punts de vista

Tant sols (per ordre alfabètic) l’'Argentina, Bolívia, Cuba, l'Equador, Nicaragua i Veneçuela, varen denunciar ahir a Roma, el darrer dia de la cimera de la FAO, que l'acord aconseguit no preveu "mesures reals per acabar amb la fam al món".

A més d’un compromís d’ajuda de 8.500 milions de dòlars –totalment insuficients perquè segons estimacions del director de la FAO calen entre 15.000 i 20.000 milions de dòlars CADA ANY per revifar les agricultures tradicionals sacrificades en gran mesura per les polítiques d’ajust estructural i les produccions orientades a les exportacions-- es varen poder escoltar grans xàfecs de paraules buides i promeses cíniques. Per exemple, va ressucitar el compromís de que abans del 2015 s’hauria reduït a la meitat el nombre de persones que moren de fam. La mateixa promesa que es va fer el 1996 (d’això ja en fa 12 anys) i que mai es va complir.

També es va jugar amb les promeses ètiques, com per exemple, que "els aliments no podran ser usats com a arma de pressió política", o que les polítiques de cada país hauran d’assegurar l’alimentació. Com deia la cançó: Paraules, paraules, paraules...

Diuen que els alemanys que vivien prop dels camps de concentració durant la II Guerra Mundial al•legaven no saber res de l’holocaust, però ara és pitjor. Els poderosos que amb cinisme permeten guerres per petroli, que cada dia toleren que milers de persones adultes i sobre tot d’infants morin de morts evitables si es fes possible l’accés a aigua potable, si disposessin d’una quantitat suficient –i molt petita si la comparem amb el malbaratament d’occident—d’aliments imprescindibles, i d'uns medicaments bàsics i molt, molt barats, mereixen ser jutjats en els tribunals dels drets humans i de la història.

I nosaltres, on ens amagarem?

Però és sols un moment de fàstic i ràbia al matí, ja que a continuació, amb el mateix to, sense variar cap inflexió a la veu, el locutor de les notícies ens diu que ahir nit, a Boston, els Lakers han perdut davant els Celtics...