punts de vista

He fet una ullada als diaris: he vist les previsions electorals del PP a Madrid, he llegit a Jordi Barbeta que per no donar arguments polítics sobre ICV-EUiA prefereix fer suggeriments que potser li ha inspirat algú de la seva família política i finalment he llegit una anàlisi de les eleccions del proper diumenge a El País que serveix de molt poc a la democràcia comparant les municipals a les fires de poble (l’autor d’aquesta “boutade” parla de les aceres en mal estat d’on ara viu però calla sobre el mal servei i pèssim comportament d’Endesa, on sí podria fer-hi alguna cosa). El meu mal humor ha arribat al límit en llegir els comentaris d’Aznar, des de la Fundació FAES, i les repeticions que en els seus deplorables i enfadosos estils en fan Acebes i Rajoy... Aquesta gent s’entesta en que representi un seriós problema de salut llegir els diaris, i sigui tasca impossible viure en aquest país de forma relaxada... Per compensar la mala maror impresa he pogut somriure amb en Queco Novell i aprendre alguna cosa de profit amb l’article del Dr. Fabián Estapé.
Les eleccions no posen només a la vista les debilitats de les persones que es dediquen a la política: també queden retratades les que fan el seguiment de la campanya, les que pretenen fer-ne l’anàlisi i les que dirigeixen les línies editorials de cada diari. Per exemple, sense seguir-ho de forma exhaustiva, m’ha semblat veure una conxorxa contra el candidat a l’alcaldia de Madrid, Miguel Sebastian i l'exagerada polseguera que han aixecat les seves preguntes en el debat a Gallardón. Conxorxa que arriba –o potser té el seu inici—en el secretari d’organizació del PSOE, José Blanco. Si fos veritat, m’agradaria saber quin és el “pla B” de les persones que des del PSOE col•laboren a fer caure un suport fonamental de José Luís Rodríguez Zapatero, encara que personalment no entendré mai que sortís indemne de la traïció de Tamayo i la senyora Saez a les passades eleccions autonòmiques... d’aquelles pluges en venen ara aquestes anunciades majories més absolutes per a “la más tonta de las primas”, com hi ha que assegura que n’hi deia el poeta Jaime Gil de Biedma...

Aquests dies afloren les “dues ànimes” de partits i coalicions i no sols en el PSOE o a CIU. Quan aquestes ànimes tenen esperit caïnita, els diaris ho aprofiten per augmentar les tirades. En canvi, no deu vendre presentar la política des dels ulls de les dones que volen canviar-la i per això s’esforcen per enfosquir Inès Sabanés o Glòria Marcos, trivialitzen Imma Mayol, o s’estavellen amb Rosa Aguilar. Com val la pena repetir des del feminisme i les esquerres: la política pot canviar algunes dones, però moltes dones poden canviar la política.