punts de vista

A punt de començar la jornada de reflexió proposo uns quans punts que em semblen útils: el primer, que les eleccions són només un moment més de la lluita de classes, fins i tot en el més petit dels municipis.
El segon, com ja els clàssics ens han advertit, que qui té el poder i fa bons negocis amb l’especulació, la corrupció i el clientelisme difícilment el cedirà de forma versallesca. Per això sembla tant important que la dreta perdi posicions a Navarra, Canàries i especialment a les Balears, on podria tornar a formar-se un govern d'esquerres.
El tercer, que si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha corruptors: és a dir, interessos que no es voten ni es controlen però que volen estar ben representats a qualsevol cambra, amb poder decisori. Un exemple en serien les declaracions de Bernie Ecclestone, protector de la família Agag-Aznar, sobre el circuit de fòrmula 1 a València sempre que continuï sent una comunitat pepera. Tot i així, encara quedem lluny dels Estats Units, on els grans interessos econòmics no es limiten a finançar diputats, sinó que ja entren directament a la subhasta per la Presidència.
El quart és que hi ha massa diputats complaguts amb la idea de pertànyer a la "classe política". De fet, quan són persones d'esquerres el contrasentit no pot ser més gran, ja que una suposada "classe política" per sobre de les classes socials significa tot el contrari de les idees que ideològicament i democràticament diuen representar.
El cinqué, és que cal alguna cosa més que una participació real els 365 dies de l'any per reforçar la credibilitat del sistema polític i allunyar-nos d'abstencions vergonyoses. Això vol dir assumir el repte de demostrar que “no tots els polítics són iguals” perquè les esquerres no sols no són corruptes sinò que no es creuen que hi ha conflicte entre equitat i eficiència, que la gestió no pot mai imposar-se a la política, i que a la reducció del dèficit no es pot sacrificar mai ni el benestar de les persones, ni les polítiques "amigues de les dones", ni les conquestes obreres.
Finalment, potser cal anar pensant en mesures reals de control democràtic, en uns mitjans de comunicació públics al servei també de qui no té veu, i en fer de l'ética un exercici polític i democràtic de cada dia.