punts de vista

En el bloc de Jordi Calm s’explica una situació que no és, dissortadament, única, sinó que correspon a les vexacions que pateixen moltes persones amb fibromiàlgia o la síndrome de la fatiga crònica. Estic d’acord amb en Jordi en que “aquesta forma d'atendre persones malaltes ha de desaparèixer de les administracions. Un malalt no és un sospitós, és ...un malalt que necessita ajut.” També per això vàrem fer la ILP. Per això 140.000 signatures l’avalaven. Per això els diputats i diputades presents a la sessió parlamentària del dia 21 varen aprovar per unanimitat, fossin del grup que fossin, una proposta de resolució que reclamava dignitat per a les persones malaltes, atenció de qualitat, investigació mèdica, i sobre tot, tracte digne. Però com que sembla que la sessió del dia 21 de maig ja comença a quedar lluny –o no s’ha produït mai per algunes persones aferrades a l’anomenat “Nou” Model que la ILP va demostrar que ja era vell, que era un error que calia esmenar per responsabilitat democràtica-- m’agradaria poder fer arribar al President Montilla i a la Consellera Geli aquestes preguntes:

Senyor President, senyora Consellera:

El passat dia 21 de maig es va aprovar en el Parlament de Catalunya una proposta de resolució sobre la millor atenció que el servei de salut havia de dispensar a les persones malaltes de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. Va ser un dia
important per la societat i el Parlament per la sensibilitat social demostrada i el nivell polític de la sessió. Espero que estiguin d’acord amb que -- per responsabilitat i dignitat democràtiques-- caldria començar a veure canvis en l’atenció de les persones amb aquestes malalties cròniques. Recordin que un dels punts que reclamàvem era el de millor atenció i tracte digne. Dissortadament, com han pogut llegir en el bloc de Jordi Calm, hi ha casos en que no és així. Crec que seria d’agrair que maldessin per fer avinents no sols les partides pressupostàries i els recursos professionals que calen per dur a la pràctica la resolució aprovada per unanimitat, sinó també l'elaboració dels procediments, normes d’actuació i desenvolupament administratiu necessaris perquè els seus acords es converteixin en realitats i es mantingui la confiança en la resolució del Parlament.

Totes les persones tenen el dret a cercar ajuda i ningú té dret a ofendre a ningú, ni posar els seus prejudicis per sobre del benestar i salut de les persones. L’Administració –a qualsevol nivell—n’hauria de donar exemple. I seria d’agrair que des de la seva responsabilitat política fessin tot el possible per evitar els estralls de la prepotència, en especial sobre les persones més dèbils i que més poden patir un agreujament de la seva patologia per un maltractament: unes feministes italianes ens convidaven a fer "més humana la humanitat, i més civil la civilització", i no sé què en pensen vostès, però a mi em sembla una bona proposta.

Moltes gràcies.