PROPOSTA DE CONCRECIÓ
Aquesta mitjanit ha començat formalment la campanya electoral. Tot i així, ja fa dies que els partits i coalicions parlen com un dels seus grans eixos d'actuació les polítiques per a les persones i la millora del seu benestar. A vegades, pel meu gust, de manera massa abstracte i indefinida. Altres vegades comprometent-se a fer coses en dates que queden massa lluny ( i ja en sabem prou de la fragilitat de la memòria!).
Doncs bé, en aquesta campanya hi ha una oportunitat per demostrar que s'està a favor de mesures reals i concretes per millorar la qualitat de vida d'un col•lectiu important de persones malaltes: em refereixo a les que pateixen fibromialgia i la síndrome de la fatiga crònica i que tenen serioses limitacions per rebre atenció pública de qualitat, entre molts altres entrebancs que les deixa sense ajuda mèdica efectiva o les converteix --si tenen mitjans-- en consumidores obligades del sector privat de salut.
Proposta: La ILP que va presentar la Comissió Promotora i que va recollir 140.000 signatures de suport ja ha superat tots els tràmits i es veurà en el Parlament en dates molt properes: possiblement entorn a la jornada mundial d'aquestes malalties que es celebra el 12 de maig. Una bona manera de parlar en concret de polítiques de salut per a fer front a les necessitats reals de les persones podria ser que, a l'hora de fer campanya, els dirigents de cada grup polític es comprometessin a donar suport –i a que el seu Grup defensi en el Parlament de Catalunya-- els continguts fonamentals de la Iniciativa Legislativa Popular que podeu trobar, juntament amb documents explicatius i el llistat de suports i adhesions, a http://www.ilp-fm-sfc.info/
No dubteu en recolzar la ILP perquè en depèn una millora important de les condicions de salut i benestar de moltes persones malaltes i les seves famílies, com podeu veure en el video:
L'interès general és també la suma dels interessos de la ciutadania, i en aquest cas, tindria la sensibilitat de recollir les necessitats d'unes persones que s'ho mereixen.
La Tafanera
del.icio.us
Àngels Martínez i Castells.
Sóc dona, d'esquerres, professora, economista i algunes coses més...
Esperamos que nuestros gobernantes se interesen por nuestra extrema situación que vivímos tantos catalanes con fibro o el SFC. Sí, estoy de acuerdo de que cada grupo parlamentario se pronuncie.
Queremos saber qué ideas tiene cada uno.
Teresa, enferma del SFC
Per començar voldria felicitar en Jordi i l’Anna per la carta que en defensa dels malalts han adreçat a l’Antoni Bassas. Culpidora i real. El passat mes de juliol, quan es va publicar en aquest mateix bloc la notícia de la presentació de l’Iniciativa Legislativa Popular per a l’atenció de la Fibromiàlgia i el Síndrome de Fatiga Crònica, ja vaig deixar escrites quatre ratlles en resposta a un comentari desafortunat d’un company. Mig any després, continuen de rabiosa actualitat. Res ha canviat. Deia:
“Si aquesta ILP com a tal no és revalidada al Parlament, serà perquè gent “d’esquerres” com tu hi votaran en contra, menyspreant l’esforç per a canviar les coses de les persones que l’han impulsat i en contra de la voluntat de més de 140.000 persones que reclamen que aquests malalts siguin atesos mèdica i socialment amb dignitat. No es demana un model d’atenció diferent al que hi ha establert per a la resta de malalties. Ans al contrari, es demana tenir accés a metges especialistes com hi té accés tot altre malalt que de cop veu com la seva vida s’ensorra estrepitosament i amb prou feines és capaç de valdre’s per les coses més bàsiques de la vida quotidiana. I encara et diré més, també és demanen aquestes unitats d’expertesa per a protegir aquets malats dels sapastres que encara hi ha, que creuen que aquestes malalties son del àmbit de salut mental, i segueixen entossudits a intoxicar els pacients a cop d’antidepressius, hipnòtics i demés arsenal psiquiàtric, tot i que veuen que així no aconsegueixen cap millora pel malalt.
Per humanitat i per dignitat, tots els que ens movem en l’àmbit de la salut, hauríem de recolzar amb veu alta, aquesta ILP.”
