punts de vista

Un  equip d'especialistes en Medicina Preventiva, Salut Pública i laboral i desigualtats de gènere i de classe (Lucia Artacoz, Carme Borrell, Lorena Cascant, Imma Cortès i Vicenta Escribà-Agüir) han realitzat un magnífic estudi publicat al "Scandinavian Journal of Work, Environment & Health" sobre l’efecte de les llargues jornades de treball a la salut de les persones, demostrant de forma consistent que poden associar-se a problemes de salut mental, hipertensió arterial, insatisfacció laboral, tabaquisme, sedentarisme en el temps d’oci i dormir poques hores. És a dir: la jornada de treball extensa afecta directament la salut i els hàbits relacionats amb la salut. Les autores van més enllà de recomanar com a mesura bàsica –i moltes vegades única-- la reducció de jornada, ja que en el cas de les dones cal prendre també en consideració l’exposició continuada a condicions de treball deficients i el treball domèstic. Personalment he tingut la sort de poder comprovar que per a Lucia Artacoz --una gran professional i una gran amiga--  la perspectiva de gènere és fonamental i contribueix de forma decisiva a entendre la realitat.
Per exemple, a l'estudi es té en compte si la llarga jornada és fa per elecció de la persona treballadora o no. En aquest sentit, molts professionals d’alta qualificació poden triar perquè el seu treball és creatiu i suposa gratificació i reconeixement. En canvi, les persones poc qualificades o amb dificultats econòmiques es poden veure obligades a fer llargues jornades per pressió de l’empresa o per necessitat econòmica. Els resultats demostren que en tant que els homes amb un alt status laboral solen treballar més de 40 hores a la setmana amb un alt nivell de benestar personal, en el cas de les dones les jornades extenses van lligades a situacions de vulnerabilitat (status laboral baix, dones separades o divorciades).
El fet és que els resultats obtinguts han estat més consistents del que s’esperava i permeten introduir una nova dimensió del risc que suposa la llarga jornada: no només pot representar un grau d’explotació més gran, sinó que també es vincula amb problemes de salut seriosos.  Per això es recomana, en base a les dades de l’estudi, intervenir amb polítiques de salut laboral des d’una perspectiva de gènere en tres sectors de forma més urgent: el comerç, la indústria hotelera i la neteja d’edificis.

Lucia Artacoz, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona,  és també una de les inspiradores i redactores imprescindibles de La Carta de Barcelona sobre Salut i Precarietat que podeu veure a:

http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2007/06/30/carta-de-barcelona-sobre-precarietat-i-salut

Al respecte, el Dr. Fabià Estapé va publicar a La Vanguardia, celebrant la Carta i citant a Karl Marx, que "La humanidad sólo percibe la entidad de un problema cuando dispone ya de los medios para resolverlo (...)" i més endavant afegia: "Las conclusiones de la Carta de Barcelona constituyen una serie de compromisos a favor de la salud y contra la precariedad y abogan por intervenciones en los debates sobre salud laboral y pública(...)"  En aquest sentit,  intervencions de solvència con les de la Lucía Artacoz i les seves companyes han mantingut el compromís que demanava el Dr. Estapé amb excel.lent "cum laude".