La nena de Rajoy
Mentre la discussió sobre la ILP segueix en el post d'una Proposta Concreta que continuarà tot seguit, dedico la nit del dilluns al debat que més expectatives ha suscitat. De fet, els carrers estan vuits. Les persones semblen disposades a sentir arguments que les convencin per anar a votar, fins i tot –seguint la idea parcial del debat-- en benefici del bipartidisme. Malgrat la preparació al mil•límetre –o als centímetres de més d’una de les cadires-- dues hores de propaganda electoral maldestre. Fluixos tots dos en economia, opositors amb temes mal apresos que recitaven sense convicció fins a la primera sang. Repetitiu fins a la nàusea Rajoy en els temes de la caverna: ETA, immigració, seguretat... “se rompe España”. Poc valent Zapatero, passat de victimisme i apostant amb actius dubtosos: la defensa d’Aznar a Xile no li podia fer guanyar punts en aquest debat... Vestia el seu argumentari amb decorats massa rancis: el que pot fer guanyar a Zapatero és l’amenaça d’un futur amb Rajoy --no el passat d'aquest senyor--, i durant 110 minuts no ho va entendre.
Manuel Campo Vidal, un magnífic professional, tampoc va ajudar: va preferir convertir-se en un madelman del cronògraf, inútil àrbitre de cops baixos de Rajoy , mentre les acusacions de mentider –o pitjor-- creuaven la taula sense provocar reaccions aïrades... Sense Izquierda Unida amb proposta pròpia, sense periodistes que posesin de relleu les mancances i contradiccions, va ser un debat sense preguntes perque ni Zapatero ni Rajoy tenien massa ganes de contestar-ne.
Tant sols els 3 darrers minuts varen provocar la diferència. Rajoy els va dedicar a parlar-nos d’una nena amb pare i mare (una pera i una poma) que podria anar de gran pel món perquè sabria idiomes i tindria una professió qualificada. Una nena que potser tampoc sabria el que és el bonobus perquè si la coneixia Rajoy estaria en nivell de renda molt per sobre del 20% de nens i nenes pobres de l’Estat. Zapatero, en els 3 minuts darrers, ens va parlar finalment d’una Espanya plural amb més i millor redistribució de la renda, amb respecte per la cultura, amb foment de la investigació, amb igualtat d’oportunitats. I va acabar amb la complicitat del “buenas noches y buena suerte” que Rajoy, naturalment, tampoc va entendre.
Dues hores de mala propaganda electoral per tres minuts finals de desitjable diferència. I una constatació massa evident: Zapatero necessita comprometre's amb polítiques concretes, necessita una esquerra forta al seu costat, un grup parlamentari potent d’ ICV-EUiA i Izquierda Unida i necessita sobre tot una ciutadania organitzada que participi de forma molt activa en defensa dels interessos dels no poderosos, perquè siguin les polítiques concretes i ajustades a les necessitats de salut i d'ensenyament, les polítiques de la democràcia econòmica i social, les que s’emportin el protagonisme polític i social dels propers 4 anys.
La Tafanera
del.icio.us
Àngels Martínez i Castells.
Sóc dona, d'esquerres, professora, economista i algunes coses més...
si, va ser un debat força lamentable amb el recurs de "..y tu más" a tort i a dret, i un format tant controlat pels dos partits que el paper del moderador va ser lamentablement nul.
van faltar idees, i com bé dius tu, va faltar un Zapatero amb postures més d'esquerres, i que plantés cara a un Rajoy amb olor a florit. Evidentment cal un gir a l'esquerra i per això és necessària IU i ICV-EUiA
Hola Àngels:
Yo no vi el debate, tampoco vi el Solbes-Pizarro y creo que no vere ninguno. El motivo no es que no me guste la politica, -que me entusiasma- no es otro que lo que yo considero una falta de respeto democratico a los miles de votantes, que votamos por otras opciones, que no son las dos que tenemos todo el dia en las televisiones.
Ademas el enfrentamiento Zapatero-Rajoy no tiene color, porque mas que un debate politico, son debates de marketing politico, es decir que no se trata el fondo de las cuestiones si no de las formas, y en esa parte el carisma y el talante de ZP es muy superior al de Rajoy. Para ver quien llevaba la corbata mas adecuada,la mirada mas sincera, las posturas menos defensivas o el lenguaje mas correcto, preferi dedicar mi tiempo a la lectura.
La campaña la he decidido seguir atraves de las webs de partidos y de blogs como el tuyo sobretodo que tenemos muchos "punts de vista comuns"
Un abrazo
Àngels, estic molt d'acord amb gran part del que dius, molt possiblement, has fet un bon anàlisi de la qüestió, solament tinc una cosa a afegir-hi.
¿No creus que el primer debat, dels dos programats, no val per a res?, ¿Que el debat on se la juguen es el segon i que al primer, l'estratègia era despistar?.
Un altra cosa i això es en contra del teus de ICV, ¿on està, dins de les propostes programaries de IU, el dret a l'autodeterminació?.
¿O es que vosaltres tampoc el defenseu?.
Salutacions.
Com que sóc d'una altra época em fa una certa cosa (sentir-me ridícula, potser) contestar a "l'oucomballa" i preferiria un nom de persona... Tot i així, recordar-li que pràcticament tots els que varem fundar EUiA venim defensant des de sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles des de l'internacionalisme (en lloc del nacionalisme). Izquierda Unida s'ha pronunciat de forma reiterada per un Estat Republicà i federal.
Hola Angels:
Em dic Albert, però a mi m'agraden els nicks, que hi farem, no tinc cap problema a posar el meu nom real, però tampoc veig el problema a dir-me l'oucomballa o d'altres malnoms que m'agraden.
Ja ho se, Àngels, això del federalisme i de la vostra defensa al dret a l'autodeterminació, la meva companya es delegada de comissions i vota IU, ja estic una mica informat, yo solament feia una pregunta.
¿perquè no ho poseu al programa el dret a l'autodeterminació?.
Una cosa que no figura a un programa electoral, es, segons la meva opinió, una cosa que no es vol.
¿O he de interpretar que no ho poseu per no atemorir a l'electorat i a l'hora de la veritat ho posareu sobre la taula?.
Salutacions.
PD. No et malfiïs si us plau, no soc de dretes, jo voto a ERC, però no hi milito ni ganes, voto a qui em dona l'única cosa per la que crec que vull anar a votar l'independencia.
Albert, una cosa que no figura al programa electoral (pels propers 4 anys) a la meva manera de veure no vol dir que no sigui i es reconegui com un dret ni s'hi renuncia de cap manera: és un principi bàsic, molt important i de fons. En algun moment del bloc ho explico en un post que vincula el sentiment nacional i de classe. Una abraçada!
Si, està clar Àngels.
Però, no se per quins set sous, em "pica l'aurella" i potser que no sigui de la pressió atmosfèrica. Perdona si em malfio i penso que no dius tota la veritat.
Jo crec, diguem malfiat, que la veritat es que "per ara" no us convé, i tampoc se si us convindrà mai, IU es també un partit a la "meseta", i vol també aquests vots, i es clar, si tinc raó, això del "sentiment nacional", se'm fa una mica difícil de reconèixer, sotmès a l'estratègia electoral que "aconsella" no posar-ho al programa.
Au, que tingueu sort.
PS. aahhh i al meu parè, el sentiment nacional es guanya, fent pinya.