punts de vista

El Pla B de la Unió Europea –el Tractat de Lisboa— nascut per emmascarar l’enorme fracàs del Projecte de Constitució que varen tombar els pobles francès i holandès ha quedat ridiculitzat, fet miques, pel poble irlandès.

L’única ciutadania que podia votar i dir NO, ho ha dit. Amb prou contundència segons el recompte (en aquest moment, 58% NO i 42% SI) , perquè no calgui repassar de nou vot a vot, com havien promès hores abans els que no es creien que Irlanda pogués fer front als poderosos d’Europa. Tant és així, que dos dies abans de la votació els Ministres de Treball de la UE proposaven allargar la jornada laboral a 60 o fins i tot 65 hores... Quina petulància!

Els ciutadans i ciutadanes d’Irlanda es sumen a les victòries del NO prèvies de francesos i els holandesos i a l'alternativa d'una altra Europa possible.

Una reflexió, de moment: és Irlanda qui ha abocat la U.E, a una crisi institucional –com estant repetint amb obstinació els mitjans “progressistes” , o bé Irlanda s’ha limitat a defensar els interessos populars i de les persones que viuen del seu treball, posant així el dit a la nafra d'unes autoritats cada vegada més distants de les necessitats de les persones? Com es pot dir que sí a l'Europa de Sarkozy, de Merkel i de Berlusconi? El que fa més mal és que una vegada més es posa de relleu la gran anomalia:

Aquests Tractats neoliberals de la U.E, que les majories parlamentàries aproven molt contentes, els pobles –quan poden, quan estan prou informats-- els rebutgen.

Visca Irlanda! i l'enhorabona! Comhgháirdeachas!