Gordon Brown dona classes de nacionalizació
Molt més fort que Rajoy deixès anar que la desfilada del 12 d'Octubre és un "coñazo" és que els caps de govern de l'eurozona prenguessin nota la tarda del diumenge sobre com Gordon Brown ha nacionalitzat "temporalment" els principals establiments de la banca anglesa. Els grans defensors del "laissez-faire" han d'intervenir, conjuntament, desfent la tendència ja massa alarmant de que quan hi ha problemas al territori de la Unió Europea, cada país mira per ell... I ho fan anant a classe de qui no està al Sistema Monetari Europeu ni té com a moneda l'Euro!
De fet, les costures del Pacte d'Estabilitat, de les polítiques que sustenten el Banc Central Europeu i la seva suposada independència de tota politica, han esclatat. Ningú ho diu, però no serveix ara per res el Tractat de Maastricht, ni la versió vergonyosa de la Constitució europea fallida, el Tractat de Lisboa i el lliure moviment de capitals que sanciona. No ho volen reconèixer, però els ciments neoliberals estan trontollant, amb perill de ruïna total, i deixen veure les greus esquerdes d'aquestes semi-constitucions fetes a esquenes de la gent...
I si el sistema bancari espanyol s'en escapa --de moment-- és perquè des del Banco de España s'havien mantingut unes regulacions molt més estrictes del que el neoliberalisme europeu i "global" demandava (i criticava)... Ves per on, no regulacions abans vol dir, ara, nacionalitzacions!
Els governs de la UE demostren de nou la seva incapacitat per veure l'economia com un conjunt, i no assumeixen fer un front comú per protegir els sectors productius, la ocupació i els serveis socials de la UE. És necessari que es posin a controlar seriosament els moviments internacionals de capital, reforçar els Fons Estructurals i el control públic dels bancs privats, a més de mantenir els fons públics a la banca que s'ha nacionalitzat, preservant-la de futures privatitzacions. A més, en contra de la moda de les privatitzacions, haurien de comprometre's a evitar l'entrada de capital privat en els que anomenen "serveis d'interès públic" (com el sistema públic de salut) en el sistema públic de pensions i la seguretat social.
Guanyarien en credibilitat si emprenguessin mesures per a suprimir els paradisos fiscals i tota l'actuació de frau i especulació que els ha fet nèixer i créixer, impedir les deslocalitzacions d'empreses perfectament rendibles i assegurar el nivell d'inversions productives i d'ocupació estable i digne i de salaris.
Finalment, haurien d'aturar i l'alta volatilitat dels mercats de divises posant fi als privilegis de la moneda dels Estats Units, vigilant que la revaluació de l'euro i altres monedes no impliqui perjudicar la capacitat exportadora dels paísos amb economies més febles de l'Euro-zona o dels mercats asiàtics.
Aquestes serien unes bones bases per afrontar, a continuació, la crisi alimentària i de productes energètics.
La Tafanera
del.icio.us
Àngels Martínez i Castells.
Sóc dona, d'esquerres, professora, economista i algunes coses més...
el mundo al revés: socialismo para los ricos y capitalismo para los pobres
Quin escàndol, fent de mestres els governants del Regne Unit àlies fills de la Gran Bretanya, principals impulsors de la Directiva del temps del treball, àlies de les 65 hores i de la figura del “opt aut” que suposa la liquidació amb impunitat i traïdoria de les negociacions col•lectives, de la regulació per conveni i de les defenses sindicals. Cinc milions de treballadors /es anglesos/es ja pateixen el seu “opt aut” particular que van signar sense ni saber-ho quan els van contractar…!!
Com fa dies que ens il•lustra l’amiga i mestra Àngels, i reprenent cites “bíbliques” avui un tant oblidades, “No es pot servir a dos senyors”. Cal prendre partit, o economia real i productiva o economia casino i especulativa, o treball digne o estafes i explotació, o regulació o liberalisme, o capitalisme o socialisme. Cal prendre Partit ja, "Partido hasta mancharse", i atiar la nova esperança que ara és paradoxalment més a prop.
65 hores ?? 65 hòsties !!
Hola Angels,
El defecte de la suposta "nacionalització" britanica es que renuncia a tindre drets politics en els bancs on entri capital estatal.
Així que aquests bancs continuaran tenin el mateix consell d'administraciò, però amb les comptes mes segures.
Son como bebés. Tenemos que trabajar para darles de comer, hacerles de comer, comprarles cochecitos...
A ver cuando se independizan de nosotros los trabajadores, que ya son mayorcitos!!!
Hola Àngels.
Estic d'acord en bastant d'allò que escrius però penso i per això replico, que no veieu tota la realitat tal i com es i en tota el seu abast.
Mira, jo crec que estem a portes d'alguna cosa immensa -recessió- de la que no podem calibrar les conseqüències i que te culpables en noms i cognoms, els polítics europeus solament son uns venuts, impresentables i escagarrinats que han i estan, deixant fer sense fer res mes que allò que el tiet SAM els hi diu.
Però el veritable culpable son els USA, ni tant sols el Bush, es el sistema financer americà i específicament el seu anterior president en Alan Greespan que es el inventor de les surprimes, i si estirem mes de la historia, dels que han consentit que el banc central dels EEUU fos una empresa privada.
¿A qui li cap al cap que una empresa privada amb interessos privats pugui gestionar els interessos públics de tots els ciutadans?
Es impossible fer res de tot allò que tu demandes des de aquest blog, mentre no matem el virus de arrel i foragitem els seus valedors, i el virus es diu "Reserva Federal Americana".
Salutacions
Hola, Albert! Fa temps vaig esciure: "Així, per exemple, la banca dels Estats
Units es va mal acostumar en els gairebé
20 anys que Alan Greenspan va dirigir la
Reserva Federal, amb l’explosió de la liberalització financera i les ràpides disminucions dels tipus d’interès a la primera alarma. Cada cop que els inversors havien fet un mal pas, Greenspan obria l’aixeta de la liquiditat (tal com va passar després
de l’explosió dels valors d’Internet)." O sigui, que en Greenspan ja el tinc fitxat! Pots veure més, en el mateix sentit, al número de Illacrua del passat agost. Una abraçada, i com sempre, benvingut!