Ara només afegiría, que també tots els que es mouen en l’àmbit de la política, i per tant tenen en les seves mans la possibilitat de canviar i millorar les coses, haurien de recolzar amb veu ben alta, aquesta ILP.
La mayoria de partidos politicos han presentado en alguna ocasión proposiciones no de ley para apoyar la atención de estos enfermos, ahora tienen en sus manos demostar que no era un paripé y que refrendan democraticamente una necesidad que se pide con justicia y suficiencia la ciudadanía.
saludos
Hola Àngels, estic d'acord en que cal un compromís seriós de la gent d'esquerres amb les malalties cròniques poc conegudes i insuficientment reconegudes. Jo tinc dos casos familiars, el meu cunyat, marit de la meva germana té esclerosis múltiple i la meva altra cunyada, la germana de la Pauli, la meva companya, té fatiga crònica. Bé se que son dues coses diferents, però representen problemàtiques familiars complexes. Tens tot el meu compromís dins la meva modesta representativitat com a candidat, però vull que sàpigues que treballaré en aquesta línia. El Gaspar m'explicava com en els darrers pressupostos van barallar-se amb el PSOE per poder posar 900 milions d'euros per la Llei de Dependència (ells volien menys), i ara veiem com fan propostes tipus "400 euros" que en representen 5000 a l'any. Crec que sense nosaltres tot es més difícil, i amb nosaltres hi ha lluita i esperança.
Joan Josep Nuet
Hola,
Puc afirmar que els grups parlamentaris que conformen l'oposició en el Parlament de Catalunya, en cas d'una eventual presentació d'una esmena a la totalitat vers la ILP actualment en tràmit al Parlament, amb l'informació de que disposo a dia d'avui, hi votarien en contra.
Salutacions
Jordi,
Muy bien lo que dices de la oposición, pero, ¿qué votará ERC? ¿e Inicitiva? ¿y los dos paralentarios de EUiA? ¿y Manuela de Madre? Habrá que estar bien pendientes de todos para ver quién vota qué.
¡Felicitats a los familiares que están haciendo un trabajo fenomenal!
Amapola
Salut.
El tema ILP demostra clarament que estem a una falsa democràcia, la democràcia burgesa, on el fer política oficial vol dir saber fer el teatre de la política. Els problemes reals de la gent sols els hi serveixen per manipular, no volen resoldre'ls.
Això també ho fan lamentablement alguns dels que encara es diuen comunistes (a pesar de que fa temps que han deixat de lluitar clarament contra el capitalisme).
Agraeixo molt els comentaris rebuts, i espero seguir-ne rebent més, perquè cal que el debat sobre la ILP estigui ben present en aquestes dates, i convido a qui vulgui o pugui ajudar a fer-ne difussió i a seguir participant. Tanmateix, crec que la ILP té poc a veure amb el comunisme, sinó amb la dignitat, el joc net, la sensibilitat cap a les persones que pateixen, la voluntat de fer polítiques de salut que realment siguin útils, i aconseguir per a tothom --sense exclusió pel tipus de malaltia-- un servei públic de qualitat. És un dret de ciutadania que es pot i s'ha d'assolir ara i aquí, i en això hi ha un gran acord que cal enfortir per a que els continguts de la ILP es facin realitat. El Dr. Fabian Estape, des de Leon, em demana que digui que està amb nosaltres, i que, a més, "ell també vol ser atès per Montes"...
Creo que los dos comentarios previos, el de Quim Boix y el de Angels tienen puntos importantes. Los que firmamos la ILP y estamos enfermos lo hicímos porque necesitamos desesperadamente poder tener acceso a un especialista. Pero ahora vemos que es mucho más que eso. A lo mejor, sin darnos cuenta, estamos poniendo en evidencia que esta "democracia" aún huele a otros tiempos. Parece que ante esta ILP a los de la Entesa les molestan los procesos democráticos como esta recogida de 130.000 firmas. Y si hacen una enmienda a la totalidad (si es verdad esos rumores que corren), anulará, como escribió con mucha razón en algú sitio, Pere Comín Oliveres, la ley de ILPs.
¡Qué bien que se hable de todo esto! Cuando nos reunimos con la Consellera Geli hace unos meses para presentarle la ILP nos acusó a gritos de "crear un debate social". Pues tenía razón.
