punts de vista

Llegeixo en el bloc Dempeus per la salut pública unes declaracions de Marciano Sánchez Bayle, en les que diu que la protecció de la salut --que hauria de ser un det universal-- sols s'ha aconseguit en pocs països. La riquesa del pais i la voluntat dels seus dirigents juguen tant com les lluites de la ciutadania per avançar en aquest camp. Estats Units n'és un bon exemple: és el pais que més diners dedica a sanitat i, en percentatge, menys persones en gaudeixen... Gairebé un 15% de la població no té cobertura, i un altre 15% sols hi pot accedit de manera limitada (sense dret als tractaments més costosos, com transplantaments o alguns tractaments contra el càncer.) Però és que als Estats Units l'atenció sanitària es considera una mercaderia, i no un DRET HUMÀ i de CIUTADANIA.

A Catalunya i Espanya (i aquestes ja són reflexions meves) se'ns està inoculant aquest virus mercantilista en salut, i ja fa temps que es presenta com el camí a seguir la introducció de criteris de mercat en els serveis sanitaris... Per això és necessari crear una separació força tupida entre la financiació del servei de salut i qui el proporciona, fins a NO permetre que els impostos de tota la societat es destinin a enriquir serveis privats (amb un resultat més que dubtòs pel que fa al nivell d'excel.lència, nombre d'errors mèdics, i tractament digne i respectuós amb les persones malaltes). De la barreja i "confusió" entre serveis públics i privats en resulta una nova font de desigualtat: s'afavoreix l'atenció de les persones que pateixen malalties "rendibles" (poc complicades) i es desatenen aquelles malalties cròniques, o emergents, o especialment "comsumidores de temps d'atenció" com són les malalties mentals. Al mateix temps que es van privatitzant els serveis de salut, s'augmenten les desigualtats d'atenció i tracte entre persones malaltes... I qui en pateix més? Doncs els infants i les dones!

Per això mateix, a les propostes que fa Marciano Sánchez Bayle en el sentit de:
1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, que s'ha d'incorporar a tots els tractats i acords internacionals. (Malgrat que el seu efecte no sigui immediat, cal insistir en el seu reconeixement com a dret per allunyar-lo de ser considerat mercaderia.) En aquest sentit: universalització del dret a l'atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc...)

2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut potents que assegurin una atenció sanitària de qualidad a tota la població, des del servei públic, anteposant la qualitat i el tracte digne als interessos econòmics.

jo hi afegiria tres punts més:

3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com per desgràcia ja succeix en algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic de salut, amb particular atenció a les desigualtats en salut de cada indret i anar en compte de no caure en biaixos de classe, ètnia o gènere.
4) Separació nítida entre el que és servei públic de salut i serveis sanitaris privats.
5) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics.

Si voleu, ho podem discutir aquesta tarda: