punts de vista

El gran joc especulador d’inversors que es deleixen pels guanys a curt termini –amb l’ajut de polítics sensibles a l’oferta més alta-- ha portat a la crisi de l’habitatge. Els comportaments poc assenyat de grans bancs han conduït a la crisi hipotecària i a l’encariment dels tipus d’interès. La possibilitat de que en un mercat mundial desregulat de productes financers es fessin nous negocis comprant i venent les promeses de pagament de demandes insolvents ha globalitzat la crisi. L’instint de cacera per altes rendibilitats ha reconduït cap els mercats de futurs en matèries primeres les grans fortunes deleroses de trobar terrenys fèrtils i igualment desregulats pels seus negocis. La prepotència de l’imperi per fer-se convidar d'altres economies del món ha seguit mantenint molt baix el preu del dòlar i alt el preu d’un euro regit pel Banc Central Europeu que lluita contra la inflació sense cap altra engruna de sensibilitat. I del temps en que especuladors i intermediaris han fet l’agost en tant els bancs centrals intervenen per evitar la fallida de bancs privats se’n diu també crisi econòmica.

Les conseqüències per als pocs que han provocat tot l’enrenou: un lleuger vertigen en augmentar el risc de desbocament.

Per a la majoria: més sacrificis per arribar a final de mes, dificultat –o impossibilitat—de seguir pagant l’habitatge. Més precarietat. Més por a perdre la feina, a que la crisi empitjori. L’augment dels preus dels productes alimentaris i dels tipus d’interès (hipoteca més cara, crèdits que costen més de tornar), ja estan repercutint en el nivell i qualitat de consum i la salut de moltes persones. I ja s’adverteix des d'un Banc d'Espanya amb massa poca feina des de la Unió Monetària que per frenar la inflació caldrà que els salaris no augmentin. Naturalment, no és veritat, però els poderosos sempre aprofiten la conjuntura per repartir-se millor el pastís entre ells. Perquè no parlen, naturalment, de les provocadores remuneracions dels grans executius... A més, sempre quedaran alguns immigrants per culpabilitzar i portar als camps al retorn, sobre tot quan ja poca gent es creu que la culpa de l'increment de preus sigui de la Xina!

Mentrestant, unes persones que solen estar fora d’aquest món estant debatent a la Comisión Nacional de la Energía si el rebut de l’electricitat ha de reflectir o no uns costos que es diuen reals –i que no tenen res a veure amb la realitat--, al Parlament de Madrid si s’ha de privatitzar o no l’aeroport de Barcelona, i al Tribunal Constitucional si l’Estatut de Catalunya ja ha passat prou pel ribot de la prepotència i el centralisme rapinyaire... Sembla urgent començar a canviar les coses!

El Dr. Toni Barbarà presentarà aquest cap de setmana a Viena una comunicació sobre determinants de la salut. M'enorgulleix poder-ne publicar aquest resum:

1.- ¿Salud o Sanidad?

Estar sano no es sólo no estar enfermo. En efecto la SALUD no es sólo ausencia de enfermedad.
Salud es pues un concepto más amplio y complejo que “sanidad” a pesar de que muy a menudo se utilicen como equivalentes. La sanidad, o el sistema sanitario, son una aportación de servicios y de atenciones, tanto personales como sociales, para promover, proteger o recuperar la salud. Hablamos del concepto “atenciones personales”, sanitarias o médicas, cuando nos queremos referir a las actuaciones de los profesionales de la salud de forma específica; sin embargo hay muchas otras cuestiones que determinarán la salud.
Así, la sanidad podrá ser pública o privada (según la red que actúa). La salud, en cambio, siempre es pública, como públicos son la mayoría de sus parámetros definidores, como veremos.
No hay salidas de salud sólo a título individual. Enfermamos tal como vivimos, es decir, individualmente y también colectiva y socialmente.
Definiciones de salud hay muchas y están en continua evolución: podemos quedarnos con la de la OMS : "un estado de completo bienestar físico, mental y social", y no sólo como ausencia de afecciones o enfermedades. O la que se dió en el Congreso de Médicos y Biólogos en lengua catalana... “aquella manera de vivir armónica y gratificante con un@ mism@ y con su entorno”.  Y posteriormente también como: “Una manera de vivir cada vez más autónoma, solidaria y feliz”.

Todo apunta a que los protagonistas de la salud de una sociedad son las personas que la componen, y las condiciones sociales en que viven.
Así pues, igual que decimos que las cosas de la paz son demasiado importantes para dejarlas en manos de los militares, las cosas de la salud son demasiado importantes como para dejarlas, solamente, en manos de los médicos. Estamos frente a un tema capital y de dimensión necesariamente pública. Ya en la civilización romana tenían clara la prioridad de la salud: “Salus publica suprema lex”, decían los juristas romanos.

2.- Prevención y promoción de la salud

Lo más importante es promover, educar, cultivar salud, y naturalmente prevenir la enfermedad. Mejor prevenir que curar.
Paradójicamente dedicamos muchos más recursos (económicos y humanos) a “curar” que a “evitar”. Un ministro de Sanidad en Canadá, M. Lalonde en 1974, y un estudio publicado en Denver en 1976 concluyen que factores determinantes clásicos como la biología, el medio ambiente, estilos de vida y el sistema asistencial reciben dotaciones y aportaciones enormes y nada proporcionadas a su repercusión en la mortalidad. Dedicamos un 90 % de los recursos a la asistencia que en conjunto podrían reducir la mortalidad en un 11%. En cambio,  para mejorar los hábitos de vida dedicamos el 1’5% y ellos contribuyen en un 43% en la reducción de mortalidad. Para mejorar el medio ambiente destinamos un 1’6% de los recursos y pueden reducir la mortalidad en un 19%... Todos los salubristas reclaman (sin demasiada fortuna) un incremento substancial en partidas presupuestarias dedicadas a la prevención respecto de las dedicadas a la curación o tratamiento.

Lamentablemente parece tener más prestigio social, pero sobre todo más interés económico y productivo curar/tratar enfermedades que no evitarlas. El verdadero negocio empresarial sanitario (farmacia, biotecnología, clínicas) reside en tratar enfermedades y casi hasta el extremo perverso de inventarlas o desproporcionarlas. Lamentable pero cierto: la enfermedad genera beneficios económicos y de cuenta de explotación empresarial. La salud genera otros beneficios no crematísticos: beneficios sociales, beneficios humanos.

3.-Factores Determinantes.

Las cosas realmente importantes y determinantes en salud son --más que  las atenciones personales-- las condiciones sociales, económicas, laborales, medio ambientales y culturales. Así, según trabajes (o no), comas bien (o no), qué respires, cómo te muevas, leas, quieras, duermas, y en qué vivienda habites, según dónde nazcas en cuanto al lugar, familia, y en definitiva según vivas, así disfrutarás de salud o sufrirás su ausencia.
La OMS publicaba en 2003 un libro titulado “Los hechos probados” que trataba sobre 10 de estos “determinantes” en salud: la clase social, el estrés, los primeros años de vida, la exclusión social, el trabajo, el paro, el soporte social, las adicciones, la alimentación y el transporte. Nadie podrá dudar, desde el rigor científico, que estos parámetros que parecen menos “sanitarios” son los que condicionan el grado de salud o enfermedad de una sociedad, además del sistema de atención personal-sanitario.