El punto más importante de la ILP es que los pacientes FM o SFC sean diagnosticados en unidades especializadas y sus tratamiento pautados y seguidos por esos especialistas. Esto contrasta con lo que quiere hacer la Geli, de que nos diagnostiquen en Primaria, lo cual no es posible con enfermedades tan complejas y con tratamientos tan individualizados y complicados.
Y las analíticas que necesitamos no las pueden hacer ni interpretar en Primaria. Para saber más sobre el SFC, os invito a ver/escuchar la conferencia de la Dra Rigau en nuestra web: www.ligasfc.org
Que trist que un dret fonamental com és l'atenció a la nostra salut estigui en mans de "politicuchos"que es creuen que ens compraran amb 400 euros a l'any o fent contractes als immigrants!!!!! Qui dona més, senyores i senyors!!!Tot això és un gran teatre d'hipòcrites que em fa replantejar per primera vegada a la vida si voto o no. Per quan pactes d'estat per la sanitat i l'educació? El que si que tinc clar és que la ILP ha de seguir donant guerra malgrat les esmenes a la totalitat, si és que tenen la barra de fer-les.
Jo es que la política la redueixo a qüestions molts simples: atendre els ciutadans, lliurar-los de patiments i oferir-los una certa seguretat física i econòmica.I naturalment, administrar de forma correcta i transparent els ingressos que surten des nostres impostos.Ara sembla que els polítics tinguin com a única finalitat perpetuar-se al poder, sense escoltar els ciutadans.Pateixo la SFC severa i em trobo totalment desatesa i tractada com una presumpta estafadora a la economia nacional, perquè no puc treballar.Em fan sentir totalment culpable d´una malaltía adquirida després d´ un virus...¿perquè?
Els organs avaluadors son de pena...ni coneixen la malaltia que han d´avaluar ni compleixen la normativa que els obliga a raonar les seves decisions, no reconeixen al malalt ni son especialistes en res...¿aixó son garantíes jurídico-administratives pels treballadors malalts? ¿Perquè no els obliguem a que compleixin la normativa i no signin informes i dictamens qui no ha vist ni reconegut al treballador malalt?
La prepotència de Marina Geli s´hauria de penalitzar.La seva obligació es atendre el nostre col.lectiu el millor possible, no mirar cap un altra cantó o fer uns protocols infumables que donen més pena que altre cosa.Els malalts , avui dia ,sabem molt de la nostra malaltia perquè ens informem i llegim els especialistes a nivell nacional i internacional, ja no es ens podem enganyar, com pretenen.
Si us plau, si algú sap de reunions amb els diferens grups polítics i la seva posició respecte a nosaltres, que ens ho fagi saber.Es important votar a qui defensi els nostres drets i ens recolzi, que ja prou hem patit amb tanta incomprensió i manca de voluntat médica i administrativa d´aceptar les nostres limitacions
Montse, muy de acuerdo contigo.
Sólo decirte que sí, que tienen el "morro" para hacer una enmienda a la totalidad. Y de acuerdo de seguir dando guerra. Todas juntas.
Y a mí también se me han quitado las ganas de votar (sobre todo porque tengo que hacer el gran esfuerzo de quitarme el pijama y vestirme y salir y todas esas dificultades que tú seguro que conoces...y todo ese esfuerzo para...esta democracia?).
Quin debat més calentet !! Àngels: el simple fet que aquest article teu hagi generat tanta resposta, polèmica “por supuesto”, és ja un signe inequívoc d’estar en el bon camí. Parlo d la ILP, “por supuesto”.
Si de cas hauríem de superar alguna observació ingènua-interessada-despistada que confon POLÍTICA - polítics amb diputats - escons: o identifica gestió política amb sistemàtiques corrupteles.
Dit això, és evident que la “POLÏTICA” ha d’entrar i actuar i atendre persones malaltes d’aquestes cruels malalties, també !! No es de rebut, en canvi, que aquestes malalties s’utilitzin com arma o instrument per “fer política”, llavors sí politiquería.
Resulta inqüestionable que la democràcia és bona per a la salut. I encara més que sense democràcia participativa no hi ha salut pública, ni tampoc “privada”.
Que, en efecte, la suma d ’interessos de milers de persones s’acosta molt al “interès general”. No confondre amb l’interès del “general”, o de tal o qual jerarca o prohom.
