Treballs com aquest ens acosten mès a la difícil meta d'ésser escoltats.

Avancem a poc a poc, però el que és important, es que no parem d'avançar. Cada cop hi ha més persones que volen ajudar, que hi volen fer alguna cosa.

Fins i tot si des de la Conselleria de Salut s'indueix una victòria parlamentaria que tumbi la ILP, sense cap alternativa raonable i consensuada amb els promotors i per tant amb els malalts, cada cop hi haurà mès i mès persones disposades a lluitar, a ajudar en tot aquest procés.

Els promotors de la ILP no están sols.
Si maten la ILP de mala manera, no morirà aquest moviment que es comença a intuïr.

Estem en el camí d'adquirir la necessària massa crítica per què hagin de possar-se a treballar seriosament a la cerca de solucions per assolir una qualitat de vida acceptable per els malalts, i no parar de treballar per obrir el camí cap solucions curatives.

Treball i seriositat en els plantejaments. Això és el mínim que podem exigir dels nostres mandataris.

La carta oberta, es molt encertada perquè es pot resumir en un crit: "no ens volen escoltar". I si no hi ha la voluntat d'escoltar, senzillament és perquè a la Conselleria es creuen en posessió de la veritat universal...

El que és preocupant és que el Parlament no pugui fer valdre la seva sobirania...allò de la separació de poders que deia un tal Montesquieu...

Paìs!!!

Comprovo amb alegria que ja tornes a estar al peu del canó.

Ahir precisament la Carmina em va estar explicant els detalls sobre la seva tesi.

Una abraçada molt forta i fins aviat.

Clase obrera y partido político. Experiencias históricas a escala internacional.

Nuestra aportación fue bien acogida y se editó en distintos medios de América Latina. En España, la publicó la revista electrónica Rebelión.

Sigo pensando que los contenidos de aquel escrito son válidos y pueden ayudar a superar los retos a los que la izquierda marxista deberá hacer frente en Europa proximamente.

En esta ocasión, hemos decidido participar con dos ponencias separadas.

La de es muy interesante. Hace hincapié en el papel del marxismo en nuestros días y nos recuerda que estamos ante la primera teoría social capaz de explicar científicamente su ligadura con la clase obrera. Debido a esta hecho, el marxismo se enriquece y actualiza con el progreso político del movimiento obrero. Lleva por título:

¿A quién sirven los marxistas?
Ferran Fullà

Mi ponencia está dedicada, en esta ocasión, a recordar la importancia que sigue teniendo hoy la tarea sindical, especialmente ahora que para algunos, el sujeto transformador queda acotado en lo que denominan “los nuevos movimiento social”. Podéis acceder a ella, a través del siegan enlace.

Los marxistas, las cuestiones sindicales y las relaciones entre sindicatos y partido
Antoni Puig Solé

Este fin de semana, atravesaré el Atlántico. Todavía no se si durante los primeros días podré acceder a Internet. Por lo tanto, que nadie se extrañe si mi blog permanece inactivo un cierto tiempo. En todo caso, antes de los inicio de la Conferencia lo consultaré para ver si hay algún mensaje que permita enriquecer mi intervención. Animo. Y sobre todo, no abandonéis la lucha que aún nos queda mucho trabajo por hacer.

Fins molt aviat, ja trobem a faltar els teus escrits, el teu consell...i la teva magnífica personalitat..a tú.

T'esperem, t'estimem.

Una abraçada revolucionària de tot l'equip de l'Avant.

Jo no soc capaç d'entendre la raó d'aquesta iniciativa d ela Conselleria. Com tampoc puc endevinar els criteris de sel·lecció dels "malalts experts".
Em refereixo a aquèsta notícia:

http://www.3cat24.cat/noticia/261950/barcelonaciutat/

Els-malalts-de-fibromialgia-i-dolor-cronic-seran-tutelats-per-malalts-experts.

http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080307/tlc-geli-anuncia-que-els-malalts-de-fibr-5da5357.html

Frisso per conèixer les vostres opinions!!!

Jordi.

Fins aviat!

una abraçada.

Us vull informar de que en el dia d'avui hem rebut un nou suport a la iniciativa legislativa popular, per la millora de l'atenció mèdica als malalts de fibromiàlgia i /o de la síndrome de fatiga crònica.

Es tracta del suport del Consell General de Cambres de Catalunya.

Cada cop més, institucions clau de la societat civil catalana donen suporta la ILP.

Els qui pensin en votar a favor d'una esmena a la totalitat, s'ho haurien d'anar rumiant.

No solament li farien un lleig als més de 100.000 ciutadans empadronats a Catalunya ( i per tan votans a aquest àmbit)sinò que també li farien un lleig a les institucions que hi han donat suport.

I ningú amb una mica de sentit comù, pot argumentar que aquets suports no han vingut després d'estudiar seriosament els continguts de la ILP.

En conclussió si és difícil afirmar que els ciutadans han donat suport "lleugerament" i sense entendre massa que han signat ( us prometo que m'he hagut de sentir aquesta bagenada),es del tot impossible afirmar el mateix d'institucions amb reconeguda solvència, com ara les universitats catalanes que ens han donat el suport o el Consell General de Cambres de Catalunya.

