punts de vista

La Maribel Nogué, ciutadana dempeus de l'Anoia, acaba de publicar un article a que m'ha interessat molt: Sota el títol de "Potser ens volen a les fosques" la Maribel diu, entre altres coses, que

"L’esquelet d’un país són les seves infrastructures, i si ens preocupa més si tindrem o no competències de l’aeroport de Barcelona o bé per on passarà l’AVE que allò que preocupa realment la gent, podem quedar-nos amb els ossos a les mans encara que no n’hi manqui cap. Els serveis públics són i han de ser això,serveis i públics, per això és correcte que la població es dirigeixi als governants en demanda de resposta i solucions. Però diguem les coses pel seu nom: tenim un servei de subministrament i distribució,tant en alta com en baixa tensió, que estan privatitzats,que pertanyen a empreses gestionades amb criteris empresarials que actuen a la pràctica en règim de monopoli, sense competència. Jordi Miralles, vice-president del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, hi afegia: “Quan es privatitza un sector estratègic sempre hi ha uns guanyadors: gent com vostès (referint-se als representants de les companyies elèctriques) i molts d’afectats negativament, ja que aconsegueixen una relació directa entre milions de beneficis econòmics i milions de persones maltractades pel deteriorament del servei que presten”.
És un exemple clar de que “qui paga no mana”. Ens cal un canvi de model energètic pensant en els persones, el territori i en l’economia del país. (...) I a les fosques, culturalment parlant, sembla que ens volen deixar amb el cessament de l’escriptora catalana Rosa Regàs al capdavant de la Biblioteca Nacional. Han volgut desprestigiar-la amb difamacions sospitosament intencionades: des d’una relació causa-efecte es pretén desacreditar-la per la suposada incapacitat de les dones per a la gestió; com a catalana que és, i no pas contra ningú, malgrat l’exili, la por, el dolor, la Memòria i el seu amor per les altres cultures; com a republicana, que no és solament nostàlgia d’un sistema de valors, sinó la confiança que la ciutadania trobarà, tard o d’hora, un sistema on la ciutadania no tingui servituds a mandataris per nissaga.(...)"

I recomano també el documentat comentari de l'Àngels Pedrazuela, bibliotecària de la UB, al post anterior. En concret, destaco aquestes paraules: "La meva opinió és que és molt trist veure una biblioteca com la Nacional de Madrid, completament buida, amb sales per investigadors que no s’omplen mai, control d’entrada estrictíssim exclusivament per estudiosos i això era la BN abans que Rosa Regàs se’n fes càrrec.
M’emprenyen els robatoris i molt perquè aquests incunables son insubstituïbles i són part del nostre patrimoni cultural. Tanmateix, una política d’obertura i democratització té els seus riscs. (...) Ara bé, no sembla que aquest episodi en concret pugui qüestionar el conjunt de la gestió i el programa de millores que s’estava duent a terme. (...) Tot plegat fa pensar més en un enfrontament polític, en el context de l'actual viatge "al centre" emprés pel PSOE,(cal recordar algunes crítiques recents de Regàs al partit governant) que no pas en una qüestió de competència professional, per no entrar en els possibles biaixos sexistes de l’afer."

Finalment, crec que l'aspecte polític de la "dimissió" queda encara més clara desprès de sentir l'entrevista feta a la Rosa Regàs el passat mes de maig sobre la família, l'esglèsia i altres temes sobre els que la Rosa no es mossega la llengua, i que us recomano reproduir si encara no ho heu fet: