Misteri a Ventdelplà
A Ventdelplà s'ha produït una misteriosa desaparició. Tothom sap que als culebrots, els personatges es moren i es desmoren segons convingui, però aquesta és una desaparició absoluta. Tan absoluta, que el personatge ha desaparegut fins i tot de la pàgina web de la sèrie . Si la visitem, hi podem trobar molta informació: un detallat plànol del poble, una ressenya dels personatges… Alguns d'aquests personatges han tingut una presència molt minsa. Però ni a la sèrie ni a la web hi trobarem la Carme Llorente (Interpretada per Teresa Urroz), ex-esposa d'en Monràs, mare de la Mònica, diagnosticada de fibromiàlgia…
És possible que tot obeeixi a exigències del guió. És possible que a Teresa Urroz li hagi sortit una altra feina més interessant. Però també és possible que el personatge de la Carme hagi resultat incòmode per a algú… És possible que resulti incòmode admetre la possibilitat -fins i tot a la ficció- que una metgessa de poble clavés un diagnòstic de fibromiàlgia, amb la mateixa normalitat que es diagnostica un càncer o una gastroenteritis, sense menystenir la malaltia i, sobre tot, sense menystenir ni ofendre la pacient. És possible que això resulti dissonant quan a la vida real, els organismes avaluadors de l'Administració (ICAM, CAD…) continuen sotmetent les persones malaltes d'Encefalomielitis Miàlgica (SFC) i de fibromiàlgia, de manera sistemàtica, a situacions difícilment qualificables i difícilment comprensibles. Qui sap si, tot estirant el filet de la desaparició de la Carme, a la fi no arribaríem a la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Qui ho sap…
La desaparició de la Carme s'ha convertit en una magnífica metàfora de la realitat que viuen moltes persones malaltes i afectades a Catalunya: per a l'Administració, simplement, no existeixen. Sabem que a Ventdelplà en passen de molt grosses… Però també sabem que, molt sovint, la realitat supera la ficció.
Qui escribía les frases anterior es diu Josep Carbonell, i fa poc li havien publicat aquesta carta a El País:
"Soy el padre de un chico de 23 años, enfermo de Síndrome de Fatiga Crónica, en grado severo, desde los 17. Tenemos profusamente documentada por la medicina pública y privada su afectación. Los informes médicos entregados por los principales especialistas de la sanidad pública, acreditan una afectación física que reduce su potencial para llevar a cabo una vida normal, en un porcentaje superior al 80%. Los informes psiquiátricos y psicológicos descartan de manera inequívoca cualquier signo de etiología psicógena en su afectación. Cuando hemos acudido al Centro de Evaluación de Discapacidades (CAD-Badal) de Barcelona para obtener un reconocimiento oficial a la situación de nuestro hijo, han ignorado todos los dictámenes médicos y se ha sacado de la manga, sin ningún tipo de justificación y contraviniendo todos los informes existentes, un "trastorno depresivo recurrente", que ni existe, ni ha existido nunca. Todo el colectivo de enfermos y enfermas sabe que ésta es la respuesta automática y habitual de la administración ante cualquier solicitud de reconocimiento del SFC. Y, por teléfono, así han osado decírmelo desde el CAD, sin recato y sin vergüenza. Coherentes con esta actitud, el día de su visita, mi hijo tuvo que soportar la vejación en forma de irresponsable socarronería sobre su estado y su enfermedad. Una vez más ...
Parece que continúa existiendo un agujero inmenso en la legislación. El agujero es tan grande que por él se cuelan, incluso, los derechos constitucionales y los derechos fundamentales de las personas. Ya no es sólo el dolor físico, la incomprensión y el abandono ante una enfermedad devastadora. Está también el dolor oficializado, aquél que proviene de una consciente voluntad de negar la evidencia y servirse de una retahíla de personas irresponsables que han estado esmeradamente seleccionadas."
La Tafanera
del.icio.us
Àngels Martínez i Castells.
Sóc dona, d'esquerres, professora, economista i algunes coses més...
Es molt necessària una tasca de divulgació d'aquestes malaties i es desprofita una mitjà excel·lent de divulgació.
No calía que el personatge que encarnava la Teresa Ulloz, fós un personatge protagonista, però, al meu entendre, sí que era positiva la seva preséncia a la série...
Espero que si bé ha desaparegut el personatge de la Carme, no desaparegui la malatia de la série. Alguna forma podrán trobar els guionistes de no fer desaparèixer unes malaties reals, i amb gran incidència a la població de Catalunya.
Una desaparició forçada seria una greu forma de menspreu als malalts i als familiars.
Jordi Calm
Totalment d'acord, Jordi! Gràcies pel comentari.
¿A qué esperan las personas en el Departament de Salut y el Catsalut para poner en marcha servicios sanitarios para el SFC y la FM y asegurarse que el ICAM y el CAD sean justos con estas enfermedades? ¿A estar en la situación de Josep Carbonell? ¿Se pueden identificar con él?
¿Cuántos jóvenes calatanes tienen que pasarse sus mejores años en la cama antes de que se tomen estas enfermedades en serio?
Clara Valverde
Jo vull que enves de que Ventdelplà es fagi a Breda es podria fer a Alguaire perque casi tots els del poble miren Ventdelplà!!!!!!!!! Siusplau al menys voldria que un capitol es rodes a Alguaire!!!!!!!
Carina Ferrer Garriga
Sincerament en aquest país ja no em sorprèn res. Estem arribant a uns límits de censura que sembla que tornem al franquisme. Suposo que el personatge els resultava incòmode, perquè com pot la televisió pública catalana admetre l'existència d'una malaltia que el propi Departament de Salut es nega a reconèixer?
Els malalts seguirem lluitant perquè, per desgràcia, aquestes malalties no desapareixen tan fàcilment com ho ha fet la Carme de Ventdelplà.