punts de vista

Una primera impressió, encara sota el fort impacte de la gran abstenció a Catalunya: no s’hi val que hagi fet sol, que les platges estaven plenes; no consola tampoc que, en el seu conjunt, les esquerres hagin guanyat les eleccions a Catalunya: avui hem viscut una jornada que representa l’exclusió política d’una part massa gran de la ciutadania. Recordo una paradoxa –per altra banda, força lúcida—de Pierre Bourdieu en el sentit que una de les estratègies dels professionals de la política és el desenvolupament de la política de despolitització. Segons el sociòleg, la despolitització pot raure tant en l’impuls clar i conscient de l’abstenció política com en l’exercici de la delegació i la representació gairebé esotèrica de la política, reduint-la tant sols a un afer que sols entenen els professionals que s’hi dediquen. A Catalunya la despolitització també ha estat present en el vot de la por inmotivada, en el xovinisme pre-feixista, en la negació del vot a les persones immigrades que estan comformant la nova classe obrera de Catalunya (creen riquesa per als de sempre, estimen el país d'acollida, però els hi neguen drets fonamentals.)
Una abstenció d’entorn al 50% indica que la democràcia no té bona salut, sobre tot si els que han decidit no anar votar no són precisament els que millor viuen, o els que tenen un nivell més alt de formació o de cultura. I unes paperetes en blanc que representen el 4% de la participació és un senyal d'alarma difícil de no sentir. Per altra banda, a manca d’una anàlisi més acurada sobre participació, he vist les imatges dels mitjans que recollien una proporció molt més gran de votants d’una certa edat que no pas joves. I per la participació per barris que es va desenvolupant, sembla que també ha votat molt més la gent benestant. Caldrà pensar en les barreres socials que també existeixen a l’hora d’acostar-se a les urnes....
Encara que en el seu conjunt les esquerres es mantinguin en majoria, encara que a les municipals hi hagi llistes locals de tots colors, desprès d’aquestes eleccions crec que s’ha incrementat el grau de monopoli dels professionals de la política… i el monopoli té el perill de portar a fer creure que la política és propietat dels polítics. Moltes vegades –i en aquestes eleccions ho hem vist—els polítics pensaven més en els seus oponents que en els ciutadans i ciutadanes.
Estic sentint les reaccions dels polítics a la televisió. Amb l’excepció d’Imma Mayol, els altres dirigents estant parlant més per la seva clientela que per la ciutadania... Com diria en Lluis Llach, no és això, companys, no és això....