punts de vista

Orientar-se en els espais polítics sembla ser un repte important, sobre tot si volem fugir de la simplificació —i l’indubtable empobriment— d’entendre els espais polítics en clau electoral. Per exemple, les dretes d’aquest país semblen no tenir cap altra punt de programa polític que responsabilitzar Rodríguez Zapatero de tots els mals, en especial, el terrorisme, quan a França el president electe Sarcozy s’esforça per formar un govern que aparentment “trenca esquemes” quan pot ser sobre tot una manera d’estendre fum ideològic i assegurar una àmplia victòria personal i pel seu partit a les properes legislatives.
Qualsevol falsa concessió a la "modernitat" en el sentit d’acceptar l’afirmació agosarada que en temps de globalització, de les noves tecnologies i la nova economia no té sentit parlar de diferències polítiques ni classes socials, com si l’explotació i les desigualtats fossin coses del passat quan són més grans que mai, fa perdre coherència i espai propi a les esquerres. Accepto el risc de l’esquematisme, però potser calen algunes orientacions bàsiques per no perdre’s en gestos, notícies i declaracions que a vegades tendeixen més a confondre que aclarir les posicions. Per exemple, no estaria de més poder trobar de tant en tant una presa de posició clara sobre l’explotació d’uns ésser humans per uns altres i les desigualtats que d’aquest fet se’n deriven. Fins i tot quan es parla dels estralls ecològics, de la desigualtat de les dones (darrera dada: l’acomiadament improcedent, però tanmateix real, d’una proporció massa gran de dones embarassades...) sempre sembla quedar un pas per fer per unir les lluites concretes a la gran narrativa emancipatòria.
I la definició és necessària donada la impossibilitat lògica de qualsevol centre, tot i que els partidaris de crear aquesta il•lusió s’entesten en fer-nos perdre horitzó polític i eliminar qualsevol possibilitat de perspectiva. Aquesta consideració pot estendre’s fins a les noves "terceres vies" del nostre temps, les que parlaven fins fa poc d’equidistàncies, o les que volen combinar les polítiques d’acumulació amb les de legitimació, amb data de caducitat garantida. En paraules dels clàssics, tots aquells que "volen perpetuar les condicions de vida de la societat moderna però sense les lluites i els perills que d’elles en sorgeixen. Volen perpetuar la societat actual però sense els elements que la revolucionen i descomponen. Volen la burgesia sense el proletariat".
Si interessa, seguirem....