punts de vista

Per què la crisi de l’estat espanyol es preveu més forta, amb més atur i més difícil de superar? No hi ha dubte que algunes de les raons més de fons es troben en el pes específic del sector de la construcció en el total de l’economia espanyola, i en el seu “peculiar” comportament que l’ha convertit en un factor desestructurador per diversos motius, entre els que destacaria el haver estat un refugi massa rendible de capitals especuladors, amb beneficis ràpids i de taxa superior a la mitjana, desequilibris borsaris per les bombolles creades i, a més, per la seva capacitat d’haver-se convertit en una immensa “rentadora” de diner negre. Amb tota aquesta misèria de fons és difícil –cercant un símil del sector—aixecar dreta la paret del creixement econòmic.

Les conseqüències negatives més visibles d’aquest comportament de la construcció eren fins l’arribada de la crisi -- i dissortadament-- l’alta taxa d’accidents de treball i la destrossa del paisatge i del medi . Ara, a més, podem veure-hi la desesperació de les persones que perden el seu habitatge per no poder fer front a la hipoteca... o perquè la seva casa s’ha de derruir en haver estat construïda al marge de la legalitat.

Quin altre tret presenta aquest component de la crisi a l’Estat? L’alta càrrega de corrupció política, que no sols l’ha permesa, sinó que l’ha atiat i li ha donat característiques pròpies. De fet, tant “sui generis” que l’actual alcalde de Seseña, exemple d’honradesa, veu amenaçat el seu pattrimoni per oposar-se a la disbauxa de la construcció de Paco "el Pocero". Però és que això passa molt a prop de la Comunitat de Madrid, on hi ha un Govern presidit per Esperanza Aguirre perquè el senyor Tamayo i la senyora Sàez es varen posar d’acord –ara en fa poc més de cinc anys--- en pervertir la democràcia donant un cop d’estat a les institucions madrilenyes. El motiu: segons diuen les hemeroteques, que el senyor Tamayo no podia acceptar de cap manera que les qüestions d’habitatge de la Comunidad de Madrid quedessin en mans d’Izquierda Unida! La resta es pot llegir a: moscasenlasopa i al blog de Rafa Almazan.

Quan algú faci la llista de les causes de la crisi, que no s’oblidi de la responsabilitat d’uns constructors massa delerosos d’entrar a la llista Forbes del super-milionaris, però que sobre tot recordi –perquè no tornin a governar amb els vots de les persones estafades-- la greu responsabilitat dels polítics corruptes!