punts de vista

En el post anterior es donaven a la pàgina web del Parlament algunes informacions que es poden puntualitzar:

 En primer lloc,  és una devaluació de conceptes políticament seriosos dir que el president Benach va rebre a Comissió Promotora de la ILP per “tractar temes relatius a la seva tramitació”, i no perquè havíem demanat la seva empara. Com es pot veure a: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2008/05/02/peticio-dempara-al-president-del-parlament

el contingut de la petició d’empara supera en molt els “temes de tramitació”.

En segon lloc, a la Comissió se li va comunicar la decisió ferma de la data del Plenari del 21 de maig pràcticament sense temps material per a arribar a una proposta de resolució de consens que permeti obviar la trista iniciativa d’ “una esmena a la totalitat que hi han presentat conjuntament els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUIA” i que no recull els punts fonamentals de la ILP sobre la fibromialgia i la fatiga crònica. Esmena que és, precisament, un dels punts sobre els que demanem empara al President Benach.

Un dels arguments que hem sentit massa vegades contra la ILP és que significa un tracte desigual per a un tipus concret de malalts. Quan encara queden alguns dies (pocs) volem argumentar de nou que moltes vegades la manera d’aconseguir un tracte igual per a totes les persones malaltes comença per un imprescindible tracte diferent quan de la malaltia s’en sap poc, hi ha molt per investigar, i la desatenció és palesa.
El sistema públic de salut ha de proporcionar un bon diagnòstic diferencial i fiable, mitjançant Unitats Multidisciplinàries Especialitzades en aquestes malalties, en el camí de racionalitzar i millorar l'assistència de les persones afectades. A més, hi ha casos amb una afectació tant severa que si no tenen el reconeixement necessari de la seva incapacitat laboral, queden en risc de patir una total exclusió social.
Cal doncs, quan abans millor, un acurat diagnòstic diferencial, base imprescindible per a un posterior tractament que garanteixi la màxima efectivitat i que és la millor eina per a l’assoliment de la màxima eficàcia, no només des de la perspectiva sanitària i social, sinó també des d’una perspectiva econòmica i de racionalització dels recursos existents.

En base als continguts de la ILP,
1)les UHE en FM i SFC les formen especialistes en Medicina Interna, Reumatologia, Neurologia, Endocrinologia i Cardiologia, com també per psicòleg, fisioterapeuta i personal d’infermeria. En aquestes unitats també ha d’haver-hi Pediatres per a atendre als infants afectats de FM i de SFC.
2) S’han d’establir un mínim de vuit d’aquestes UHE en FM i SFC a la Regió Sanitària de Barcelona, i, com a mínim, una unitat a cadascuna de les altres Regions Sanitàries de Catalunya, dotant-les de tots els recursos necessaris per al diagnòstic i el tractament de la FM i la SFC.

3)Una d’aquestes unitats ha de ser nomenada com a Unitat Investigadora, a fi i efecte de centralitzar i dur a terme investigació sobre proves diagnostiques i tractaments més efectius. L’establiment i posada en funcionament de la totalitat d’aquestes unitats ha d’efectuar-se dins el termini d’un any des de la data d’aprovació d’aquesta llei.
4) Les persones malaltes no poden estar més de 90 dies en les llistes d’espera, per tal d’evitar situacions de risc, incertesa i patiments innecessaris, així com l’agreujament de la malaltia i el malbaratament de recursos socials i econòmics.

A tot això cal afegir que els interessos privats (de laboratoris, sistema sanitari privat, tendències massa òbvies a la privatització de la salut, etc.) tampoc ajuden a fomentar la igualtat en l’accés a la salut. I les diferències tenen caràcter de gènere i de classe, i per tant les més perjudicades (les més desiguals) són les dones sense recursos i amb menys possibilitats culturals i de relacions socials.

Per això cal una actuació especialment ferma de qui té per mandat defensar el bé comú perquè interessos particulars no facin els grans negocis amb les rendes escasses, la mala salut i la desesperança de la majoria de persones afectades. Amb els continguts de la ILP millorarà en molt la qualitat de vida de persones que no són les més afortunades, i que, precisament per això, són aquelles per les que el Parlament hauria de vetllar amb més dedicació i delicadesa.

No us perdeu,  finalment,  la magnífica entrevista sobre el tema a Els Matins de TV3 on  Jordi Calm i Encarnación Gazcón parlen de la ILP  :

http://fibrofamiliars.nireblog.com/post/2008/05/14/video-tv3