El que era aleshores president de Catalunya, Pasqual Maragall, es va equivocar... o més aviat, es va quedar molt curt. En percentatge i en l'abast dels que s'havien de sentir "presumptament" al.ludits... Per les informacions que es publiquen als diaris, el "problema" no era d'un 3%, sinò de gairebé un 300% (es tripliquen els pressupostos d'execució sobre el que s'havia pressupostat, com també el nombre de pisos construïts a St. Andreu de Llaveneres... o fins i tot es supera en escreix el percentatge en la magnitut del forat del Palau de la Música...) I de moment, encara que ens advertís un altre ex-president de Catalunya, el senyor Jordi Pujol, des del programa Àgora i a mitjanit a no tibar de la manta per les conseqüències generalitzades que això podia significar, no tots "estem prenent mal"... Està rebent (presuntament) qui té números per rebre... Una gent que patrimonialitza Catalunya, ja sigui des de la política a la cultura (i que quan perden les eleccions és com si els haguessin "entrat a casa")... I una altra gent (o genteta, que ha vist massa vegades Il Padrino --per què, qui pot fer-se dir Luigi i ser près seriosament?) i que imiten des de sota i sense gaire gràcia les maneres crapulesques dels Arsenis Lupin nostrats... (presuntament, clar, sempre presuntament!).

Corrupció i poder polític

Sols de manera esquemàtica, però caldria trobar una explicació a aquesta desmesura d'apropar-se a problemes que són del 300%. Potser caldria fer-ho perquè hi podem trobar una bona explicació del per què els polítics corruptes segueixen essent votats... O dit d'una altra manera, la corrupció sembla que no afecta la capacitat de perpetuar-se (per les urnes) en el poder... Però, com pot ser, això? Doncs perquè potser n'hi ha prou amb que la gent de be, fastiguejada o amb desencís, la ciutadania que vol una democràcia més real i transparent, s'acosti cada vegada menys a les urnes fent crèixer l'abstenció fins aquell punt crític que el clientelisme assegura reeleccions continuades per als que deixen caure les engrunes de la seva taula.... El que passa és que això, en temps de crisi, és una fòrmula massa explossiva i en política s'assembla massa a un clientelisme que molt poc te a veure amb la democràcia....

Per acabar, no em resisteixo a explicar-ho, encara que potser poca gent ho entendrà... Fa uns quans anys, al Via Venetto, a Barcelona, va entrar en Prenafeta... I una veu potent va cridar, des de la seva taula: Home, mira qui tenim aquí! Prenafeta la llei, Prenafeta la trampa!

Entrades relacionades: Jiménez Villarejo y el caso Millet

¿De qué se ríen?

Les inadmisibles declaracions d'Agustí Colomines

Convé de manera regular consultar la pàgina web d'Unifem perquè gairebé sempre dóna sorpreses agradables. La darrera, un petit opuscle de poc més de 30 pàgines sobre dones indígenes i el canvi climàtic que recomano de manera especial. Quan encara no han acabat les accions i convocatòries per exigir un món més habitable, com per exemple:

val també la pena de dedicar atenció a les lectures que Unifem ens ofereix sobre l'impacte del canvi climàtic en altres cultures --més en precari encara que la nostra, que ja és dir-- i que pateixen de manera desproporcionada els excessos d'un model econòmic i un model de creixement tremendament injust amb la majoria de persones... i suïcida pel que fa a la mateixa Terra.

Adivasi Women – Engaging with Climate Change

Autor/Editor: Govind Kelkar

Per a la presentació dels llibre, ens expliquen que els pobles indígenes de tot el món sí que tenen un model de vida sostenible, i a més, contribueixen a regenerar l'atmosfera dels gasos hivernacle que tan agressius són amb el medi.  Però aquests mateixos pobles indígenes, i en especial les dones indígenes, són les que més pateixen els efectes del canvi climàtic. Aquestes societats malden per salvar els seus recursos de la deforestació i l'extracció de minerals que perjudiquen l'entorn, com el petroli o el gas, i lluiten també contra les platacions de monocultius que es van extenent arreu i que en bona part es deu als intents colonials de les grans empreses per apropiar-se dels seus recursos d'aquestes societats.

