Medicaments "genèrics": a Espanya, pocs i amb problemes!
L'amic Fernando Comas, des del seu bloc Pharmacoserias, porta ja tres entrades sobre el tema dels gènerics. I no és d'estranyar perquè a més de dedicar bona part del seu temps -i la seva vida-- a la indústria farmacèutica, viu a Venezuela on s'està discutint aquests dies a la premsa, amb una certa vehemència, la política de patents del seu país.
De totes maneres, pel que a nosaltres correspon i ens pertoca, sobre tot quan s'està parlant de la despesa sanitària, té interès veure el següent gràfic on podem comparar el consum de medicaments genèrics (de preu molt més reduit i la mateixa qualitat que els que no ho són) a Espanya, en relació a altres països de la Unió Europea. Les dades són significatives i demostren, una vegada més, que les amenaces de reduïr la despesa sanitària per les atencions als malalts continua sent una mala pràctica quan es deixa als laboratoris farmaceutics que aprofitin al màxim del cobrament d'unes patents cada vegada més discutibles.
Doncs, bé, no pel fet de que la quota de mercat dels genèrics sigui tan petita vol dir que les empreses que es consideren titul.lars de les patents es conformin. Veieu si no, en aquest altre gràfic, com litiguen als tribunals per cada comprimit venut... en podriem dir prepotència? O és més aviat avarícia?
La Tafanera
del.icio.us
Àngels Martínez i Castells.
Sóc dona, d'esquerres, professora, economista i algunes coses més...
El Ministeri de Sanitat i el Departament de Salut estàn clarament en mans de les grans multinacionals farmaceutiques. Vaja, no crec que fos exigerat dir que son aquestes multinacionals les que marquen les directrius d'aquests organismes. A canvi de què?
La medicina es la ciencia encargada de mantener entretenido al paciente hasta que le llega la muerte.
Una de les vegades que vaig estar seriosament malalta, el metge em va receptar una marca i em va dir que no em receptava un genèric perque estava massa malament i necessitava que prengués un medicament de alta qualitat. Per coses "banals" si em recepta generics.
Teòricament els genèrics porten el mateix producte, ja que es tracta d'una formula. Per tant, en principi no crec que els genèrics portin una qualitat inferior que els medicaments de marca tot i que si això és el que creuen els metges, deu ser per alguna cosa.
Gracias, mi vida...Es que estás tan, pero que tan, a la izquierda...que a veces "te me sales" por el corner y nos perdemos.
Fernando, gracias por haber permitido que en mi bloc se suscite un tema tan importante como el de los genéricos.... y sobre tu apreciación personal, me asusta un poco... Ya que si fuera cierto que me "salgo" mucho por la izquierda correría el riesgo de aparecer por el otro lado: ya sabes que, a fin de cuentas, el mundo es redondo!
hay que apostar por los genéricos sin duda, gracias por este artículo
No sols és l'industria farmacèutica Àngels, també i sobre tot, a l'Espanya dels txiringuitos, del gremi apoticari, que ja amb la llei d'en Lluch es va posar en contra de l'intervenció pública al seu negoci. No és el mateix emportar-se un percentatge de 30 que de 300 o de 3000. Jo vaig fer -per la revue El Farmacéutico (de Mayo-Bayer) quan era Redactor en cap- la primera enquesta a tota Espanya sobre el tema, només entre farmacèutics. La major part ni sabien qué eren els genérics, i a favor ni un 3%, tot eren dubtes i problemes. Lo més divertit és que a la mili ja fa 40 anys que es prenien de l'aspirina, mercromina i altres pòcimes. La pela mana! Salut. Carles.