punts de vista

Celebrant la insòlita oportunitat que ha permès recuperar l’autonomia de l’Ulster (tot i els reptes que haurà de fer front) penso en l'encert de la iniciativa Universitat per la Pau i el Diàleg que estan impulsant un conjunt d'ex-rectors i una ex-rectora i tot un seguit de persones demòcrates que tenen relació amb el món universitari. (Veure http://unipaudialeg.blogspot.com/2007/04/prova.html). Les diferències de talla política semblen evidents entre els protagonistes d’ahir al Palau d’Stormont i els que a l’Estat s’anomenen dirigents polítics amb vocació prepotent d’imposar la història mentre es limiten a aplaudir o dissimular declaracions passades per vi i cercar les 7 errades a llistes electorals basques.
Crec que el dia 8 de maig va representar una fita històrica perquè a més de l’innegable avenç polític hi ha un suport financer fonamental del Tresor del Regne Unit de 51.500 milions d’euros per als propers quatre anys, que permetran fer realitat polítiques socials i econòmiques urgents, més un fons extra de 1.500 milions, 600 dels quals provenen del Govern irlandès per a infrastructures.
La qüestió del finançament no és de cap manera una qüestió menor. Vaig entendre que era així fa molt de temps, llegint precisament una altra persona que per diferents motius també ocupa titulars de premsa aquests dies: Pasqual Maragall. Val la pena recuperar uns breus trets del seu pensament que no sembla haver canviat gaire en els darrers trenta anys --i això no és dolent, digui el que digui alguna "promesa" que es fa massa eterna del PP.

Maragall, per exemple, en un treball col•lectiu de 1977 preveia “l’aparició de contradiccions entre l’afirmació nacional de les nacionalitats secularment oprimides i la voluntat de l’autogovern local.” I més endavant seguia dient que no tenia sentit sacrificar l’autonomia nacional a una política estatal uniformista i centralizadora, ni tampoc (força oportú recordar-ho en aquests dies de pre-campanya municipal) l’existència d’ajuntaments sense atribucions ni recursos, ja que això equival al desgovern local. Posteriorment, en un treball titulat “Federalismo y Gobierno local”, propugnava recuperar el municipalisme no solament com escola de democràcia i de política, sinó també com a doctrina política bàsica, posant de manifest una influència de les idees de Pi i Margall, massa desconegudes en els nostres dies encara que semblen força útils per a les esquerres transformadores.

Dissortadament, en una visió optimista del futur que l’actualitat desmenteix, Pasqual Maragall, el 1987, es declarava convençut que la Constitució --en lectura federalista i en benefici dels ciutadans i ciutadanes-- permetia que quedessin en segon terme les qüestions essencialistes de qui som? què som? que hauríem pogut ser? per situar la polèmica “en el terreny molt més humil però molt més pràctic de les qüestions operatives: qui fa què? qui ho paga? qui ho inspecciona?". És a dir –i això és de collita meva-- en el terreny de les polítiques públiques i en l’administració del que hauria de ser una democràcia econòmica i social.

No cal dir que des d’aquell breu article ha plogut força, i en tant que els defensors de la Constitució es posen dels nervis quan es parla de l'Estatut, el federalisme i l'estat plurinacional, no reconeixen que el grau de compliment de la mateixa Constitució és força galdós en qüestions tant importants com l’article 35 sobre el dret al treball, remuneració suficient i no discriminació per sexe, i l’article 43, sobre protecció de la salut, article 45 sobre medi ambient i el 47 sobre el “dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat...” I així podríem anar seguint amb els articles dels drets socials i econòmics.

El que crec que s’ha entès a Irlanda del Nord és que la pau és el camí, i que calen uns mínims d’igualtat, cal l’existència d’una democràcia econòmica i social no necessàriament opulenta sinó bàsicament equitativa, perquè la vida democràtica en sentit polític i l’auto-govern, puguin prosperar. I sense cap renúncia política, com ahir Martin McGuinness, en nom del Sinn Fein, va declarar.