Si las causas son de muy variada naturaleza, biológicas, pero también psicológicas, pero también sociales, la manera de abordar el tema de la salud deberá ser también pluri o multidisciplinario, es decir capaz de superar fronteras, profesiones y disciplinas. Los problemas reales provienen de las desigualdades (no de las diferencias que son biológicas y enriquecedoras).
Ya lo dijo Abraham Lincoln: “Todos los hombres nacen iguales, pero es la última vez que lo son”.

Hoy las desigualdades en salud, lamentablemente, no disminuyen sino que se agravan y afectan a desigualdades de género, clase social y económica y cultural, y etnia o lugar de origen. Estas desigualdades vergonzantes podrían reducirse mediante políticas sanitarias y sobre todo económicas y sociales. Son desigualdades enormes, graduales, crecientes, adaptativas, e históricas. En los inicios del siglo XXI cerca de la mitad de la población mundial, 2.800 millones de seres humanos, la mayor parte mujeres y niños, viven en la pobreza con menos de dos dólares/día. Entre los objetivos de desarrollo propuestos por la ONU para el presente milenio hay objetivos como acabar con la pobreza extrema, universalizar la enseñanza básica, promover la igualdad de género, reducir la mortalidad infantil, mejorar la salud materna, combatir el SIDA, el paludismo y otras enfermedades, garantizar un medio ambiente sostenible, fomentar una asociación mundial para el desarrollo... Pero a  pesar de los grandes discursos y declaraciones las cosas tienden a empeorar y las distancias e inequidades aumentan. El neoliberalismo y sus doctrinas, que cuidadosamente se apartan del lenguaje de la salud y de otros derechos humanos, están detrás como causa y motivo de tanta enfermedad y muerte.
De referencia obligada es el diagrama modificado de Dhalgren y Whitehead:

4.- Carácter bio-psico-social

Contra el tópico, la salud no la escoge quien quiere sino quien puede. La salud pública no depende de la suma de elecciones libres e individuales de las personas, sino de los múltiples condicionantes y necesidades sociales.
La pobreza, la desigualdad, la injusticia, engendran enfermedad: la principal causa de enfermedad y muerte en el planeta es, según la OMS, la “Z59.5” de su clasificación internacional de enfermedades de 1995. Este eufemismo técnico significa y esconde una dura realidad:  la Z59.5 no es otra enfermedad que la pobreza extrema.

El paro, la ausencia de trabajo digno, la precariedad y las malas condiciones generan enfermedad y mortalidad. Cada punto que aumenta el índice de paro, aumentan de forma inapelable los suicidios y las enfermedades mentales. En junio de 2007 celebramos en Barcelona unas Jornadas sobre “Precariedad y Salud”. De aquel trabajo resultó un documento de reflexión, análisis y recomendaciones llamado Carta de Barcelona que ha sido profusamente editado y distribuido por las organizaciones autoras y en el seno del mundo del trabajo y los sindicatos de clase. “La salud es inseparable de las condiciones sociales económicas y democráticas, o sea, es inseparable de la política” dijo Virchow ya en 1847- Berlín, informe para la Alta Silesia, como tampoco se pueden obviar las condiciones medio-ambientales. Sostenible y saludable son dos caras de la misma moneda, no son contrapuestas sino complementarias y se condicionan y retroalimentan recíprocamente.

Por tanto, se impone una nueva aproximación a la salud: qué hacer y qué no hacer, cómo actuar: con medidas políticas y no solamente técnicas. Con más democracia y con más justicia social, con más equidad en salud. Con más implicación personal.
Recordemos dos documentos de obligada referencia:
Carta de Otawa, OMS, 1986: Elaborar una política pública sana. Crear ambientes favorables. Reforzar la acción comunitaria. Desarrollar las aptitudes personales. Reorientar los servicios de salud.

Declaración de Yakarta, 1997:  El abordaje integral del desarrollo de la salud es más eficaz. Diversos escenarios ofrecen oportunidades prácticas para la ejecución de estrategias integrales.  La participación es indispensable para hacer sostenible la promoción de la salud.  El aprendizaje sobre la salud fomenta la participación.

5.- Participación y salud.-

Sin participación social no hay verdadera Salud Pública

Una paradoja democrática que nos incumbe: esperar más y mejor de los políticos, y con más honestidad y más eficiencia. Recordemos aquí los CRITERIOS:  Buena PRAXIS en Participación : - Vinculación política. – Representativa - Información creible. - Justa. - Igualitaria. - Explicando resultados/ rindiendo cuentas.

Ya en 1969 Arnstein afirmaba: “…los discursos sobre participación son como las espinacas. Nadie está en contra”. Y situaba 8 niveles, de menor a mayor calidad democrática: manipulación, terapia de grupo (fábrica de consenso), información, consulta, atemperar o sosegar, partenariado interlocutor, poder por delegación (codecisión), control ciudadano.

En 2000 el Consejo de Europa publicaba sus RECOMENDACIONES:
1.- La participación ciudadana y de los pacientes como proceso democrático. 2.- Información: accesible, oportuna, fácil, relevante. 3.- Políticas de soporte a la participación activa 4.- Mecanismos de participación. 5.- Expectativas: más participación, más estilos de vida saludable, más poder a ciudadanía y pacientes, más capacitación – formación.
UNA APORTACIÓN ESTRATÉGICA en salud: LOS G.A.M.- Grupos de Ayuda Mutua por lo que suponen de novedad al incorporar la sociedad civil organizada, por su alta participación social. Como agentes socio-sanitarios. Junto a Asociaciones de enfermos y familiares, Asociaciones profesionales y multidisciplinarias.

6.- Asistencia sanitaria

Nuestro objetivo: SOSTENER y MEJORAR EL SISTEMA PÚBLICO DE SALUD
Universal – Gratuito- Integral- De calidad- Público- Democrático y Solidario.

7.- Privatizaciones. Gestión de mercado. El modelo “mixto”.

Hoy se quiere imponer un sistema híbrido o “mixto”, público-privado que se argumenta desde las limitaciones del sistema público y de la necesidad de “complementar” la financiación a modo de un nuevo “Co-Pago” o aportación extra de recursos al requerir el uso de la red asistencial. El efecto conceptual es demoledor pues las gentes sencillas, culpabilizadas sistemáticamente por los medios de un uso y abuso de atenciones sanitarias, acceden a modo de autoexculpación a “pagar otra vez” una asistencia ya sostenida desde los impuestos públicos.

Privatizaciones, externalizaciones, son los términos habituales en la jerga actual de la gestión sanitaria. De tratar pacientes o enfermos/as se ha pasado a manejar “Clientes” y del derecho a la salud al mercado de la salud. Y otra estrategia perversa es la confusión premeditada entre conceptos distintos como son la “Rentabilidad” económica o la rentabilidad social. Pero en general,  hablando de economía sanitaria: GASTAMOS POCO Y MAL: Las desviaciones presupuestarias acostumbran a bascular sobre conceptos como Farmacia- “Hospitalocentrismo”- Conciertos externos - Crónicos y personas dependientes… La presión de las industria farmacéutica y de tecnológica biomédica es tremenda y determinante, así como sus beneficios. Como hemos visto la promoción y la prevención son las cenicientas.

Desde las políticas de izquierda se imponen CAMBIOS de criterio PRESUPUESTARIO : Más recursos sociales y para la salud. Más promoción de salud y prevención, más aportación a la asistencia primaria, a servicios de Urgencias. Necesariamente por imperativo demográfico más dotación a los servicios para crónicos y dependencias.