Adivasi Women — Engaging with Climate Change intenta desxifrar l'impacte de gènere del canvi climàtic a les societats indígenes a l'Àsia, i es centra en concret en l'ètnia  Adivasi i una tribu de l'Índia. Intenta explicar també com el seu impacte és molt més gran pels canvis estructurals dels sistemes socio-econòmics a partir de la seva història colonial, els recents intents de privatització i els rols de gènere en les comunitats adivasi. Com a conclusió, l'estudi ofereix algunes recomanacions polítiques per enfortir la capacitat de resistència de les dones.

Mentre Miguel Jara està que no para en la promoció del seu nou llibre La salud que viene: Nuevas enfermedades y el marketing del miedo (Península, 2009), que estic segura de poder recomanar per la qualitat de l'obra anterior de l'autor, els diaris s'omplen d'opinions sobre el tema de la grip i, en menor mesura, sobre el retrovirus XMRV. (Sobre aquest tema es pot trobar una bona informació al bloc de Dempeus per la salut pública en el Dossier de la 1a. Jornada celebrada a la UPF i gràcies a la intervenció de Cristina Montané.) Avui, a més, l'amiga Àngels Graells Bofill ha publicat a l'Avui una carta que lliga perfectament la preocupació pels descobriments que s'estan fent i l'actitud ben diferent amb la que les autoritats de salut tracten i assumeixen aquestes descobertes. Pel que fa a declaracions de Miguel Jara sobre el seu llibre i la Grip H1N1, al final de l'entrada poden veure i sentir l'entrevista que li fa ver la periodista Susanna Griso.

El texte sencer de la carta és aquest:

Dues classes de virus

En el món dels virus, sembla que també hi ha classes. Durant les darreres setmanes, els mitjans de comunicació ens han parlat de dos virus, encara que amb una intensitat quantitativament molt diferent. Per una banda, l'H1N1, mediàtic com una estrella de rock. Per l'altra, el virus XMRV, que, segons un estudi recentment publicat a Science, sembla associar-se, amb molta probabilitat, a la gènesi i eclosió de l'encefalopatia miàlgica o síndrome de fatiga crònica (SFC). El primer ha estat motiu de conversa arreu, ha propiciat missatges d'autocomplaença entre polítics i, sens dubte, ardorosos fregaments de mans en el si d'algunes farmacèutiques. El segon s'associa a una severa malaltia crònica, crònicament ignorada i menystinguda des de l'administració. Els recents descobriments sobre el segon representen una esperança per a disset milions de persones que es calcula que pateixen la SFC a tot el món. I en el nostre context, l’esperança que, en un dia no molt llunyà, les persones que la pateixen no hagin de ser, a més, sistemàticament titllades de “depressives” i  sotmeses al menyspreu i a la vexació per part dels estaments dependents dels departaments de Salut i Acció Social i Ciutadania.

He sabut de persones  que han patit la “grip nova”. Els ha representat dos dies de febre i tres dies més de baixa, per precaució. El meu fill fou diagnosticat el 2002 de Síndrome de Fatiga Crònica. Fa vuit anys que té febre, a més d’una trentena de símptomes permanents o recurrents i el seu futur està totalment hipotecat per aquesta circumstància. Però el virus XMRV no és tan mediàtic..."

El primer virus s'està revelant, cada dia que passa, com un immens bluf, darrere del qual, molt probablement, s'amaguen la mediocritat, la irresponsabilitat i la cobdícia. Sobre el segon, alguns dels investigadors de la SFC més rellevants de la comunitat científica mundial ja s'han pronunciat remarcant el caràcter esperançador del descobriment. Potser, a la fi, tots dos virus revelaran una mateixa cosa: la incompetència, la sordesa i la ceguesa de determinades estructures administratives, preocupades essencialment de la seva imatge i d'aplegar vots.

