punts de vista

Amb molt poques dones i una edat més que respectable de les persones assistents, el Cercle d’Economia està reunit a Sitges fent explícita la seva valoració de les passades eleccions. 400 assistents, entre grans empresaris catalans, dirigents d’empresa i economistes assalariats amb més o menys prestigi varen escoltar complaguts el passat dijous el discurs d’un Rajoy moderat i en plena campanya electoral pel 2008, prometent infrastructures i menys impostos pels rics amb la rebaixa dels que paguen les empreses i la supressió dels impostos de successió, donacions i patrimoni… No es va oblidar de "la liberalización y la unidad de mercado" ni del “bla bla bla” obligat sobre les exigències de la globalització. És a dir, Rajoy va dir el que els empresaris volien, va prometre el de sempre, i en el to moderat que els empresaris del Cercle prefereixen quan no escolten a Wagner. Va fer a més la concreció que més els interessava: la futura privatització de la gestió de l’aeroport… Rajoy, a més, s’ha convertit a la participació, i a Sitges es va comprometre a obrir el programa del PP a totes les aportacions que els empresaris considerin oportunes…
Ahir matí el president Montilla va ser presentat per José Manuel Lara Bosch amb molta més cordialitat de la que l’any passat havia estat tractat el President Maragall. Lara li agraïa que transmetés serenitat, que en el seu Govern “es mana” i en resum, que el que havien demanat l’any passat d’un “Govern estable y predecible” era el que ara tenia el país, i que d’això tot el país havia d’estar-ne satisfet, però sobre tot el Cercle d’Economia i el senyor Lara. Aquesta presentació, que és més insult que amabilitat perquè els presidents de Catalunya arriben a ser-ho per via democràtica i no perquè agradin al senyor Lara (o com a mínim, això espero) va donar pas a la intervenció del president Montilla i a les promeses que s’estaven esperant: La “imprescindible” participació del sector privat i de la Generalitat a la gestió de l ‘aeroport d’ El Prat, i "un pla de 30 mesures per eliminar càrregues administratives de les empreses quan es relacionen amb l’Administració", la reforma del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, per a l’impuls de la política de I+ D+ i del Govern.
El president Montilla va fer l’obligat reconeixement de la funció de les pimes a Catalunya però sobre tot va animar a crear multinacionals “catalanes”. Pel que fa a la política catalana, es va comprometre amb el desplegament de l’Estatut i va expressar la seva confiança en que els empresaris del Cercle li donarien suport. Fent un balanç, el President Montilla no va prometre tant com Rajoy, i segurament per això els capitans d’empresa el van acomiadar, segons diu La Vanguardia, amb aplaudiments mesurats.
En canvi, José Manuel Lara estava exaltat i cofoi: Gràcies al Cercle, als seus amics i assalariats, a l’editorial Planeta, a Vueling i a ell Catalunya tornava a ser un oasis dins l’Estat. Aquest any sí que era feliç perquè ningú havia esbroncat a Rajoy, perquè en Maragall ja no hi era (potser des del Cercle d’Economia es felicitaven per si alguna cosa hi havien tingut a veure) " i perquè el president Montilla havia resultat també a Sitges “predecible” . L’alegria de Lara, però no era massa compartida, i sembla que una de les poques rialles la va provocar l’economista en cap i president del Morgan Stanley a Asia, quan algú va comentar que l’economia estava en un moment dolç i era el somni de qualsevol economista. Stephen Roach va contestar que ell no dormia perquè “si vostès sabessin el que jo sé del món, també vostès tindrien insomni.”
A mi que estic segura em neguitegen i preocupen altres coses que al president del Morgan Stanley (a Àsia) em costarà més de dormir desprès de llegir tot el que s’està cuinant, sense cap rubor, al Cercle d’Economia a Sitges.