punts de vista

En la mort de Juan Gómez Alba, comunista, sindicalista de la construcció, regidor de l'Ajuntament de Badalona i, en definitiva, un home bo, reproduim les paraules de condol, consensuades amb la fidelitat de l'estimació i el record, de l'amic Antoni Barbarà. No prou "políticament correctes", pel que es veu, perquè fossin acceptades per les "forces vives" de l'Ajuntament badaloní... (no és la primera vegada que un Ajuntament es fan el melindròs davant la paraula "comunista" o justifica a la persona que s'honora dient que, "tot i que era comunista, es podia parlar amb ell".)

En aquest bloc que intenta dir les coses com són, i, en honor i memòria del company Juan Gómez, demanem en prèstec les sentides paraules del company Toni Barbarà:

"Divendres, 24 de juliol va morir el company de Badalona Juan Gómez Alba. Les complicacions sobrevingudes a d’una delicada intervenció quirúrgica van acabar en poques hores amb la vida d’aquest badaloní excepcional del que avui volem i devem parlar i deixar constància pública. I ho fem d’una manera entranyable i propera però també amb el major rigor i solemnitat en aquesta sala noble de l’Ajuntament de Badalona.
De fet les breus línies que ara passo a llegir reflecteixen una suma succinta d’una sèrie d’aportacions que diverses persones que el van conèixer profundament, van gaudir i van estimar en Juan Gómez ens han volgut fer arribar fins a aquesta Alcaldia. Soc, doncs amb satisfacció i serenitat el portantveu de molts dels seus amics, amigues i companys.
En Juan Gómez va ser regidor d’aquesta casa en el primer Ajuntament de la democràcia recuperada allà el 1979, ara fa 40 anys. Dins el seu Grup Municipal del PSUC, va ser el titular d’una regidoria de nova planta i que ja era tota una declaració d’intencions: “Lluita contra l’Atur”. Aquest va ser un mèrit que avui cal rememorar i que el situa dins el marc Institucional però en Juan Gómez ha estat molt i molt més i és just i és necessari fer-ne memòria col•lectiva.
Un badaloní excepcional va arribar de la seva Andalusia natal per treballar a la construcció, i es va incorporar d’immediat a la lluita sindical, social i política contra la dictadura. Fundador de les CC.OO. en clandestinitat, militant comunista de referència al PCC, activista social per la democràcia, en Juan era la imatge viva i autèntica d’aquella veu que reclamava al carrer Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, i ho feia des del seu accent andalús i amb la convicció del seu compromís per la seva Catalunya que anava naixent. En Joanico va usar com a nom de lluita clandestina el de “Sarrià”, fet com a mínim paradoxal per a un sindicalista de base, i és que abans de venir a la seva definitiva Badalona, en Juan es va aixoplugar a casa la família, a una porteria de finca al barri barceloní de Sarrià.
En Juan va ser una persona profundament solidaria, internacionalista, compromesa, coherent, constant, i així ho van podem constatar molts i moltes al seu voltant. Amb la fermesa i la seguretat que dona la generositat del sacrifici, la fidelitat als valors i la honestedat a una causa noble i altruista: l’emancipació de les persones humanes. Era en Juan un exemple punyent i conseqüent de la seva pertinença a la classe treballadora, obrera diria ell. Una intuïció gairebé genètica li permetia trobar la posició i la paraula adient en cada situació, per més complexitat política o teòrica que pogués semblar al seu entorn. Tanmateix ell llegia, estudiava i aprenia cada dia, per principi. I així ens orientava a molts i a moltes.
De la seva vocació i passió solidaria i internacionalista és obligat recordar en Juanico, vinculat fins al límit amb la causa de Cuba i d’altres pobles en lluita antiimperialista i/o en emergència sobirana: Sàhara, Nicaragua, Palestina, i un llarg etcètera per acabar altra cop amb la Cuba socialista i tot el moviment de suport i amistat entre pobles. Lluitador incansable per la Pau, “soldat no- vençut d’una causa invencible” parafrasejant Pere Casaldàliga, en Juan era sempre, i aquí això vol dir sempre, en cada mobilització o acció en defensa dels més pobres, dels més febles, dels més insurrectes contra un sistema militarista i neoliberal del que abominava. Orador brillant i pedagog vehement Juan “dos palabras” com li deien en aquell seu únic i memorable viatge a Cuba, en Juan tenia opinió, tenia proposta i tenia la capacitat d’explicar-se ... i d’escoltar.
En aquell equip municipal del 79 el recordem intentant cedir el seu lloc a la llista electoral a algun company o companya que pogués fer més i millor feina… però això no era possible doncs ell era justament identitat i credibilitat de projecte, ell era el projecte.
Estem segurs que en Juan no hauria abandonat la batalla per la seva gent i pel seu poble i ha estat una mort sobtada i amb traïdoria qui ens l’ha pres de les mans. Tanmateix en Juan és ja tot ell paisatge quotidià, ell forma, determina i conforma la ciutat i la societat d’avui. Les seves cendres s’han incorporat, pel seu desig exprés, al seu Mediterrani , que va des de la Màlaga natal a la Badalona vital, i amb un sospir al seu Carib de tots els somnis.
Ha estat un honor i un privilegi viure, conviure i aprendre del Juan Gómez Alba, i al marge de les coincidències o discrepàncies ideològiques , és bo per aquesta ciutat dir en veu alta: Juan, has estat una persona excepcional, bona i honesta, t’estimem, et recordem i seguirem el teu mestratge."

Fins a sempre Company !!

Bloc de l'original: La Ratera
i en parla també: La Casa Europa