Miquel Martí i Pol

Fins ben aviat. Una abraçada

Però si que volia dir-te que m'agradat el teu comentari Àngels i si que volia fer un o dos comentaris.

Primer, has escombrat una mica cap a casa, però també es normal, tothom defensa el seu. Però allò que volia dir, ho diu la meva colega, que us vota, i es que foteu fora a aquest "pavo real", que des de que està a Madriz, se l'hi a pujat la "perdiz" al cap. ¿Pensava que l'Herrera era del Poble Nou?.

i segona, ara defensaré als que jo voto. Dius que en Joan Ridau, "no pot evitar l’herència de defensar molt més una Catalunya nacional que no de classe.

Està clar dic jo, es qüestió de prioritats penso, i ara per ara, la prioritat es l'independència, la classe també.

I veig, amb desencís, que per vosaltres la prioritat es la classe, amb el que la "Catalunya nacional" la oblideu, perquè sempre hi haurà alguna cosa a fer per la classe.

Petons

Però, no se per quins set sous, em "pica l'aurella" i potser que no sigui de la pressió atmosfèrica. Perdona si em malfio i penso que no dius tota la veritat.

Jo crec, diguem malfiat, que la veritat es que "per ara" no us convé, i tampoc se si us convindrà mai, IU es també un partit a la "meseta", i vol també aquests vots, i es clar, si tinc raó, això del "sentiment nacional", se'm fa una mica difícil de reconèixer, sotmès a l'estratègia electoral que "aconsella" no posar-ho al programa.

Au, que tingueu sort.

PS. aahhh i al meu parè, el sentiment nacional es guanya, fent pinya.

Benvingut debat social, doncs. Senyal que s'està fent bé.

Alguna cosa es mou, i molt, quan som les mateixes persones afectades les que decidim agafar les regnes de la nostra vida, sense esperar les mostres de bona voluntat dels polítics en general, sobretot dels que ja estan en el poder, ni creure en les seves promeses.

He intentat que en el transcurs del debat sorgís aquest tema de la iniciativa legislativa popular en defensa de la millora en l'atenció mèdica als malalts de firbromiàlgia i/o sídrome de fatiga crònica.

La meva gestió ha estat infructuosa. En principi em diuen que el debat gira en torn a una convocatòria electoral per escollir diputs i senadors a Madrid.

Res que faci referència al Parlament de Catalunya hi té cabuda???

Com a mínim s'obliden de que hi ha més d'un milió de persones malates amb fibromiàlgiai /o síndrome de fatiga crònica.

No tinc gaires més paraules a afegir a aquest post..i vosaltres, com ho veieu?

Em dic Albert, però a mi m'agraden els nicks, que hi farem, no tinc cap problema a posar el meu nom real, però tampoc veig el problema a dir-me l'oucomballa o d'altres malnoms que m'agraden.

Ja ho se, Àngels, això del federalisme i de la vostra defensa al dret a l'autodeterminació, la meva companya es delegada de comissions i vota IU, ja estic una mica informat, yo solament feia una pregunta.

¿perquè no ho poseu al programa el dret a l'autodeterminació?.

Una cosa que no figura a un programa electoral, es, segons la meva opinió, una cosa que no es vol.

¿O he de interpretar que no ho poseu per no atemorir a l'electorat i a l'hora de la veritat ho posareu sobre la taula?.

Salutacions.

PD. No et malfiïs si us plau, no soc de dretes, jo voto a ERC, però no hi milito ni ganes, voto a qui em dona l'única cosa per la que crec que vull anar a votar l'independencia.

Son malalties amagades i cruels. Amagades perquè tot i que moltes persones coneixem algú malalt, més o menys proper a nosaltres, no ens podem imaginar com pateixen aquestes malalts.

Son malalties cruels, perquè el fet que siguin amagades genera incomprensió. Qui és una persona sana, fins i tot de l’entorn familiar més proper al malalt, no es creu que realment tingui a casa un malalt. Son malalties que poden combinar períodes d’un aparent estat de salut normal, amb períodes de crisi, que poden arribar a provocar, en aquests malalts estats de quasi total invalidessa, car en aquets lapsus de temps el malalt amb prou feines es pot llevar del llit, arribant a ésser del tot incapaç, de dur a terme activitats tan bàsiques com ara fer-se el menjar, caminar o obrir una ampolla d’aigua.

Aquesta crueltat que revesteix manca d’informació , es comprensible en el familiar que rep l’imput del metge de que el malalt pateix un procés somàtic, que els anàlisis donen resultat normal, en fi que “orgànicament” no hi ha una malaltia…amb el resultat de que a sobre d’estar malalt, i no trobar-se gens bé, aquets malalts s’han de justificar davant de tots…familia, entorn laboral, amistats…us podeu imaginar sentir-vos com si estiguéssiu amb una grip, enfebrats i que notéssiu que el vostre entorn…no s’ho creu?. Us imagineu que aquest estat durés tota una vida, amb petits intervals de relativa millora?.
Us imagineu que us diguin, quan després d’un llarg procés d’anar de metge en metge, us diagnostiquen la malaltia i us diguin que no hi ha cura, que el tractament solament pot ésser simptomàtic i a base d’antidepressius?