I el videu és aquest:

La setmana Roja de Ceros a la Izquierda

19 - 25 de Octubre 2009

El company Rafa, entre intentar comprendre la posició d' IUCM a Caja de Madrid, o llegir alguns post que considera excel.lents, prefereix fer la relació de les 10 entrades mès interessants de la blogosfera d' Izquierda Unida.

• ¿Qué les ha hecho el pobre Darwin?
• Presunto homosexual
• "Crisis, Ahorro y Endeudamiento
• "Peligro: ¡¡ SWAPS !!"
• La política de IU en Caja Madrid
• Política de alianzas
• La lucha por una democracia de nuevo tipo y la superación del sectarismo
• Reflexiones (1)
• El silencio de los corderitos
• Si Garzón tuviera razón...

La setmana vinent li toca a Pedro Mellado.

Stacy Bannerman ha publicat un informe a truthout on explica que els efectes de vuit anys de guerra s'acumulen en les famílies de militars, i un nombre creixent de parelles de soldats pateixen estrès, depressió i tenen pensaments de suïcidi, sense aconseguir l'atenció sanitària que necessiten. Hi ha "una greu escassetat de serveis de salut mental, atenció a les famílies, sobretot perquè els centres de salut ja estan plens al màxim amb els soldats", segons declara el psiquiatra de l'Exèrcit coronel Kris Peterson. (Army News Service, 13 d'octubre de 2009)

L'Exèrcit segueix de prop el repunt dels problemes de salut mental dels soldats, i està col • laborant amb l'Institut Nacional de Salut Mental a "l'estudi més gran de suïcidi i salut mental en els militars". La qüestió és que els membres de la família de militars no estan inclosos en l'estudi, i sols aquest darrer mes de juliol dues dones varen morir per lesions auto-infligides.

Una de les dones tenia 40 anys i estava embarassada. Va trucar a emergències amenaçant de fer-se mal. Quan va arribar la policia, ja estava morta per una ferida d'arma de foc. (…) Fa gairebé tres anys, una altra dona de Fort Bragg es va suïcidar per enverinament de monòxid de carboni, en tancar-se ella i els seus fills petits al garatge amb el motor del cotxe en marxa. El seu marit, un tinent coronel de l'exèrcit, havia estat enviat a l'Iraq només dos mesos abans, just després del naixement de la filla de la parella. I el 2008, C. W., la dona d’un veterà de la guerra de l'Iraq, es va suïcidar pocs dies després de que el seu marit també s’haguès suïcidat. (...) Els suïcidis de les dones de militars en general no es fan públics, per la qual cosa es desconeix la magnitud del problema.

L'American Psychiatric Association va fer una enquesta entre els/les cònjuges de militars en actiu el 2008 i va concloure que un 40 per cent creu que la seva salut mental es veu afectada pel fet que la seva parella estigui en actiu a l'estranger. Aproximadament un 25 per cent va explicar que tenia problemes d’ insomni, ansietat i depressió. Altres símptomes i diagnòstics fets a una población semblant inclouen depressió, ansietat, insomni, trastorn d'adaptació, nerviosisme, mals de cap, disfòria i canvis en els hàbits d'alimentació. (Frankel, Snowden, i Nelson, 1992; Milgram & Bar, 1993; Fusta Scarville, 1995, et. Al) "Hi ha una gran quantitat d'investigacions que demostren que les parelles i els fills o filles pateixen d'estrès postraumàtic secundari ", explica Tom Berger, analista de problemes de salut mental dels veterans de la guerra del Vietnam.

Les investigacions sobre la salut mental de les esposes de veterans de guerra posen de relleu que els alts nivells d'angoixa, la pobra salut física i psicològica persisteixen durant tota la vida, i signifiquen un major aïllament social(…) De fet, els soldats reben formació per a preparar-se per al servei exterior, però els/les cònjuges no, i l’estigma que impedeix que les tropes busquin ajuda en serveis de salut mental afecta també a les seves parelles.