Que com no em cansaré de repetir: “les coses de la salut són massa importants per deixar-les, només, en mans dels sanitaris “...i encara menys dels economistes o dels polítics. Només la suma participativa de persones i disciplines, respectuosa, atenta i integradora i amb capacitat de síntesi pot aportar elements reals d’acció positius per a la salut col·lectiva (i individual que finalment no es pot escapolir)
Toda/os los que sufrimos de FM o Fatiga,sabemos muy bien el mal trato de que nos dispensa la Seguridad Social.
Hace 30 años que sufro de dolores y siempre el trato de los medicos ha sido de no creerme. Hasta ahora no me han creido. Hace 10 meses que estoy de baja.
Mi puesto de trabajo a volado, la incapacidad no la reconocen y hay medicos que cobran mucho dinero a costa de nuestra salut.
Hasta cuanto van a continuar ignorando nuestra enfermedad.
Los politicos no sirven para nada, no creo que nos den soporte.
Es realmente indignante. Leo todos estos comentarios y no puedo por menos que recordar el trato menospreciable del servicio del ICAM,, que no se dignan ni mirarte a los ojos. Alguien tendría que eplicarles lo que es la FM y FC. Quizás si tuvieran alguien cercano en esta situación no dudarian en valorarlo de otra manera.
En definitiva, el ICAm nos envia a trabajar sin contemplaciones, vas a Juicio y te deniegan la incapacidad aunque lleves los mejores informes y para terminar, la empresa te despide.
Todo esto con los dolores machacandote.
Van a tomar conciencia de una vez ????
Hola, bona nit.
M'han comentat que el proper divendres hi haurà un debat a TV, on hi intervidràn les forçes polítiques catalanes.
De ser això cert,no sabeu pas com m'agradaria que algù els fes arribar la necesitat de que els participants, sobre el tema que ens afecta, expliquèssin com a mínim dues coses:
1)com es posicionen en la tramitació de la ILP al Parlament.
2)qué hi diu al seu programa electoral, sobre com fer front a aquestes dolences.
Bona nit a tothom,
Jordi.
TENGO 50 AÑOS, ESCLEROSIS MULTIPLE, FIBROMIALGIA, DISCOPATIA DEGENERATIVA ETC. ETC. TENGO UNA PENSION DE 557€, LOS POLÍTICOS DICEN QUE NINGUNA PENSIÓN TIENE QUE SER MENOR DE 7OO€ MENSUALES, YO ME PREGUNTO: ELLOS SE LO CREEN? PORQUE ME HAN SUBIDO 6 EUROS AL MES, CON ESTA PENSIÓN NADIE PUEDE VIVIR DIGNAMENTE TAL Y COMO ESTA LA VIDA, PAGANDO LUZ, AGUA, GAS, TELÉFONO, HIPOTECA Y QUE COMO?
Nou suport a la ILP.
Avui ha arribat un nou suport a la ILP, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, que mira de millorar l'atenció mèdica als malalts de FM i/o SFC.
Es tracta del Suport de la Universitat Rovira i Virgili.
Ara ja son set, les universitats catalanes que han manifestat la seva voluntat de donar aquest suport a la ILP:
http://fibrofamiliars.nireblog.com/cat/nous-suports
Moltes gràcies a les persones que ho han fet possible.
Jordi.
A Catalunya Ràdio l'Antoni Bassas va llegir una carta a la secció "el defensor de l'oïent". És una carta, que hem preparat uns familiars de malalts de FM i SFC.
Aquest és el text:
La Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica son dues malalties amagades. Tanmateix, son conegudes en el que fa a que moltes persones coneixen o tenen notícia d’algun conegut que en té una o ambdues dolences.
Son malalties amagades i cruels. Amagades perquè tot i que moltes persones coneixem algú malalt, més o menys proper a nosaltres, no ens podem imaginar com pateixen aquestes malalts.
Son malalties cruels, perquè el fet que siguin amagades genera incomprensió. Qui és una persona sana, fins i tot de l’entorn familiar més proper al malalt, no es creu que realment tingui a casa un malalt. Son malalties que poden combinar períodes d’un aparent estat de salut normal, amb períodes de crisi, que poden arribar a provocar, en aquests malalts estats de quasi total invalidessa, car en aquets lapsus de temps el malalt amb prou feines es pot llevar del llit, arribant a ésser del tot incapaç, de dur a terme activitats tan bàsiques com ara fer-se el menjar, caminar o obrir una ampolla d’aigua.
