punts de vista

Hem vist al bloc de Dempeus per la salut pública que la majoria de professionals de l'Hospital Infantil La Fe de València ha format una Associació en Defensa de l' hospital pediàtric, preocupats pel deterior de la qualitat assistencial que poden tenir nens i nenes en el nou Hospital Universitari La Fe, que està previst que aviat entri en funcionament. Des de Punts de vista venim demanant reiteradament atenció pediatrica especialitzada per a nens i nenes que pateixen fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple, i per tant ens sentim recolzats i identificats amb les paraules de la que va ser la primera (i per ara, única dona)  a la Real  Academia de Ciencias Morales y Políticas.

Adela Cortina és també catedràtica d'Ética i Filosofia Política de la Universitat de València i directora de la Fundación ÉTNOR, i ara ens convida a reflexionar sobre l'eficiència i la qualitat en el sistema de salut en torn al problema que afecta l'Hospital Infantil La Fe de València. En resum, la Dra. Cortina ens diu que igual que altres hospitals de referència, l' Infantil de la Fe ha funcionat des de la seva creació l'any 1970 com una unitat autònoma i independient de la resta del complex sanitari, ja que el nen o la nena no són persones adultes en petit, sinó que necessiten una atenció especial dels diferents especialistes que, a la seva vegada, han de treballar en bona comunicació per poder donar l'assistència  integral.  Les raons que s'esgrimeixen ara per no seguir amb aquest tipus d'atenció especialitzada són massa conegudes: l'especialització de la sanitat i el triomf de l'eficiència sobre la qualitat.

Encara que l'especialitació pot suposar un progrès en l'assistència, no pot trencar l'atenció  integral, ja que no hi ha malalties, sinò malalts. I sobre la frebre de l'eficiència, Cortina la relaciona amb el sorgiment de la branca de l'economia coneguda com Economía de la Salut, que vol introduïr a la sanitat la racionalitat econòmica. Adela Cortina considera que naturalment, l'eficiència és bona i el malbaratament immoral, però no és cert que el que és públic sigui ineficient necessàriament i que el que és privat sigui eficient i eficaç: per exemple, la crisi econòmica que patim ha vingut d'un sector privat irresponsable, ambiciós i incompetent. La rendibilitat econòmica no pot anar en detriment de la qualitat, ni l'increment de l'especialització ha de perdre la visió integral de la persona malalta, en aquest cas, del nen o la nena amb les seves característiques.

Podeu llegir el text sencer aquí.