punts de vista

L'Ajuntament de Barcelona disposa d'un servei d'alerta per a persones grans que passen moltes estones soles. Tal com el mateix ajuntament ho explica:

"La tranquil·litat a casa de les persones grans és una prioritat de l'Ajuntament. Per això, les persones amb disminució o en situació de risc poden disposar, a casa seva, d'un aparell telefònic connectat a una central de recepció de senyals d'emergència que permet obtenir ajuda immediata i específica.
Hi tenen dret les persones de 65 anys i més grans, les persones amb alguna disminució i les famílies amb dificultats econòmiques i amb menors al seu càrrec."

És un servei magnífic perquè permet evitar situacions d'intranquilitat i por a les persones que per l'edat o malaltia tenen problemes de motricitat. Sols apretant un botó que acostuma a poder-se penjar del coll o portar-se al canell, sempre en un lloc ben accessible, i a qualsevol hora del dia o de la nit, una persona que hagi caigut i no es pugui aixecar, o es trobi malament i necessiti ajuda, pot pulsar l'alarma i en pocs segons una veu amiga l'ajuda i la tranquil.litza des d'un altaveu instal.lat a la casa... en pocs minuts pot arribar l'ajuda mèdica que calgui al domicili.

Doncs bé, segons m'explica una amiga que l'ha demanat, a començaments de setembre ja s'havia esgotat la partida pressupostària per aquest servei i les persones que la sol.liciten es troben amb un NO per resposta, al marge de la renda, la gravetat o la necessitat de l'ajuda... És curiòs que el mateix dia que me n'entero d'aquesta llastimosa carència vegi també en els kioskos que Telma Ortiz ha estat contractada per l'Ajuntament de Barcelona com a subdirectora de projectes internacionals... Aquesta és una d'aquelles situacions tan típiques en que els economistes (i sobre tot els polítics) haurien de pensar una mica abans d'assignar els recursos, sobre tot quan són escassos!