punts de vista

Pedro Solbes ha comparegut davant la Comissió d’Economia i Finances del Congrés. En la seva política “d’una de cal i una de sorra” ha declarat que no pensa rescatar a les empreses en dificultats –com alguns dirigents de la Patronal molt amants de les polítiques neoliberals i de la no intervenció del sector públic venen pidolant en contra dels seus principis ideològics però mai dels seus principis econòmic-- i els recomana que desprès d’haver gaudit dels importants beneficis dels darrers anys, ara assumeixin també les pèrdues – si s’arriben a produir..

Però per altra banda, ha demanat a empresaris i sindicats que es posin d’acord en un repartiment equilibrat dels beneficis empresarials i els salaris. I la pregunta lògica que no ha respost és: quin seria aquest repartiment equilibrat?

Pregunta difícil de contestar, ja que segons l’informe de la OCDE del darrer any sobre la situació de la població ocupada, Espanya era l’ únic país desenvolupat que havia tingut un descens del salari mitjà en el període 1995-2005. El motiu: la creació de molts més llocs de treball de salaris baixos, coincidint amb el creixement de les rendes per beneficis.
Per la seva banda, el professor Vicenç Navarro
ens alertava que “Entre 1999 y 2006, las empresas españolas han visto aumentar sus beneficios netos un 73%, más del doble que la media de la UE-15 (33,2%) o de la zona euro (36,6%), mientras que los costes laborales en España han aumentado durante este mismo período un 3,7%, cinco veces menos que en la UE-15 (18,2%). Algunas de las empresas que han tenido mayores beneficios, como son las empresas de la construcción, se caracterizan por tener salarios bajos. El análisis comparativo de la industria de la construcción en la UE muestra que los salarios en este sector son más bajos (en términos relativos al salario medio) en España que en el promedio de la UE-15, y en cambio los beneficios son más altos que el promedio de la UE-15.”

I també des de la Universitat de Zaragoza l’any passat es donava a conèixer un estudi denunciant la pèrdua de poder adquisitiu real dels salaris d’entre el 8,9% i el 20,8%” per l’efecte corrosiu sobre les rendes familiars del creixement dels tipus d’interès sobre el pagament de crèdits i hipoteques.

Hi ha doncs marge per a un repartiment equilibrat que no sigui a favor dels salaris? Si les rendes del capital han crescut de manera envejable, superant totes les marques europees, durant el cicle econòmic ascendent i els salaris no, qualsevol repartiment equilibrat implica que ara –com a mínim-- creixin els salaris!

Oi, senyor Solbes?