8.- Un instrumento substancialmente político.-

Las cosas de la salud no son cuestiones técnicas ni de las profesiones sanitarias. Son profundamente sociales y políticas y por tanto cosa de TODOS y TODAS. Hemos visto como los verdaderos determinantes de la salud humana son sociales y medio-ambientales: Cultura, trabajo, vivienda, urbanismo, alimentación, higiene, medio ambiente saludable, justicia, servicios públicos.

El estado de la cuestión :
La privatización de la sanidad pública en toda Europa, supone hoy el uso financiero del patrimonio sanitario, mediante todo tipo de especulaciones, creación de consorcios sanitarios, fundaciones, entidades mixtas, colaboraciones con empresas y mutuas privadas y patronales para el control de la Incapacidad Temporal (las bajas laborales), subrogaciones de servicios, externalización de prestaciones sanitarias y laboralización progresiva del personal estable, constituyen el núcleo de las contrarreformas del sistema.

De forma imparable el que pudo ser patrimonio social de los trabajadores ha ido pasando a titularidades mixtas o privadas, bajo pretendidos criterios de rentabilidad o viabilidad económica y de fórmulas de gestión mercantil, según intereses de mercado, liquidando el carácter social que las luchas y reivindicaciones populares habían alcanzado. Un ejemplo: Más de la mitad de los recursos económicos del presupuesto público de Cataluña para Sanidad son derivados hacia servicios y prestaciones externas a la red pública propia del Instituto público.

La gestión de la sanidad pública en manos privadas ha permitido mantener el obscurantismo más hermético sobre la utilización del presupuesto sanitario y de las diversas partidas, mientras descapitalizan el sistema, al tiempo que el sector privado ve multiplicar las ganancias, año tras año, adquiriendo cada vez más protagonismo en el campo asistencial.
Hoy la batalla por el control, utilización, la parasitación de los sistemas públicos de la salud, como en el caso de la enseñanza y otros servicios públicos y de interés general, está en centro de la lucha política. El neoliberalismo no acepta ni quiere prescindir de los posibles enormes beneficios que puede arrancar del sector público, empleando para ello una práctica de verdadera “competencia falseada”, al tiempo que destruye de forma brutal y rápida las conquistas y derechos de las luchas obreras y populares.

Cualquier programa de  izquierdas que quiera hoy discutir la hegemonía a la nueva oligarquía financiera envalentonada y desafiante habrá de pasar por reformular el estado de derecho democrático y social, el derecho universal a la salud, la batalla por los servicios públicos de calidad, la defensa de los derechos económicos y políticos pasando por la reivindicación de la salud y de la sanidad públicas. Debemos estar preparados para extender y defender estos derechos. La razón y la justicia que son expresiones de salud, como hemos visto, están de nuestra parte.

Amigues i amics:

Amb en Sergi Estanyol, en David Cifre, la Cristina Montané, la Lídia Monterde, la Marta Rosselló, la Clara Valverde i jo mateixa, presentarem el dimecres 21, a les 10 del matí, en el Parlament de Catalunya la ILP sobre la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, com a signants o suport de la Comissió Promotora.

Entrarem al Parlament amb orgull i alegria per tot el que hem aconseguit fins ara, però també per demanar el vot de les diputades i diputats pels continguts de la iniciativa legislativa: són uns punts tant breus i concrets que des de la raó i la humanitat serà difícil votar en contra. Són, senzillament, la síntesi de les mancances que cal cobrir, dels serveis que no existeixen, del benestar i l’atenció que ens mereixem: com a ciutadans i ciutadanes, com a persones.

El dia 21 de maig la proposta deixarà de ser de la Comissió Promotora, però des de fa temps l'han fet seva milers i milers de persones afectades i els seus familiars que viuen dia a dia la desatenció i la manca de respostes. El que demanarem amb força el proper dimecres és que encara vagi més enllà, que sigui de tota la societat, que entri a la política per la porta gran com li correspon, i signifiqui cura, atenció, esperança, investigació i tracte digne. I els diputats i diputades, amb la seva votació, ho poden fer possible.

Si vàrem iniciar en el seu moment els tràmits de la ILP és perque --a més de la mancança real del sistema públic de salut-- som ciutadanes i ciutadans que ens vàrem creure la democràcia participativa i ens vàrem enorgullir de que el Parlament de Catalunya la fomentés: la seva pràctica pot exigir en alguna ocasió una petita dosi d’humilitat i una quantitat escaient de valentia, però val la pena. Sempre val la pena. Tot i així, queda molt lluny encara de la valentia imprescindible amb la que les organitzacions i associacions d’ajuda mútua, dia a dia, fan front a la dura experiència personal i col•lectiva de fer més amable la vida quan es pateix una malaltia crònica. Organitzacions d’ajuda mútua que podran tenir ara una feina més gratificant en explicar els drets que podran aconseguir-se per a les persones malaltes després de la sessió Parlamentària.

La vostra presència és tant important com les paraules que es diguin a l'hemicicle: la democràcia és bona per la salut i la ILP (i els seus continguts) són salut democràtica!

La Maribel Nogué, ciutadana dempeus, ha publicat:

"Amb el dolor a flor de pell impregnant totes i cadascuna de les parts del seu cos, el col·lectiu d’afectats per la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica porta temps afrontant molt més que la pròpia malaltia, doncs van ser capaços de mobilitzar la població
i recollir més de cent quaranta mil signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular que 130 persones fedatàries presentaren al Parlament de Catalunya que les va admetre a tràmit fa més d’un any.

La proposta contemplava tots els aspectes d’una Proposició de Llei que abordava tots els aspectes tant mèdics com socials per donar l’atenció necessària a les persones afectades. Cap dels membres d’aquests fedataris, ni de la promoció promotora, ni dels malalts es dedica al treball parlamentari, però van dur a terme, qui ho dubta, una bona tasca per facilitar que el Parlament intervingui en la solució de problemes reals que els afecten. Com a malalts no tenen temps per perdre en discussions bizantines per nomenar càrrecs de
representació institucional, en funció dels contingents polítics, a la munió d’organismes i empreses públiques del país i van per feina.

Però la incomprensió que habitualment troben a la seva malaltia, les mostres d’incredulitat a un dolor punyent malgrat que invisible, ha arribat al mateix Parlament. Sembla que no es veu amb bons ulls que els mateixos afectats prenguin la iniciativa d’entrar propostes de solucions als problemes que els afecten i han de topar amb uns esquemes d’actuació parlamentària que sovint suposen endegar comissions i més comissions com per esgotar una legislatura que, davant unes noves eleccions, suposa un tornar a començar. És com
si es fessin el sord per no veure-hi i perdre vots per quedar en evidència davant una actuació eficaç des de la mateixa societat.
Volien que la llei s’aprovés el dia 12, Dia Mundial de la Fibromiàlgia, però ha entrat al Parlament una esmena a la totalitat amb una proposta de resolució política sense consens amb la Comissió Promotora, una resolució que pot relegar els promotors a un pla consultiu de caire testimonial.