Stacy Bannerman és autora de When the War Came Home: The Inside Story of Reservists and the Families They Leave Behind, i pot llegir-se més del que ha escrit a http://: www.stacybannerman.com

Per a llegir-ne l’article sencer: truthout

Inauguro hoy una sección de periodicidad incierta pero en la que iré recogiendo videos dónde, por un lado, se expliquen cosas que todos deberíamos saber y que a veces cuesta demasiado averiguar, y por otro tengan la solvencia que le confieran las personas protagonistas y las organizaciones que las presentan. En este caso, Arcadi Oliveres, presidente de Justícia i Pau i profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, nos cuenta en quince minutos quiénes mueven realmente los hilos del mundo, desde el Foro de Davos al Club Bilderberg. Se trata de un video de Attac tv que creo merece la máxima difusión... y al que podemos dedicar --de manera muy provechosa-- parte de estos minutos que nos regala hoy el cambio de hora...

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Avui és el International Day of Climate Action. Entreu a 350.org per veure les accions que s'estan fent arreu del món.

Una de les científiques que donen suport a aquest Dia és Vandana Shiva. Reproduïm les seves paraules, com sempre, carregades de raó des de l'ecologisme, el feminisme i la defensa dels pobles, la seva autodeterminació  i la seva cultura.

Vandana Shiva

"I am completely behind the 350 campaign. A shift from industrial agriculture to ecological, local food systems would be the biggest single step to move towards 350 and a safe climate, while simultaneously solving the food crisis."

Nascuda a la Índia el 1952, Vandana Shiva és una pensadora i líder mundial en temes de medi ambient.  Shiva ha lluitat perquè canviès el paradigma actual en agricultura i alimentació. Ajuda a que es desenvolupin  organitzacions en tot el món, i és una icona del moviment de solidaritat global conegut com"altr-globalització".

Per a qui encara no conegui prou el pensament de Vandana Shiva, reproduïm aquesta presentació que Muevete por la Igualdad varen publicar desprès de la seva visita del passat mes de maig a Madrid.

Vandana Shiva es la autora de numerosas obras entre las que podríamos destacar: Monocultures of the Mind (1993); Abrazar la vida: mujer, ecología y desarrollo (1995); Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas (1997); La praxis del ecofeminismo: biotecnología, consumo, reproducción (1998); Biopiratería: el saqueo de la naturaleza y del conocimiento (1999); Las nuevas guerras de la globalización. Semillas, Agua y formas de Vida (2008) y Soil not Oil (2008).

Vandana Shiva es una de las muchas mujeres conscientes de que un mundo mejor puede ser posible, fomentando en todas las actividades que lleva a cabo el compromiso de las mujeres con el movimiento ecologista ante la escasez de recursos naturales con los que contamos en la actualidad.

En los años 60 se une al movimiento Chipko, palabra hindi que se traduce como “abrazar”, movimiento al que se unirán un gran número de mujeres en India, conscientes de que los frecuentes desastres “naturales”, como las inundaciones o los desprendimientos de tierra, son provocados por la deforestación. Se trata de mujeres que no dudan en abrazarse a los árboles para impedir su tala y la rápida desertización que los programas de desarrollo estatales estaban provocando, y que lograron que en ciertas zonas de la India las autoridades prohibieran la tala de árboles durante mas de una década.

En 1982 crea la Fundación para la Investigación Científica, Tecnológica y Ecológica, cuyos principales objetivos son el mantenimiento de la biodiversidad y la difusión de la agricultra ecológica. Diez años mas tarde, se le otorgará el Right Livelihood Award¸ conocido como el premio Nobel alternativo, por “situar a la mujer y a la ecología en el corazón del discurso moderno sobre el desarrollo”. Seguidora de los principios de la no violencia de Gandhi, considera que las mujeres son el verdadero motor que puede propiciar un cambio profundo dentro de nuestra forma de ver el mundo y estar en la tierra. Así en 1991, funda Navdanya, un movimiento social de mujeres para la protección de la diversidad e integracción de los recursos naturales exisistenciales, en especial las semillas propias del país. Firme opositora a los monopolios de semillas, esta ecofeminista ha declarado reiteradamente que “no se puede monopolizar aquello que es necesario para la existencia”, de hecho, fue capaz de movilizar a cinco millones de campesinas y campesinos indios contra el Acuerdo General sobre Aranceles Aduaneros y Comercio (GATT) y de ponerse a la cabeza de la gran movilización en contra de la globalización del comercio en Seattle a finales de 1999.

