punts de vista

Ahir vaig tenir la sort de poder estar parlant molta estona amb la Neus Català. A la Neus li agrada definir-se com una "dona de poble", l és cert. La dona de poble amb més saviesa que es pot trobar a Catalunya. Amb tota cordialitat, sense donar-hi cap importància, i en el fluir de la conversa més amable i com aquell que rès, et fa plantar cara a les coses més importants de la vida sense ni un bri de trivialitat; la veu se li fa més forta quan parla de l'orgull de ser una dona comunista des de ben jove, el gest s'ennobleix quan recorda com se'n sentia d'inquebrantable a Ravensbruck (i pesava poc més de 30 kilos) i el mirar es fa més fosc però la rialla esclata quan recorda la por que sentien ella i les seves companyes en el camp de concentració i el riure era l'aliment que les feia fortes... Resistent en el camp, resistent a la vida, la Neus serà la gran protagonista de la propera diada de Sant Jordi. Quina sort que en haver estat nomenada CATALANA DE L´ANY per votació popular moltes persones que no l'haurien conegut d'altra manera podran ara saber qui és aquesta dona menuda que parla amb la raó de la història i camina molt poc a poc, aprofondint a cada pas en la seva inquebrantable coherència.

De fons, es sentia a la televisió la bona notícia de que el PSOE i Izquierda Unida s'havien posat d'acord per declartar il.legítims els tribunals franquistes i les seves condemnes, i Gaspar Llamazares ho valorava com un primer pas per desbloquejar la "Llei de la Memòria Històrica". Tant de bo! Estic segura que a cap poble se'l pot obligar a oblidar la seva història i que és un exercici democràtic fonamental condemnar els seus opressors. Desprès, segurament, a la televisió tonarien a parlar del gol de Messi; peró mentrestant, al meu costat, seia somrient la Neus Català, la memòria històrica feta dona.