornada de Dempeus per la Salut Pública. Podeu veure el programa en entrades anteriors, i demà ja donarem alguns continguts: de moment, algunes imatges:

En començar, molta pluja i encara poca gent, poc desprès de les 9 del matí,  la Clara Valverde i la Cristina Montané parlaven de les desigualtats i les malalties emergents:

poc desprès, en Sergi Estanyol es sumava a la taula:

L'Elena Alvarez ha presentat en Sergi Raventós, especialista en el tema de salut mental:

i la Vanessa Barrachina a la Carme Borrell que ha parlat de politiques per disminuir les desigualtats en salut:

I finalment, l'Àngels Altès, en Toni Barbarà i jo mateixa parlant de crisi, salut i participació, quan ja era la 1 de la tarda:

I una bona panoràmica de la gent Dempeus que ha desafiat els elements!

Moltes gràcies a totes i tots. Sense gent disposada a defensar la salut pública mai no s'hauria pogut assolir una fita com aquesta. Les fotos són el record de la Primera Jornada!... Però en farem moltes més, i seguirem Dempeus,  com una manera d'entendre la vida.

Primera Jornada Dempeus per la Salut Pública:

On es fa? A la Universitat Pompeu Fabra, edifici Roger de Llúria (en el mapa, en vermell), aula 40.008, planta baixa, carrer Ramon Trías Fargas,  25-27, 08005 Barcelona.

Com arrivar?

Metro: Línea 4 (Parada CIUTADELLA - VILLA OLÍMPICA)
Autobusos propers : Línia 14 VILLA OLÍMPICA - PG. BONANOVA (parada Ramon Trias Fargas i Sardenya),
Tramvia: Línia 4 (Parada CIUTADELLA - VILLA OLÍMPICA)

Qui parla?   Parlarà tota la gent que vulgui participar en torn als temes de:

"Evidenciar les desigualtats: malalties emergents", a càrrec de Clara Valverde, Sergi Estanyol i Cristina Montané.

 "Crisi i salut mental", a càrrec de Sergi Raventós  (presentat per Elena Àlvarez).

 "Les polítiques per disminuir les desigualtats socials en salut", a càrrec de Carme Borrell (presentada per Vanessa Puig i Barrachina)

 "Participació en salut en temps de crisi", a càrrec de Antoni Barbarà Molina i Àngels Martínez Castells, (presentats per  Àngels Altés i Planas).

La Jornada s'iniciarà a les 9 del matí i la Cloenda serà de 13:30 a 14 hores.

Comfirmar l'assistència a:

Dempeusperlasalut@gmail.com

(Es prega no usar perfums, desodorants ni locions per respecte a les persones amb Sensibilitat Química Múltiple.)

Desprès de la roda de premsa d’ahir dels companys i companyes de Som lo que sembrem que tan poc ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, convidem a llegir la seva valoració i el reportatge que també n'ha fet l’Elena Alvarez a Dempeus per la Salut Pública. A més, segurament serà força útil llegir també aquest resum d’un article de Joya Parsons publicat a Alternet i que denuncia el comportament d’empreses com Monsanto i Dupont.

Tot i que la qüestió de les llavors pot semblar poca cosa en comparació amb els grans i complexos problemes que enfronta el món - el canvi climàtic, la pobresa, la guerra, la fam, l’esgotament del petroli i l'explosió demogràfica, es tracta de la pedra angular de la nostra cadena alimentària, l'element bàsic del nostre suport. Si fossin a desaparèixer d’un dia per l’altre, nosaltres desapareixeríem també a la velocitat del llamp. I, la qüestió més urgent i que la gent desconeix és que les llavors estan sota una amenaça directa i greu.

La resposta que Joya Parsons dóna a aquesta qüestió és doble: En primer lloc, hem estat testimonis d'una considerable pèrdua de diversitat genètica. Amb la globalització, l'estandardització i el monocultiu, l'agricultura mundial ha perdut el 75% de la seva diversitat genètica, i s’han extingit el 95% de les varietats de tomàquet que existien el 1909, i el 91% de les varietats de blat de moro… entre moltes altres diversitats. I això pot significar la diferencia entre la vida i la fam.

La diversitat genètica assegura que hi ha prou varietats de qualsevol planta per respondre a qualsevol situació de crisi, com una malaltia per fongs, o una greu sequera… la diversitat genètica significa que algunes varietats tenen gens que els permeten resistir i transmetre els seus punts forts genètics a la generació següent. Sense aquesta diversitat, amb un grup de gens bastant menor, els cultius i les plantes poden quedar totalment aniquilades per noves amenaces, en un desastre que no té precedents.