Aquesta crueltat que revesteix manca d’informació , es comprensible en el familiar que rep l’imput del metge de que el malalt pateix un procés somàtic, que els anàlisis donen resultat normal, en fi que “orgànicament” no hi ha una malaltia…amb el resultat de que a sobre d’estar malalt, i no trobar-se gens bé, aquets malalts s’han de justificar davant de tots…familia, entorn laboral, amistats…us podeu imaginar sentir-vos com si estiguéssiu amb una grip, enfebrats i que notéssiu que el vostre entorn…no s’ho creu?. Us imagineu que aquest estat durés tota una vida, amb petits intervals de relativa millora?.
Us imagineu que us diguin, quan després d’un llarg procés d’anar de metge en metge, us diagnostiquen la malaltia i us diguin que no hi ha cura, que el tractament solament pot ésser simptomàtic i a base d’antidepressius?
I no us penseu que aquestes dolences solament afecten els adults, no . També hi ha infants que les pateixen, i el que és força greu, sense que avui per avui es presti la deguda atenció a les facultats de medicina, en el que fa a la formació de l’especialitat pediàtrica referida a d’incidència al món infantil d’aquestes malalties.
Des del mes de març, hi ha presentada al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular a favor de la millora en l’atenció mèdica a aquets malalts. Per que aquest tipus d’iniciatives surtin endavant, s’han de complir uns requisits, un dels quals és reunir 50.000 firmes vàlides de ciutadans empadronats a Catalunya. Dons bé en tres mesos, hem estat capaços de reunir-ne 135.000 de vàlides, de les que – amb l’ànim d’estalviar recursos públics - se’n van lliurar 51.200 al Parlament de Catalunya, per tal d’iniciar el tràmit parlamentari.
Aquest dies, alguns familiars de malalts hem estat parlant amb els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, i això em permet afirmar que aquesta situació d’ignorància de que abans parlava, en el que fa al patiment que experimenten els malalts no es tolerable quan es dona a la nostre classe política.
Algun grup, que a priori hauria d’estar sensibilitzat en el que fa aquestes malalties, està adoptant una postura pròpia de negociadors professionals, com si els promotors d’aquesta iniciativa no fossin persones malaltes, legos en dret, en la mecànica parlamentària i en les més elementals tècniques de negociació. No solament no ens volen comprendre, sinó que també ens matxaquen.
La nostre proposta és més barata que la que ells plantegen...Es fa , certament difícil d’entendre. Sobra prepotència, i manca sensibilitat.
Barcelona, 21 de febrer 2008
Jordi Calm, marit d’una malalta de fibromiàlgia
Anna Ferrer.
Hola,
He intentat que en el transcurs del debat sorgís aquest tema de la iniciativa legislativa popular en defensa de la millora en l'atenció mèdica als malalts de firbromiàlgia i/o sídrome de fatiga crònica.
La meva gestió ha estat infructuosa. En principi em diuen que el debat gira en torn a una convocatòria electoral per escollir diputs i senadors a Madrid.
Res que faci referència al Parlament de Catalunya hi té cabuda???
Com a mínim s'obliden de que hi ha més d'un milió de persones malates amb fibromiàlgiai /o síndrome de fatiga crònica.
No tinc gaires més paraules a afegir a aquest post..i vosaltres, com ho veieu?
A la consellera Geli la posa nerviosa, potser, el debat social...?
Benvingut debat social, doncs. Senyal que s'està fent bé.
Alguna cosa es mou, i molt, quan som les mateixes persones afectades les que decidim agafar les regnes de la nostra vida, sense esperar les mostres de bona voluntat dels polítics en general, sobretot dels que ja estan en el poder, ni creure en les seves promeses.
Por el respeto a mi dignidad y a una mejor calidad de vida.
A la consellera Geli.
¿Que ocurre? Por que yo tengo tantas ganas de vivir, si quiero trabajar y tengo tantos proyectos de vida?¿Quièn me puede ayudar?
