punts de vista

El passat dia 14 la OMS va presentar l'informe 2008 sobre la salut en el món, on es documenten els greus desequilibris en salut entre poblacions d'un mateix país, o entre diversos països.

L'Informe analitza la manca d'equitat en salut, l'accès a l'atenció sanitària i els pagaments que han de fer persones sense apenes recursos per a ternir-hi accès. Dades ben colpidores són, per exemple, la diferència entre l'esperança de vida dels més rics i els més pobres, que s'ha incrementat i ara ja supera els 40 anys. I una dada de gènere: aquest any calcula la OMS que donaran a llum 136 milions de dones, però d'aquestes, 58 milions no tindran cap mena d'atenció mèdica ni en el part ni en el post-part.

L'Informe explica que la despesa anual dels governs en salut va dels 20 dòlars USA per persona fins els 60000 dòlars USA, però que uns 5600 milions de persones de països de rendes baixes i mitjanes han de pagar de la seva butxaca més de la meitat de l'atenció sanitària que reben. Això fa que la despesa personal en salut sigui responsable de que cada any més de 100 milions de persones traspassin el llindar de la pobresa.

Segons conclou l'informe, l'atenció primària de salut és més important que mai per resoldre la manca d'equitat entre rics i pobres. Amb massa freqüència es considera la salut com un producte d'intervencions biomèdiques i es desatén la prevenció. En aquest sentit, la OMS estima que la millora de les mesures de profilaxi podria reduir la morbilitat fins a un 70%. I denuncia també que la manca d'equitat és més gran quan la salut es tracta com una mercaderia i l'atenció s'orienta en funció del rendiment de resultats.

La OMS constanta que l'atenció de la salut no ha aconseguit respondre a l'expectativa social d'una atenció sanitària centrada en les persones, justa, assequible i eficient. L'estrategia bàsica front la manca d'equitat que recomana és la cobertura universal, la justícia social i la solidaridad. En l'Informe es recomana també l'atenció primària per fer front als 3 mals del segle XXI: la globalizació de les maneres de viure insanes; l'acceleració de la urbanització no planificada, i l'envelliment de les poblacions.