De fet, la fam irlandesa de la dècada de 1840 va tenir un efecte devastador entre la població d'Irlanda perquè confiaven en una sola varietat. I fa molt menys temps, a la dècada de 1970, als Estats Units s’ha tornar a veure els perills de la falta de diversitat pel que fa al blat de moro.

La segona amenaça a les llavors prové del recent accés de l'agricultura industrial en relació a les patents, així com d'organismes modificats genèticament, i el creixement de les empreses de llavors que s'ha consolidat com una indústria massa poderosa. Des del 1930, quan es va aprovar als Estats Units la Llei de Patents Vegetals --que permetia als criadors de plantes obtenir la patent d’una varietat creada per ells-- fins l'aprovació a 1970 de la Llei de Protecció d'Obtencions Vegetals --que dona dret de patent a tota una varietat de plantes genèticament similars, així com de les seves llavors i totes les generacions posteriors-- s’ha fet un gran pas a favor de la nova industria, que es consolida el 1980 quan el Tribunal Suprem dels USA va donar a particulars --i corporacions que actuen com a particulars-- el dret a patentar organismes genèticament modificats en laboratoris, incloent les llavors…

El signficat d’aquesta llei és que ara, entitats com Monsanto i DuPont poden controlar l'accés i fixar el preu dels éssers vius. I absorbint als altres proveïdor de llavors més importants, eliminen sistemàticament les varietats de la competència i aconsegueixen que les seves pròpies llavors patentades siguin l'única opció en el mercat.

Lamentablement, això no és tot. El dret a la vida i la capacitat de la patent s'estén fins al nivell genètic.. Una societat, com Monsanto, per exemple, pot ser propietari d'un sol gen i, per extensió, de tot tipus de vida que conté aquest gen. I això és un problema en el món de les plantes, perquè polititzen arreu.... Així, el blat de moro modificat genèticament que conté la seqüència genètica patentada per Monsanto pot contaminar un camp proper… i transformar tot el blat de moro de l’altra empresa en propietat de Monsanto!

Joya Parsons proposa fer front a la situació recreant de nou la diversitat perduda en el nostre propi pati, amb les nostres pròpies mans, per servir a les nostres comunitats i els seus interessos. Heus aquí com ...

En primer lloc, hem d'aprendre a evitar les plantes i les llavors que ja estan sota patent, cosa que pot ser difícil. Si hi ha sort, hi haurà un número al costat de la llista de plantes en el catàleg de llavors, o una consulta ràpida a Google ens pot ajudar…. Si les lletres PVP estan al davant, pot buscar a la base de dades Protecció de Varietats Vegetals. Però per a informació més detallada, consultar l'article original.

No obstant això, la plantació de patents i empreses de llavors és només el primer pas. El següent pas és on realment comença a recuperar les nostres llavors. Diu Joya Parsons: "Hem de salvar-les d’una temporada a una altra. Hem de tornar a aprendre el que els nostres avis sabien i posar fre el domini empresarial cultivant per nosaltres mateixos i per vendre a les nostres comunitats -tomàquets, pebrots, cols, raves, enciams i més. Quan vam començar a fer això, la màgia va succeir…."

Joya Parsons és també l'autora del bloc Quite Contrary Gardens

Otras veces ya hemos recomendado seguir el bloc de Miguel Jara. Hoy enlazamos con una nueva página, Periodismo comprometido y en ella hoy nos habla de informaciones ya aparecidas en sus libros Traficantes de salud y Conspiraciones tóxicas (de lectura imprescindible para las personas realmente preocupadas por los temas de salud y el poder real de la industria farmacéutica).

A raíz del famoso video de Teresa Forcades que ya reprodujimos el 30 de setiembre en este bloc, Miguel Jara nos recuerda que también él había denunciado (entre otros) el Laboratorio Baxter por la comercialización en los años 80 de un producto contaminado... Y es que al parecer algunos laboratorios nunca aprenden... O tienen bula para actuar sin controles de calidad, aunque eso, en temas de salud, cueste vidas.

