punts de vista

En el Partit de l'Esquerra Europea s'està discutint la manera de fer front a l'embestida de la Comissió Europea contra els drets de les treballadores i els treballadors: el retorn del contracte de treball a la situació del segle XIX, quan era un simple contracte regulat pel dret civil. Crec que, pel seu alt interès, val la pena una lectura atenta i una presa de posició ben clara sobre aquesta nova mesura que afavoreix el "dumping" social:

El contracte de treball no és un simple contracte de dret civil!

El 17 de juny del 2008, la Comissió Europea ha publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea un reglament que harmonitza les legislacions dels Estats membres en temes de contractació, i que haurà d'entrar en vigor el proper mes de desembre del 2009.

Avanç d’entrar en el moll de la qüestió, recordem que en el dret europeu un reglament té força de llei i s'aplica directament i automàticament als Estats membres... sense transposició al dret nacional… i per tant sense que hagi de passar pel Parlament, el Senat o el Govern. El reglament del que parlem es deriva directament de l’aplicació del Tractat de Roma de 1980 (sobre legislació que s'aplica a obligacions contractuals). Es presenta en el millor perfil («mantenir i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia a Europa»), però aquest reglament es proposa determinar les normes de cooperació judicial en assumptes civils amb implicacions transfrontereres… En resum, es tracta de garantir la cooperació judicial entre els Estats membres de la Unió Europea, inclòs el reconeixement mutu de les decisions judicials, i establir les normes per a la selecció de la legislació del país de referència per a resoldre certes controvèrsies de caràcter civil o mercantil.

El més pervers és que en més en mig de tots aquests contractes típicament civils o mercantils (contractes de transport, consum, assegurances), veiem que també es parla ... del "contracte de treball" ...  dos segles desprès de que el progrés democràtic a Europa occidental ha conduït a reconèixer l’especificitat del dret laboral --reconeixent que no hi ha igualtat entre les parts per la seva mateixa correlació de forces--  ara la Unió Europea s’atreveix a fer un fort qüestionament d'aquest principi fonamental de la democràcia i el diàleg social.

Si tornem a posar el contracte de treball en el dret civil i/o mercantil i subordinem les legislacions nacionals a una legislació europea superior, es redueix la protecció total conquerida pels treballadors i treballadores, al preu de lluites que han durat dècades. Els fonaments del dret laboral es varen posar en el segle XIX en contra dels principis bàsics del dret civil (concepte de la responsabilitat individual, la igualtat entre les parts) a fi d'inventar una nova racionalitat política que pogués proporcionar una protecció real a les persones que depenien d’un salari : la de l’ordre públic social (lleis de seguretat social que no poden ser derogades per contracte o per conveni col•lectiu, excepte per a representar millores per als treballadors i treballadores) i que varen permetre que el treball sortís de l’àmbit estrictament privat.

El projecte de la Comissió Europea només fa que accentuar la competitivitat dels drets socials dels Estats, i en una "saludable" lògica del mercat, no encoratja l'harmonització dels drets per dalt, sinó que és una cursa cap avall en drets socials ...

En base a aquest Reglament, les Parts Contractants (per exemple, un empresari i un empleat) poden "triar" la legislació de referència que regirà el contracte, inclosa la d'un país no europeu. Per tant, demà podríem veure un empresari europeu proposant en el territori europeu de la UE un contracte de treball en base a la legislació laboral d’un país del tercer món a un futur treballador (europeu o no). Podria ser que el contracte representés una jornada de treball setmanal de més de 48 hores? Després de l’Europa “a la carta”, estem assistint al naixement dels "contractes de treball" a la carta?

Un reglament europeu pitjor que la Bolkestein?

Front la lliure elecció de les parts que la Comissió pressuposa, quina és de fet la correlació real de forces dels treballadors i treballadores que busquen una feina per negociar amb el seu futur empresari la nacionalitat de la llei de referència que ha de regular les seves futures relacions de treball ? No estem davant una forma de "Directiva Bolkestein" elevada a l’enèsima potència?

Per descomptat, el reglament considera que la lliure elecció de la llei que regeix el contracte de treball no priva al treballador de les disposicions obligatòries que el protegeixen en la llei de referència i que s'han d'aplicar en absència d'una elecció específica. Però aquest apartat de la regulació que sembla, a priori, de protecció, és de fet impracticable ja que cap jutge pot conèixer les legislacions socials de tot el món per tal d'assegurar que el treballador o treballadora no en surten perjudicats. I aquesta reserva és encara més forta per a la persona assalariada: com es pot pensar que pot signar el seu contracte plenament informada? En les relacions laborals, la seguretat l’ofereix l’acció pública, coneguda per tots, i aquest ha de ser el principi absolut, i no els capricis individuals i aleatoris d’una relació que és, per la seva mateixa essència, desigual. La directiva europea sobre el desplaçament dels treballadors ja ofereix suficient flexibilitat a la patronal pel que fa a les obligacions contractuals!
.
Si bé alguns argumenten que no hi ha res de nou sota el sol i que la reglamentació europea es presenta com una harmonització de la cooperació judicial europea, nosaltres afirmem que es tracta - ni més ni menys – de donar legitimitat i força de llei a les pràctiques més baixes del dumping social, de manera que s’anivellin per baix i progressivament totes les legislacions socials nacionals. Aquesta interpretació es veu corroborada per les recents sentències del Tribunal Europeu de Justícia (TJCE) (en els casos “Viking“, “Laval”,“Rüffert"... que donen prioritat gairebé absoluta al principi de lliure prestació de serveis en el mercat interior, fins i tot quan la llibertat mercantil exerceix una pressió a la baixa dels salaris o entra en contradicció amb les disposicions nacionals que protegeixen als treballadors i treballadores, o fins i tot el principi d'acció sindical. El dret mercantil es converteix doncs en una mena de "llei natural" que impedeix als Estats definir amb plena sobirania la seva pròpia política.

(Vegeu al respecte la sentència del TJCE contra Luxemburg el juny de 2008 i l'entrada que es va publicar en aquest mateix bloc  L'americanització de l'economia).