Me prometi no volver a perder mi fortaleza, desisti de compararme con la gente de mi alrededor, asumi que el unico punto de comparación era mi propia vida, con mis limitaciones y fortalezas, me prometi que a pesar del dolor o del cansancio intentaria sonreir y buscaria que la gente cercana a mi me comprendiera y me dejaran avanzar, sosteniendome de vez en cuando,Justo cuando mi cuerpo de cristal, volveria a romperse.
Siento que me muero y renazco cada dia .Solo el profundo amor a la vida me inyectó el suficiente coraje y equilibrio emocional para poder continuar con este proceso sin afectar mis lavores.
Algunos medicos son humanos y otros hirientes, escondiendo su ansiedad,culpando al paciente.
Culpa ¿De que? La incomprensión tiene muchos rostros,más aún cuando la pena va por dentro,cuando no causa distorsión en la forma del cuerpo.
Mi sufrimiento es mayor que mi capacidad de resistencia, si canalizas tus energias sólo en el dolor enloqueces.
Los enfermos no pretendemos establecer una equivalencia entre fibromialgia e invalidez pero si queremos el reconocimiento real en el ámbito laboral de las circunstancias que rodean a las personas enfermas que ven perdidos sus derechos adquiridos durante muchos años.
Exijo y reivindico unidades multidisciplinares para abordar el tratamiento, y en el cientifico que se faciliten los medios necesarios y la financiación para investigar no solo el tratamiento, sino también el origen de la enfermedad.
Ayudame vale la pena poder abrazar sin que te duela.
Atte. Candida Pedrosa.
Hola, Bona nit
Us vull informar de que en el dia d'avui hem rebut un nou suport a la iniciativa legislativa popular, per la millora de l'atenció mèdica als malalts de fibromiàlgia i /o de la síndrome de fatiga crònica.
Es tracta del suport del Consell General de Cambres de Catalunya.
Cada cop més, institucions clau de la societat civil catalana donen suporta la ILP.
Els qui pensin en votar a favor d'una esmena a la totalitat, s'ho haurien d'anar rumiant.
No solament li farien un lleig als més de 100.000 ciutadans empadronats a Catalunya ( i per tan votans a aquest àmbit)sinò que també li farien un lleig a les institucions que hi han donat suport.
I ningú amb una mica de sentit comù, pot argumentar que aquets suports no han vingut després d'estudiar seriosament els continguts de la ILP.
En conclussió si és difícil afirmar que els ciutadans han donat suport "lleugerament" i sense entendre massa que han signat ( us prometo que m'he hagut de sentir aquesta bagenada),es del tot impossible afirmar el mateix d'institucions amb reconeguda solvència, com ara les universitats catalanes que ens han donat el suport o el Consell General de Cambres de Catalunya.
Hola, Bona nit.
Jo no soc capaç d'entendre la raó d'aquesta iniciativa d ela Conselleria. Com tampoc puc endevinar els criteris de sel·lecció dels "malalts experts".
Em refereixo a aquèsta notícia:
http://www.3cat24.cat/noticia/261950/barcelonaciutat/
Els-malalts-de-fibromialgia-i-dolor-cronic-seran-tutelats-per-malalts-experts.
http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080307/tlc-geli-anuncia-que-els-malalts-de-fibr-5da5357.html
Frisso per conèixer les vostres opinions!!!
Jordi.
Ja n’hi ha prou, perdoneu però seré políticament molt incorrecte, els meus comentaris seren poc diàlectiques, i és cert, perquè no sóc "política", ni "mentidera", sino únicament una malalta de FF i SFC, les meves idees tampoc estan ben ordenades i les paraules em costen de sortir, perquè fa dies que els meus dolors són tant intensos com els crits de terror, que segons explica la Clara, emetia la Consellera Geli davant d’un possible devat social. Renoi! Quina democracia! Ara els debats són el llop .Doncs era el que volíen quan eren activistes a Sta. Coloma. Oi Sra. De Madre?
