punts de vista

No m’agraden les queixes si van soles. Obama convida al col.lectiu afroamericà front la seva històrica discriminació als EEUU, a abandonar el victimisme i a assolir la responsabilitat en la construcció de la nova societat democràtica estatunidenca. Aquest dimecres, les dones, van fer també una acció de màxima responsabilitat en la construcció de la nostra ciutadania diversa i igualitària. Al vespre ens vam trobar a l’auditori del Centre Francesca Bonnemaison moltes dones, joves, grans, polítiques, periodistes, artistes plàstiques, la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, fins i tot la ministra d’Igualtat. Bibiana Aído, en la gala de lliurament de premis del primer Festival de vídeos de dones FEMITIC. FEMITIC és un concurs de vídeos que fomenta la participació de les dones a Internet. Amb el FEMITIC, Dones en Xarxa pretén fomentar la creació de continguts digitals i facilitar l’accés a Internet entre les dones; visibilitzar-les a Internet tot disminuint la fractura digital de gènere i fomentar l’ús d’Internet com un espai on promoure valors socials entre les joves. El primer i segon premi s’ho van endur l’Helena Sànchez amb Dones i la Sachais Couto amb Kit Net, difícil selecció entre les 10 finalistes de 120 concursants.

La ministra Bibiana Aído va fer un discurs excel·lent, parlant de la igualtat des de les diferències; entre cita i cita de Paco Candel i Marta Pessarrodona va expressar la seva admiració cap a Catalunya com a capdavantera en la política de les dones. També es va referir en termes bèl·lics a “no perdre la batalla digital i guanyar-la en el ciberespai” de la mateixa manera que Amèlia Valcárcel, tot i que des de la filosofía i l'ètica, en el II Congrés de Dones acabat de celebrar-se uns dies abans ens deia: “El feminisme ha de guanyar la batalla a tot el planeta i avançar amb la democràcia o no serà possible mantenir els avenços en un sol país o en uns quants països". A mí no m’agraden els termes bèl·lics , ni com a metàfora, i em vaig sentir en aquest punt una mica incòmoda.

Aquest dijous al matí, em llevo encara amb l’emoció de la trobada, plena de gom a gom, i, sense poder creure-ho, no trobo cap notícia de l’endemà a la nostra premsa. Decepció per la manca de compromís dels mitjans de comunicació amb les dones quan no som carn de canó de notícies desgraciades i morboses i sí aportem cultura i valors positius a la societat del coneixement. Sorpresa per la paradoxa: Una acció social en xarxa que dura ja fa mesos, un incentiu a fer visibles les produccions audiovisuals del col·lectiu femení, una sinèrgia de diàleg divers i creatiu, tot plegat, aquest matí, invisible.

Gemma Lienas, escriptora i presidenta de DonesenXarxa va denunciar a la seva columna de El País amb l’article El Burka Virtual, que els medis de comunicació tampoc es van fer ressó del recent II Congrés de Dones de Barcelona amb quasi 2000 participants. Insisteixo: No m’agraden les queixes si van soles. No m’agraden les batalles tampoc. El bisbe i filòsof escocès Berkeley, nascut al segle XVII, va afirmar que l’existència és percebre i ser percebut (Esse est percipi). Les dones perceben, mirem el món, representem creativament la vida. Tenim ja guanyada mitja existència. Però en canvi no som percebudes, ni reconegudes, ni encara suficientment visibles! És quan, malgrat no acceptar-ho, puc ara comprendre “la batalla” per exigir aquesta segona meitat de la nostra existència. I, ¿Qui no plora no mama?