Según Vandana Shiva, las mujeres son la pieza clave para defender una visión del mundo que esté en armonía con la tierra. Mujeres que a través de la economía de los cuidados contribuyen al mantenimiento de la vida de las personas en sus diferentes aspectos: alimentación, salud, educación, afecto y vida en un entorno propicio. En este sentido, la autora sitúa a las mujeres como protectoras de las semillas, de la biodiversidad y de la seguridad alimentaría.

La autora hace una firme defensa de las mujeres de los pueblos tradicionales, posicionándolas como motor principal del cambio. Mujeres que no tienen por que ser activistas pero sobre las que recae el futuro, en tanto en cuanto su vida gira en torno a la fertilidad, al cuidado del campo y de las semillas, y a la alimentación de sus familias. Son precisamente estas mujeres invisibilizadas las que a través de sus actos, de su forma de ver el mundo y la tierra en la que habitan, constituyen el principal motor de lucha contra el cambio climático, la modificación genética, la sobreexplotación de la tierra y la protección de los recursos naturales. La lucha contra el cambio climático pasa necesariamente por la agricultura ecológica, la producción descentralizada y a pequeña escala.

Vandana Shiva reivindica los derechos de los pueblos a favor de un sistema de vida que esté ligado a la tierra y el aire, situando a los mujeres en el centro de este sistema como precursoras de una nueva economía, o como expresa la autora, de una “verdadera economía”, que no es otra que la que defiende la vida a largo plazo. En este sentido establece que hay que luchar contra la “patentización” de la vida, contra el modelo neoliberal de globalización, contra los alimentos genéticamente modificados y contra el comercio del agua, en aras de un sistema donde lo que prime sea el ser humano y el respeto por la tierra y los recursos naturales.

El pasado 22 de mayo Vandana Shiva visitó nuestro país y se reunió con la Ministra de Igualdad, Bibiana Aído. Durante el encuentro, la filósofa pacifista, escritora y ecofeminista india trasladó a la Ministra los pilares fundamentales que sostienen su incansable lucha, que no son otros que la protección de la soberanía alimentaria de los pueblos y de las culturas locales, a través del comercio justo y el establecimiento de redes. La Ministra Aído expresó su compromiso de trasladar estas iniciativas al gobierno español así como organizar un encuentro con la fundación “Diverse Woman for Diversity” de la que es fundadora la propia Shiva para abordar el papel que tienen las mujeres en el cuidado del medioambiente y la sostenibilidad.

“Sólo una visión sagrada de la vida puede proteger la vida. Somos hijos de Gaia y debemos vivir dentro de sus límites. No debemos utilizar nuestro poder para seguir destruyendo el planeta, sino para restaurar la vida y la fertilidad”.

Vist a Muevete por la Igualdad

Aquí teniu el power point de la meva intervenció. Qualsevol dubte, sols heu de preguntar.

El ex-fiscal Jiménez Villarejo participó ayer en un acto sobre el caso Millet al que asistieron un centenar de personas. La mesa redonda sobre el control social de la corrupción estaba organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona --que quiere personarse como acusación popular en el caso--, CC.OO., el Centro de Trabajo y Documentación y el Observatorio de los Derechos Económicos, Sociales y Culturales (DESC), e intervinieron también el vicepresidente de la FAVB, Albert Recio, Maria Mas, de la Asociación de Vecinos del Casc Antic, y David Fernández, del Ateneu La Torna.

