Per a la Comissió Promotora de la ILP i les persones amigues que ens acompanyaven va ser molt fàcil comparèixer davant la Comissió de Salut. Sabiem que la Conselleria no havia aplicat en el termini acordat el compliment de la Resolució 203/VIII que garanteix una millor atenció per a les persones malaltes de Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica... i podíem denunciar --amb proves escrites-- que hi ha massa resistència a abandonar aquell "Nou Model" que va nèixer mort i condemna a les persones afectades a ser "clientes" de la privada... Gràcies a tantes i tantes persones amigues anàvem carregats de raó, de cartes, de denúncies d'incompliment, d'informes sobre la dubtosa qualitat de la formació, d'al.legacions a les maniobres de la Conselleria entrades pel Registre en temps i forma a fi de no es despedaci la Resolució en retalls, articles i disposicions perque perdi la seva unitat, la seva coherència i la seva força. Sabiem que moltes persones solidàries estaven amb nosaltres i sentíem el seu suport.

Tots els portaveus dels grups parlamentaris presents --tret del que parlava en nom del PSC-Cpc, i que ni tan sols pertany a la Comissió de Salut-- varen reconèixer l'incompliment. Tots es varen ratificar en el seu suport a la Resolució (no podia ser de cap altra manera) i varen acceptar que prou d'excuses: que el que està escrit, està escrit, i el que va decidir el Parlament s'ha de complir.... Fins i tot el portaveu del PSC-Cpc... Tanmateix, el que aquest parlamentari no entén (ni el seu grup, pel que es veu, en acceptar que en sigui portaveu) és que en un tema tan sensible com aquest, amb un incompliment tan manifest de la Conselleria de Salut, amb (diguem-ne) una feina més aviat escassa feta pels parlamentaris i parlamentaries en el seguiment de la Resolució, no valen jócs parlamentaris que es poden prendre com una manca de respecte, ni pirotècnia amb pòlvora mullada, ni incitacions del tot fora de lloc a endevinar sota quina de les tres closques buides hi ha el compliment de la Resolució...

En canvi, respectem i agraïm profundament que un portaveu que dona suport a l'equip de govern, en nom del seu grup parlamentari --seguit immediatament per un portaveu de la oposició-- demanessin disculpes per l'incompliment. Trobar-nos de sobte en el Parlament de Catalunya amb el llenguatge planer de les persones del carrer, de les persones que accepten que les coses no s'han fet com calia i que s'han de fer bé, però sobre tot en un termini curt perquè no es pugui dubtar de la voluntat de complir, no sols ens va sorprendre de manera molt agradable, sinò que ens va acostar de nou al Parlament de Catalunya. Perquè el que ens en havia allunyat era haver tingut de patir, en un tema de salut tan sensible com el que defensem, una sobredosi gairebé letal d'"egos insuflats" que es demunten en un tres i no res per la mateixa manca de consistència que els enlaire...

Us convidem a veure els videus del Parlament, a llegir les primeres reaccions que arriben com la de la l'Eli Claverol, una dona valenta i compromesa en aconseguir una vida millor per a les persones amb aquestes malalties cròniques.... no sabem encara quantes compareixences, reunions i altres ensurts ens pot costar el compliment de la Resolució 203/VIII, però cada vegada estem més aprop de que sigui realitat!

A la Comissió de Salut vàrem dir que la bona notícia és que les persones i organitzacions que donem suport a la Resolució 203/VIII no sols no estem desunides, sinó que som més amigues i còmplices que mai... I que som més i més de dia en dia... Aquesta és la nostra força per aconseguir --que ja és ben trist-- que un compromís del Parlament, votat per unanimitat de tot l'arc parlamentari-- acabi sent realitat.

Salut (pública) i una abraçada!"

 El bloc de Dempeus per la Salut pública i des d'ahir, es va connectar amb el  Canal Parlament (en diferit) i podeu veure i escoltar les intervencions.

En Sergi Raventós m'envia aquestes línees perquè poguem començar a tenir una idea del que parlarà el dia 21 d'aquest mes, a la Primera Jornada de Dempeus sobre la Salut Pública.

"Abans de la crisi diferents estudis de la OMS i la UE van avançar algunes dades que apunto:

• Es calcula que unes 450 milions de persones en el món pateixen d’un problema mental o de comportament i un milió de persones aproximadament es suïciden cada any.
• Més del 75% de les persones que pateixen un desordre mental en el món en desenvolupament no rep atenció i moltes d’elles són estigmatitzades.
• La depressió es preveu que serà la segona o primera causa de malaltia en els països desenvolupats a l’any 2020.
• En el Regne Unit, quasi 3 de cada 10 ocupats presenten problemes de salut mental.
• Els trastorns mentals a Finlàndia són la principal causa de pensions per incapacitat.
• L’impacte en l’economia també és molt elevat. A la Unió Europea el cost dels problemes de salut mental es calculen a l’entorn d’un 3-4% del PIB.