M’ha impactat un escrit del Sergi Estañol, representant de la Comissió Promotora de la ILP:

“l’esgotament de la malaltia, els dolors físics, juntament als més de 40 símptomes i síndromes vinculats a la mateixa, fan que resulti difícil resistir en molts moments. Però a voltes encara ho fa més difícil la incomprensió, el
dubte i la resposta del nostre entorn; resposta massa tímida, efímera, com si allò que ens passa no tingués la contundència que realment té, atès que la nostra malaltia, sembla ser, és invisible... Tothom està exposat a aquestes malalties. Arriben d’un dia per l’altre. Vas per la vida i, de sobte, quelcom invisible destrueix el teu sistema nerviós, i el teu sistema immunològic, i el teu sistema endocrí, i altera el teu sistema cardiovascular... i, en general, el que fins ara ha estat la teva vida, desapareix. Això és la nostra malaltia.
I és clar que, de rebot, pateixes ansietat, tristor i, si cal, depressió, neurosi i --perquè no?-- també alguna forma d’esquizofrènia. Total moltes estones vius un infern (invisible als ulls de la majoria), i et pot passar de tot, atès que també estàs abandonat per part de la majoria d’institucions mèdiques i administracions sanitàries... i, massa sovint, la incredulitat en els ulls és fins i tot dels qui t’estimen...”.

Està clar que una cosa és el dolor físic que et pot consumir però no et lliga de mans per continuar lluitant, mentre que el dolor moral et pot invalidar tot el que la malaltia no ha aconseguit. Al final del seu testimoni el Sergi ens desitja, de tot cor, que tinguem molta salut. I que si mai la perdem, trobem tota la comprensió i la solidaritat necessàries: Fan tanta falta com les millors medicines, conclou."

Sergi Estanyol i Duocastella, (...) en representació de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular “Proposició de Llei per a l’atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a Catalunya”, amb número d’expedient 202-00014/08, i de totes les persones signants de la mateixa, acudeix a vostè i solemnement demana acollir-se a la seva EMPARA donada la manca de protecció en la que ens sentim davant grups parlamentaris decisius per a que les nostres peticions puguin arribar a bona fi.

La Comissió Promotora de la ILP per a l’atenció de la fibromiàlgia i la fatiga crònica volem fer constar que va entrar a registre una esmena a la totalitat de la nostra ILP i una proposta de resolució que ens han enviat per saber la nostra opinió i, ens diuen, poder arribar a un consens. La nostra proposta és la següent:

"1.- Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE)
1. El diagnòstic i tractament de la FM i la SFC dins el sistema sanitari públic correspon a les Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) en FM i SFC.
2. Les UHE en FM i SFC són composades per especialistes en Medicina Interna, Reumatologia, Neurologia, Endocrinologia i Cardiologia, com també per psicòleg, fisioterapeuta i personal d’infermeria. En aquestes unitats també ha d’haver-hi Pediatres per a atendre als infants afectats de FM i de SFC.
3. La creació de les UHE en FM i SFC s’ha de fer per Ordre de la Consellera o el Conseller de Salut, en què s’ha de determinar l’àmbit territorial d’atenció, el personal que les integra i el seu funcionament.

8.- Final:. La Comissió promotora de la ILP serà escoltada quan es tracti d’implementar aspectes concrets contemplats en les seves peticions, a petició pròpia o del Departament de Salut."

Ara, però, després de complir amb tots els requisits legals i assolir el suport de més de cent quaranta mil signatures, ens trobem sota l'amenaça d’una resolució, sense consens, que ja està guanyada de bell antuvi pel govern d’entesa, i considerem que això ens deixa en la indefensió.

DENUNCIEM que el Parlament de Catalunya, i l’aprovació de legislacions que han d’afavorir les persones més febles de la seva ciutadania, com els malalts i malaltes de FM i SFC, es faci supeditar obertament i públicament a la voluntat d’una Conselleria de Salut que ha demostrat, al nostre entendre, la seva insensibilitat davant la nostra realitat i la seva indiferència en relació a que es respecti el nostre dret a una atenció digna i de qualitat per part del Servei Públic de Salut. No només no es respecta la separació formal de poders que caracteritza les democràcies, sinó que s’escarneix en el mateix recinte del Parlament.

DENUNCIEM que davant unes peticions raonades, lògiques i fins i tot tímides com les que es contenen la nostra ILP, se’ns contesti amb arguments fora de to, desproporcionats i retards inexplicables. S’esdevindria lamentable que quedés afectada la credibilitat parlamentària i per tant, de la Institució de la que vostè n’és President.

DENUNCIEM el capteniment amb el que alguns portaveus de grups majoritaris ens tracten; ni en la nostra qualitat de ciutadanes i ciutadans, ni com a persones malaltes que cerquen una solució viable en el marc democràtic de la participació ho mereixem. Les signatures i els suports de qualitat que avalen la ILP que defensem requereixen atenció cortès i diàleg fructífer.

DENUNCIEM que davant les informacions públiques darrerament donades per una ex-diputada, la Dra. Carme Valls, que tenen relació amb la gènesi de les nostres demandes i amb la necessitat de revisar els criteris de diagnòstic i tractament d’aquestes malalties, no reaccioni de manera immediata la Comissió de Salut del Parlament, amb petició de reunir-nos i reveure les raons de la nostra ILP.

Per tots els motius anteriors, i d’altres que demanem exposar-li personalment, considerem que no ens queda altre remei que acudir a vostè i a la demanda d’empara, en la confiança que ens sigui atorgada, tot sol•licitant-li, també, que tuteli les reunions entre la Comissió Promotora de la ILP que hem promogut i els grups parlamentaris. Estem segurs i segures que compartim amb vostè el convenciment que el Parlament de Catalunya ha de ser l’indret on s’assegurin els drets a una millor atenció sanitària i on es poden resoldre per mitjà de la legislació adient les mancances dels serveis públics de salut, en defensa de la raó i de les persones malaltes.

"Dono ple suport a la campanya de la Comissió Promotora
de la ILP per a l'Atenció de la FM i la SFC a Catalunya.
Serà un exemple de Catalunya en la solidaritat humana
per aquesta nova situació d'una malaltia poc atesa oficialment".

Pere Casaldàliga

Benvolgut diputat / Benvolguda diputada,

Ahir, dilluns 28 d'abril de 2008, la Comissió Promotora de la ILP "Proposició de Llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a Catalunya", va entrar al Registre del Parlament de Catalunya una sol·licitud d'empara adreçada al President del Parlament. Aquesta sol·licitud ha estat motivada per les nombroses demandes del col·lectiu d'afectats i afectades de FM i SFC que fa massa temps estant esperant una informació clara sobre l'esdevenidor de la iniciativa legislativa recolzada amb la seva signatura, i a la que han dedicat molt d'esforç, en l'esperança d'una millor assistència sanitària envers aquestes patologies.
L'exposició concreta d'aquestes motivacions s'expressa en el text de la sol·licitud que podeu trobar com annex.

Ara fa més de dos mesos, els representants del govern d'entesa semblaven estar d'acord -i així ho van expressar alguns d'ells per escrit- amb la nostra sol·licitud de que la ILP entrés a l'ordre del dia del Plenàri dels dies 7 i 8 de maig, en la proximitat del Dia Mundial de la FM i la SFC del 12 de maig. En aquest sentit, en la darrera reunió (del 2 d'abril) que vam mantenir amb els representants del govern d'entesa amb els qui hem estat tractant aquest tema des de fa mesos, se'ns va acomiadar amb el compromís de fer-nos saber alguna cosa la setmana posterior, o un parell de setmanes després a molt trigar. Però pràcticament un mes desprès no hem tingut cap notícia; i ara ja veiem que la ILP no podrà ser vista en el Ple proper al Dia Mundial. Una vegada més assumim que no es respectarà la paraula donada, cosa que ens decepciona i lamentem profundament.