Les dejamos de nuevo con el video de Teresa Forcades seguidas por las declaraciones de Miguel Jara:

Quisiera en esta información tratar sobre una de las cosas que más llama la atención del video ya famoso de la monja benedictina y médica Teresa Forcades:

Cuenta que a finales de enero de 2009, la filial austríaca de la farmacéutica norteamericana Baxter, especializada en la fabricación de vacunas, entre otros preparados, distribuyó a 16 laboratorios de Austria, Alemania, la República Checa y Eslovenia, 72 kilogramos de material para preparar miles de vacunas contra el virus de la gripe estacional. Las vacunas tenían que ser administradas a la población de estos países durante los meses de febrero y marzo. Antes de que ninguna de estas vacunas fuese administrada, un técnico de laboratorio de la empresa BioTest de la República Checa decidió por su cuenta probar las vacunas en hurones, que son los animales que desde 1918 se utilizan para estudiar las vacunas de la gripe. Todos los hurones vacunados murieron. Se investigó entonces en qué consistía exactamente el material enviado por la casa Baxter y se descubrió que contenía virus vivos de la gripe aviar (virus A/H5N1) combinados con virus vivos de la gripe de cada año (virus A/H3N2). Si esta contaminación no se hubiese  descubierto a tiempo -prosigue Forcades-, la pandemia que “sin base real están anunciando las autoridades sanitarias globales y nacionales”, ahora sería una “espantosa realidad”. Esta combinación de virus vivos puede ser especialmente letal porque combina un virus que tiene un 60% de mortalidad pero es poco contagioso (el virus de la gripe aviar) con otro que tiene una mortalidad muy baja pero con una gran capacidad de contagio (un virus de los de la gripe de cada año).

A menudo nos llegan informaciones de este tipo que podemos pensar que pertenecen más bien al campo de la ciencia ficción. Pero ¿y si el laboratorio del que tratamos, Baxter, ya se hubiera visto implicado en el pasado en hechos cuando menos similares? Muchos de ustedes han leído mi primer libro, Traficantes de salud: Cómo nos venden medicamentos peligrosos y juegan con la enfermedad. Recordarán que en el primer capítulo de todos trato el caso de las personas muertas en España tras el contagio de su sangre con los virus de la hepatitis C y de sida (al menos unas 1.600). Estos sucesos se desarrollaron en los años ochenta y se prolongaron durante los noventa e incluso ya entrados en la década de 2000 había personas que fallecían por los problemas que les habían causado lustros antes. Había varios laboratorios implicados y uno de ellos era Baxter que había comercializado su hemoderivado Hemofil contaminado. Como me contaría Josefa Lorenzo, uno de los pocos padres que se atrevieron a denunciar a los laboratorios y a la administración tras la muerte de sus hijos:

“Los laboratorios no tomaron las medidas oportunas para evitar la exclusión como donantes de personas que podían transmitir la nueva enfermedad y no se avisó a los hemofílicos del riesgo que suponía la administración de dichos preparados. Todo esto a pesar de que en los años ochenta los científicos conocieron el riesgo que suponía administrar derivados sanguíneos a los hemofílicos”.

Pero hubo más. Nuestro país no fue el único donde ocurrieron estos hechos. En Francia el escándalo fue mayúsculo. Se contagiaron unas 4.400 personas y varios ministros del gobierno galo fueron juzgados y el de Sanidad hallado culpable. En Canadá, entre los años 1986 y 1990, alrededor de 6.500 personas resultaron infectadas con Hepatitis C a través de transfusiones de sangre y derivados sanguíneos. Al menos 1.000 hemofílicos que padecieron sida y Hepatitis C y B en este país recibieron tratamiento con productos tóxicos procedentes de prisiones de EE.UU. Hasta 1983 las compañías farmacéuticas acudieron a estos centros penitenciarios para “recaudar” la sangre “donada” por los condenados de aquel país. Canadá dejó de utilizar este método en 1971 porque la mayoría de los presidiarios estaban infectados con Hepatitis. Pese a haber tardado doce años en adoptar la misma medida que su vecino del norte a los reclusos estadounidenses continuaron extrayéndoles sangre para satisfacer a la clientela farmacéutica. Michael Galster, que trabajó en el grupo de médicos del sistema penitenciario de Arkansas durante la época en la que ocurrieron los hechos, escribió un libro denunciando estos hechos vividos en su práctica cotidiana.... Para leer más, ir a la página de Miguel Jara.

