punts de vista

El G8 reunit a Rostock es reparteix el poder de la globalització (més aviat entre Bush i Putin, amb Merkel, Blair i Sarkozy de "valets de chambre" i la resta fent de convidats de pedra) i ens porta de bell nou a Europa la "guerra de les galàxies" de Reagan en versió texana, mentre les indústries armamentistes es freguen les mans perquè s'acosten de nou temps de tanta feina com els de la guerra freda. Com a contrapunt, voldria recordar la vinculació de les dones en la lluita pels seus drets i per la pau. Una icona en seria Bertha von Sutton, l'autora de "Entregueu les armes" i premi Nobel de la Pau el 1906, però també la filòsofa Simone Weil, antimilitarista convençuda, brigadista i resistent. La seva clarividència queda demostrada en unes quantes línees del seu assaig antimilitarista de 1937 "Ne recommençons pas la guerre de Troie":

“El que un país en diu interessos econòmics vitals
no són les coses que permeten viure als seus ciutadans,
sinó les que li permeten fer la guerra;
és molt més probable que sigui el petroli que no el blat
la causa d’un conflicte internacional.
Així, quan es fa la guerra és amb l’objectiu
De salvaguardar o incrementar la pròpia capacitat de fer la guerra.”

I fent un salt fins a les organitzacions de dones, cal recordar a la sociòloga Jane Addams, Premi Nobel de la Pau del 1931 i presidenta de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat, que en la declaració dels seus Principis i Polítiques diu: "La pau és més que l’absència de guerra i el manteniment de l’ordre per la força. La pau exigeix que s’utilitzin mitjans no violents a la resolució dels conflictes i a la construcció d’institucions per al desenvolupament del món i la comunitat mundial." La WILPF creu que per aconseguir la llibertat i la justícia en el propi país i relacions pacífiques amb els altres països s'ha de construir una societat lliure d’explotació i “transformar el sistema econòmic en direcció de la justícia social.” En opinió d’aquesta antecessora digníssima de les ONG’s actuals, la pau i la llibertat són indivisibles, però es tracta d'una llibertat que significa drets i responsabilitats iguals per a tots sota un sistema de llei basat en la justícia. I això inclou "el dret a un govern que respongui a la voluntat i a les necessitats del poble, i a ser lliures del jou polític o econòmic. ...”

La vinculació de la lluita per la pau i la justícia social és una constant dels escrits de les dones i les seves organitzacions. I també la preocupació per les persones més débils. En aquest sentit, la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides es deu en bona mesura a Graça Machel, que va posar especial énfasi en la infància i en les dones.

Desprès de Rostock em sembla que torna a ser important el llibre "Women, War, Peace", editat per la Unifem el 2002, on es donen més arguments per demostrar els vincles existents entre les dones i la necessitat de pau. Entre les dades que hi podem trobar es recorda que les guerres de començament de segle XX suposaven només un 5% de mort de civils. A la IGM el percentatge va arribar al 15%, al 65% en la IIGM. Però en els anys 90 es calculava que sobrepassava el 80%. El percentatge, a l'actual guerra d'Irak, és encara superior. I això vol dir que no ens podem creure mai més que “la guerra és cosa d’homes”. Però el que posa de manifest el llibre d'Unifem és que hi ha també un biaix de gènere en com es mort i es pateixen les guerres.
Els 10 temes de gènere en que les expertes del Consell de Seguretat han treballat són:

1.- Violència contra les dones –especialment incrementada en temps de guerra.
2.- Paper de les dones en els desplaçaments de població—on les dones no deixen d’assumir tasques de cura en els desplaçaments, camps de refugiats, etc.
3.- Salut, en especial en els aspectes de salut bàsica i de la reproducció.
4.- SIDA.- Hi ha moltes més infeccions de dones, moltes d’elles expresses.
5.- Marginació en l’organització de la pau.
6.- Planificació de la pau sense perspectiva de gènere. Tenir presents les idees que fa tants anys repeteixen les dones sobre com assegurar la pau.
7.- Justícia i demanda de responsabilitats.- La impunitat dels crims contra les dones és manifesta.
8.- Mitjans de comunicació.- S’ha d’explicar la realitat de les dones més enllà de l’estereotip d’heroïna o víctima, o objecte sexual.
9.- Reconstrucció. (Què s’ha de construir abans: un oleoducte o la xarxa d’aigua corrent i clavegueram?). Accés a la terra, a recursos productius, a un treball digne.
10.- Prevenció. Les dones han de tenir accés als programes de desmovilització, reinserció, etc., Però s’ha de millorar les seves formes de participació. Una societat que utilitza i esclavitza les dones té moltes més probabilitats de ser una societat violenta, injusta, bel•licista. De fet, el que cal fer és més visible la lluita de les dones prevenint efectivament la pau, preparant la pau, combatent les guerres.

Elizabeth Rehn i Ellen Johson Sirleaf, les autores del llibre, conclouen en el seu estudi que: “El que va canviar desprès de l’11 de setembre és tant important com el que no va canviar. Cada dia segueixen morint en el món 35.000 nens menors de cinc anys de malalties que es poden evitar, l’onze de setembre, i el 12 de setembre, i cada dia... i s’estén l’epidèmia del SIDA , i la presa de decisions sobre els temes de pau i seguretat segueix en mans d’homes....”

Quan les conferències del G8 --i especialment la de Rostock-- representen fracassos per les polítiques del medi però permeten arribar a bons acords sobre desplegament d'armes, intentant aconseguir que les persones visquin atemorides i la propaganda s’entesta a repetir que cal prioritzar la lluita contra el terrorisme perque tot ha canviat desprès de l’onze de setembre del 2001, el llibre publicat per UNIFEM posa de relleu també el terrorisme quotidià i l'altra cara del terrorisme de les guerres "alliberadores" . Una lectura molt recomanable.