Per què la Geli ens té aparcats a la medicina Primaria? Perquè en aquest pais hi han molts polítics i una monarquia, per cobrar un sou ( i no és el sou mínim) i pocs diners per dedicar-los a les qüestions socials. Oi Srs/es diputats/es? Mireu potser estic confossa i de molt mala gaita (són els dolors), però a la meva època ser d'esquerres, volia dir lluitar perquè les classes menys afavorides tinguessín igualtat d'oportunitats, en el món educatiu i en el món laboral i professional, perquè tots els essers humans d'aquest món, som IGUALS, és a dir, PERSONES. I això desgraciadament sembla que als nostres polítics d'esquerres se'ls ha oblidat, ara ser d'esquerres vol dir guanyar al PP i amb això, JA HO TENEN TOT FET.
La majoria dels afectats d'aquestes malalties oblidades, no tenim accés els metges que tracten de forma especialitzada, aquestes enfermetats, ni per mitja de la Seguretat Social, llistes tancades perquè no poden donar servei a 250.000 diagnosticats, ni per mitjans privats perquè una visita, d'una mitja hora, equival més o menys a 14/16 hores de treball d'una senyora de fer feines i és el compte del supermercat per l'abastiment (menjar) d'una família de quatre o cinc persones durant una setmana. Oi Sra. Geli? Oi Sra. de Madre?
On és aquell/a sentiment-paraula tant utilitzada pels d'esquerres d'una certa edat....a síiiiiiiiiiiii!!!!!! SOLIDARITAT. És una paraula mitinera, però buida. Oi Sra. de Madre? Se sent molt solidaria amb els malalts/es, quan en la presentació de la seva FF (que encara no sé perquè serveix), o quan surt per TV-3, etc.... i ens diu sempre "'ES QUE JO SÓC UNA PRIVILEGIADA" i tant que ho és i és molt bo que ho reconegui, però recordi que ser socialista vol dir lluitar per la igualtat d'oportunitats, NO PER MANTENIR ELS PRIVILEGIS D'UNS POCS, això últim es diu d'una altra manera. Tots volen accedir a aquestes millores tan espectaculars com les de la Sra. de Madre, tots i totes volem passar de dir "és que després de llegir un document, no se que he llegit, com haig de signar?" (Dimissió Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), a "defensar un Estatut d'Autonomia en una sessió maratoniana al Parlament de Madrid", nosaltres també volem treballar, no som uns aprofitats que volem viure "del cuento", molts de nosaltres estimavem la nostra feina tan com Vd., però ni podíem adequar els nostres horaris, ni faltar sovint, ni que els nostres superiors i companys fossin comprensius, ni que el cotxe oficial amb xofer ens portés a la porta de la feina, i tot pagat amb diners públics no ho oblidin Sres. parlamentaries. I que a sobre siguem nosaltres a els/es que facin sentir culpables o estafadores de l’economia nacional. NOSALTRES NO SOM PRIVILEGIATS i si no vaig errada les esquerres són l'oferta de la igualtat d'oportunitats. Per a quí?
Treballar per a una Medicina Pública de qualitat. Oi Sra. Geli? Quina Barra! No només ens nega una atenció a la que tenim dret, per posar-nos com la seva companya, sinó que compromet seriosament la professionalitat d'uns metges de familia que han d'enfrontar-se a unes malalties multisistémiques d'origen desconegut i per tant sense tractaments específics i complicats i quasi sempre individualizats. Estan d’acord els seus “col.leges de professió”.
NOSALTRES NO SOM PRIVILEGIATS, nosaltres només som el poble, allò que Vds., només recorden quan necessiten vots per no perdre els seus privilegis. Ara que han guanyat VOLEM UNITATS ESPECIALITZADES QUE ENS ATENGUINNNNNNNNNN!!!!!. Ja veig, ja m'ho havien dit, però com que no tinc experiència no ho sabia, el poder, el ser qui remena les cireres,... pot enterbolir la consciència, el passar de vestir del Carrefour a vestir de Loewe (per posar un ex.), fa oblidar les arrels i tocar el cel als privilegiats i es clar des de tant amunt no s’escolta el nostre CLAM.
Sincerament estic molt contenta de ser només un ésser humà, una persona, que encara pot sentir a les altres persones, no només a les malaltes de FF, a les de SFC, a les de VIH, a les de càncer, etc......., sinó a totes aquelles que sense estar malaltes també pateixen, a l'Africà, a Myanmar a l'Indià, Haití, Guatemala etc..... per culpa d'un món injust en poder del capital i d'unes classes polítiques que només saben mirar-se el melic.
ADRIANA