La presentació de la ILP, com bé sabeu, respon a la impossibilitat d'arribar a un acord amb el Departament de Salut, el qual no va tenir en compte les nombroses al·legacions que es van presentar a la seva proposta de model assistencial per a la FM i la SFC. I això no obstant, aquesta iniciativa legislativa es va presentar amb la voluntat de generar un debat positiu que arribés a una sol·lució consensuada, i pogués ser aprovada pels 135 diputats i diputades que representeu el conjunt de la ciutadania del nostre país. Els membres d'aquesta Comissió Promotora mantenim la mateixa voluntat, atès que entenem que és el que la ciutadania ha demanat amb el seu contundent suport, mitjançant 140.000 signatures i l'adhesió de nombroses organitzacions i institucions destacades del nostre país, i persones i organitzacions amb diferents sensibilitats, tendències i d'àmbits totalment diversos.

El nostre gest ens sembla la única resposta possible davant el vostre silenci i a la vostra insistència de supeditar la sobirania del Parlament (i, per tant, la del conjunt de la ciutadania) als criteris d'un determinat departament; criteris que, cal recordar-ho, no han estat acceptats per la gran majoria d'aquells i aquelles que han de ser els usuaris finals de la seva gestió. Tot i així, seguim creient que cal reestablir el necessari diàleg que permeti arribar a la millor resolució per fer front a les mancances existents envers l'atenció assistencial i social de la FM i la SFC. Entenem que aquest diàleg s'ha de cenyir als procediments democràtics, i per aquest motiu considerem imprescindible poder comptar amb l'empara i la tutela del President del Parlament de Catalunya.

Rebeu una salutació ben cordial,
COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP "Proposició de Llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fàtiga crònica a Catalunya"
Sergi Estanyol Duocastella
Àngels Martínez Castells
Cristina Montané Montals
Marta Rosselló Esteban
Clara Valverde Gefaell

PS: Us adjuntem el text de la sol·licitud d'empara i, tot seguit, reproduïm el llistat de les adhesions i suports que ha rebut aquesta ILP. Us demanem que valoreu la gran repercussió i el clam popular que existeix al voltant d'aquesta iniciativa i que feu vostre el que expressen les paraules de Pere Casaldàliga que obren i tanquen aquest escrit. Moltes gràcies.

SIGNANTS (PERSONES EMPADRONADES A CATALUNYA):
140.000 CIUTADANS I CIUTADANES, MITJANÇANT LA SEVA SIGNATURA

LLISTAT D'ASSOCIACIONS REPRESENTANTS DELS MALALTS I MALALTES DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA A CATALUNYA ADHERIDES A LA ILP (REPRESENTANT A MÉS DEL 90% DELS PACIENTS ASSOCIATS EN EL NOSTRE PAÍS)
Liga SFC - Plataforma de Acción
Federació Catalana per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica
Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF)
Associació Catalana d'Afectats de Síndrome de Fatiga Crònica/EM (ACSFCEM)
Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica del Berguedà (AFFCB)
Associació de FM i SFC de les Terres de Lleida (Fibrolleida)
Associació de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de Cerdanyola (AFFCC)
Associació de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica del Garraf (AFG)
Associació de Fibromiàlgia de Tordera, el Maresme i la Selva (AFITOMAR)
Associació d'Afectats d'Stress, Ansietat i Fibromiàlgia de Castelldefels (ASAF)
Associació de FM i Malalties Reumàtiques del Masnou (AFIBROMARE)
Associació de FM i SFC d'Argentona i Rodalies (AFAR)
Sant Valentí - Associació de FM i SFC de Martorell (AFFM)
Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN)
Associació Gironina de Síndrome de Fatiga Crònica (AGSFC)
Asociación de afectados/as de FM y SFC de Santa Perpetua (AFIFAC.SP)

