punts de vista

Poc a poc va guanyant terreny la concepció de que les polítiques de salut han de ser transversals. A la presentació de l'Informe de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut (que podeu trobar en el post anterior) la seva necessitat va quedar molt palesa, i la Ministra de Sanitat ho va entomar amb determinació. Sembla com si poc a poc conceptes fonamentals per a una bona formació, aplicació i valoració de les polítiques que més afecten la vida quotidiana s'anessin transformant en un sentit positiu que, a la vegada, les fa més properes, més democràtiques (en el sentit de l'abast i les vies de participació política que obren) i molt més efectives.

L'antecedent immediant és la transversalitat de les polítiques de gènere. No és encara un objectiu plenament aconseguit, però poc a poc es va imposant. Com a mínim, ja no és políticament correcte dubtar del biaix de gènere de la nostra societat, l'economia que la governa i els valors tradicionals que cal anar canviant per a millorar la qualitat democràtica de la vida. Manca la seva traducció concreta a moltes mesures que es prenen des dels diferents nivells de govern, però s'ha avançat de forma important en la recollida de dades estadístiques que, com a mínim, ens ajuda a fer-mos més visibles com a dones, i en lleis per a la igualtat que ajuden a compensar l'impacte de gènere d'altres decisions polítiques, socials i econòmiques que encara són "cegues" des d'un punt de vista de gènere.

Ara el pas cap a la transversalitat s'està donant en el camp de la salut, i no hi ha dubte que també des del gènere --per les mateixes funcions de cura tant assumides per les dones-- és un avanç important. Encara que ja fa molt de temps que des dels sectors socialment més conscients s'està insistint en aquesta visió, finalment, la proposta sembla obrir-se pas en les instàncies des d'on es determinen les directrius de les polítiques de salut. I així, es reconeix que per a portar a terme les prioritats fonamentals que entenen la salut molt més enllà de "l'absència de malaltia" els responsables de les polítiques de treball, de gènere, d'agricultura, sobre el medi, i naturalment, d'economia i hisenda, hi havien d'estar profundament implicats. I tant de bo així sigui, perquè és massa superficial, a hores d'ara, parlar de polítiques laborals sense mencionar les seves repercusions sobre vida i salut, o parlar de la introducció de determinats cultius o de polítiques urbanístiques i sobre el medi sense valorar-ne les seves conseqüències a mig i llarg termini sobre les taxes de morbilitat.

El mal exemple de Catalunya

Tot el contrari del que passa a Catalunya, i en donaré dos exemples del que en podríem anomenar --des de la transversalitat i el nou enfocament-- "mala praxis": fa poc temps, i en una de les moltes vegades que va decebre de nou la negociació amb Madrid sobre el finançament, el conseller Castells va demanar reunió urgent de la Comissió Vilardell per retallar despeses en el sector sanitari. Aquesta és la transversalitat "al revès", o sia, la salut al servei de l'economia --quan hauria de ser tot el contrari, perquè la salut de les persones --i els serveis públics de salut públics, de qualitat i universals-- han de tenir prioritat sobre les estrafolàries normes neoliberals --imposades de manera interessada-- i que condueixen economia i societat cap a la crisi. I l'altre exemple del que no s'ha de fer és el que passa amb el "compliment" de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la fibromiàlgia i la SFC: NO habilitar en el seu moment les partides econòmiques necessàries en els Pressupostos de la Generalitat. (Ara, amb presses per complir la Resolució, o com a mínim fer-ho veure, les tensions recauen sobre l'esforç i la voluntat d'uns bons professionals que s'han d'enginyar i tensionar per a la creació d'unes Unitats per a les que no hi ha un mínim finançament.)

Esperem que aquesta "nova" concepció transversal de la salut faci canviar algunes coses... i ben aviat. Perquè és del tot incompatible amb aquest sistema del màxim guany privat a costa --també, i sobre tot-- de la salut de les persones.