punts de vista

Des de Portugal, Jerónimo de Sousa, secretari-general del Partit Comunista Portugués (PCP) denúncia que és una mistificació afirmar que la crisis es deu al comportament d’uns quants, com si la crisi fos la violació d’unes normes ètiques, o com si la maximització dels beneficis no fos inherent al sistema capitalista. També li sembla un engany reduir l’explicació al fet que ha explotat la bombolla de les hipoteques sub-prime. A parer seu, el pes creixent del sector financer a l’economia mundial en detriment de la producció real, les pràctiques especulatives dels grans senyors del diner als que tot els hi era premés, la creixent desvalorització dels salaris i la seva substitució per incentius, juntament amb la facilitat amb la que es recorria a l’endeutament, són aspectes indefugibles de la greu situació a la que hem arribat.

Jerónimo de Sousa denúncia també que és una il•lusió i una mistificació pensar que pot haver-hi transparència i regulació en el marc actual d’economia de mercat, amb la lliure circulació de capitals i els off-shore (paradisos fiscals), com per altre banda posen de manifest les mesures preses després de l’explotació de la penúltima bombolla especulativa – “la de la nova economia” – quan ja es varen prendre noves mesures de regulació, control i transparència, sense canviar les qüestions de fons. Això no significa, però, que els comunistes portuguesos creguin que no s’han de posar sancions ni prendre mesures per reforçar la transparència dels mercats i la obligació de les institucions de donar informació sobre la seva activitat i els seus “productes”.

Des del PCP es considera que aquesta crisis posa també en evidència la falsedat dels dogmes del neoliberalisme, del “menys Estat”, del “Estat no intervencionista”, de la “mà invisible del mercat”, del mercat “regulador”. Els grans defensors del “tot a la privada” i del “Estat mínim”, són ara els grans defensors de la intervenció de l’Estat i de la nacionalització de les pèrdues, i procuren així passar la factura de la crisis al poble en general i premiar amb milions procedents dels fons públics als que ja han guanyat i guanyen milions amb l’especulació. El capitalisme revela un cop més la seva naturalesa i les seves profundes contradiccions perquè no soluciona els problemes de la humanitat, sinó que els agreuja fomentant les desigualtats, les injustícies, la pobresa, la misèria de milions de éssers humans. En la seva opinió, per fer front a la greu crisis, considera que el govern portuguès ha de prendre les següents mesures urgents:

1) En el pla intern, intervenir sobre el sistema bancari per a disminuir els tipus d’interès; prendre mesures per valoritzar, defendre i promoure la producció nacional, alleugerir la tresoreria de les empreses accelerant els pagaments del deute i de tots els fons comunitaris; augmentar els salaris i restablir el poder de compra de les famílies treballadores; reforçar les prestacions socials de manera especial a les famílies amb més carències; i millorar la distribució de la Renda Nacional.

2) Pel que fa a la Unió Europea, intervenir sobre el BCE per baixar els tipus d’interès; deixar en suspens el Pacte d’Estabilitat; combatre les deslocalitzacions; reforçar els Fons Estructurals i altres mesures pressupostaries que rellancin les activitats econòmiques i la inversió; augmentar els salaris de forma que es millori el poder de compra i permeti créixer el mercat intern. El Govern hauria de prendre la iniciativa junt a la UE per acabar amb els offshores (paradisos fiscals).

3) Cal, a més, revisar el Sistema Monetari i Financer internacional i acabar amb els privilegis del dolar, sense que això signifiqui una revaluació artificial de l’Euro, a costa de les economies més dèbils de la Unió, com és el cas de Portugal.

El PCP considera també que malgrat els plans Bush/Paulson, les intervencions en bancs en alguns països d’Europa i les injeccions de liquiditat, no es pot donar la crisi per acabada. Les principals mesures que fins ara s’han posat en pràctica intenten passar els costos de la crisis a les pobles en general i tindran com a conseqüència una major concentració de la riquesa i el capital.