LLISTAT D'ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS QUE HAN MANIFESTAT EL SEU SUPORT A LA ILP
Abadia de Montserrat
ACTUAVALLÈS - ACTUEM contra el VIH/SIDA (Sabadell)
Agrupació Artística de Modelistes Aeronavals de Sabadell
Agrupació Escolta Intayllú (Vilassar de Mar)
Ajuntament d'Abrera
Ajuntament d'Alcover
Ajuntament d'Altafulla
Ajuntament d'Argentona
Ajuntament de Barcelona - Comissió d'Acció Social i Ciutadania
Ajuntament de Barcelona - Districte de Les Corts
Ajuntament de Barcelona - Districte de Sants-Montjuïc
Ajuntament de Begur
Ajuntament de Cantallops
Ajuntament de Castellolí
Ajuntament de Cubelles
Ajuntament de Girona
Ajuntament d'Igualada
Ajuntament de L'Albiol
Ajuntament de L'Ampolla
Ajuntament de La Fatarella
Ajuntament de Lloret de Mar
Ajuntament de Manresa
Ajuntament de Montmeló
Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls
Ajuntament d'Olvan
Ajuntament d'Organyà
Ajuntament de Reus
Ajuntament de Ripoll
Ajuntament de Ripollet
Ajuntament de Sant Gregori
Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Ajuntament de la Selva del Camp
Ajuntament de Solsona
Ajuntament de Torelló
Ajuntament de Tossa de Mar
Ajuntament de Vilablareix
Amics de la Bordeta (Barcelona)
Associació d'Afectats de Còlon Irritable de Catalunya (L'Hospitalet de Ll.)
Associació Alter Orbis (Figueres)
Associació Amics de la Ràdio (Palamós)
Associació Ateneu Obert de la Dona (Banyoles)
Associació AVES - Grups d'Ajuda Mútua (Barcelona)
Associació de Bipolars de Catalunya - ABC - Comarques gironines (Girona)
Associació de Bipolars i Depressius del Vallès (Sabadell)
Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals (Barcelona)
Associació Catalana de Choy Li Fut, Tai Chi Chuan i Chi Kung (Barcelona)
Associació Catalana d'Esclerosi Múltiple J.M. Charcot (Barcelona)
Associació Catalana de l'Hemofília (Barcelona)
Associació Catalana de Logoteràpia i Anàlisi Existencial (L'Ametlla del V.)
Associació Catalana de Llevadores (Barcelona)
Associació Catalana pro Persones Sordcegues (Barcelona)
Associació Catalana de la Síndrome X Fràgil (Barcelona)
Associació Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Danys Cerebrals TRACE (Barcelona)
Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (Barcelona)
Associació Concessionaris Mercat Municipal " La Llagosta"
Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (Barcelona)
Associació CRE-ART-SANTS (Barcelona)
Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (Barcelona)
Associació Cultural de Dones (Reus)
Asssociació Cultural de Dones "Formació Permanent" (L'Espluga de Francolí)
Associació Cultural Monàrquica Gitana de Girona
Associació de Diabètics de Catalunya - Comarques Gironines (Girona)
Associació de Diabètics de Catalunya - Sabadell · Sant Cugat
Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc (Barcelona)
Associació Dona Viva (Arenys de Munt)
Associació de Dones de l'Albiol
Associació de Dones del Camí de Valls (Reus)
Associació Dones per Caldes (C. de Malavella)
Associació de Dones Colomines (Sta. Coloma de Queralt)
Associació de Dones Elisenda de Montcada (Barcelona)
Associació Dones d'Igualada
Associació Dones en la Llum - Grup de Catalunya (Premià de Mar)
Associació de Dones "Montserrat Roig" d'Alella
Associació Dones No Estàndards
Associació de Dones Nova Dona (Reus)
Associació Dones i Progrés (Olesa de Montserrat)
Associació de Dones de Sant Sadurní d'Anoia
Associació Dones pels 4 cantons de Sta. Coloma de Cervelló
Associació de Dones del Solsonès (Solsona)
Associació Dones 2000 (Reus)
Associació e-kre@ (Girona)
Associació EntrePobles (Barcelona)
Associació Familiars Demència Senil i Alzheimer - FADESIA (Girona)
Associació de Famílies i Dones del Medi Rural - AFAMMER BARCELONA
Associació per al Foment Empresarial del Comerç i el Turisme de Palamós
Associació d'Implantats Coclears d'Espanya (Barcelona)
Associació de Ioga de Sabadell "TIKUM"
Associació de Jubilats i Pensionistes (La Selva del Camp)
Associació de Malalts del Ronyó - ADER (Barcelona)
Associació Micològica Font i Quer (Barcelona)
Associació de Minusvàlids de Cubelles
Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca - AMISOL
Associació de Nens amb Càncer - AFANOC (Barcelona)
Associació Noves Amistats (Barcelona)
Associació pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà APRODISCA (Montblanc)
Associació de Prejubilats i Jubilats de Telefònica a Catalunya (Barcelona)
Associació Prevenció Malalties del Cor - GICOR (Girona)
Associació per la Promoció Cultural i el Desenvolupament Econòmic i Social REPENSA (Terrassa)
Associació Selvatana Integració Disminuïts Psíquics l'Alzina (La Selva del Camp)
Associació de Sords de Sabadell
Associació Suport a la Dona (Palafrugell)
Associació de Veïns de Ca'n Oriac (Sabadell)
Associació de Veïns de Campoamor (Sabadell)
Associació de Veïns de la Concòrdia - Ca'n Borgunyó (Sabadell)
Associació de Veïns de la Creu Alta (Sabadell)
Associació de Veïns de l'Eixample de Sabadell
Associació de Veïns Fontajau - X. Cugat (Girona)
Associació de Veïns Horts de Simó (Reus)
Associació de Veïns de Palaudalba (Lliçà d'Amunt)
Associació de Veïns i Propietaris de Ca'n Salgot (Lliçà d'Amunt)
Associació de Veïns de Sant Oleguer - Sol i Padrís (Sabadell)
Associació de Veïns de Torre Taialà (Girona)
Associació de Veïns de Vista Alegre - Carme (Girona)
Associació de Voluntaris Bonaterra (Cabrils)
Ateneu Barcelonès
Ateneu Societat Centenària (La Selva del Camp)
Ateneu Vilassanès (Vilassar de Mar)
Aula Oberta a Sants (Barcelona)
Biblioteca Miquel Llongueras (Barcelona)
Biblioteca Vapor Vell (Barcelona)
CCOO - Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Casa del Mar (Barcelona)
Casal d'Avis Avda. 1 de maig (La Llagosta)
Casal del Jubilat i Pensionista de Campoamor (Sabadell)
Casino d'Argentona
Centre Catòlic de Sants (Barcelona)
Centre d'Estudis i Assessorament en Processos de Pèrdua (Girona)
Club de Jubilats i Pensionistes - Bellesguard (Sabadell)
Col·lectiu de Dones en l'Església (Girona)
Col·lectiu Ronda, SCCL
Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Girona
Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya - Delegació de Lleida
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Demarcacions de Girona i Lleida
Comunitat dels Caputxins de Sarrià (Barcelona)
Consell Comarcal del Ripollès
Consell General de Cambres de Catalunya
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (Barcelona)
Consell Sènior de Premià de Mar
Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (Barcelona)
Escolania de Sant Agustí - PUERI Cantores (Sabadell)
Federació d'Associacions de Dones de l'Anoia (Igualada)
Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya - FaPaC - Del. Girona
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona - FAVB
Federació d'Associacions de Veïns de Manresa - FAVM
Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell - FAVS
Federació d'Associacions de Veïns de Sant Quirze del Vallès - FAVSQ
Federació Catalana de Drogodependències (Barcelona)
Federació Catalana de Pares de Nens Sords i Sordcecs (Barcelona)
Federació Catalana de Voluntariat Social - FCVS
Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat (Viladecans)
Federació Plataforma d'Entitats de Persones amb Discapacitat del Districte de Les Corts (Barcelona)
Firobi (Vilassar de Mar)
Fons de Coneixements i Experiència - CONEX (Barcelona)
Fundació l'Alternativa (Barcelona)
Fundació Banc dels Aliments de Girona
Fundació Campus Arnau d'Escala (Girona)
Fundació Internacional Josep Carreras (Barcelona)
Fundació Internacional Olof Palme (Barcelona)
Fundació Malalts Mentals de Catalunya (Barcelona)
Fundació Oncolliga Girona - Lliga Catalana d'Ajuda al Malalt de Càncer
Fundació Pere Ardiaca (Barcelona)
Fundació Privada Can Ensenya (Barcelona)
Fundació Privada Pare Robert Montserrat (Reus)
Fundació Sid Moskitia (Sabadell)
Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid-21
"Grup Àgata", Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama (Barcelona)
Grup de Dones del Mas Abelló (Reus)
Grup de Dones de la Selva del Camp
Grup de Joves de Paret-Delgada (La Selva del Camp)
IPT Jeroni de Moragas (Barcelona)
Joventut de la Faràndula (Sabadell)
Llar de Gent Gran de Ca'n Borgunyó-Concòrdia (Sabadell)
Mares pro Alletament Matern de Sabadell - MAMAS
Orfeó de Sants (Barcelona)
Organització Nacional de Cecs (ONCE) a Catalunya
Per l'Altre Cor Cremat de Barcelona - Ajut al Quart Món
Plataforma de Dones de Blanes
Prevenció i Informació Càncer Molins (Molins de Rei)
Psicòlegs Sense Fronteres Catalunya
Ràdio Malgrat (M. de Mar)
Reus Deportiu
Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. de Reus
Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. de la Selva del Camp
Salut Mental Sabadell - Associació de Familiars dels Malalts
Sants 3 Ràdio (Barcelona)
Secció col·legial de Metges Acupuntors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Secció Sindical d'UGT de la Universitat Politècnica de Catalunya
Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (Barcelona)
Societat Cooperativa Catalana El Gegant del Pi (Argentona)
Societat Cultural Sant Jaume (Premià de Dalt)
Societat de Sant Vicenç de Paül (Reus)
TDAH Vallès (Sabadell) (Associació d'afectats de transtorn per dèficit d'atenció)
Televisió de Catalunya
Unió Esportiva de Sants (Barcelona)
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Ramon Llull
Universitat de Vic
VIH-DA Associació (Badalona)