María Mas reiteró su oposición al hotel del Palau, cuya tramitación ya ha anulado el Ayuntamiento de Barcelona. Además, pidió que la ley se aplique igual para todo el mundo, ejemplificando que a un pequeño ladrón rápidamente se le detiene al contrario que Millet. 'No hay que robar melones, hay que robar millones', mientras David Fernández criticó también la poca transparencia en la financiación de los partidos.

Albert Recio instó a que entidades que reciben grandes cantidades de dinero público deberían tener interventores de las administraciones en su estructura interna, apoyó la Fiscalía y dijo no entender que desde el 10 de junio hasta ahora haya habido una reacción "tan lenta", e "ineficaz", en la persecución del delito.

Jimenez Villarejo expresó su malestar por el hecho de que ni Fèlix Millet ni Jordi Montull hayan sido acusados por un delito de malversación de fondos públicos, lo que les podría acarrear una pena de hasta ocho años de prisión y lamentó que una asociación judicial progresista, como Jueces por la Democracia, haya denunciado las críticas que hicieron dos magistrados, Maria Sanahuja, magistrada de la Sección 17 y ex juez decana, y el magistrado de la Sección 10 Santiago Vidal.

Recordemos que Jiménez Villarejo ya había escrito en El Periódico un par de días antes que "... después del anuncio de libertad provisional (de Millet y Montull), muchos ciudadanos, asombrados, debieron constatar que ante determinada delincuencia de cuello blanco y de un elevado rango social y económico, los jueces casi siempre reaccionan igual: con benignidad y hasta con afabilidad. Como si, con relación a de estos delincuentes, no existiese ese Poder Judicial que caracteriza al Estado de derecho. Es muy grave y expresa una profunda crisis de la democracia.
Pero los precedentes son muy abundantes. Los grandes procesos contra la delincuencia financiera de esta década han concluido en archivo, sin necesidad de llegar a juicio, como el descomunal fraude fiscal atribuido al presidente y otros ejecutivos del Banco Santander, o en absoluciones, como las cuentas secretas del BBVA en la isla de Jersey –con el correspondiente fraude fiscal–, los fondos de pensiones contratados por los consejeros de esa entidad con cargo a dichos fondos, el tráfico de influencias en la Bolsa del actual presidente de Telefónica, y así sucesivamente.
El Tribunal Supremo llegó a justificar una de las muchas absoluciones invocando «la absoluta libertad de mercado». Esa ideología neoliberal está penetrando cada vez con mayor fuerza en la magistratura y los resultados están a la vista. Ante las gravísimas conductas atribuidas a Millet y sus colaboradores, la fiscalía ha obrado con el rigor y la coherencia que el caso exigía, solicitando la prisión provisional sin fianza, sobre todo cuando concurre un delito de malversación de caudales públicos, castigado con una pena que puede alcanzar los ocho años y, sobre todo, cuando pudiera no estar garantizada la conservación y custodia judicial de todas las fuentes de prueba de los hechos delictivos y de todas sus ramificaciones políticas, con inclusión de una posible financiación irregular de un partido político.
Este enorme, vamos a llamarle presunto, enriquecimiento ilícito con fondos públicos y privados, tratado con tanta dulzura, contrasta con la preocupación por el incremento de los carteristas en Barcelona, además de las restricciones legales impuestas a los inmigrantes y la persecución de la prostitución que no puede recurrir a «espacios protegidos». ¿Será verdad que para ciertos jueces los imputados y acusados en estos procesos están, como se dice en acuerdos relevantes de la ONU, «por encima del alcance de la ley»? Si fuera cierto, como está acreditado en otros procesos, todos, pero especialmente los responsables políticos y judiciales, deberíamos estar muy preocupados por los límites y riesgos de nuestra democracia."

Fuente: Noticias terra.es y El Periodico

Más información en Altersocialismo sobre el Millet-Gate, con bibliografía muy recomendable, en El Colomí Missatger y en Kabila.