L'Elisenda Franquet , de SOM LO QUE SEMBREM, en avisa de que aquesta nit, a las 9:30 i al  CANAL 33, emeten finalment la primera part del polèmic documental que la seva organització havia demanat en repetides ocasions a TV3 que difonessin, especialment ABANS de que es veiès en el Parlament de Catalunya la ILP sobre els TRANSGÈNICS.  

Desprès del documental,  al programa singulars parlaran de les plantes medicinals i s'entrevistarà a Victoria Reyes-García i a Josep Pàmies.

A la web del Canal 33 podem llegir:

"El mes de juny passat, els principals partits catalans del Parlament, PSC, CIU i PP, van votar en contra de l'acceptació a tràmit d'una iniciativa legislativa popular; una proposta de llei avalada per més de cent mil firmes que pretenia prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. En aquest context, "60 minuts" emet durant dues setmanes el documental "El món segons Montsanto", un treball d'investigació molt revelador.

En el primer capítol d'aquest documental es reconstrueix la gènesi d'un imperi industrial que, a base d'un gran nombre d'informes plens de falsedats, de tracte de favor per part de l'administració americana i de pressions i d'intents de suborn als científics que han aixecat veus en contra dels transgènics -la majoria de científics que s'hi van mostrar contraris o van expressar els seus dubtes van acabar destituïts del càrrec-, s'ha convertit en un dels proveïdors de llavors genèticament modificades més gran del món.

Després de tres anys d'investigacions per part de la periodista i realitzadora del documental, Marie-Monique Robin, a l'Amèrica del Nord i del Sud, a Europa i a Àsia, i basant-se en documents i testimonis inèdits de científics, de víctimes de les seves activitats tòxiques, d'advocats, de polítics i de representants de les autoritats alimentàries i de protecció del medi ambient dels Estats Units, el documental demostra com, darrere de la imatge d'una empresa neta i verda, que és la que dóna la seva publicitat, s'amaga un projecte hegemònic que amenaça la seguretat alimentària de tot el món i l'equilibri ecològic del planeta."

I desprès a les 22:40 Singulars amb Victoria Reyes-García, doctora en Antropologia per la Universitat de Florida, directora del Laboratori d'Etnoecologia a l'ICTA-UAB, i investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.   Reyes-García ha treballat en projectes de recerca internacionals des del 1996. Va viure amb els tsimane, un grup indígena de l' Amazònia boliviana amb el seu marit en una casa de bambú, sense aigua, ni llum. És una gran coneixedora del domini de les plantes que tenen els tsimane, que fa 50 anys practicaven el canibalisme.

--

En relació a la informació que varem publicar sobre l'Artemisia i la col.laboració entre Médicos sin Fronteras, l'amic Josep Pàmies i la ONG Àfrica, Stop Malària, la seva fundadora, Noemí Fuster, es va posar en contacte amb aquest bloc. Recomanem visitar la seva pàgina web i col.laborar amb el projecte en la mesura del que es pugui perquè el seu lema el compartim, estic segura, totes les lectores i lectors d'aquest bloc:

lo que no permitiríamos para nuestros hijos”

Difonem doncs, amb molt de gust, la seva pàgina web i una petita mostra dels seus projectes:

El passat diumenge, dia 3, a la fira de l'Slow Lleida, en Josep Pàmies ho explicava... l'artemisia (una espècie mil.lenària originària de la Xina i que amb certes condicions es cultiva prou be a Catalunya) és un remei natural, fàcil de cultivar a un preu molt assequible i que constitueix una manera natural de combatre la malària. En el seu hivernacle de Balaguer, Josep Pàmies la cultiva i ja n'ha enviat Gàmbia dues-centes plantes que la ONG  Àfrica, Stop Malària replantarà per a fer arribar com a remei allí on els medicaments són tan difícils d'obtindre.

L'organització Médicos Sin Fronteras (MSF) corrobora aquesta tesi, i des del projecte Africa,Stop Malària declaren que les plantacions d'artemisia a l'Africa podrien guanyar la batalla a aquesta malaltia que es cobra tantes vides humanes, en especial de nenes i nens. Médicos sin Fronteras veuen cada any 1.3 milions de persones malaltes de malària a Africa i ja han pogut comprovar l'eficàcia de derivats de l'artemisa contra la malària.

Josep Pàmies, que pertany a Slow Action afirma que de cada planta se'n poden obternir unes cent, i que és com "un antibiotic natural"... i denuncia la dificultat de que iniciatives com la seva es portin a la pràctica perquè atempten contra els interessos de les multinacionals de la indústria farmacèutica.