I TAMBÉ HI HAN MANIFESTAT EL SEU SUPORT
Nuria Amat - Escriptora
Félix de Azúa - Escriptor
Josep Maria Ballarín - Capellà i escriptor
Anna Balletbò - Presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme
Lloll Bertran - Actriu
Rosa Bofill - Responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya
Oriol Bohigas - Arquitecte i urbanista - President de l'Ateneu Barcelonès
Antoni Bolinches - Psicòleg i escriptor
Xevi Camps - Actor
Pere Casaldàliga - Bisbe Emèrit de São Félix do Araguaia, MT (Brasil)
Neus Català - Presidenta de l'Amical de Ravensbrück - Supervivent dels camps nazis
Sílvia Cóppulo - Periodista
Dyango - Cantant
Fabian Estapé - Economista i escriptor
Núria Feliu - Cantant i actriu
Lluís Llach - Cantautor
Lucrecia - Cantant
Enric Majó - Actor
Laia Marull - Actriu
Roger Mas - Cantautor
Ana María Moix - Escriptora
Moncho - Cantant
Vicky Peña - Actriu
Peret - Cantant
Pep Planas - Actor
Carme Ruscalleda - Restauradora
Raimon - Cantautor
Rosa Regàs - Escriptora
Marina Rossell - Cantant
Pep Sala - Músic i compositor
Carme Sansa - Actriu
Joan Manuel Serrat - Cantautor
Josep M. Soler i Canals - Pare abat de Montserrat
Joan Soler i Amigó - Escriptor, pedagog i historiador
Jaume Traserra i Cunillera - Bisbe de Solsona
Alfonso de Vilallonga - Compositor i cantant

"Dono ple suport a la campanya de la Comissió Promotora de la ILP per a l'Atenció de la FM i la SFC a Catalunya.
Serà un exemple de Catalunya en la solidaritat humana per aquesta nova situació d'una malaltia poc atesa oficialment".

Pere Casaldàliga

Aquesta mitjanit ha començat formalment la campanya electoral. Tot i així, ja fa dies que els partits i coalicions parlen com un dels seus grans eixos d'actuació les polítiques per a les persones i la millora del seu benestar. A vegades, pel meu gust, de manera massa abstracte i indefinida. Altres vegades comprometent-se a fer coses en dates que queden massa lluny ( i ja en sabem prou de la fragilitat de la memòria!).

Doncs bé, en aquesta campanya hi ha una oportunitat per demostrar que s'està a favor de mesures reals i concretes per millorar la qualitat de vida d'un col•lectiu important de persones malaltes: em refereixo a les que pateixen fibromialgia i la síndrome de la fatiga crònica i que tenen serioses limitacions per rebre atenció pública de qualitat, entre molts altres entrebancs que les deixa sense ajuda mèdica efectiva o les converteix --si tenen mitjans-- en consumidores obligades del sector privat de salut.

Proposta: La ILP que va presentar la Comissió Promotora i que va recollir 140.000 signatures de suport ja ha superat tots els tràmits i es veurà en el Parlament en dates molt properes: possiblement entorn a la jornada mundial d'aquestes malalties que es celebra el 12 de maig. Una bona manera de parlar en concret de polítiques de salut per a fer front a les necessitats reals de les persones podria ser que, a l'hora de fer campanya, els dirigents de cada grup polític es comprometessin a donar suport –i a que el seu Grup defensi en el Parlament de Catalunya-- els continguts fonamentals de la Iniciativa Legislativa Popular que podeu trobar, juntament amb documents explicatius i el llistat de suports i adhesions, a http://www.ilp-fm-sfc.info/

No dubteu en recolzar la ILP perquè en depèn una millora important de les condicions de salut i benestar de moltes persones malaltes i les seves famílies, com podeu veure en el video:

L'interès general és també la suma dels interessos de la ciutadania, i en aquest cas, tindria la sensibilitat de recollir les necessitats d'unes persones que s'ho mereixen.

La adopción del nuevo “Tratado de Reforma” en la UE se produce en un momento de crisis financiera, mayor incertidumbre económica e incremento de las desigualdades sociales. A ello se unen los riesgos adicionales del cambio climático y una situación precaria en el uso de la energía y los crecientes desequilibrios de la economía mundial. El nuevo Tratado no permitirá que la UE domine dichos problemas y desafíos. Por el contrario, reforzará el marco de política neo-liberal que ha contribuido a la crítica situación en que nos encontramos.

Problemas actuales. La actual bonanza económica se verá afectada, sin lugar a dudas, por la quiebra provocada por la crisis financiera y dificultada por los insuficientes crecimientos salariales y la debilidad del consumo y el gasto público. La redistribución de la renta y la riqueza desde los pobres a los ricos se inició en años de recesión económica y continúa en los años de recuperación y crecimiento. La pobreza no sólo no ha disminuido sino que en muchos casos se ha incrementado en los últimos años de crecimiento global y beneficios exuberantes. Los alarmantes problemas del modelo dominante en el suministro y consumo de energía y sus peligrosas consecuencias para el cambio climático han quedado de manifiesto de diferentes maneras con las políticas de precios monopolistas en los mercados de la energía liberalizados y los numerosos casos de catástrofes ecológicas.

Crítica a las políticas de la UE. La UE no da ninguna respuesta convincente a las incertidumbres y los crecientes problemas económicos y sociales. Las rotundas declaraciones no van seguidas de las correspondientes medidas concretas y las políticas se encaminan muy a menudo en la dirección opuesta:

- En relación a la crisis financiera, las actuaciones emprendidas no se dirigen a limitar sino a abrir todavía más la puerta a la especulación financiera. Es alarmante que la UE considere un obstáculo a eliminar para el libre movimiento de capitales las reglas de los estados miembros de protección de los fondos de pensiones frente a la entrada y las estrategias de los inversores financieros –abandonando las rentas de los pensionistas a los riesgos de pérdidas financieras.

- En la concepción de la UE está simplemente ausente cualquier perspectiva de política macroeconómica que responda a los problemas, y no se emprenden acciones para controlar el tipo de cambio.

- El respeto y gran consideración que se dice merecen los servicios de interés general como pilar esencial del Modelo Social Europeo se acompañan de iniciativas que socavan el núcleo de dichos servicios – cuidado de la salud y servicios sociales - integrándolos en el marco del mercado interno y las reglas de la competencia. Se trata de un intento obvio de reconquistar áreas perdidas en las discusiones sobre la directiva de servicios que después de fuertes críticas públicas tuvieron que ser exceptuadas de dicha directiva. También en la reciente iniciativa de “flexicurity” en el mercado de trabajo domina la obsesión desreguladora, cuando por otro lado la política sobre inmigración es demasiado restrictiva.

- En un intento de compensar los problemas económicos creados por la poca atención prestada a la demanda interna en la UE se ha iniciado – con el título de “Europa Global” - una estrategia externa más agresiva de apertura de mercados y conquista de cuotas de mercado en todo el mundo. Los principales instrumentos para este objetivo son el comercio bilateral libre y acuerdos de inversión y la reformulación neoliberal de los Acuerdos Económicos de Partenariado con los países en vías de desarrollo. En lugar de centrase en la construcción de una alternativa atractiva al agresivo modelo de los USA, la UE refuerza sus mayores ambiciones en el mundo con la formación de una fuerza militar.

- En energía y política del clima la contradicción entre palabras y acciones es particularmente evidente. Ni los fuertes ataques retóricos contra la política de precios de los monopolios de la energía ni los compromisos declarados para cambiar el modelo de consumo de energía en la UE han ido seguidos de medidas concretas. La política energética sigue dominada por la teoría de los mercados libres y la práctica de una conducta monopolista. Para reemplazar el actual régimen insostenible de provisión de energías fósiles la UE sigue considerando la opción nuclear o sea, otro régimen insostenible.