I no us penseu que aquestes dolences solament afecten els adults, no . També hi ha infants que les pateixen, i el que és força greu, sense que avui per avui es presti la deguda atenció a les facultats de medicina, en el que fa a la formació de l’especialitat pediàtrica referida a d’incidència al món infantil d’aquestes malalties.

Des del mes de març, hi ha presentada al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular a favor de la millora en l’atenció mèdica a aquets malalts. Per que aquest tipus d’iniciatives surtin endavant, s’han de complir uns requisits, un dels quals és reunir 50.000 firmes vàlides de ciutadans empadronats a Catalunya. Dons bé en tres mesos, hem estat capaços de reunir-ne 135.000 de vàlides, de les que – amb l’ànim d’estalviar recursos públics - se’n van lliurar 51.200 al Parlament de Catalunya, per tal d’iniciar el tràmit parlamentari.

Aquest dies, alguns familiars de malalts hem estat parlant amb els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, i això em permet afirmar que aquesta situació d’ignorància de que abans parlava, en el que fa al patiment que experimenten els malalts no es tolerable quan es dona a la nostre classe política.

Algun grup, que a priori hauria d’estar sensibilitzat en el que fa aquestes malalties, està adoptant una postura pròpia de negociadors professionals, com si els promotors d’aquesta iniciativa no fossin persones malaltes, legos en dret, en la mecànica parlamentària i en les més elementals tècniques de negociació. No solament no ens volen comprendre, sinó que també ens matxaquen.

La nostre proposta és més barata que la que ells plantegen...Es fa , certament difícil d’entendre. Sobra prepotència, i manca sensibilitat.

Barcelona, 21 de febrer 2008

Jordi Calm, marit d’una malalta de fibromiàlgia
Anna Ferrer.

Moltes gràcies a les persones que ho han fet possible.
Jordi.

¿No creus que el primer debat, dels dos programats, no val per a res?, ¿Que el debat on se la juguen es el segon i que al primer, l'estratègia era despistar?.

Un altra cosa i això es en contra del teus de ICV, ¿on està, dins de les propostes programaries de IU, el dret a l'autodeterminació?.

¿O es que vosaltres tampoc el defenseu?.

Salutacions.

M'han comentat que el proper divendres hi haurà un debat a TV, on hi intervidràn les forçes polítiques catalanes.
De ser això cert,no sabeu pas com m'agradaria que algù els fes arribar la necesitat de que els participants, sobre el tema que ens afecta, expliquèssin com a mínim dues coses:
1)com es posicionen en la tramitació de la ILP al Parlament.
2)qué hi diu al seu programa electoral, sobre com fer front a aquestes dolences.
Bona nit a tothom,
Jordi.

van faltar idees, i com bé dius tu, va faltar un Zapatero amb postures més d'esquerres, i que plantés cara a un Rajoy amb olor a florit. Evidentment cal un gir a l'esquerra i per això és necessària IU i ICV-EUiA

En definitiva, el ICAm nos envia a trabajar sin contemplaciones, vas a Juicio y te deniegan la incapacidad aunque lleves los mejores informes y para terminar, la empresa te despide.
Todo esto con los dolores machacandote.

Van a tomar conciencia de una vez ????

Si de cas hauríem de superar alguna observació ingènua-interessada-despistada que confon POLÍTICA - polítics amb diputats - escons: o identifica gestió política amb sistemàtiques corrupteles.
Dit això, és evident que la “POLÏTICA” ha d’entrar i actuar i atendre persones malaltes d’aquestes cruels malalties, també !! No es de rebut, en canvi, que aquestes malalties s’utilitzin com arma o instrument per “fer política”, llavors sí politiquería.

Resulta inqüestionable que la democràcia és bona per a la salut. I encara més que sense democràcia participativa no hi ha salut pública, ni tampoc “privada”.
Que, en efecte, la suma d ’interessos de milers de persones s’acosta molt al “interès general”. No confondre amb l’interès del “general”, o de tal o qual jerarca o prohom.

Que com no em cansaré de repetir: “les coses de la salut són massa importants per deixar-les, només, en mans dels sanitaris “...i encara menys dels economistes o dels polítics. Només la suma participativa de persones i disciplines, respectuosa, atenta i integradora i amb capacitat de síntesi pot aportar elements reals d’acció positius per a la salut col·lectiva (i individual que finalment no es pot escapolir)

Si us plau, si algú sap de reunions amb els diferens grups polítics i la seva posició respecte a nosaltres, que ens ho fagi saber.Es important votar a qui defensi els nostres drets i ens recolzi, que ja prou hem patit amb tanta incomprensió i manca de voluntat médica i administrativa d´aceptar les nostres limitacions