Encara no sabem l’impacte de la crisi econòmica en aquests moments però si sabem que serà una crisi persistent o depressió econòmica que pot durar anys malgrat hi ha gent que veu “brots verds” de recuperació quan milers de persones van a l’atur cada dia.
Les conseqüències per a la salut mental no sabem quines seran però podem preveure que seran dramàtiques. Ja tenim algunes experiències al llarg del segle XX de com impacten les crisis en la salut mental: la crisis del 1929, la 1a i 2a gran guerra mundial, la crisi del 77, etc. amb augment molt importants de malalties cardiovasculars, depressions, suïcidis, etc."

Sergi Raventós intervindrà a la Jornada juntament amb Carme Borrell, que ens parlarà de les polítiques públiques necessàries per a disminuit les desigualtats socials en salut a Catalunya... I també parlaran en Sergi Estanyol, la Cristina Montané i la Clara Valverde amb qui avui, juntament amb en Jordi Calm i la Lídia Monterde, hem fet un pas endavant més,  davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya,  per a fer complir sense més tripijocs i fil per randa, com cal i és mandat del Parlament,  la Resolució 203/VIII sobre el Tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica a Catalunya...

De tot plegat n'anirem parlant en aquest bloc... I ho podrem fer personalmente a la Jornada del dia 21, on tots i totes podrem dir-hi la nostra, juntament amb en Toni Barbarà, amb qui compartirem reflexions --com les que ja hem defensat aquest matí en el Parlament, n'estic segura-- sobre la participació en salut en temps de crisi.

Mentrestant, agraïr a en Sergi Raventós aquestes idees que ens avança, que ens fan venir més ganes d'escoltar-lo el dia 21, i d'aprofundir en la problemàtica de la crisi i la salut mental.

Si dissabte passat us vareu quedar amb ganes de parlar al debat sobre el Model Sanitari a la Festa d'Euia... Si no vareu anar-hi però us interessen els temes de salut... Si creieu que la manera d'abordar la Fibromiàlgia, la Síndrome de la Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple a Catalunya deixa molt que desitjar malgrat haver aconseguit el suport unànim del Parlament a la Resolució 203/VIII... i voleu saber què en pensen en Sergi Estanyol, la Clara Valverde i la Cristina Montané... Si voleu sentir parlar amb valentia de la crisi i la salut mental al Sergi Raventós... Si esteu pensant que la Carme Borrell ens explicarà molt bé quines polítiques s'haurien de fer per disminuir les desigualtats socials en  salut a Catalunya i teniu ganes finalment de que parlem sobre com participar i de quina ho hem de fer per a que ens escoltin... en especial, en temps de crisi, no ho dubteu, veniu a la Primera Jornada de Dempeus per la Salut Pública!

AFP/Philippe Huguen

En la foto, empleados y empleadas de France Télécom en el minuto de silencio que hicieron el pasado 1 de octubre 2009 en memoria de su compañero que se había suicidado.

Louis-Pierre Wenes, directeur general adjunto, ha salvado la cara y el pivilegiado lugar de trabajo del responsable máximo, Didier Lombard, presentándole su dimisión, aunque se mantiene como "consejero de presidencia"....Aunque cabe temer sobradamente los "consejos" que puede dar.

Sin embargo, en la Bolsa se ha acogido bien la noticia: las acciones de France-Télécom han subido un 2,03%, o lo que es lo mismo, 18,03 euros por acción después de que se supiera su cese... A la Bolsa no parecen gustarle los suicidios....

Por otro lado, no hay peligro que Louis-Pierre Wenes se quite la vida, ya que él mismo había declarado en un correo interno al personal que " No hay nada que justifique que hombres y mujeres pongan fin a sus días."  Los sindicatos, por su parte, se felicitan por esta dimisión, ya que la consideran como una primera medida de cambio en France-Télecom.

AFP/Archives/Anne-Christine Poujoulat

A pesar de todo, los sindicatos siguen convocando dos jornadas de movilizaciones acompañadas de un preaviso de huelga. "Nos reafirmamos en la necesidad de movilizar al personal en la unidad sindical" han declarado desde la CGT. Quizá sea la primera huelga moderna  por unas condiciones de trabajo que llevaban al sufrimiento insoportable y la muerte.... ¿Será la última?

Pueden consultarse en este mismo blog:

France-Télécom, el síndrome del superviviente
La responsabilidad del Estado francés en France-Télecom
Carta oberta al Director General de France-Télécom
Les privatitzacions maten: els suicidis de France-Télecom

El model sanitari de Catalunya a debat

De Dempeus per la Salut Pública:

Foto: Juan Manuel Paton Casas

Presentació  feta en nom de Dempeus per la Salut Pública en el debat que es va fer el 3 d'octubre dins del marc de la festa de EUiA 2009. En la presentació --basada en enquestes i estadístiques del BBVA i de l'OCDE-- es demostra que hi ha molt camp per còrrer en la defensa de la salut pública en base a la seva consideració de DRET HUMÀ i de CIUTADANIA, l'interès que els temes de salut desperten entre la població i la voluntat majoritària de que sigui finançada en fons públics, encara que sigui mitjançant increments d'impostos.