Propuestas alternativas

Para superar la crisis financiera y alcanzar la estabilidad financiera en la UE deben combinarse medidas inmediatas contra la especulación financiera con el fin de estabilizar los sistemas financieros europeos y reconducirlos hacia estrategias de desarrollo europeo coherentes.
- Contra la especulación financiera deben exigirse normas de transparencia, limitarse el apalancamiento y los avales y permitir que sólo se negocien los paquetes de préstamos cuando lo aprueben de manera explícita las autoridades supervisoras. Contribuyen a este objetivo los impuestos sobre los beneficios del capital a corto plazo y sobre las transacciones en bolsa y en divisas, y debería prohibirse que los fondos de pensiones y los seguros de vida invirtieran en fondos de inversión libre y otros instrumentos financieros de riesgo.
- Para proteger a las empresas y sus empleados de las peligrosas prácticas de los inversores financieros el derecho de voto de tales inversores debería vincularse a una duración mínima de tenencia de acciones, potenciando el derecho de los empleados a vetar decisiones que vayan contra sus intereses. En una perspectiva a más largo plazo todavía debería frenarse y cambiar la tendencia a redistribuir la renta de manera regresiva, desde las rentas más bajas a las más altas, ya que dicha tendencia es la base del desarrollo inestable que dirige, cada vez más, la economía financiera.
Una política macroeconómica más activa de la UE debería promover más y mejor empleo y crecimiento sostenible en la UE. Las medidas a tomar en esta dirección son los programas de inversión pública a nivel nacional y de la UE – para la reestructuración de los sistemas de transporte, provisión de energía, vivienda social, restauración urbana, etc.– así como iniciativas para la reducción de la jornada laboral en diferentes formas. También deberían tomarse iniciativas para controlar el tipo de cambio del euro en relación al dólar estadounidense y al renminbi chino y procurar, con este objetivo, más cooperación económica internacional.
Servicios Públicos – o los “servicios de interés general” – deben reconocerse no sólo de forma retórica sino con las políticas correspondientes como elemento central del Modelo Social Europeo basado en la solidaridad y la equidad. Debe instaurarse y reforzarse la provisión de servicios públicos en los sectores liberalizados, y donde sea especialmente difícil, cabría considerar un control público más estricto, incluyendo nuevas formas de administración y propiedad públicas. Todos los servicios públicos deben quedar exentos del mercado interno y de las reglas de la competencia – aun cuando tengan carácter económico. La dimensión europea de dichos servicios puede potenciarse con la definición de niveles mínimos y convergencia por arriba, cooperación entre las regiones fronterizas e investigación y proyectos educativos conjuntos.
Debería ponerse un énfasis especial en las políticas antipobreza. La abolición de la pobreza debería ser la principal prioridad del Tratado de Reforma. Para la consecución de dicho objetivo la UE debería urgir a los estados miembros la adopción de planes de acción (salario mínimo, ayudas a la infancia, etc.). Al mismo tiempo, la UE debería apoyar las medidas nacionales anti-pobreza con transferencias europeas.
Política climática y energética. Deberían tomarse medidas más activas y concretas para efectuar el cambio desde el sistema actual basado en energías fósiles a un régimen sostenible basado en el ahorro de energía y el desarrollo y uso de fuentes renovables de energía.
En sus políticas externas la UE debería adoptar el objetivo fundamental de promover la transición fundamental hacia un modelo de desarrollo global más equilibrado y equitativo. En particular, debería iniciar una agenda de comercio justo para la cooperación y el desarrollo. En las relaciones con los países en vías de desarrollo esto significa relaciones comerciales basadas en la no-reciprocidad, ayuda especifica para que se cumplan los derechos humanos y los niveles de sostenibilidad social y del medio ambiente. En su relación con los países desarrollados la UE debería contribuir a la reducción de los grandes desequilibrios y en una perspectiva a más largo plazo tender al equilibrio de las balanzas por cuenta corriente y a un tipo de cambio administrado de manera conjunta para mantener el equilibrio. En este marco político no caben ni las amenazas ni el uso de la fuerza militar.

(Del Resumen del Euromemorandum 2007 de los Economistas Europeos por una Política Económica Alternativa:

Pleno Empleo con Trabajo Digno, Potentes Servicios Públicos y Cooperación Internacional - Alternativas Democráticas a la Pobreza y Precariedad en Europa.)

El Grupo EuroMemorandum redactó a partir de las discusiones del 13º taller del grupo de trabajo “Economistas Europeos por una Política Económica Alternativa” un informe serio y documentado sobre los principales temas de la agenda económica, con el título:

Pleno Empleo con Trabajo Digno, Potentes Servicios Públicos y Cooperación Internacional
Alternativas Democráticas a la Pobreza y Precariedad en Europa

Los principales temas tratados son los que figuran en el siguiente sumario:

Introducción

1. Mayores riesgos, desequilibrios y desigualdades – Los actuales problemas económicos y sociales

1.1. Crisis financiera – ¿Queda más por venir?
1.2. Bajos salarios, trabajos en precario, complacencia política – Perspectivas de desaceleración macroeconómica
1.3. Pobreza persistente entre beneficios exuberantes – Crecimiento de la desigualdad
1.4. Amenazas de dependencia y catástrofe –Cambio climático y energético en la UE
1.5. Desequilibrios macroeconómicos en la economía mundial

2. El socavamiento del Modelo Social Europeo – Crítica de las políticas económicas y sociales

2.1. El “Tratado de Reforma” – Las contrarreforma de las élites de la UE con nueva portada
2.2. La directiva de servicios por la puerta trasera – Continúa la obsesión desreguladora
2.3. “Flexicurity” – La reforma del mercado de trabajo con sesgo neo-liberal
2.4. Contra los intereses europeos y la imparcialidad – Una política de inmigración demasiado restrictiva
2.5. Europa Global – Ambiciones peligrosas
2.6. Insuficiente acción bajo la retórica – Las políticas energética y del clima

3. Estabilidad, solidaridad y cooperación – Alternativas a las políticas sociales y económicas

3.1. Límites a la especulación y a la presión financiera de los inversores – Políticas contra las crisis financieras
3.2. Políticas por el pleno empleo, la solidaridad y la sostenibilidad
3.2.1. Alternativa al dominio de los mercados – Servicios públicos potentes y democráticos
3.2.2. Uso más activo de los instrumentos de la política macroeconómica
3.2.3. Fin de la “flexplotación” – Promover el pleno empleo con “trabajo digno”
3.2.4. Niveles mínimos y transferencias europeas – Política anti-pobreza
3.2.5. Atención al ahorro de energía y a las energías renovables – Política energética y del clima
3.3. Comercio justo, ayuda al desarrollo y relaciones pacíficas – Perspectivas globales para la UE
3.4. Una constitución democrática para la UE

----------

Las personas interesadas pueden disponer ya del original en inglés, en tanto la traducción al castellano se encuentre en fase de revisión.

«Per una Europa social, per treball amb drets» 

Amb aquesta consigna  la CGTP-IN portuguesa recull els motius pels que més de 200.000 treballadores i treballadors portuguesos es varen manifestar ahir pels carrers de  Lisboa.