punts de vista

La cimera del passat cap de setmana era, més que una fòrmula algebraica, (G 20 + x) una gran reunió de lampistes esperant tapar provisionalment les goteres del capitalisme mentre Barack Obama, reunit amb els seus assessors, està esperant la seva presa de possessió per tenir la paraula definitiva.

Qué es pot dir mentrestant?

1) La crisi no està ben diagnosticada en el Document de la Cimera. Si la diagnosi no està ben feta, no es poden trobar els remeis adequats.
2) S’encarrega al FMI i al BM (que estan en el mateix origen i la difusió de la crisi) a que actuin per posar-hi remei: és un gran exercici d’hipocresia.
3) Demanen que es doni suport a la competència, que ara més que mai, és pura ficció econòmica.
4) Es demana millorar la transparència dels "mercats" i les institucions, sense parlar de qué s'ha de fer amb els paradisos fiscals.
5) Es reconeix que és important que la crisi no repercuteixi en els països emergents: però s’encomana evitar-ho de manera especial al FMI i al BM (els grans desestabilitzadors) de que aixó no passi…!
6) Els Estats Units mantenen la seva hegemonia que tan nefasta ha estat per l'explosió de la crisi.
7) La filosofia neoliberal ha barrat el pas a l’establiment de mecanismes autèntics de CONTROL i els ha substituit per recomanacions d’autorregulación i supervisió dels propis subjectes desestabilitzadors.
8) No ha passat ni han dit res de nou. Per exemple, donen de nou protagonisme a la proposta del Fons d’Estabilitat Financera, que s’arrossega des del 2001, però que tampoc es concreta, en tant que segueix l’ambiguitat sobre els papers nacionals o internacionals de la supervisió i les agències de rating que tant culpables han estat en el desencadanament de la crisi…. es parla d’unificació de criteris contables, però queda tot en l’ambiguetat. Com exemple màxim d'aquesta ambiguetat, a la Declaració Oficial es diu que cal "Assegurar que tots els mercats financers, productes, etc., siguin regulats o estiguin subjectes a la supervisió que es cregui adequada en cada circunstància..." és a dir, ni es comprometen a res ni diuen res de nou.
i 9) I sobre els països emergents i en desenvolupament,insisteixen en
allunyar-se del proteccionisme quan per algun país és vital (sobre tot per la hipocresia que demanen que treguin barreres comercials els països més pobres mentre es mantenen les dels USA i la UE). En aquest sentit, i per més que es recomani recuperar la Ronda Doha de la Organització Mundial de Comerç, seguim pensant com es deia en una carta dirigida als Ministres de Comerç i signada per multitud d’organitzacions d’esquerres i populars internacionals, ATTAC entre elles, que Doha ha mort, i és hora de repensar el sistema comercial multilateral.

DE LA REFUNDACIO DEL CAPITALISME A TAPAR GOTERES!!!!!

No s’ha tingut ni la pretensió de refundar el capitalisme. Així, s'ha donat un triomf totalment immerescut a Bush amb un nou fracàs de la Unió Europea, que una vegada més ha demostrat no tenir política comuna ni saber defensar els interessos de la ciutadania europea en temes tant urgents i importants. S'ha constatat per enèssima vegada que la Unió Europea s'inclina davant l'Imperi (i que aquest juga a un multilateralisme molt i molt feble per amagar les seves debilitats.)

La premsa más important dels EEUU no ha donat rellevància a la Cimera, que pot considerar-se una representació teatral (un mena d'entremès) per salvar la cara a Bush, en la que els europeus --una vegada més-- hem actuat de comparses… Per exemple, diversos dirigents europeus mencionaven amb raó (i entre ells, Zapatero i Sarkozy) que a la Cimera s'havia de tractar el tema dels paradisos fiscals... però de fet si aquest tema haguès sortit s'haurien començat a prendre seriosament en compte els temes importants del desgavell econòmic...

Tenim exemples clars de l'exercici de “tapar goteres” de la Cimera si comentem algunes de les seves recomanacions fonamentals:
“Atenuar la política procíclica dels reguladors". (Una recomanació que que Keynes hauria considerat massa moderada: Ell diria: fer polítiques anticícliques, en lloc d' “atenuar” polítiques procicliques…” Hi ha una bona diferència!)
- "Revisar els stándars de responsabilitat (...) en temps de turbulències." (És a dir, no es demanen responsabilitats, sinó “potser” d’ara endavant, els grans causants de la crisi, podran ser considerats culpables d'alguna cosa… però nomès “potser”….)
- "Enfortir l'elasticitat i transparència dels mercats de derivats del crèdit i reduir els seus riscos sistèmics (...)" (Quan s’haurien de reduir en gran quantitat i qualitat --si no del tot-- i s’hi hauria d’afegir l’eliminació dels paradisos fiscals).
- "Revisar les práctiques compensatòrias relacionades amb els incentius de còrrer riscos i innovar". ( Però si des de Schumpeter sabem que el risc i la innovació són l’essència del capitalisme...! Per què cal revisar "compensacions"? El que cal és eliminar-les! O no volen mantenir el capitalisme? En què quedem?)
- "Revisar els mandats, formes de govern i necessitats de personal de les institucions financeres internacionals." (Recomanació clarament insuficient. La democratització, desburocratització i combat al servilisme en relació als USA d'aquestes institucions, si es mantenen, ha de ser radical).
- Definir l'àmbit de les institucions importants per al sistema i determinar si la seva regulació i supervisió és adequada o no. (S’ha de regular, però primer hem de decidir on i quan. perdoneu-me la broma interna, però seria com si en una Assemblea algú proposés: "¡A ver compañeros y compañeras, vamos a votar la enmienda de si votamos la enmienda!)

I per acabar, reprodueixo tres paràgrafs reveladors de La Vanguardia: “Bush niega que el capitalismo desregulado sea el culpable del seísmo financiero. Y se niega a someter a Estados Unidos a una instancia supranacional, como desearían los europeos y algunas potencias emergentes.
Rieffel ha escrito que el fracaso del unilateralismo y la victoria de Obama podrían propiciar un giro que llevase a EE. UU. a aceptar un cierto control por parte del FMI. Atención: podrían. "Las resistencias serán fuertes", matiza el especialista citado.
Obama, de momento, calla. Posiblemente sea más receptivo que Bush a las ideas europeas. Su campaña electoral se ha basado, en gran parte, en atribuir la crisis a la desregulación de los mercados y a lo que en Europa se llamaría el capitalismo salvaje.”

En resum: La reunió de veritat serà el 30 d’abril del 2009, amb Obama president dels Estats Units i presidint la nova Cimera.