Es destaquen els punts forts i febles de l'actual model, així com el perill de que si  no hi ha una participació ciutadana pública, forta i compromesa,  l'actual model en transició la lluita entre la sanitat privada i la salut pública s'acabi inclinant del cantó dels interessos privats...

Per qualsevol aclariment, sols cal preguntar...!

Llegeixo en el bloc Dempeus per la salut pública unes declaracions de Marciano Sánchez Bayle, en les que diu que la protecció de la salut --que hauria de ser un det universal-- sols s'ha aconseguit en pocs països. La riquesa del pais i la voluntat dels seus dirigents juguen tant com les lluites de la ciutadania per avançar en aquest camp. Estats Units n'és un bon exemple: és el pais que més diners dedica a sanitat i, en percentatge, menys persones en gaudeixen... Gairebé un 15% de la població no té cobertura, i un altre 15% sols hi pot accedit de manera limitada (sense dret als tractaments més costosos, com transplantaments o alguns tractaments contra el càncer.) Però és que als Estats Units l'atenció sanitària es considera una mercaderia, i no un DRET HUMÀ i de CIUTADANIA.

A Catalunya i Espanya (i aquestes ja són reflexions meves) se'ns està inoculant aquest virus mercantilista en salut, i ja fa temps que es presenta com el camí a seguir la introducció de criteris de mercat en els serveis sanitaris... Per això és necessari crear una separació força tupida entre la financiació del servei de salut i qui el proporciona, fins a NO permetre que els impostos de tota la societat es destinin a enriquir serveis privats (amb un resultat més que dubtòs pel que fa al nivell d'excel.lència, nombre d'errors mèdics, i tractament digne i respectuós amb les persones malaltes). De la barreja i "confusió" entre serveis públics i privats en resulta una nova font de desigualtat: s'afavoreix l'atenció de les persones que pateixen malalties "rendibles" (poc complicades) i es desatenen aquelles malalties cròniques, o emergents, o especialment "comsumidores de temps d'atenció" com són les malalties mentals. Al mateix temps que es van privatitzant els serveis de salut, s'augmenten les desigualtats d'atenció i tracte entre persones malaltes... I qui en pateix més? Doncs els infants i les dones!

Per això mateix, a les propostes que fa Marciano Sánchez Bayle en el sentit de:
1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, que s'ha d'incorporar a tots els tractats i acords internacionals. (Malgrat que el seu efecte no sigui immediat, cal insistir en el seu reconeixement com a dret per allunyar-lo de ser considerat mercaderia.) En aquest sentit: universalització del dret a l'atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc...)

2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut potents que assegurin una atenció sanitària de qualidad a tota la població, des del servei públic, anteposant la qualitat i el tracte digne als interessos econòmics.

jo hi afegiria tres punts més:

3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com per desgràcia ja succeix en algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic de salut, amb particular atenció a les desigualtats en salut de cada indret i anar en compte de no caure en biaixos de classe, ètnia o gènere.
4) Separació nítida entre el que és servei públic de salut i serveis sanitaris privats.
5) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics.

Si voleu, ho podem discutir aquesta tarda:

Desde GREENPEACE alertan que quedan 7 días para que la Unión Europea decida sobre la autorización del Arroz transgénico. Son precisas muchas firmas para convencer a las autoridades europeas que la ciudadanía debe ser escuchada por encima de los intereses de las grandes multinacionales como Bayer.  Tu puedes colaborar: infórmate, firma, y difunde la campaña!

El glufosinato es un pesticida tóxico, criticado por gobiernos, y cuya utilización representa un considerable riesgo para los agricultores, causa daños a insectos en zonas circundantes y puede ser peligroso para los consumidores al ingerir alimentos que contengan residuos del herbicida.

En España se cultiva a gran escala el maíz MON 810, sin embargo la presión de la industria biotecnológica nos trae una nueva amenaza: el arroz transgénico combinado con un herbicida de alta toxicidad.  El arroz es el alimento básico más importante a nivel mundial. Más de la mitad de la población del planeta se alimenta de arroz cada día. Se lleva cultivando más de 10.000 años y actualmente se produce en 113 países. El arroz es un  ingrediente clave en una amplia gama de alimentos  procesados, como desde alimentación infantil a los fideos de arroz. Sin embargo, todo esto está bajo amenaza, dado que  la manipulación genética  continúa acercándose peligrosamente a nuestros alimentos de más valor.

Actualmente, el arroz modificado genéticamente (MG) sólo existe en campos experimentales. Aunque esto podría cambiar de un día para otro ya que las compañías agroquímicas y algunos gobiernos están intentando comercializarlo.

La producción  ecológica es la solución más segura contra la crisis alimentaria y para frenar la amenaza de los desastres ocasionados por el cambio climático.

Mantener el arroz libre de modificaciones genéticas no es sólo una cuestión ambiental o de libre elección de los consumidores, es mucho más que eso. Es una cuestión de seguridad y soberanía alimentarias, derechos humanos y supervivencia.

Firma aquí:  ¡Rechaza el arroz transgénico!

Invitació Fira Slow Lleida

Después de los despidos, el síndrome del superviviente

traducido al castellano  por J.A. Pina